Amb motiu de la commemoració dels 25 anys de la recuperació del Ball de Serrallonga a la Festa Major de Vilafranca la colla actual va tenir la pensada de preparar una representació del text complet del ball, del que durant la Festa Major només se’n representen uns breus fragments. Des de finals dels anys vuitanta conservàvem una còpia del text complet més conegut i esmentat arreu, el del martinenc Martí Figueras i Gili, conegut arreu del Penedès com “El Vell Saquetes”, personalitat singular en el món del folklore de casa nostra. La còpia ens havia estat facilitada crec que per Salvador Carbó l’any 1989, quan era alcalde, o per Lluís Pujadó en aquells mateixos anys; es tracta d’una fotocòpia de la fotocòpia que fins el dia d’avui està exposada al Museu Municipal de Sant Martí que en aquells anys va organitzar i posar a punt Salvador Llorac. Com que en un primer moment vam pensar en la possibilitat de recollir el text en un llibre en vam fer -amb molta paciència perquè es tracta de la fotocòpia d’un manuscrit del 1886 molt usat i de lletra petita- una transcripció literal, de manera que en la representació realitzada el passat mes de maig a Vilafranca es va respectar totalment el text del Vell Saquetes, tan sols es va normalitzar ortogràficament per a facilitar la representació, amb l’afegit del text final del diable burleta (que era el personatge que demanava diners al públic) que es va treure d’una altra còpia del ball, també de Martí Figueras però de l’any 1900, localitzada per Raimon Casals a l’arxiu de Cultura Popular de la Generalitat.
Vam aprofitar els actes del 25 aniversari del Ball de Serrallonga per a fer una conferència en la que vam comentar els principals aspectes del text i d’aquest tipus de balls parlats dels que Martí Figueras en va ser un conreador singular. La conferència i la posterior nota de premsa, així com aquestes línies, voldrien servir de crida per tal de poder arribar a saber on ha anat a parar l’arxiu que volem creure que es conservava a cal Saquetes i del que el ball de Serrallonga n’era l’obra més preuada. La masia ha desaparegut i de l’arxiu sols ens en queden notícies de fa molts anys, a més dels textos que en van poder sortir, que no sabem pas quins són tota vegada que amb certesa tan sols ens consta l’esmentada fotocòpia del Ball de Serrallonga. Aquest és un patrimoni ben important que caldria posar a l’abast de tothom com vam fer amb els balls parlats que ens va donar Pere Grases en fotocòpia i que ara es poden consultar, com també es podrà fer aviat amb el Ball de Serrallonga del Vell Saquetes, a l’Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca.
A l’anterior número del Martinet es va reproduir el text de Pere Grases sobre el vell Saquetes, allí es pot observar, però, que quan Grases va anar a visitar la masia, als anys trenta, Martí Figueras ja no hi era, havia mort el 25 de maig de 1925 –per cert, a causa de “disparo de arma de fuego” com consta en l’acta de defunció de la que Lluís Pujadó ens en va facilitar una còpia-, de forma que Grases parla en base a les referències que li va donar Josep Figueras, el seu fill. No sabem pas si alguns dels textos que Grases ens va donar són sortits de cal Saquetes, però sí que eren textos que ell havia vist en aquesta masia de Sant Martí Sarroca. Amb anterioritat, folkloristes com Antoni Insenser o Pere Bohigas havien conegut personalment aquest singular martinenc, en concret Bohigas en va reproduir i estudiar una colla de versos del Ball de Serrallonga a les pàgines de la revista “Penedès” el 1923, i el 1993 els vam recollir al volum “Folklore del Penedès” (Edicions Vilatana). L'any 2015 vam publicar el Volum "L'ombra d'en Serrallonga" amb l'estudi del ball i el facsímil de diverses versions del ball, entre elles la preuada del Vell Saquetes.
Portada del llibre amb l'estudi i facsímil dels textos del Ball d'en Serrallona
Treballador del folklore
La pregunta que es farà qui estigui llegint aquestes notes és per quin motiu Martí Figueras és una figura clau del folklore català en el tema de balls parlats. Cal entendre, d’entrada, que estem davant una persona amb una formació cultural no habitual entre els pagesos de família humil del Penedès a la segona meitat del segle XIX, un home que no sols sabia llegir i escriure sinó que li agradava fer-ho, de forma i manera que quan li arribava un text d’aquest tipus d’obres a les seves mans s’afanyava a copiar-lo, ell deia que era una dèria que continuava del seu pare i del seu avi, però això ara com ara no ho podem documentar.
Del notari López Bastús, en el protocol n. 173. del 27 de març de 1885 hem localitzat aquestes dades familiars: Josep Figueras Romagosa, pagès, casat amb Maria Gili Bolet, de Sant Martí Sarroca, successor del seu pare Josep Figueras Farré, mort el 8 de març de 1885. Es fa inventari de la casa de Cal Saquetes de Rodamilans, a Sant Martí Sarroca, amb eines de pagès, cuina, quatre botes de 7 càrregues. Més la peça de terras Cal Saquetes de Rodamilans amb casa, no descrita, més peça de terra a Sant Martí Sarroca a la partida de la Plana d'en Rosell. Com es pot veure Martí Figueras Gili, el Vell Saquetes, no era l'hereu sinó el cabaler, de manera que això ens explica que hagués de dedicar-se a activitats lletrades i altres en bona part alienes a les de la pagesia penedesenca.
A Martí Figueras li agradava el teatre i, en base a textos anteriors o potser a altres que qui sap si no escrivia ell mateix –com podria ser el ball parlat de Sant Martí, representat sovint durant la Festa Major i del que no en tenim còpia coneguda-, potser aprofitant coses d’altres balls. Totes aquestes obres tenien una estructura semblant, n’hi havia de dedicades a la vida d’un sant, en especial el patró del poble on es feia la representació, altres eren de bandolers, com el cas d’en Serrallonga o el de Moros i Cristians, i un tercer grup el formaven els de sàtira social, com el de Malcasats o els de Dames i Vells. Es tracta –com es va veure en la representació portada a terme a Vilafranca- de tirallongues de diàlegs on cada personatge conversa amb el cap del ball, i entre un parlament i l’altre hi ha una petita passada o ball amb música. Si pensem en aquelles poblacions del segle XIX sense cinema ni teatre ni cap altre esbarjo podem entendre que aquestes representacions no sols fossin populars sinó que permetessin guanyar-se la vida a tota una colla de pagesos, possiblement analfabets però gent de bona memòria que a l’estiu es guanyaven la vida anant per les festes majors a fer la representació que abans els havia ensenyat el vell Saquetes.
La representació es feia a peu de plaça, sense empostissat ni decorats de cap mena, i potser sense gaires element del vestuari. Sovint la colla ni tan sols era contractada –per això hi ha anys que als comptes de la Festa Major de Vilafranca només surt la despesa per pòlvora- sinó que feia la representació i en treia el que bonament els volia donar la gent durant els dos o tres dies de festa a cada poble, i també tombant per les cases a l’hora del llevant de taula. Aquesta és una activitat de cultura popular que es perdria en entrar el segle XX i de la que sols ens en queden mostres integrades en el seguici de la processó vilafranquina, com ho ha estat el Ball de Diables, de forma que Martí Figueras, mort el 1926 és un dels darrers i, a la vegada, un dels millors exemples d’una manifestació teatral d’arrel absolutament popular que té els seus orígens en el teatre medieval de plaça.