Competència informacional XI

D’entrada

1.- A l’hora del “Big data”

2.-Competent en informació

Publicitat i manipulació

3.-El consum en massa, un fet recent

            3.1.-Com és la societat de consum

            3.2.-La cara negativa de la societat de consum

            3.3.-El moviment consumidorista

            3.4.-Què vol dir ser un bon consumidor

3.5.-Com vendre el que no es desitja comprar

3.6.-En què gasto els diners

4.-Què és la publicitat?

            4.1.-Com funciona la publicitat

            4.2.-Els paradisos de la publicitat

            4.3.-La publicitat, art i presència

            4.4.-Models i funcions

            4.5.-Ordeno i mano... però també insinuo

5.-Els mitjans publicitaris

            5.1.-La publicitat gràfica

            5.2.-La publicitat sonora

            5.3.-La publicitat audiovisual

            5.4.-Anàlisi d’un anunci de publicitat estàtica

            5.5.-Anàlisi d’un anunci de publicitat dinàmica

            5.6.-Passos de la publicitat. Com neix una campanya publicitària.

6.-Els rols socials a la publicitat

            6.1.-Publicitat i manipulació

            6.2.-La publicitat al servei del ciutadà

Prop del paper

7.-Les biblioteques

8.-Les hemeroteques

9.-Les biblioteques especialitzades

10.-Els arxius

Només a la pantalla

11.-La xarxa

12.-Aprendre a llegir informació

13.-Literacitat i multiliteracitat

14.-Llegir internet

15.-El lector digital

Dins de la informació

16.-Estratègies de lectura digital

17.- Navegar sense naufragar

Dins de la informació

16.-Estratègies de lectura digital

Exemple: haig de sortir de casa a fer tres gestions concretes (preguntar, parlar, comprar...), vaig a peu, tinc un temps limitat però el carrer és ple d’aspectes atractius: aparadors, gent coneguda que es para a parlar-me.

a)      Definir el propòsit

La primera cosa abans de començar una cerca per internet és formular-se una sèrie de preguntes per definir el propòsit de cerca.

No és el mateix buscar una informació molt concreta per assegurar-me una informació (per exemple: definició o ortografia d’una paraula, un topònim del Penedès, etc.) que buscar una informació per presentar un tema en una classe durant 15 minuts.

Preguntes: per què necessito la informació? Què hauré de fer amb la informació trobada?

Un cop resoltes aquestes qüestions en puc plantejar altres detalls a tenir en compte: de quin temps disposo per a fer la cerca? A qui ha d’anar adreçada la informació? (no és el mateix una classe de primària que una de la universitat).

Exercici: defineix el propòsit de cerca dels temes següents:

• Obres més importants del novel·lista Jules Verne.
• Els arbres del Penedès.
• Crítica d’un llibre per recomanar als companys de classe.
• Història del grup musical que més m’agrada..

b)       Definir el tema.

Moltes vegades els treballs són molt generals i aporten poca cosa nova al que ja sabem, per això és important delimitar el tema al màxim. Per això cal:

1/ Concretar el tema tant com sigui possible.

2/ Formular la cerca en una pregunta.

3/ Fer un llistat de característiques específiques, abast geogràfic, època...

4/ Identificar els conceptes més importants de la pregunta que ens hem fet al punt 2/.

5/ Fer un llistat de preguntes més específiques.

Exercici: Redacta els cinc punts anteriors d’un d’aquestes temes:

• El racisme.
• La violència de gènere.
• Els incendis forestals.
• El dopatge en l’esport.
• Les aigües termals a Catalunya.

c)      Activar els coneixements previs

Cal anotar tot el que ja sabem del tema, sense ordre, si cal utilitzant la t`3ecnica de la pluja d’idees.

Tot seguit organitzem tot el que ens ha sortit en un esquema o mapa conceptual.

Finalment formulem preguntes relacionades amb el tema.

d)      Traçar el pla: què cerco? Com ho cerco?

