1980
11 de gener. Les actes municipals es tornen a realitzar en llengua catalana en base a un decret de la Generalitat de Catalunya.
Anastasi Pascual i Rodon dóna uns terrenys per a ubicar-hi la futura plaça de les Eres.
8 de febrer. Es comenta que el perllongament del carrer Milà i Fontanals permetria ubicar-hi el dispensari que tant es necessita.
13 de maig. Joan Escala Moyes dimiteix del seu càrrec a la comissió municipal i ho manifesta en un polèmic escrit.
11 de juny. Sebastià Llopart i Coral presenta la seva dimissió com a membre de la Comissió Municipal d'Obres. L'aparellador de l'Ajuntament, Josep Piñol i Ferran presenta també la seva dimissió, provisionalment ocupa aquest càrrec Miquel Rius i Torelló, al costat de l'arquitecte municipal, Josep M. Broix i Barqué.
12 de desembre. Miquel Rius i Torelló és nomenat nou aparellador municipal.
1981
13 de març. Carles Ollé i Boada presenta la seva dimissió al càrrec de regidor.
8 de maig. Sebastià Llopart i Coral, Joan Escala Moyes i Carles Ollé i Boada no assisteixen com a regidors als plens municipals des d'aquesta data fins a les noves eleccions el 27 de maig de 1983.
1982
12 de febrer. Carles Vives i Pons és el nou secretari municipal.
Abril. S'adjudica l'ampliació dels serveis d'abastament d'aigües, aprovat per la Generalitat el 1981, amb el suport de la Diputació.
26 d'abril. S'acorda la construcció de la plaça de les Eres.
14 de maig. S'acorda cedir un terreny a Mas Comtal per fer-hi un dipòsit d'aigua, també s'acorda cedir un pou per captar aigua al Pla de la Masia.
12 de novembre. S'acorda sol.licitar al Ministeri d'Obres Públiques poder entrar en el Pla Nacional d'Abastament i Sanejament per tal de poder tirar endavant el servei de depuració d'aigües.
1983
14 de gener. S'acorda convertir en zona verda un espai de davant de l'Escola.
Daniel Cercós Villaroya és el nou metge titular del municipi.
11 de març. Es realitzen noves obres de reforma i restauració de la Casa de la Vila.
23 de maig. Un cop celebrades eleccions municipals prenen possessió del càrrec de regidors Joan Sangenís i Cortés, Josep Vidal i Orga, Isidre Planas i Esteve, Llorenç Llenas i Queral, Josep Anton Ollé i Batet, Joan Escala i Moyes i Joaquim Boada i Boada. És reelegit com alcalde Joan Sangenís i Cortés.
27 de maig. Prenen possessió de les diverses regidories i comissions que són les de Fiscalitat, Planificació Urbanística, Obres Públiques i Serveis, Obres Particulars, Cultura i Ensenyament, Esports i Joventut, Sanitat i Policia, Relacions amb Societats i Festes, així com un representant al Centre Cultural i Recreatiu.
10 de juny. Es parla de fer un nou edifici que englobi l'Escola i el Parvulari.
Pere Via i Esteva deixa el càrrec d'agutzil després de 25 anys.
Es felicita als alumnes de l'Escola Graduada Mixta de Sant Cugat en haver aconseguit el premi Baldiri Reixach pel seu treball «La Tardor».
9 d'agost. S'aproven definitivament el conjunt d'obres a realitzar a la Casa de la Vila.
Octubre. S'estudien els possibles sistemes de finançament per a la construcció d'un dispensari municipal.
1984
14 d'abril. S'aprova el pla de la Diputació de Barcelona per a la construcció d'un dispensari i edifici de serveis.
13 de juliol. S'estudia l'asfaltat del carrer de la Torre i l'enllumenat de la carretera, amb un passeig lateral per als vianants.
23 de juliol. S'estudia un pre-catàleg d'edificis històrics que inclou la Torre i la Serra, així com zones d'especial interès i protecció a les creus de terme i la font del Cuscó.
