Epistolari de la família Freixas (II)

En el Fons Freixas de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès (ACAP) hi trobem alguns plecs referents a Josep Freixas, prevere al Vendrell i altres parròquies del Baix Penedès, era oncle del corregidor Lluís Freixas que havia mort el 1810 durant la guerra del francès, és a dir germà del pare del corregidor.

Josep Freixas era prevere al Vendrell i el 1747 el nomenen ecònom de l’Arboç mentre està indisposat el capellà d’aquella parròquia, així s’indica en una carta de 3 de juny de 1747, li demanen del bisbat que indiqui l’estat de les rendes de la parròquia.

També hi ha cartes a Josep Freixas Blanc, capellà, mort el 1846 i germà del corregidor Lluís Freixas Blanch que havia mort el 1810 en un episodi de la guerra del Francès a Vilafranca1. Hi ha una carta de Josep Freixas capellà de Calafell a Ramon Domingo, advocat de Barcelona, de 29 de setembre de 1814, li diu que ha estat prenent les aigües a l’Espluga de Francolí però que no li han provat i torna malalt. Es parla de la disputa per una hisenda i la visita que li fan amb un canonge de Tortosa, els que el visiten volen tota la hisenda donant-li una compensació econòmica i el capellà els n’ofereix una quarta part, ara té por que si no vigila se li venguin els fruits.

Hi ha una carta a Lluís Freixas d’Albert Vallès de 17 de maig de 1851 i una carta de Josep Freixas prevere de Calafell al Vicari general Governador del Bisbat de Barcelona de data 13 d’octubre de 1812, conté referències a la guerra del Francès i en concret comenta que ha hagut de pagar diverses quantitats per despeses de guerra i préstecs forçosos i que fins el diu de fer la carta no li han retornat res, mentre ell ha de mantenir una mare de 88 anys i diversos parents pobres. “...los franceses en las varias veces han invadido este lugar, todo lo han robado como tienen por costumbre...”, de manera que el que fa és demanar els diners corresponents a la seva feina.

La resta són cartes de temes econòmics de pagaments, préstecs i plets.

Lligall 4.16.

/ A Pere Batlle Mascaró de Vilafranca, de Mn. Josep Freixas, de Calafell, en català, del 6 de juliol de 1812, sobre una herència.

/ De J. Freixas de Calafell a Raimundo Domingo del 2 de gener de 1814, sobre un plet.

/ De R. Freixas, prevere de Vilafranca a ?, des de Vilafranca el 3 de febrer de 1814, sobre la successió de bens de l'oncle Ramon Freixas [el corregidor?] que tenia també el Dr. Fustagueras sobre fer una carbonera i l'adob, en català "Amb tot hem consultat lo que deuria fer-se en este asunto al Dr. Manuel Barba, qui és del parer...", "yo no se altre cosa, sino que amenassant evident ruina la casa nostra principal de l'Arbos, per haver quedat la major part d'ella sense sostres, amb les parets soles, després que fou cremada per los rancesos en la invasió de dita vila..."

/ De Ramon Freixas, prevere, a Josep Mariano Pallàs, en català, de Vilafranca, del 5 de setembre de 1814, sobre l'heretat de Lligamosques de 300 jornals de terra que diuen que han tallat 4 o 5 alzines per fer una carbonera.

/ Nota de ? del Vendrell, del 5 de desembre de 1814, a Mariano Pallàs, en català, dient que no es farà la carbonera.

/ A Domingo Mores des de Vilafranca, del 6 de març de 1815 de R. Freixas, prevere, diu que és fill de Ramon Freixas, en català, sobre el plet de la successió dels bens de Fustangueras.

/ De R. Freixas, en català, prevere, al seu amic Pere des de Vilafranca del 28 de març de 1815, parla dels que portaran el plet i diu que li enviï la camisa i les mitges que es va deixar, també per a la seva mare "la percala" i les "mostres de indianes de Fransa perquè segons lo preu se farà un vestit, i així cada mostra envia lo preu". "Si en la rtfa del dia 21 va eixir lo número 12.715 ab xifra que diu Vilafranca seria mia".

/ Carta a Mariano Pallàs des de Vilafranca, en català, de Ramon Freixas, prevere, del 12 de maig de 1815, contra Codina.

El Vendrell, 12 de setembre de 1815, de Josep Freixas a I. Pallàs sobre el plet i documentació del seu germà capellà.