Pel que fa referència al “què cerco”, cal concretar exactament què és el que vull trobar

e)      Revisar les estratègies de cerca per comprovar si he aconseguit el propòsit del punt a) .

f)       Concretar exactament el que vull trobar per no perdre’m entre els resultats obtinguts. M’ajudarà preguntar-me: què necessito? On ho puc trobar? Des d’on ho cerco? Què és rellevant per a mi?

g)      Com ho cerco? En funció del que vull trobar també he de decidir de quina manera ho vull cercar. Pot ser:

a.      Per paraula clau

b.      Per descriptor o per tema.

c.       Per truncació.

d.      Amb l’ús de parèntesi

e.      Amb l’ús d’operadors booleans.

Exercici: Cercar a la Viquipèdia Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès, o cercar buscant: Vilafranca, 6 d’octubre de 1934.

h)      Revisar les estratègies de cerca

Si hem fet servir una bona estratègia de cerca els resultats seran millors, per això cal:

·         Analitzar si els resultats són PERTINENTS, és a dir si tot el que hem obtingut ens serveix per al nostre treball o estudi.

·         Analitzar si els resultats són EXHAUSTIUS, és a dir si el que hem obtingut era tot el que necessitàvem obtenir o ens manquen coses.

Si els resultats són massa pobres cal comprovar possibles errades de sintaxi o de tecleig i dissenyar una nova estratègia de cerca. Poden ser pobres per: manca de resultats, per excés de resultats, per resultats inapropiats o per resultats incomplets .

Exemple: cerca història de Vilafranca del Penedès. Si no diu res del segle XVIII però tinc cinquanta pàgines del segle XX o tinc pàgines que em parlen de Vilafranca de Conflent, llavors els resultats no són pertinents i haig de dissenyar una nova estratègia de cerca.

17.- Navegar sense naufragar

Per no perdre’ns en una cerca i anar a parar a pàgines que no ens serveixen per a res i només ens fan perdre el temps hem de tenir en compten una sèrie d’estratègies:

Així ens cal tenir clar quin tipus de lectura volem fer ja que no sempre serà una lectura linial com si llegíssim una novel·la. Sovint en les cerques anem endavant i endarrere, tornem a l’índex, rellegim, mirem les il·lustracions i fem exercisi, ho fem en un llibre de text i també a la xarxa.

La lectura a la xarxa pot ser lineal o seqüencial, llegim les pàgines de manera correlativa, però també pot ser simultània obrint i llegint més d’una pàgina alhora i relacional quan busquem una informació molt específica i quan la trobem no continuem llegint la resta del text, és el que hem fet sempre amb els diccionaris i les enciclopèdies. Hem de trobar el tipus de lectura que ens resulti més convenient per la necessitat que tinguem.

Entre les estratègies de lectura a la xarxa remarquem la necessitat de centrar-nos en la informació rellevant, fer inferències (anar a altres pàgines relacionades) que siguin curtes i clares. Ja hem dit també que ens calia interpretar i integrar les idees i la informació i examinar i avaluar el contingut de cada informació, el llenguatge i els elements que apareixen en pantalla.

Mentre llegim ens cal prendre notes en qualsevol suport, anotar també les pàgines visitades i si cal posar-les al llibre de visites “bookmark” copiant els URL o adreces, o posar la pàgina a “favoritos” en carpetes ordenades, especialment si creiem que un altre dia pot ser que m’interessi tornar-hi a anar.

17.1. Com cercar?

Cal analitzar el tema abans de començar. Les accions són:

a)      Apuntar paraules, noms distintius, frases, abreviacions i acrònims, associacions al tema que et centrarà en les pàgines més rellevants.

b)      Pren nota de societats, organitzacions, entitats o grups que poden tenir informació sobre el tema de cerca. Utilitza una “frase entre cometes” per trobar un web que tingui enllaços amb altres.

c)      Pren nota d’altres mots que puguin aparèixer a les pàgines sobre el tema de cerca. Pots ampliar la cerca afegint CAT o precedint les paraules del signe + al darrere.

d)      Els mots del punt anterior pot ser que apareguin a frases o altres mots en un ordre determinat, si és així pots buscar-les en una frases entre cometes.

e)      Busca sinònims, termes equivalents, variants ortogràfiques. Afegeix  el terme OR o inclou termes equivalents entre cometes.

17.2.Cerca per paraules clau.

Les paraules clau defineixen els conceptes bàsics d’un tema o matèria, són les paraules importants o frases curtes que descriuen el tema que esta buscant.

Serveixen per arribar a la informació que busques, i d’una manera ràpida.