9 d'octubre. Uns veïns presenten denúncia de l'estat de ruïna total en el que es troba l'edificació del carrer Montserrat coneguda com la Gruta. La seva situació perjudica l'habitatge del costat i com que no es pot arreglar s'estudia la declaració de ruïna i la realització dels treballs per evitar possibles perills, a la vegada que acorden fer gestions per localitzar el seu propietari, tota vegada que s'afirma que es desconeix qui és.
S'inaugura el nou Dispensari Municipal i es dóna el nom de carrer del Doctor Robert al vial que s'inicia al carrer de Sant Isidre en direcció a l'exterior.
1985
Sant Cugat s'incorpora com a membre de ple dret a la Mancomunitat Intermunicipal de les Comarques del Penedès i Garraf formada pels municipis de Vilafranca del Penedès, Sant Sadurní d'Anoia, Sitges i Vilanova, per a la prestació conjunta de serveis de recerca, captació, potabilització d'aigües, eliminació de residus urbans i creació de serveis d'escorxador i mercats comarcals. També s'adhereixen a la Federació de Municipis de Catalunya.
8 de març. L'arquitecte Josep Maria Riera i Bagué inicia la redacció del projecte bàsic per a la construcció d'una piscina municipal.
13 de setembre. La Diputació subvenciona la instal·lació d'enllumenat al camp de fútbol i la construcció d'una grada.
S'han de realitzar reparacions immediates a l'edifici de les escoles.
2 d'octubre. Es tira endavant el projecte per a pavimentar el carrer Creus i el de la Torre. Es demana subvenció a la Generalitat per fer el mateix amb els carrers Francesc Macià, Sant Isidre i Pau Casals.
Per segon any es realitzaran classes i activitats gimnàstiques a la sala de la Societat.
8 de novembre. Se subvenciona l'assistència dels alumnes de l'escola a un curs de natació a la piscina de Vilafranca.
13 de desembre. Se subvenciona l'arranjament del camí que va a la finca de can Suriol de Dalt.
1986
11 d'abril. S'inicien les gestions per atendre la petició de l'escola de construcció d'una nova aula.
10 d'octubre. Es demana a la Generalitat que assumeixi el cost de fer un altre pou al costat de l'actualment existent per la captació d'aigua potable, ja que amb l'actual ja no es pot fer res més i l'Ajuntament no pot assumir una nova perforació.
1987
9 de gener. Demana llicència d'obertura d'una oficina la Caixa Penedès.
Es rep finalment l'obra del dispensari municipal.
31 de març. S'acorda arreglar la façana de l'edifici de cal Sense, a petició de la Coral El Raïm.
Diu que l'enllumenat del camp de futbol ja es troba en funcionament i que el cost de l'energia consumida sigui a repartir entre l'Ajuntament i el Club de Futbol.
30 de juny. Es constitueix el nou Ajuntament, es reuneixen Josep Mitjans i Boada, Joan Lluís Cadenete Fernàndez i Jaume Massana i Farré, de la llista Llebeig; Joaquim Boada i Boada i Isidre Planas i Esteve, de la llista AMD -Acció Municipal Democràtica-; i Jaume Miret i Via i Joan Planas Gustems, de la llista CiU, regidors electes. Es presenten com a candidats a alcalde Joaquim Boada i Boada i Josep Mitjans i Boada, i resulta elegit el primer.
17 de juliol. Acorden reunir-se en plenari el segon divendres de cada mes. Es constitueixen les comissions de Comptes i Serveis Interns, Serveis Ciutadans i Serveis Comunitaris, i es nomenen els representants en organismes exteriors a l'Ajuntament.
14 de setembre. Es vol crear una ordenança reguladora de l'ús de les instal.lacions esportives municipals.
13 de novembre. Renuncia de secretari en Carles Vives i Pons, es nomenat secretari n'Albert Igual i Blanes.
1988
12 de gener. El nou pou d'aigua ja és en funcionament i s'està analitzant l'aigua abans d'incorporar-la a la xarxa de distribució.
11 de febrer. Es tira endavant el projecte del col.lector del carrer de Puigcigró i la pavimentació del carrer.