/ De R. Freixas, prevere, del Vendrell, del 7 d'agost de 1815, en català, al seu germà Ramon, diu que ha venut 25 quarteres de mestall ordinari i només li han donat 14'5 pessetes la quartera.

/ A Pere de R. Freixas , prevere, des de Barcelona, en català, del 8 d'agost de 1815, sobre la sentència que declara intestat Fustangueras.

/ A Josep Ignacio Pallàs de R. Freixas, prevere, Vilafranca 10 d'octubre de 1815, sobre el plet contra Codina.

/ Vilafranca, 13 de setembre de 1815, en català, de Ramon Freixas a I. Pallàs, a través de Pere Batlle, detalls de la donació de Fustangueras de Lligamosques.

/ De J. Freixas, prevere, a M. Pallàs, en català del 3 d'octubre de 1816, sobre el plet.

De Barcelona, del 12 d'octubre de 1816, de Josep M. Pallàs a Josep Freixas prevere, plet contra Codina.

/ De ? a J. Freixas de Calafell, del 23 de maig de 1817, sobre el plet de Lligamosques.

/ A Ramon de J. Freixas, del Vendrell del 12 d'octubre de 1818, en català, encara sobre el plet.

/ De Josep Freixas, rector del Vendrell del 16 d'octubre de 1818 sobre el plet "cuidado no te engañen las trampas de Codina...", a Ll. Freixas.

/ A Ramon de J. Freixas, en català, sense data, sobre el plet.

/ A Lluís de Josep Freixas, prevere, sense data, li envia papers i li diu que sent molt la seva desgràcia (?), en català.

/ Còpia de la carta de Pere Batlle a Josep Freixas, rector del Vendrell, des de Madrid de l'11 de setembre de 1819. El capellà li havia dit que no volia pagar-li el que li corresponia perquè els beneficis de la hisenda de l'Arboç anaven a parar a la seva mare [FReixas, mare de Batlle] "Si usted no gasta ni vive en la Corte como yo, es muy conforme al instinto de un cura párroco que esté entre sus feligreses, economic lo posible en sus rentas, y distribuya lo sobrante entre los pobres de su Parroquia, pero que yo que vivo en la Corte, que ninguna de esta obligaciones tengo, que no gasto dinero de nadie... le agradeceré que nunca más se meta en lo que nada le va ni le importa." "Todo lo dicho sin necesidad de enfadarse como propio de mi ingenuidad, no es más que contestar detallademente según y como se merece su escrito".

/ De Josep Freixas des del Vendrell, en català, a Ll. Freixas, de 28 d'octubre de 1819. Sobre el plet.

/ A Ll. Freixas de Josep Freixas, rector del Vendrell, del 24 de gener de 1820. Sobre el plet, diu que Batlle vol cobrar i encarrega a Ll. Freixas que prengui part en el tema.

/ A Ll. Freixas de Josep Freixas, prevere del Vendrell del 14 de gener de 1822, en català. Sobre temes econòmics i familiars "...no se que dirte amb lo modo de pensar, dies passats vingué lo teu parent apoitecari a insultarme amb ses pretensions... semble que tots tenen dret a insultarnos, paciencia i catxassa i atiparse y lo demés ajudará en tants recados..."

/ A Ll. Freixas de J. F. (Josep Freixas) prevere del Vendrell del 27 d'octubre de 1822. Demana diners, en català.

/ A Ll. Freixas de J. F. (Josep Freixas) del Vendrell del 14 de desembre de 1822. En català, sobre temes econòmics.

/ De Josep Freixas des del Vendrell a Ll. Freixas del 3 de juny de 1823, en català, sobre la mort de Josep (Germà del Lluís?) "Digues a la mare que no sigui tonta que procuri a fer anys y viure perquè la melancolia y la tristesa li ocasionarien la perdua de la salut".

/ De Josep Freixas des del Vendrell, en català, a Ll. Freixas, sense dia, juliol de 1825. Sobre el casament de Lluís: "...no arruines la casa amb ton dot exorbitant però segons tu me dius me apar es massa...", fa broma sobre sobre diner i butlles, algunes li van fer entregar "perquè los temps eran revoltosos". Diu que l'abril, el 19 d'abril de 1823 els soldats de l'intendent de Tarragona el van fer entregar els dineres de les butlles, que si no els entregava hauria d'anar pres a Tarragona.

/ De J. Freixas prevere del Vendrell, en català del 20 d'abril de 1826, a Ll. Freixas. Sobre temes econòmics.