Densitat: els cercadors ordenen els resultats per la densitat de paraules clau que hi ha en un document i pel lloc que ocupen.

Con fer-ho?:

• Encercla les paraules clau d’un enunciat.
• Procura que siguin paraules plenes (noms, adjectius, verbs... aporten molt de significat a la frase, són paraules clau), i no paraules buides (adverbis, preposicions, articles, pronoms, conjuncions... són paraules buides que dificulten la feina dels motors de cerca, també les anomenem “mots d’aturada” perquè alenteixen l’obtenció de resultats). A la pàgina http://www.ranks.nl/stopword/ pots trobar un ampli llistat de mots d’aturada en moltes llengües.

Exercici: encercla les paraules clau dels següents enunciats de cerca:

Estudi comparatiu del clima: característiques de temperatura i pluviositat a les poblacions de Berga, Barcelona i Vilafranca.

Treball que es proposa analitzar les causes dels incendis i les seves conseqüències a més de tractar sobre la regeneració del bosc.

Avantatges i inconvenients de les energies d’origen eòlic per generar energia elèctrica.

17.3. El llenguatge lliure i el llenguatge controlat.

El llenguatge lliure permet triar paraules que tinguin a veure amb el tema que busquem per tal que hi hagi més densitat de paraules clau o importants. Per a fer-ho pots utilitzar diccionaris de sinònims, diccionaris generals o especialitzats i fins i tot diccionaris bilingües per posar paraules clau en dues llengües que et siguin conegudes.

El llenguatge controlat és el que correspon als especialistes en un tema determinat, es poden trobar en índexs de catàlegs, bases de dades, llistats de matèries i thesaurus, aquesta denominació, que ve de la paraula llatina que significa tresor, s’aplica a un llistat alfabètic de paraules clau per classificar la documentació segons el contingut, és un llistat de termes normalitzats anomenats descriptors, inclouen relacions amb altres termes.

Exercici: Imagina i tria un tema sobre el que has de fer un treball, per exemple la història de l’Euro com a moneda.

a)      Escriu una o dues frases sobre aquest tema.

b)      Subratlla les paraules clau de les frases anteriors.

c)      Escriu a banda el llistat de les paraules clau que has subratllat a la frase.

d)      Amplia el llistat amb altres paraules relacionades que signifiquin el mateix (família de paraules, sinònims).

e)      Pensa més paraules o frases curtes que descriguin el tema i afegeix-les al llistat, fins i tot en diversos idiomes.

f)       Pensa en paraules o frases curtes de temes relacionats amb alguna part de tema principal i afegeix-les al llistat.

g)      Tingues en compte que millor paraules plenes i conceptes concrets que no paraules buides i conceptes generals.

17.4. Trucs per a cercadors:

• Ús de cometes. Per trobar una frase exacta podem posar-la entre cometes, si no les posem el cercador busca sense seguir l’ordre de les paraules de la frase. Si pos3em cometes ens assegurem que cercarà allí on les paraules apareguin juntes i pel mateix ordre (serveix als professors per trobar treballs sospitosos d’haver estat copiats de pàgines web, o als jurats de premis literaris per trobar composicions copiades d’altres penjades a la xarxa).
• Ús de comodins. És el cas dels asteriscs * per substituir una paraula que desconeixem o no tenim la seguretat de com s’escriu i el cercador ens dóna els resultats aproximats. Exemple “El * dels anells” ens portarà a “El senyor dels anells”.

17.5. Cerca per descriptors o per tema.

És el que també s’anomena cerca per directoris. Resulta útil quan cerquem temes generals i volem saber que hi ha sobre un tema determinat. Un directori és un servei que ofereix una col·lecció d’enllaços o recursos d’internet que els especialistes avaluen i organitzen en categories d’acord amb diversos tipus de criteris.

Hi ha dos tipus de directoris:

• Directoris acadèmics o professionals: creats i mantinguts per experts en un tema, per donar suport a les necessitats dels usuaris.
• Directoris de portals comercials: dirigits a un públic ampli i a oferir serveis de compra- venda

No tots els directoris plantegen de forma clara els seus criteris i la seva política de selecció, especialment en els comercials. Pel contrari, els directoris acadèmics o professionals tenen el material triat minuciosament i els llistats són seleccuionats i anotats d’acord amb la qualitat dels llocs web.