Es comença a treballar en el tema del patrimoni del Sindicat Agrícola Cooperatiu de Sant Cugat Sesgarrigues.
Es fan les primeres gestions amb els propietaris del terreny del costat de l'escola per poder traslladar allí el parvulari i el
8 d'abril es formalitza la seva adquisició.
9 de setembre. Renuncia al càrrec de secretari Albert Igual i Blanes, nova secretària en funcions Lídia Rodríguez Ballester.
14 d'octubre. Chandon S.A. realitza els primers sondatges per confeccionar el projecte de realitzar unes caves.
11 de novembre. Es posa a disposició del Departament d'Ensenyament de la Generalitat el terreny al costat de l'escola per a la construcció d'una aula d'ensenyament preescolar.
1989
16 de febrer. S'informa favorablement de la proposta de la comissió liquidadora del Sindicat Agrícola Cooperatiu de Sant Cugat, s'especifiquen els diversos immobles de propietat d'aquesta institució, en concret el solar de l'Era i la Gruta, i s'acorda el preu de compra i la seva adquisició. Es va demanar un crèdit a la Caixa de Crèdit de Cooperació Local.
10 de març. Es concedeix llicència a Chandon S.A. per moviment de terres de cara a la posterior construcció d'unes caves i també llicència d'activitat d'elaboració de vins escumosos.
Per un decret d'alcaldia es cessat el primer tinent d'alcalde, un regidor arriba a proposar la dissolució del consistori.
16 de març. S'aprova definitivament la llicència d'obres de Chandon S.A.
7 d'abril. Ple extraordinari, Joaquim Boada i Boada presenta la dimissió del càrrec d'alcalde.
13 d'abril. Es elegit nou alcalde Josep Mitjans i Boada
19 d'abril. S'acorda celebrar els plens el segon dijous. Es creen les delegacions d'Economia i Hisenda, Personal i Administració; Governació, Circulació, Transports i Seguretat Ciutadana i Sanitat, Planejament Urbanístic i Edificis Municipals, Serveis Públics i Camins, Obres Particulars, Cultura i Ensenyament, Esports i Joventut, Sala de la Societat i Festes.
És nomenat jutge de pau en Joan Suriol i Hill. Pren possessió de la secretària Montserrat Baulas i Bordes.
9 de novembre. Es ratifica la compra dels bens del Sindicat Agrícola Cooperatiu.
1990
11 de gener. La Junta de Sanejament de la Generalitat presenta el projecte de construcció del Col.lector General d'Aigües Residuals.
8 de febrer. Es recolza l'atribució de la denominació Col·legi Públic Sant Cugat a l'escola pública existent.
19 de febrer. S'aprova un nou projecte d'enllumenat públic que s'acull al pla d'ajuts de la Diputació. S'acorda l'execució amb urgència de les obres de col.lector i pavimentació del carrer Puigcigró.
8 de març. S'adjudiquen definitivament les obres de Puigcigró.
14 de maig. S'acorda canviar nom del carrer de la Pau que des d'ara serà del Pou Comú.
5 de juliol. S'autoritza que el domicili social de l'Agrupació Teatral, Cultural i d'Esbarjo «El Sac» sigui la sala del cafè del Centre Municipal i el 13 de setembre se'ls autoritza a utilitzar les dependències de sota l'escenari del Centre Municipal per guardar els estris de les seves activitats.
Es tiren endavant els estatuts i bases del polígon industrial «La Masia».
1991
14 de març. S'acorda la reforma del Casal d'Avis.
11 d'abril. S'acorda la restauració de les dues plantes últimes del campanar i millorar la seguretat de l'accés, a més d'assegurar el parallamps i l'estructura metàl.lica de coronament.
S'aprova el projecte bàsic del Casal de Joves i Llar d'Avis.
15 de juny. Es proclamen els nous regidors electes. Es reelegeix com alcalde i pren possessió Josep Mitjans Boada. S'estableixen les comissions de Comptes, Obres i Urbanisme, també les delegacions d'Hisenda i Personal, d'Urbanisme, Obres, Vials, Ensenyament i Cultura, Sanitat, Joventut i Esports, Festes Locals i de Serveis Socials.