/ De Josep Freixas, prevere del Vendrell, del 26 d'abril de 1826 a Lluís Freixas, en català. Temes econòmics.

/ De J. Freixas prevere del Vendrell, en català del 12 d'octubre de 1826, a Ll. Freixas. Sobre temes econòmics.

/ De J. Freixas prevere del Vendrell, en català del 29 de desembre de 1826, a Ll. Freixas. Sobre temes econòmics.

/ De Josep Freixas a Ll. Freixas del Vendrell, de 26 de febrer de 1927. Sobre temes econòmics.

/ De Josep Freixas a Ll. Freixas del Vendrell, de 16 d'agost de 1827. Diu que ha comprat una vinya.

/ De Josep Freixas prevere del Vendrell, en català, a Ll. Freixas del 22 d'octubre de 1827. Diu que s'ha quedat sense vicari i que per tant renunciarà a la rectoria perquè ja és vell.

/ De Josep Freixas prevere del Vendrell, en català, a Ll. Freixas del 4 de novembre de 1827. Diu que renuncia perquè ja és vell, el juliol va fer 65 anys amb 38 anys de rector o vicari des de 1789, fa comptes dels diners que guanya i les rendes que té, diu que no ho diguin a ningú "...y no parlis a Mn. Poch de aixó perque ell ho diu tot".

/ De J. Freixas prevere del Vendrell, en català del 8 de novembre de 1827, a Ll. Freixas. Sobre el preu del vi de Lligamosques.

/ De Josep Freixas a Lluís Freixas, en català, la postdata en castellà, sobre temes econòmics. la venda d'una rabassa morta.

/ De J. Freixas prevere del Vendrell, en català del 22 de desembre de 1827, a Ll. Freixas. Sobre el preu del vi.

/ De Josep Freixas a Ll. Freixas del Vendrell, de 28 de març de 1829.

/ De Josep Freixas a Ll. Freixas del Vendrell, de 5 d'abril de 1829. en català. Noteta de temes legals.

/ De Josep Freixas, prevere del Vendrell a Ll. Freixas del 9 d'abril de 1829, en català. Noteta d¡una resposta.

/ De Josep Freixas, prevere del Vendrell del 20 d'abril de 1830 a Ll. Freixas, en català, diu que ha de venir el bisbe, que li compri dos galls "de india" i alguns pollastres i els hi enviï per "Lo Paret de las donas".

/ De J. Freixas del Vendrell del 22 de gener de 1833, a Ll. Freixas, en català, sobre la salut de la família.

/ De J. Freixas des del Vendrell a Ll. Freixas, del 13 de març de 1833, que li compri un gall d'indi i el doni al Paret de les dones, en català.

/ De J. Freixas a Ll. Freixas des del Vendrell del 18 d'abril de 1833, sobre un pagament.

/ De J. Freixas a Ll. Freixas, en castellà, del 6 d'agost de 1833, que no anirà al bateig perquè no es troba bé.

/ De J. Freixas a Ll. Freixas, del 14 d'agost de 1833, en català, envia paper sellat.

/ De J.Freixas, prevere del Vendrell del 6 d'octubre de 1833, a Ll. Freixas, diu que no anirà a Vilafranca perquè té disenteria, ha deixat de menjar figues i raïm i pren caldo, en català.

/ De J. Freixas a Ll. Freixas, del 24 de desembre de 1833, en català, sobre gestions legals.

/ De J. Freixas a Ll. Freixas, 20 de gener de 1834, en català, sobre un tema legal.

/ De J. Freixas a Ll. Freixas del 30 d'abril de 1834, en català, sobre salut.

/ De J. Freixas a Ll. Freixas del 3 de maig de 1834, en català, sobre temes de salut.

/ De J. Freixas a Ll. Freixas del 10 de setembre de 1834, en català, sobre temes de gestions i de salut.

/ De J. Freixas a Ll. Freixas, de 6 d'octubre de 1834, sobre un pagament, en català.

/ De J. Freixas a Ll. Freixas del 18 d'octubre de 1834, en català, sobre temes de salut.

/ De J. Freixas a Ll. Freixas del 30 d'octubre de 1834, en català, sobre temes de salut.

/ De J. Freixas a Ll. Freixas del 19 de novembre de 1834, en català, sobre el còlera.

