Epistolari de la família Freixas (V)

Cartes dels Valenciano

En el conjunt epistolar del Fons Freixas, a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedes (ACAP) trobem cartes a Lluís Freixas Mascaró (1796- 1887) d'Antonio de Valenciano i un parell d'Eduard Vidal i Valenciano (1838-1899), nebot de l'anterior, a Ramon Freixas Miret (1834- 1903). Dels Freixas hem apuntat algunes notes biogràfiques, especialment en el primer lliurament d'aquest epistolari (blog del 18 de novembre del 2022) i d'Eduard Vidal i (de) Valenciano hi ha notable informació a l'abast. Pel que fa a Antonio de Valenciano, creiem que es tracta de Antonio de Valenciano Martí, germà de Ramona de Valenciano Martí que es casaria amb Antoni Vidal Verdaguer (1805-1889). Antonio moriria el 1884 i encara un altre germà, Pedro, traspassaria el 1887. Sobre la família podeu consultar: Arnabat i Mata, Ramon, amb anotacions de Solé Bordes, Joan. La família Vidal Verdaguer, de proveïdors de l’exèrcit a hisendats. Riqueses i misèries d’una família burgesa la Penedès del tombant dels segles XVIII i XIX. Ed. CCAP. Andana. Vilafranca 2008.

/ A Lluís Freixas, carta d’Antonio de Valenciano des de València 14 de novembre de 1846, diu que els seus germans li demanen que quan passi per Vilafranca s’hi quedi a viure que aquí hi ha nascut, hi té una germana, però ell diu que a Vilafranca no hi tindria res a fer, estaria «sumido en el ocio», diu que ha sabut que està vacant la secretaria de l’Ajuntament i li demana de poder-la ocupar.

/ Carta de Madrid del 30 d’abril de 1849, adreçada a Lluís Freixas de part d’Antonio de Valenciano. Diu que ha realitzat gestions davant la subdirecció general en nom de la corporació vilafranquina sobre la injustícia del pagament de censos: “...creo que valdremos en bien aunque sea anticipar mi juicio y no hacerme cargo de que estoy en Madrid, es decir en una Babilonia en donde no se conoce la buena fe en las oficinas.”. Pere Batlle [germanastre de Lluís Freixas] era diputat però sembla que els seus companys del Principat estan queixosos perquè no es va presentar a formar part en qüestions com les del cotó o la de les quintes, de manera que de Valenciano comenta “...para que su señor hermano no mire con tanta indiferencia el bien del país que le ha honrado con sus sufragios... crea usted que están muy incomodados los diputados catalanes al observar tal desprendimiento”. “Según he observado en los periódicos, las facciones de Cataluña van tocando a su término, aquí creen y han estado muy persuadidos que la cosa era más en grande y aún dudan que acabe tan pronto, parece que están poseídos de un terror pánico al nombrar un faccioso, así es que no piensan más que en diversiones”. [Es tracta de la segona guerra carlina o guerra dels matiners (1846- 1849)]

/ A Ll. Freixas d’Antoni de Valenciano des de Madrid el 6 de juliol de 1850 «...me había propuesto dejar de escribir a usted hasta poderle participar el alumbramiento de la Reyna de todos tan deseado y manoseado que puede decirse que es la única conversación que preocupa a los madrileños...» [Es tracta de la primera filla de la reina Isabel II: Maria Isabel de Borbó (1851- 1931)].

/ Carta d’Antoni de Valenciano, des de Múrcia, del 12 de juliol de 1852 a Ll. Freixas, diu que està a Totana convalescent d’una malaltia «...supe la entrada y permanencia del Capitán General y el frío recibimiento que se le hizo merced a lo opinado por ese Sr. Alcalde de lo que parece haber quedado muy disgustada aquella autoridad que tenía diferentes pruebas de comparación con otros pueblos que había visitado siendo en casi todos muy festejado como correspondía a su elevada categoría y ser el jefe nato del Principado durante el estado excepcional en que se encuentra...». [Tot sembla indicar que el "frío recibimiento" es va donar a Vilafranca, però no podem confirmar que el personatge fos Ramon de la Rocha i Duji, capità general de Catalunya de 1849 a 1853, caldria cercar qui va ser l'alcalde de Vilafranca tan poc atent amb l'autoritat]