1992
12 de març. Es comença a treballar en el Casal de Joves i Llar d'Avis.
Els veïns de la zona més nova del poble adopten el nom de barri de la Creu del Padró i organitzen una revetlla de Sant Joan.
S'inicia l'expedient de normalització de l'escut i la bandera del poble.
21 de desembre. S'estudia realitzar millores a la Carrerada i pavimentar-la, el tema compta amb la oposició d'alguns membres del consistori pel perill que això suposaria d'augment del tràfic rodat.
La Generalitat ofereix una subvenció per a les obres de reforma de l'immoble conegut com la Gruta, que es vol destinar a Casal de Cultura.
1993
22 de març. Signat el conveni de la Serra entre l'alcalde i Jaume Arall i Vivó. Els terrenys són qualificats com a sòl urbà, en una part residencial i en altra per a vialitat. Es faculta a l'Ajuntament per a desenvolupar aquest projecte d'urbanització, parcel·lació i ordenació del conjunt.
29 d'abril. S'inicia l'expedient de reparcel·lació de la unitat d'actuació de la Torre i el Pou Comú.
13 de maig. S'informa de la celebració per part de l'AEK d'una setmana esportiva, del 12 al 19 de juny.
Es treballa en la segona fase del projecte de millora de l'enllumenat públic.
Es resolen al.legacions al projecte d'escut municipal, presentades per Mn. Antoni Margarit; aquest proposa que l'escut tingui quatre pals de gules, distintiu de la casa Comtal i el cèrvol passant, ja que aquestes són les armes dels fundadors i senyors, la família Cervelló. La proposta és d'escut caironat partit, en el primer de gules amb sarment i fruitat d'or i en el segon amb un cèrvol passant a l'atzur, el cap d'or amb quatre pals de gules i timbrat amb la corona mural. S'acorda adoptar aquesta proposta sempre que la varietat de raïm sigui xarel·lo. Es tramet la proposta a la Generalitat per tal de sol.licitar el corresponent dictamen de l'Institut d'Estudis Catalans.
8 de maig.
S'acorda el canvi de la placa del carrer Josep Anselm Clavé per una d'artística amb motiu de la commemoració dels 75 anys de la creació de la Societat Coral El Raïm.
El rellotge del campanar ja funciona amb un dispositiu automàtic.
8 de juliol. L'Ajuntament s'adhereix, mitjançant conveni, per tal de permetre realitzar la prestació social substitutòria.
9 de setembre. Es rep una comunicació de l'heraldista Armand de Fluvià dient que l'escut d'un municipi ha de ser simple i que no pot ser un compendi de la seva història, de forma que el senyal dels quatre pals necessita sòlids fonaments reals i que no es pot acceptar el senyal dels Cervelló, mentre que, pel que fa al raïm, aquest ha de ser el fruit i per tant no pot ser una varietat concreta.
28 de setembre. S'aprova el condicionament d'un espai públic al costat de l'edifici conegut con la Gruta.
1994
10 de març. S'aprova la nova placa del carrer Anselm Clavé en record del 75 aniversari de la Coral, la placa actual -posada amb motiu del 50 aniversari de l'entitat- es guardarà. S'aprova també el projecte de reparació de la teulada de cal Sense.
14 d'abril. S'aprova el projecte d'urbanització de la Torre, el Pou Comú i la Serra.
S'estudia el Pla d'urbanització del sector del Joc de la Rutlla.
8 de maig. Ple extraordinari amb motiu de la celebració del 75 aniversari de la Societat Coral El Raïm.
12 de maig. S'acorda demanar una subvenció per equipament, millora i ampliació del consultori municipal.
9 de juny. Preocupa el fet que a l'escola hi ha pocs alumnes perquè no hi ha servei de guarderia. S'estudia la possibilitat d'ubicar-lo en una aula prefabricada situada al pati de l'escola.