/ De J. Freixas a Ll. Freixas, del 5 de setembre de 1835, sobre negocis i venda de vi, gra i garrofes de propietats que tenen "...lo P. Pau lo que ha fet marxar del Vendrell son las donas, y no lo ser desafecte al sistema, estava tan content d'aquestes novetats com lo que més".

/ De J. Freixas a Ll. Freixas, de l'11 de gener de 1836. en català, venda de vi.

/ De J. Freixas a Ll. Freixas del 22 de gener de 1837, en català, diu que Pere Batlle m'ha arrestat un a la caserna i demana que intercedeixi.

/ De J. Freixas a Ll. Freixas del 20 de gener de 1838, en català, li dona les gràcies per les peres i els pollastres, gestions econòmiques.

/ Carta de Josep del Vendrell de 20 de març de 1838 a Ll. Freixas que és a Barcelona. Comenta que només paga, sense notícies de la guerra, el Llarch de Copons és a la Bisbal «No entreguis mai més res a Francisco Vidal, aquell home sec de esta perquè lo recado dels torrons ells i altres se’ls menjaren».

/ De J. Freixas a Ll. Freixas, de l'1 de gener de 1839, en català, gràcies pels porrons i la cistella de peres i pomes. Gestions econòmiques.

/ De J. Freixas a Ll. Freixas del 17 d'agost de 1839, en català, sobre gestions eclesiàstiques "...D. Jaume Escofet que no es lo que pinta, ell em vingué a trobar que no permetés marxar D. Lluís i escrigués al sr. Bisbe y ara ha mudat la garba i ara li paga lo embolich seu amb la masovera ara son coses que no tot se pot dir amb cartes."

/ De J. Freixas a Ll. Freixas, sense data (1839?), en català. Temes eclesiàstics, trifulgues amb el vicari, l'alcalde i veïns del Vendrell.

/ De Josep Freixas, del Vendrell, el 24 de febrer de 1841, a Lluís Freixas, en català, diu que no es troba bé i que no vindrà.

/ De Josep Freixas, a Lluís Freixas, en català, des del Vendrell el 21 de març de 1841, sobre la visita del bisbe.

/ De Josep Freixas, prevere, el Vendrell 18 de juliol de 1843, en català a Lluís Freixas.

/ De Josep Freixas, prevere a Vilafranca, el 23 de juny de 1846, a Lluís Freixas, li demana que no li cobri l’allotjament de la seva família en unes habitacions propietat de Lluís Freixas.

/ A Ll. Freixas de Josep, 9 de febrer de 1847, en català, diu que han rebut les pomes i quatre volums del pare Mariana.

/ Carta de Joan Soler, de Vendrell, de 19 de juny de 1851 a Ll. Freixas, sobre unes pensions de censal que havia pagat a Mn. Josep Freixas, rector del Vendrell, vol que se li reconeguin els pagaments.

* * * * *

1Sobre l'episodi vid. Solé i Bordes, Joan “Dades inèdites sobre els esdeveniments de la guerra a Vilafranca”, a VV.AA. La Guerra del Francès als territoris de parla catalana. Jornades d’estudi el Bruc (Anoia) 23, 24 i 25 de maig del 2008 i bicentenari de les batalles del Bruc. Ed. Afers. Catarroja (País Valencià) 2011.

Epistolari de la família Freixas (I)

La recuperació i catalogació per al seu públic accés del fons documental de la família de Ramon Freixas i Miret1 i més recentment de part del fons documental de la família de Manuel Benach i Torrents2 ens ha permès conèixer documentació directament relacionada amb el seu entorn personal en especial correspondència familiar que aporta nous detalls biogràfics sobre els personatges i també de manera més específica sobre la família i la personalitat de Lluís Freixas i el seu fill Ramon Freixas, advocat vilafranquí que pel que hem pogut anar aclarint va mantenir una relació sovintejada amb personatges com els germans Milà no pas en els àmbits filològics sinó en els familiars i personals3.

Si parlem de la nissaga Freixas fem referència a una família procedent de l’entorn rural del Penedès però que a finals del segle XVIII gaudeixen ja d’una situació social prou destacada com per passar a residir a Vilafranca sense descuidar en cap moment el patrimoni familiar a l’heretat de Lligamosques al terme de Sant Jaume dels Domenys i a la propera vila de l’Arboç, una posició econòmica que els permet, com en el cas dels Milà aprofitar les vendes de les desamortitzacions dels bens eclesiàstics que es porten a terme durant el segle XIX.