/ Carta d’Antonio de Valenciano des de Madrid a Ll. Freixas, a Vilafranca, del 3 de desembre de 1852. Sobre la situació a Madrid amb la convocatòria d’eleccions per la caiguda del gabinet de Bravo Murillo, li pregunta què pensa fer amb el candidat del districte i proposa la reelecció de Baldasano «...quien me consta que desempeña con celo su cometido y ha ocasionado muchos beneficios a varios pueblos del distrito...», diu que és possible que Valenciano vagi a encarregar-se de l’administració de diligències de Talavera de la Reina y que tindrà els dos fills al Colegio Mlitar de Toledo, a la classe de cadets. [Juan Bravo Murillo (1803-1873) va presidir el Consell de Ministres entre 1851 i 1852 quan ja s'apuntava l'anomenat Bienni Progresista. Pel que fa a Baldasano, Manuel de Baldasano i P. Baldasano que potser era el seu fill, a l'arxiu que estudiem hi ha nombrosa correspondència amb els Freixas que analitzarem en un proper lliurament].

/ D’Antonio de Valenciano des de Múrcia a Freixas, del 13 de febrer de 1852, li diu que s’ha instal·lat a Múrcia. Es comenta la difícil situació política, de l’atemptat «regicidio de Merino» i de les pressions dels que no volen el règim constitucional. [Martín Merino Gómez (1789- 1852), conegut com "el cura Merino" , activista liberal que va atemptar contra Isabel II el 2 de febrer de 1852, detingut i jutjat va ser executat a garrot vil el 7 de febrer d'aquell mateix any].

/ D’Eduard Vidal i Valenciano a Ramon Freixas des de Barcelona, del 23 de juliol de 1858 sobre les conferències que ajudaven gent pobre, diu que la de Sant Pau ha hagut de rebaixar les famílies i els bons «a uno de patatas y otro de judías», li demana la còpia del testament d’una persona, li diu que són un total de nou socis. [Suposem que es tracta de les Conferències de Sant Vicenç de Paül, associació de beneficència que es va fundar a París el 1833 i va arribar a Catalunya el 1857. Resulta sorprenent que Eduard Vidal, amb un a biografia de caire liberal i proper per afinitat de pensament i tertúlia a Frederic Soler, Pitarra, fos un dels promotors d'aquesta entitat benèfica].

/ D’Eduard Vidal i Valenciano a Ramon Freixas, Barcelona 7 d’agost de 1858 li dóna les gràcies en nom del president i l’hi diu «...hemos llegado al triste caso de tener que suprimir el pan a todos o la mayor parte de nuestros pobres, rogado por los benefactores.»[.Freixas es devia fer soci perquè li diu «amigo y consocio»].

Bon Nadal!

 

Aquest no és un conte de Nadal

El Toni va venir fa un parell d'anys a viure al Penedès, a una residència on tenia altres familiars. Amb més de noranta anys, solter i sense altra família, va deixar el pis de Barcelona, va carregar els llibres i papers que havia anat acumulant, i es va instal·lar en un espai on se li oferien una colla de serveis que, a la seva edat i en les seves condicions, necessitava cada vegada més.

Va ser sempre un home de costums ben senzills. Ell no era de Barcelona sinó de l'Eixample, fins al punt que hi havia indrets de la capital catalana que no havia visitat mai. Era cristià, però d'aquells de parròquia, la que li pertocava d'acord amb el carrer on vivia, allí havia fet relació amb els diversos rectors i amb alguns d'ells es trobava periòdicament per parlar de política i de temes socials, sempre en l'entorn del catalanisme independentista i col·laborant econòmicament amb diverses entitats que atenien els més necessitats. Sempre va viure al barri, primer amb els seus pares i el seu germà gran, després tan sols ells, ambdós solters, i finalment en la solitud de la gran ciutat, allí tenia les botigues properes habituals de queviures, la biblioteca i el centre mèdic d'atenció primària, no necessitava gran cosa més.

Amb el seu germà van mantenir i promocionar una botiga de teixits a un dels carrers de l'Eixample des dels anys de postguerra, quan llençols, tovalloles i eixugamans o draps de cuina tenien bona sortida comercial. Amb el temps, el seu germà gran es va quedar a la botiga i el Toni -que havia estudiat peritatge tèxtil a l'Escola Industrial- va obrir una petita fàbrica a Granollers bàsicament dedicada a la confecció d'eixugamans i draps de cuina.