Es comenta el tema de l'escut municipal i es manifesten disconformitats en els colors, s'acorda finalment que sigui caironat, de gules i un raïm d'or pampolat de sinople i amb el timbre de la corona mural de poble.
8 de setembre. S'informa que la Generalitat indica, amb relació a l'escut que el color verd (sinople) no pot anar sobre el vermell (gules), però sí que tot el fons pot ser de gules i llavors tot el raïm, fulles incloses, ha de ser de groc or. S'accepta amb el dibuix que presenti dos pàmpols que no es toquin ni se superposin, i al mig el raïm.
Octubre. Es comenten les pintures murals trobades a cal Esquerrà i s'acorda comentar el tema amb especialistes de la Diputació de Barcelona.
Desembre. Es presenta el projecte de reforma i rehabilitació de la Casa de la Vila.
1995
3 de febrer. S'acorda demanar ajuts per a la reforma de l'edifici de l'Ajuntament.
6 d'abril. Es demana de canviar el nom del carrer de la Torre pel de la Torre del Gall. El tema seria consultat als veïns i finalment s'aprovaria.
14 de juny. Es constitueix el nou Ajuntament.
17 de juny. És reelegit com alcalde Josep Mitjans i Boada, continuen funcionant les mateixes comissions.
1 d'agost. S'estudia la urbanització de la plaça del Cafè i la zona esportiva.
14 de setembre. L'Ajuntament es constitueix com entitat col·laboradora dels objectors de consciència.
24 d'octubre. La Generalitat aprova el pressupost pel 1996 de la segona fase de les obres de reforma de la Casa de la Vila.
S'adjudiquen les obres de la primera fase de la reforma de la Casa de la Vila.
28 d'octubre i 9 de novembre. S'aprova la parcel.lació de la unitat urbanística de la Torre- Pou Comú.
14 de desembre. Es presenta el projecte de reforma de l'edifici del Forn.
1996
11 de gener. S'aprova el pla parcial del Joc de la Rutlla.
14 de març. Urbanització de l'Era del Cafè.
1997
27 de febrer. Signatura del conveni amb la Diputació de Barcelona per tenir el servei del Bibliobús.
12 de juny. Es presenta el projecte de reparcel.lació del Joc de la Rutlla.
31 de juliol. Es presenta el projecte d'una piscina pública. Es crea el registre Municipal d'Unions Civils.
S'aproven les obres de la fase final del Casal de Joves i Casal d'Avis.
25 de setembre. Projecte per instal.lar una llar d'infants tot adequant un espai de les escoles municipals.
1998
11 de maig. Dimiteixen de les seves respectives regidories Josep M. Rigual i Boada i Josep Mitjans Llerena.
10 de novembre, Es tirar endavant la unitat d'actuació de la Serra.
1999
27 de gener. Projecte d'urbanització de la plaça d'Anselm Clavé.
3 de juliol.
Es constitueix l'Ajuntament i és elegit alcalde Joan Lluís Cardenete i Fernàndez.
2000
24 de març. Es presenta una moció de censura contra el que fins ara és alcalde, com a resultat d'aquesta és elegida alcaldessa Montserrat Marrugat i Esteve.
(1) Es tracta d'una part del patrimoni dels Milà, de la que Maria del Remei Sallent n'era hereva com a germana de la vídua de Manuel Milà i Fontanals, llavors també ja traspassada. Vid. SOLÉ I BORDES, Joan i MIRET I VIA, Antoni. Els Milà, uns hisendats a sant Cugat a principis del segle XIX Ed. Societat Coral El Raïm. Sant Cugat 1997; i també SOLÉ I BORDES, Joan i MIRET I VIA, Antoni. Massalliga. Ed. Societat Coral El Raïm. Sant Cugat 2000. Pàg. 26 i 27.(2) La seva celebració va ser conseqüència indirecta dels fets del 6 d'octubre. Vid. SOLÉ i BORDES, Joan. «La setmana pedagògica de 1935» a la revista Olerdulae del Museu de Vilafranca. Núm. 31 i 32. Setembre i desembre del 1986.