Entre els components de la família podem esmentar el notari Gabriel Freixas (1678- 1737), el benedictí Jaume Freixas Fustangueras, el prevere de l’Arboç Josep Fustangueras i el també religiós Josep Freixas, prevere al Vendrell i altres parròquies del Baix Penedès, qui era oncle del corregidor Lluís Freixas Blanch que havia mort el 1810 durant la guerra del francès4. Lluís Freixas Mascaró, fill d’aquest, havia nascut el 1796 i moriria el 1887, de manera que, amb el seu germà Jordi Freixas Mascaró advocat a la Reial Audiència de Catalunya, se’l podria considerar coetani dels Milà. Pere Batlle Mascaró, germanastre de Lluís i Jordi Freixas per part de mare, serà el primer alcalde constitucional de Vilafranca el 1812, diputat provincial durant el trienni liberal, alcalde de Vilafranca el 1836, diputat a Corts el 1847, va tornar a ser diputat provincial el 1864 i va morir el 1872 als 87 anys.

Ramon Freixas i Miret, fill de Lluís Freixas Mascaró, va néixer el 1834 i va esdevenir fill únic i administrador d’un notable patrimoni amb terres i cases especialment a l’Arboç, Sant Jaume dels Domenys i Vilafranca, tota vegada que abans de 1857 moriria el seu germà Joaquim que havia realitzat estudis de medicina. Ramon realitza estudis a la Universitat de Barcelona, de manera que el maig de 1856 Antoni Bergnes de las Casas, catedràtic de llengua grega de la Universitat de Barcelona i professor de llengües vives europees, certifica que Ramon Freixas i Miret, batxiller en jurisprudència, ha seguit dos cursos de llengua alemanya pel mètode Ollendorff i que, en conseqüència, està en condicions de traduir poetes, prosistes alemanys i de crear en aquesta llengua. Ramon Freixas rep el 29 de juny de 1858 el grau de llicenciat en Jurisprudència per la Universitat de Barcelona juntament amb altres 13 llicenciats en nom dels quals llegeix la lliçó magistral en Francesc de Paula Rius i Taulet, marquès d’Olèrdola, personatge amb qui Freixas mantindrà sempre una amistat cordial.

El 24 de juny del 1858 Ramon Freixas serà nomenat membre de la Junta de Beneficència de Vilafranca com a administrador de l'Hospital. Des de febrer de 1858 porta aquesta administració Marià Abella i revisen els comptes Antoni Graells, Josep Julià i Ramon Freixas i Miret. El febrer de 1860 Ramon Freixas n’és l'administrador, negocia amb deute i fa aportacions dineràries com entrades a l'hospital, aporta també almoines que li són lliurades. El febrer de 1861 tanca comptes Marià Abella i casa i els revisen Josep Nutó, Josep Julià, Antoni Graells i Ramon Freixas. El juny de 1861 consta Freixas com a "director de este hospital", però no cobra sinó que fa aportacions com a resultat de negocis. El continuem trobant com a revisor del comptes fins l’any 1866 i com a membre de la junta del Hospital fins el 13 de setembre de 1878. Ocupa el càrrec d'assessor de l'Ajuntament de Vilafranca l’any 1861 i suplent del Jutge de Pau de Vilafranca el 1862, el 1864 és membre de la junta promotora del monument a Aribau, on hi ha també Fèlix Barba, Gaietà Vidal i Valenciano, Antoni Maria Fontanals i Josep Almirall. El 1864 és vocal de la Junta de Primera Ensenyança de Vilafranca i aquest mateix any passa a presidir el Casino Vilafranqués.

Dedicat professionalment a l’activitat jurídica Ramon Freixas participa activament en la vida cultural de les entitats vilafranquines del seu temps. El volem suposar convençut dels plantejaments de la Restauració borbònica quan es fa càrrec de la alcaldia de Vilafranca entre el 5 de gener de 1876 i el 30 de juny de 1881. El 30 de juny de 1882 llegeix una exposició sobre la situació de l’església vilafranquina de Santa Maria i el seu patrimoni davant el bisbe de Barcelona, Josep Maria Urquinaona i el de Vic, Josep Morgades, com a vocal de la junta de restauració de Santa Maria en una visita dels prelats a la vila.