I així va passar la vida, de casa a la feina, fins que els anys i els canvis de costums van fer que la botiga i la fàbrica tanquessin portes i la jubilació li permetés centrar-se en l'estudi de la història de Catalunya, la seva gran passió. De tot plegat en van sortir pàgines i pàgines de notes que li permetien també l'estudi i la pràctica de la llengua catalana, la que mai no va poder aprendre a l'escola. Finalment, per consell d'un amic i amb el seu suport, va contactar amb una editorial i va publicar el volum "Catalunya ocupada. Crònica de segles d'espoli i usurpació", fins i tot es va fer un acte de presentació i es van vendre uns quants exemplars, a més dels que ell va obsequiar a alguns coneguts.

Incondicional de la lectura del diari, no el començava com fan altres per l'apartat de necrològiques, sinó pels mots encreuats i després les altres pàgines, més aviat fullejades per sobre, amb la desgana que provoquen tantes notícies d'un món esbojarrat. No deixava cap dia d'intentar fer els mots encreuats en català, un exercici que li permetia igualment el treball de l'idioma, i que va intentar no deixar tot i la malaltia inguarible que des de feia anys l'anava deteriorant físicament. Per descomptat, alguns dies aconseguia acabar el trencaclosques i altres no, però deia que ja coneixia els mots més habituals que emprava l'autor.

El dissabte al matí, després d'esmorzar, es va posar a fer els mots encreuats i allí el van trobar que acabava de traspassar.

Aquest podria ser un conte de Nadal, però és una crònica certa de la vida d'una persona com tantes altres n'hi ha en aquest món. Posats en la ficció, podria imaginar que havia completat l'entreteniment i tan sols li faltava una paraula: a l'horitzontal, quatre lletres: "etapa nova i definitiva" o, posem pel cas, "deixar de pagar impostos per a tota l'eternitat", i la paraula seria sempre "MORT". Com que aquest no és un conte això no va ser així, però hauria pogut ser.

Quan tornava de fer papers al tanatori les notícies de la ràdio comentaven que havia mort Llorenç Soldevila, l'amic d'Argentona al que havíem acompanyat per tal d'enllestir algunes pàgines vilafranquines de la seva "Geografia literària dels Països Catalans".

Va ser un dia de paraules que anaven cap al més enllà, justament allí on diuen que no cal pagar impostos.

La Fira del Gall de l'artista Carles Munts

 Publicat a "El 3 de Vuit" el 16 de desembre del 2022.

Nascut a Vilafranca, Carles Munts Milà (1914- 1997) coneixerà des de ben petit aquella Fira de Sant Tomàs o del Gall que s'aplegava entorn de la plaça de la Constitució cada 21 de desembre, en la data exacta de la festivitat, i que posava a l'abast de les famílies vilafranquines el bo i millor dels animals de ploma de les cases de pagès de l'entorn penedesenc. En aquells temps possiblement feia més fred que no pas ara però l'espectacle dels animals vius era fascinant per als infants de la vila. Aquesta imatge, al costat d'altres amb presència efectiva en el calendari festiu vilafranquí, acabarien formant part d'un conjunt de referències -la Festa Major, la verema, les fires...- que Carles Munts convertiria en una iconografia de referència en nombroses obres, ara rajoles, ara quadres, ara plafons de ceràmica, un llegat immens que forma part ja de la imatge col·lectiva de la nostra vila i la seva comarca i que podem trobar nombroses cases particulars i també en alguns espais públics vilafranquins.

Quan el 2015 el Consell Comarcal de l'Alt Penedès va publicar el llibre del Gall del Penedès en l'entorn del mercat de Vilafranca, circumstàncies diverses van fer que no s'hi inserís la imatge d'un treball creatiu de Carles Munts sobre la Fira del Gall, treball que valoràvem i que havíem aplegat ja a les pàgines de la biografia de l'artista publicada per Òmnium Cultural l'any 2010, la vida i obra de Carles Munts Milà, aquell artista enamorat de l'art i del Penedès que justament aquest 2022 fa un quart de segle que ens va deixar.