17.6. Cerques verticals i cerques horitzontals.

 A les cerques verticals els resultats apareixen en format de llistat i d’acord amb criteris d’ordenació que corresponen al nombre de pàgines que hi ha enllaçades, és a dir a la seva densitat. És el sistema que utilitzen els cercadors més populars i determinen la importància en funció del nombre de pàgines que apunten un tema, és a dir la seva densitat.

Les cerques horitzontals utilitzen altres mètodes i presenten el resultat de la cerca agrupats per temes i subtemes, d’una manera similar als directoris. Organitza els resultats en jerarquies agrupats a l’esquerra en un arbre de temes i subtemes, en horitzontal, i s’indica el nombre de resultats en cada cas. També alguns presenten els resultats en forma de mapa conceptual i quan passa el ratolí per sobre s’obre a l’esquerra una petita finestra amb una vista preliminar del web i un petit resum del seu contingut, a sota.

17.7. Redefinir les cerques.

Si no obtenim a la primera els resultats desitjats i volem millorar-los, el millor és redefinir la cerca en funció dels resultats obtinguts:

• Comprovar l’ortografia dels mots emprats en la cerca.
• Si els resultats no són satisfactoris repetir la cerca amb altres termes, estrenyent-la o ampliant-la.
• Experimentar amb diferents motors de cerca, no tots donen els mateixos resultats.
• Utilitzar si cal paraules clau en altres llengües.

Si hem obtingut massa resultats:

• Cal ajustar-ho i estrenyer-ho afegint mots de cerca, com més mots menys resultats.

• Posant cometes a les paraules per tal que cerqui per aquest mateix ordre.
• Limitar el camp de cerca posant paraules com el país, la població i en el cas d’autors el títol d’una obra.
• Utilitzar un llenguatge més específic procurant evitar mots que incloguin conceptes massa amplis.
• Utilitzar l’operador booleà NOT per evitar conceptes que no interessin.

Si hem obtingut pocs resultats:

• Eliminar els conceptes menys importants.
• Utilitzar un vocabulari més general o genèric.
• Canviar el motor de cerca i anar a cerca per directoris.
• Utilitzar l’operador booleà OR.
• Utilitzar els mots que hem anomenat d’aturada afegint el signe + entre els mots d’aturada o paraules buides, per tal que el cercador els tingui en compte.
• Utilitzar comodins com l’asterisc * que ja hem esmentat.

17.8. Cercar per truncació.

Una de les fórmules de cerca és tallar la paraula de manera que només en quedi el lexema, això farà que a la cerca hi puguin ser incorporades paraules de diferents categories, serveix especialment quan volem ampliar la cerca però no quan volem restringir-la perquè sempre dóna més resultats..

La truncació es realitza utilitzant un signe d’asterisc després d’una part del principi de la paraula que pot correspondre al tema, lexema o arrel. Si cerco informació sobre adolescència puc posar adoles* o adolesc* o adolescen* i el cercador o base de dades m’oferirà entrades sobre adolescent, adolescència...

17.9. Utilitzar FAQs

 Es tracta d’un llistat de respostes a les preguntes més freqüents, és la contracció de la forma anglesa: Frequently Asked Questions

Un llitat de FAQs és un document que ha estat recopilat per una o diverses persones relacionades amb el web. S’hi identifiquen i contesten les preguntes sobre aspectes del web que han fet els usuaris. Cal que abans de fer una pregunta  llegim si aquesta o una de semblant és ja a les FAQs perquè si és així l’única resposta que podem rebre a la nostra consulta serà¨mira les FAQs.

Per altra banda, llegir les FAQs és un mètode per conèixer millor el contingut del web i les dificultats que altres hi ha trobat.

 17.10. Altres recursos de cerca.

Podem cercar emprant parèntesi, serveix per quan volem introduir més d’un tema de cerca en un mateix camp

Podem emprar operadors booleans com “OR” que correspon a “o”, o “AND” que correspon a “i” o “y”, “NOT” que correspon a “no”, “NEAR” que correspon a “proper” o “ADJ” que correspon a “junt” i altres que ja hem indicat com “+” el de la suma o “ –“ que correspon a la resta amb un espai al davant i que correspon a la combinació d’altres com “OR NOT”.