La meva llista de blogs

divendres, 26 de juny del 2020

Competència informacional VIII

D’entrada
1.- A l’hora del “Big data”
2.-Competent en informació
Publicitat i manipulació
3.-El consum en massa, un fet recent
            3.1.-Com és la societat de consum
            3.2.-La cara negativa de la societat de consum
            3.3.-El moviment consumidorista
            3.4.-Què vol dir ser un bon consumidor
3.5.-Com vendre el que no es desitja comprar
3.6.-En què gasto els diners
4.-Què és la publicitat?
            4.1.-Com funciona la publicitat
            4.2.-Els paradisos de la publicitat
            4.3.-La publicitat, art i presència
            4.4.-Models i funcions
            4.5.-Ordeno i mano... però també insinuo
5.-Els mitjans publicitaris
            5.1.-La publicitat gràfica
            5.2.-La publicitat sonora
            5.3.-La publicitat audiovisual
            5.4.-Anàlisi d’un anunci de publicitat estàtica
            5.5.-Anàlisi d’un anunci de publicitat dinàmica
            5.6.-Passos de la publicitat. Com neix una campanya publicitària.
6.-Els rols socials a la publicitat
            6.1.-Publicitat i manipulació
            6.2.-La publicitat al servei del ciutadà
Prop del paper
7.-Les biblioteques
8.-Les hemeroteques
9.-Les biblioteques especialitzades
10.-Els arxius

9.-Les biblioteques especialitzades i els arxius.
A més de les biblioteques generalistes hi ha aquelles que es dediquen a una temàtica determinada. Sovint formen part d’institucions com museus o centres d’investigació igualment relacionats amb aquesta temàtica.
9.1.- Centre de Documentació Vinseum.
A l’entorn penedesenc trobem el Centre de Documentació Vinseum, al n.24 baixos del carrer de la Palma. Com és de suposar està especialitzat en la temàtica vitivinícola i també en bibliografia i hemeroteca de temes de Vilafranca i el Penedès, tota vegada que es hereva de la biblioteca Pere Regull i Pagès creada per aquest estudiós a l’antic Museu de Vilafranca, compta amb una interessantíssima hemeroteca de publicacions locals i comarcals bona part d’elles exemplars únics.
És especialment interessant l’accés al catàleg en línia www.viinseum.cat tota vegada que està lligat al catàleg de biblioteques universitàries d’arreu dels Països Catalans.
Ofereix igualment servei de suport a la recerca, és a dir orientació quan cal fer un estudi sobre un tema determinat del que el centre de documentació en té material.
El seu fons inclou:
  • Cultures del vi. Més de 15.000 documents del segle XVI fins ara.
  • Penedès. Més de10.000 documents del segle XIV fins ara. Inclou obres i publicacions periòdiques realitzades al Penedès i llibres d’autors penedesencs. Algunes de les publicacions periòdiques són escanejades i penjades a la xarxa i es poden consultar a ARCA, Arxiu de Revistes Catalanes Antigues del que ja hem parlat abans:
  • http://www.bnc.cat/digital/arca/index.php?fname=textos/arca.htm
9.2-L’Institut d’Estudis Penedesencs             
Entitat dedicada a l’estudi i divulgació de tots els aspectes relacionats amb la comarca natural del Penedès, la que constitueix l’actual Vegueria del Penedès i el seu entorn.
Compta amb seus a Vilafranca, Vilanova i el Vendrell.
Ha publicat més de dos-cents llibres de temàtica local i comacal i compta amb una biblioteca d’aquesta temàtica i hemeroteca, situada a l’Arxiu Comarcal del arraf, al castell de la Geltrú, a Vilanova. Publica anualment la revista del Penedès que acull estudis i monografies, en paper i també a la xarxa.
L’Institut d’Estudis Penedesencs organitza conferències, cursos, jornades i simpòssiums, visites i sortides, edicions i un ampli conjunt de recursos a la xarxa accessible a:
Per altra part és una entitat oberta que assessora sobre qualsevol aspectes relacionat amb el present o el passat del Penedès i orienta sobre temàtiques penedesenques, les persones que en poden ser coneixedores i sihi ha treballs realitzats o publicats que hi puguin estar relacionats. Als interessats en un determinat àmbit els ofereix la possibilitat d’organitzar-se com a secció per compartir interessos i coneixements sobre una temàtica concreta, en aquest moment hi ha en actiu més de mitja dotzena de seccions sobre temes com la història, l’arqueologia, l’art, el parlar penedesenc, l’excursionisme, la toponímia o la filatèlia, la numismàtica i el col·leccionisme entre altres.
9.3.-Els arxius comarcals.
Al nostre entorn hi ha, com a les altres comarques de Catalunya, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès (ACAP), amb seu a Vilafranca; l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès (ACBP), amb seu al Vendrell; l’Arxiu Comarcal del Garraf (ACG), amb seu a Vilanova i la Geltrú; i l’Arxiu Comarcal de l’Anoia (ACA) amb seu a Igualada.
Els fons que tots ells conserven són molt diversos, bàsicament documents originals manuscrits o mecanografiats i també impresos, imatges fotogràfiques així com documents sonors i audiovisuals..
Abans de fer-hi una visita és convenient que t’informis si creus que hi pots trobar alguna documentació relacionada amb allò que t’interessa. Ho pots fer a:
Ja hem dit en parlar de les hemeroteques que també pots trobar premsa local antiga digitalitzada a:

10.-Les llibreries.
A banda dels llibres que es poden trobar a les llibreries habituals hi ha els llibres vells, en un moment determinat un d’aquests et pot interessar, n’hi ha molts que han estat escanejats i penjats a la xarxa i són de lliure accés, de manera que et recomanem que utilitzis un cercador per a buscar el que necessitis. Et recomanem que donis quantes més dades i més precises millor per tal que no perdre’t.
Les grans capitals compten amb llibreries de vell i més enllà de l’espai físic hi ha pàgines al web quie les agrupen totes com www.iberlibro.com o www.uniliber.com entre altres, són pàgines que tenen cercadors i posen al teu abast els diversos exemplars del llibre que busques.

dimarts, 23 de juny del 2020

Les coques i un record, Sant Joan 2020


Del "Llibre de les catànies i les coques de Vilafranca" (Cossetània 2008) que vam fer amb l'amic Joan Cercó Rimbau que demà celebraria la seva onomàstica.  Avui el recordem amb sincera estimació.

Sant Joan Baptista, ceràmica a l'entrada  de cal Trens, al carrer                                        Puigmoltó

Les coques


 Dues emblemàtiques pastisseries vilafranquines ja desaparegudes, ca la Giralta, de Pau Boada i ca les Valentines



Quan hom parla de Vilafranca sembla obligat fer referència al vi i els castellers. En altre temps el tòpic de les coques era present en una anomenada turística i popular perquè, en realitat, la gastronomia i la pastisseria de la vila va molt més enllà de les coques fines o coques de Vilafranca, es a dir coques adobades i ensucrades, que hem trobat esmentades també com espardenyots[1]. Certament, seria injust oblidar-les o no esmentar les coques de forner i les enramades, de tanta tradició a tot el Penedès, com en altre temps els borregos vilanovins, els bufats vendrellencs, els esclopets sitgetans, els "noiets" sadurninencs, els carquinyolis de Sant Quintí de Mediona o de Torrelles de Foix i altres.



Les coques de Vilafranca presents a les Fires de la Vinya i el Vi dels anys 1943 i 1953 (Imatges fons Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès) 
.
Les coques han estat entre nosaltres un producte d’elaboració casolana, encara que a les poblacions es portessin a coure als forns. Bona part dels seus orígens semblen arrelats a les celebracions religioses populars, així Gaietà Vidal i Valenciano ens recorda que els administradors de l’ermita de Sant Pau oferien coca ensucrada a tots els que anaven al tradicional aplec anual[2]. En definitiva, com veurem, la coca, dolça o enramada, ha estat una menja col·lectiva, d’àpat comunitari, i la solució catalana al problema de l’alimentació[3]. En el seu consum hi ha, com veurem, tota una litúrgia al tombant de la taula i l’amistat, de forma i manera que convidar a una menjada d’un plat, especialment si ens referim a la cuina dels productes locals, és un autèntic ritu social i d’amistat, i ho és també en el sentit dels paràmetres que n’informen la ingestió[4].





[1] Pere Sadurní. “Folklore del Penedès”. Vol. II. Pg. 236.
[2] Gaietà Vidal i Valenciano “La romería de San Pablo”. Recollit al setmanari “La Voz del Penedès”. Vilafranca, 29 de gener de 1983.
[3] Pere Verdaguer, pròleg a Eliana Thibaut i Comalada “Les coques catalanes”. Pg. 13.
[4] Jaume Fàbrega. “La litúrgia de la taula”, a revista “Serra d’Or.” Núm. 576. Desembre 2007. Pg.21.