En arribar les dates de la Fira del Gall, una més en el seu historial centenari, fa goig de recuperar la imatge de la ceràmica d'un dels artistes que amb més certesa, mestrívola simplicitat i color ha sabut retratar l'ànima vilafranquina, la de la pagesa de tota la vida -mocador al cap i faldilla ampla, amb davantal- que s'envolta de l'aviram que ha fet pujar en els darrers mesos, amb la vila al fons i l'arquetípica imatge de la basílica. S'hi esmenta així un dels moments destacats en el calendari vilatà, una data amb imatge i nom propi.

Epistolari de la família Freixas (IV)

 Cartes d'Aureliano Esteban de la Reguera als Freixas

Nascut a Valladolid el 1820, d'acord amb la informació que es troba al web de la real Academia de la Historia (https://dbe.rah.es/biografias), Aureliano Esteban de la Reguera y Fernández de Bobadilla, va ser militar carlista en la primera carlinada i d'acord amb el Conveni de Vergara li va ser reconegut el càrrec militar i va passar a un regiment a l'Àfrica, el 1842 el trobarem a Barcelona on va participar en el bloqueig fins a la rendició de la plaça. El 1847 lluitarà contra els carlistes i en acabar la guerra va estar de servei com a miliatr en diversos destacaments, entre ells al de Vilafranca on podem pensar que va fer amistat amb Ramon Freixas.

El 1859 va participar en la guerra del Marroc i, entre altres, en la batalla de Wad Ras, a partir del 1868 el trobarem a Barcelona fins que el 1870 es destarrat a Eivissa durant sis mesos. Va tornar a Barcelona i va lluitar a la tarcera carlinada contra els cabdills sublevats com el general Miret, fill de la Granada. A partir de la dècada del 1870 v exercir de governador militar a Cáceres, a Huelva i a Ávila. El 1886 va passar a la reserva i després d'uns anys de residir a Barcelona el 1890 es va traslladar a Madrid on moriria el 1896.

Casat en segones núpcies amb Maria Magdalena Hernández Frexas (Freixas?) no hem trobar cap relació familiar d'aquesta senyora amb la família Freixas i tendim a pensar que, tot i que hi havia una relació familiar anterior, l'amistat potser va quallar en els anys que Aureliano va ser a Vilafranca on va fer relació amb Ramon Freixas Miret (1834-1906) que era més jove i pertanyia a una generació més jove.

Així trobem una carta de Lluís Freixas Mascaró (1796-1887) a Aurelio Esteban de la Reguera que tot sembla indicar que podria ser el pare de l'Aureliano.

/ Carta a Lluís Freixas Freixas de Aurelio Esteban de la Reguera, del 21 d’agost (1826?), no indica l’any, de Barcelona, felicitació pel seu sant i li desitja salut familiar. Al mateix paper una segona carta del mateix Aurelio a Ramon en contestació a la seva on li diu que «ha desarrollado el mal reinante en Vilafranca. En ésta hemos tenido tiempo de observar la enfermedad y tenemos motivos para assegurar que no es peligrosa más que para la gente miserable y desarreglada o para los que no alcanzan pronta asistencia en el caso de ser atacados. Con alimentos sanos, excluyendo verduras, ensaladas y frutas, para el que viva tranquilo evitando el relente al salir y ponerse al sol y anda al remedio al momento de sentirse indispuesto no hay cólera que pueda con él».

* * * * *

D'Aureliano trobem cartes a Lluís Freixas i al seu fill Ramon:

/ De Aureliano Esteban de la Reguera des de Sant Sadurní el 7 de novembre de 1850, escriu a Ll. Freixas diu que el visitarà el seu assistent per conèixer notícies d’un amic o parent: «Si pudiera facilitarme algún libro con que matar el tiempo en estos pueblos se lo agrdeceré.»

/ A Ll. Freixas d’Aureliano Esteban de la Reguera del 18 de juliol de [1853?], parla d’una reunió de les tropes a la plaça i immediacions, diu que els ànims estan alterats i que esperen veure quines mesures s’aplicaran, comenta que no hi ha brots de còlera.

/ D’Aureliano a Ll. Freixas, Madrid 14 de febrer de [1854?]. Comenta els atacs a la Càmara a la figura d’O’Donnell. Comenta els moviments de militars contra el ministre de la Guerra. «Estos días se habla mucho de planes de trastorno y en relación con un movimiento de allende el Pirineo... aquí todos esperan un día de desgracia si el gobierno no recobra su fuerza de autoridad».

/ Carta d’Aureliano a Ramon,a Barcelona del 10 de juliol de 1854, falta el segon full, el text queda tallat, el segon full estripat, comenten temes d’estudiants, llibres, etc.

/ D’Aureliano a Ramon Freixas del 20 de juliol de 154, relata un pronunciament militar i els esdeveniments a Barcelona «... es el primer día en que descanso un poco , pues las difíciles circunstancias han exigido de nosotros, los militares, fatiga tras de fatiga a fin de evitar que los malvados instrumentos de María C[ristina?] y Escuela de la virtud manchasen el movimiento más justificado que pudo llevarse a cabo en nustra época. En cuanto ha sido possible lo conseguímos, de lamentar es que nuestros esfuerzos no lo alcanzasen completamente./ «Después de los días transcurridos sintit (?) creo el reseñarle a V. lo ocurrido en la noche del 14 y días siguientes. Todo fue orden, todo moderado entusiasmo mientras la guarnición, que fue la que tuvo la gloria de hacer el pronunciamiento, estuvo sola colocando la primera piedra al edificio sublime en el cual, después de erigido, tomaron habitación entre muchas curias virtudes, no pocas desenfrenadas pasiones. Los enemigos derrotados no en vano derramaron el oro a manos llenas en recompensa de los excesos que podía emborronar página tan preciosa, pues los incendiarios, ladrones y asesinos no perdieron el poco tiempo en que la fuerza pública se agrupaba alrededor de las dignas autoridades a cuyo frente soresalía nuestro dignísimo Capitán General. / En dos horas quemaron una fábrica, saquaron otras muchas y ocasionaron o hirieron muchas indefensas personas pacíficas sin más motivo, las más, que haber proporcionado el sustento muchos días a unos asesinos./ «Hola(?) luego se tuvo noticia, corrimos varias Compañías a evitar y prender a los malechores y aún tuvimos la satisfacción de apagar el inendio de varias fábricas, evitar infinitos saqueos y defender a nuestros prafuinos(?) fabricantes. En toda la noche pasamos, però lo dimos por bien empleado. Una docena de incendiarios y ladrones pillados infraganti cogimos presos y pusimos a disposición del tribunal, de ellos tres pagaron ya su crimen. Los demás días siguió la efervescencia però a fuerza de vigilancia y fatiga bien dirigida por nuestra digna autoridad superior hemos ido saliendo del paso. Como V. sabrá el pronunciamiento es secundado por toda España en estas horas, esperemos que no sea infructuoso./ Esta es la mejor contestación a la pregunta que me hace sobre que sucederá./ Qué serà de Miguel?».

/ D’Aureliano a Ramon Freixas, des de Barcelona del 29 de juliol de 1854. Havia de ser militar perquè diu que va haver d’anar a Vallirana «....con mi Compañía, con objeto de recibir 240 quintos que pasaron por esa el mismo día.», parla també de temes quotidians, uns mitjons que ha de tornar-li, un gra al «sobaco o golondrino».

/ D’Aureliano a Ll. Freixas del 17 de novembre de 1854, des de Barcelona, temes familiars i alguna gestió.

/ D’Aureliano a Ramon, des de Madrid, del 9 d’abril de [1855?] sobre temes personals, un enamorament d’Aureli.

/ D’Aureliano a Ramon des de Madrid del 19 d’abril de [1855?], de l’enamorament, futur matrimoni i altres temes menors.

/ A Lluís d’Aureliano, de Barcelona, del 6 de novembre de 1855. Li diu que se’n va a Madrid per col·locar-se a l’exèrcit, té pocs diners i necessita 52 duros, s’acompanya d’una carta del seu fill Ramon Freixas demanant al seu pare els diners per a l’Aureliano.

/ A Ramon [Freixas] d’Aureli des de Saragossa, de l’11 de novembre de 1856, explica que va estar afectat de còlera.

/ D'Aureliano a Ramon Freixas des de Reus del 7 d'abril de 1859, militar, fa una descripció de la ciutat de Reus.

/ A Ramon Freixas d’Aureliano Esteban des del Campo de Gibraltar del 1 d’octubre de 1859, diu que està a l’exèrcit com a «cuerpo de observación», proper a emprendre una campanya, fet que ha agreujat el delicat estat de salut de la seva dona, diu que l’exèrcit de cara al «asunto marroquí» està amb tot l’entusiasme.

/ D'Aureliano a Ramon [Freixas?] des del campament del Serrallo el 23 de desembre de 1859, és a ÀSfrica i diu que està "...salvo de los moros y cólera, enemigos...". Explica detalls de la guerra del Marroc i comenta que han de dormir a terra, els joves aguanten, però ell ja té 39 anys.

/ D'Aureliano a Ramon Freixas del 18 de gener de 1860, diu que la milícia ha premiat "...mi comportamiento en la acción del 15 de diciembre último..." amb el grau de comandant. Descripció d'una acció militar i de la vida difícil que porten.

/ D'Aureliano a Ramon Freixas des del "Campamento del Sarrallo" del 31 de gener de 1860, és a l'Àfrica i diu que demà surten a un reconeixement "...tal vez encontremos a los moros...".

/ D'Aureliano a Ramon Freixas del 21 de febrer de 1860. Comenta la toma de la plaça de Tetuan, el mal temps que els fa (sorra, vent, neu) i les ganes de signar la pau "Aquí lo que queremos es que el honor nacional quede vindicado, pero por más que V. lea lo que lea, sepa que la mayoría desea la paz, ahora que se ha demostrado a esta gente bárbara que la España sabe hacerse respetar". 

/ D'Aureliano a Ramon Freixas des del campament d'Otero l'1 d'abril de 1860. Llarga descripció d'una acció militar.

/ D'Aurelio a Ramon Freixas des de Ceuta del 9 de maig de 1860. Diu que li tramet la primera "guma" o "espingarda" agafada a l'enemic l'11 de març i que li portarà un comú amic ja que és per a Freixas.

Epistolari de la família Freixas (III)

En el Fons Freixas de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès (ACAP) hi trobem nombroses cartes entre Pere Batlle Mascaró (1785- 1872) i Lluís Freixas Mascaró (1796- 1887), eren germanastres, fills de la mateixa mare, Joaquima Mascaró Urgellès (1768- 1845) que en enviudar de Josep Batlle es va casar amb Lluís Freixas Blanch, el corregidor que va morir de manera violenta el 1910 a Vilafranca.1

Pere Batlle Mascaró va ser el primer alcalde constitucional que va tenir Vilafranca, el 1812, durant la Guerra del Francès i en aplicació de la Constitució de Càdis d'aquell 1812. La placa a la seva tomba al cementiri vilafranquí especifica nombrosos detalls de la seva trajectòria personal:

"Aqui yacen los restos mortales del Sr. D. Pedro Batlle y Mascaró hacendado natural de esta villa. Representó algunas veces a sus convecinos en el Ayuntamiento, fué el primer alcalde constitucionla en 1812, diputado de Provincia en 1821 y 1864, alcalde de 1ª en 1836, y diputado a Cortes en 1847. Murió en 12 de noviembre de 1872 a la edad de 87 años. R.I.P.".2

Lluís Freixas Mascaró es va casar amb Maria Francesca Miret Teixidor3 i van ser els pares de Ramon Freixas Miret del que parlarem properament.

Tomba de Pere Batlle Mascaró al cementiri de Vilafranca

Cartes de Pere Batlle Mascaró al seu germà Lluís Freixas Mascaró.

/ De Pere Batlle des de Barcelona a Ll. Freixas, del 24 de febrer de 1818, diu que anirà a Madrid pel plet.

/ A Ll. Freixas de Pere Batlle del 17 de març de 1818 des de Barcelona. Sobre el plet, diu que passarà a Madrid

/ De Pere Batlle des de Barcelona a Ll. Freixas del 21 de març de 1818, al seu germà, sobre plets i gestions.

/ De Pere Batlle des de Barcelona el març de 1818, a Ramon [Freixas?] sobre el plet.

/ De Pere Batlle a Ramon i Lluís Freixas des de Barcelona, març de 1818, acceptació d'anar a Madrid abans que es vegi la seva causa.

/ A Ll. Freixas de Pere Batlle des de Madrid del 9 de maig de 1818.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid del 12 de maig de 1818, "...me hallo ya bueno aunque con caldo de gallina por lo que pueda ser..." Comentaris sobre la salut, el plet i la vida de luxe a la capital".

/ De Pere Batlle des de Madrid a Ll. Freixas del 30 de maig de 1818, a Ll. Freixas, sobre la situació del plet, la vida a Madrid, festes, balls i excursions, envia el llistat de números de la loteria, diu al seu germà que no organitzi balls a casa seva, a veure si li extraviaran alguna cosa.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 6 de juny de 1818, sobre la reforma de l'exèrcit.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 9 de juny de 1818 (dues fotos de la signatura) sobre el plet i gestions d'altres plets.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 19 de juny de 1818 sobre el plet que s'ha guanyat "...alégrate que nosotros hacemos lo propio en estas horas que estamos en la fonda haciendo el gaudeamus que pretendía hacer Codina".

/ De Pere Batlle. de Madrid, del 20 de juny de 1818, a Lluís Freixas, gestions sobre el plet, critica el mal treball dels que l'han portat, visió de la vida de Madrid: "Amigo, en estos días de St. Pedro y St. Juan la jarana y franqueza que hay en los paseos con el pretexto de tomar la berbena es extremado: eso es un desorden continuo que solamente los años, o por un grande principio de filosofía puede a uno hacerle prescindir de los placeres desconcertados de la Corte: yo me he visto precisado a reducir las muchas casas que visitaba porque me tenían abrumado y también el retirme a la una de la noche como la gente de gran tono. A la tertulia mil finezas y que no olvido sus buenos de sociedad por más que en esta los haya. La madre y demás santas cosas: y si puedes mandar del afecto invariable de este hermano y amigo que te estima. P. Batlle".

/ De Pere Batlle des de Madrid del 7 de juliol de 1818 sobre els mateixos temes de l'anterior.

/ De Pere Batlle des de Madrid, del 17 de juliol de 1818, a Ll. Freixas, sobre el plet, diu que el dia de santa Isabel es va vestir de diplomàtic i va anar al besamanos.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid del 8 d'agost de 1818, sobre el plet, la vida a Madrid i el respecte a la seva mare.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 22 d'agost de 1818, sobre el plet.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 4 de setembre de 1818, sobre el plet.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 8 de setembre de 1818, sobre una malaltia familiar i un llistat dels premis d'una rifa.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 8 d'octubre de 1818, tramet el número de loteria i comenta la salut "...lo mucho y bien que como, en sal que la gallina y perdiz caiga todos los días sin falta y así mismo todo lo demás de gusto que se me antoja".

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 9 d'octubre de 1818, sobre el plet.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del l'11 d'octubre de 1818, sobre la malaltia del seu germà Joaquim.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 13 d'octubre de 1818, sobre el plet, notícies polítiques i de la vida de Madrid "...por consiguiente Madrid con dinero, del contrario vale más Vilafranca".

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 15 d'octubre de 1818, explica la destitució fulminant i el desterrament dels ministres d'Estat, d'Hisenda i de Marina.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 16 d'octubre de 1818, diu que la destitució dels ministres es diu que va ser que creien que eren inútils els sacrificis per arrelar la "situación de las Américas", i que era un tema que havien d'abandonar.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 23 de desembre de 1818, explica la mort de la reina.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 25 de desembre de 1818, tramesa de números de loteria.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid del 12 de gener de 1819, sobre l'enterro de la reina4 i l'abatiment del rei, "...el Consejo le indicó que se dignara pensar en tomar nuevo estado para asegurar la sucesión de la corona..."

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas, de Madrid del 20 de gener de 1819, sobre tràmits del plet, loteria i la vida a Madrid.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid 26 de gener de 1819, adjunta gaseta sobre la mort de la reina.

3/ De Pere Batlle a Ll. Freixas, des de Madrid del 3 de febrer de 1819. Sobre tràmits a la capital.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid del 6 de febrer de 1819. Sobre la mort del pare del rei5, diu que es redoblarà "el luto y bamboleo general de campanas".

/ De Pere Batlle des de Madrid del 9 de febrer de 1819 a un amic, sobre un encàrrec que li fa.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid del 6 de juny de 1819, sobre plets, el futur casament del rei i festes.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid del 15 de juny de 1819, envia un llistat de números de loteria.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid del 18 de juny de 1819. Batlle és a Madrid com advocat treballant pel plet, de manera que els passa comptes d'honoraris.

/ De Pere Batlle a Ramon Freixas de Madrid, del 6 de juliol de 1819, sobre un número de loteria.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid del 14 de juliol de 1819, sobre plets.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid de l'11 de setembre de 1819. Comenta plets, l'arribada de la futura reina6 i les festes que es preparen "...casi todos los días en una de las tertulias que concurro veo al Sr. de O'Donnell (recuerdo de Vilafranca) a quien con otro compañero a la salida acompañamos de paso hasta su casa ¡Ojalá hubiese tenido esta relación en los años de nueva y diez, que no habría seguramente nuestra casa sufrido los atropellamientos inícuos que le causó el Robespierre de sala y sus compinches!"

/ De Pere Batlle (signa Pedro, foto) a Ll. Freixas des de Madrid del 2 d'octubre de 1819, sobre el let i la vida a Madrid.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid 10 d'octubre de 1819, sobre plets i l'arribada de la nova reina.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas, de Madrid, del 27 d'octubre de 1819, sobre plets (com si en Lluís li portés els temes des de Vilafranca i ell des de Madrid, el Lluís ja era advocat?).

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de València, 30 d'octubre de 1819, li diu que és a València de viatge cap a Vilafranca.

/ Una carta a Lluís Freixas del seu germanastre Pere Batlle des de Vilafranca l’11 de desembre de 1845 acceptant deixar la casa materna si es fa la divisió dels mobles i efectes que hi ha en equitat, on manifesta notables diferències amb el seu germà pel testament de la seva mare “Al propio tiempo debo hacerte presente que mi desprendimiento, buena fe, fiado en la palabra del escribano y otro que debían enterderlo, ha hecho que hasta anteayer noche no viese el testamento de la comentada sra. Madre (QEPD): con grande sorpresa he observado en él, entre otras cosasa de no menos entidad, que callo por delicadeza,...”, Pere Batlle va quedar principal hereu de la seva mare Joaquima Mascaró Urgellès.

/ Una carta a Lluís Freixas del seu germanastre Pere Batlle Mascaró des de Vilafranca el 13 de desembre de 1845, li diu que no cal que sigui present en l’operació de reposició de mobles, robes i joies “...evitando de este modo desagrados y tristes recuerdos que nos podrían afectar...”, parla del nomenament de lletrats repesentants de les dues parts per aplicar-se a totes les gestions de liquidació “Finalmente, concluyo diciéndote, que paso por alto, ahora,...lo referente a las palabras sonantes de lo justo, natural, legítimo, amor propio, delicadeza, buena fe, buen proceder, conatos, moralidad, chismografía, etc.”

/ Una carta a Lluís Freixas que no estava a Vilafranca del seu germanstre Pere Batlle que el 26 de desembre de 1845 li diu que es quedarà a Vilafranca fins a primers d’any.

*    *    *    *    *    

1Vid. Benach i Torrents, Manuel El corregidor Lluís Freixas i la guerra del Francès a Vilafranca. Vilafranca 1968. També Solé i Bordes, Joan “Dades inèdites sobre els esdeveniments de la guerra a Vilafranca”, a VV.AA. La Guerra del Francès als territoris de parla catalana. Jornades d’estudi el Bruc (Anoia) 23, 24 i 25 de maig del 2008 i bicentenari de les batalles del Bruc. Ed. Afers. Catarroja (País Valencià) 2011.


2Sobre aquestes etapes Vid. entre altres Martorell i Pañellas, Antoni (et alt.). El Penedès al segle XIX. Edició a cura de Joan Solé i Bordes. Vilafranca, Institut d’Estudis Penedesencs. 2010, i Arnabat Mata, Ramon. Liberals i reialistes: El trienni liberal al Penedès. 1820-1823. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca 2004.


3Sobre la família Miret vid. Salvador Miret i Cols, [et alt.] Notes històriques dels anys 1752- 1864, especialment de Vilafranca del Panadés i de la família Miret, a revista del Penedès n. 31. Institut d'Estudis Penedesencs 2015.


4 Maria Isabel de Portugal, havia mort el 26 de desembre de 1818 quan tenia 21 anys.


5 Carles IV, va morir a Roma el 20 de gener de 1819 als 70 anys.


6 Maria Josepa de Saxònia, es van casar el 20 d'octubre de 1819, va morir el 1829 sense haver-li donat descendència.