Promotor el 1866 d'un monument que Vilafranca havia de dedicar al doctor Fèlix Jané i Bertran i que no es va tirar mai endavant, actua de forma interina com a jutge municipal del 6 de juliol de 1875 al gener de 1876, en nomenament li arriba finalment el 1879 però ho deixarà alguns anys després per tornar a la labor d’advocat. Cap el 1890 sovinteja les col·laboracions a la premsa local “La voz del Panadés”, article de Ramon Freixas i Miret “la capilla de San Juan de Vilafranca del Panadés”, en castellà, als exemplars del 4 de juliol de 1897, 11 de juliol de 1897, i 18 de juliol de 1897. Dos exemplars de "Las Cuatre Barras", núm 342 i 343, d'agost de 1897.

L'Asociación Artístico Arqueológica de Barcelona l’acull com a membre i soci corresponsal el 1892 mentre el 1893 signa l’"Informe sobre las bases a cuyo tenor se reformarán la ley orgánica del Poder Judicial y su adicional, y las de Enjuiciamiento Civil y Criminal, reclamado al infraescrito por el Excmo. Sr. Ministro de Gracia y Justicia, bajo el concepto de ser el abogado más antiguo del partido judicial de Villafranca del Panadés". Aquest mateix any publica l’únic llibre que arribarà a veure, es tracta de l’opuscle “Monografia sobre Sant Miquel d’Olèrdula” dedicat a la memòria de Manuel Milà i Fontanals i que veu la llum a Barcelona.

El 1861 s’havia casat amb Eulàlia Mascaró filla d’una reconeguda família d’hisendats penedesencs. El matrimoni va tenir cinc fills, en Joaquim Maria5 nascut el 1866 qui exercirà la labor notarial a diverses poblacions de Catalunya, es casarà amb Josefa “Pepina” Jané Pascual, nascuda el 1875, filla de l’enrriqiut ”americano” Antoni Jané Formosa6, una altra filla, Sofia, casarà amb Miquel Clavé Bofill, i pel que fa a la branca masculina en Josep que emparentarà amb la branca de la línia arbocenca de la família Via.

Ramon Freixas deixa l’activitat d'advocat, el 10 de març de 1903 i nou dies més tard s’esdevé la seva mort sobtada justament quan estava preparant l’edició d’un treball ingent que havia portat a terme com a impulsor i col·laborador directe, ens referim a l’epigrafia de Vilafranca estudiada per el professor universitari anglès Edward Spencer Dodgson, de forma que l’edició va veure la llum el mateix any de la seva mort però ja amb caire pòstum7.

Si, com veurem, Ramon Freixas va actuar a la capital penedesenca com assessor en temes jurídics i gestions diverses, més que no pas com a corresponsal en temes culturals dels germans Milà i Fontanals i amb posterioritat a aquests de Marcelino Menéndez Pelayo, és lògic que ens preguntem què va determinar que no fos el seu fill Joaquim Maria qui continués portant endavant aquesta labor. El cert és, però, que Joaquim Maria va residir a diverses capitals catalanes a causa de la seva activitat professional notarial fins establir-se definitivament a Valls8 i el seu coneixement de la població nadiua dels seus avantpassats Freixas devia ser especialment limitat.

Fem descripció, i notes quan calgui, de la correspondència de la família Freixas servada al Fons Freixas de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

*    *    *    *    *    
1 Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès (ACAP) Vilafranca del Penedès. Fons Ramon Freixas i Miret. Ordenació i catalogació a càrrec de Joan Solé i Bordes. Novembre 2006.
2 Com es veurà en la seva major part provinent del Fons Freixas al que Benach va poder accedir. Una part que creiem petita d’aquest fons familiar es va incorporar a la Biblioteca de Catalunya (BNC) mentre una resta desestimada per aquesta primera institució va incorporar-se a l’ACAP.
3Hem tret part d'aquestes notes, i especialment les que fan referència al cas concret dels Milà al nostre treball: Solé i Bordes, Joan “Milà i Fontanals i Ramon Freixas”, a VV.AA. El llegat Milà i Fontanals a la Biblioteca Pública Episcopal. Ed. Universitat Ramon Lull. Barcelona 2011.
4 Podeu veure Benach i Torrents, Manuel El corregidro Lluís Freixas i la guerra del Francès a Vilafranca. Vilafranca 196
5 És reconegut per la seva amistat dels anys universitaris amb el poeta Joan Maragall que ha quedat reflexada en la selecció publicada de l’epistolari que aquest va adreçar al vilafranquí, a Maragall, Joan. Obres completes. Obra catalana. barcelona 1860. Pg. 971 a 981.
6 Podeu veure Solé Bordes, Joan D’alguns americanos vilafranquins i els orígens de la Caixa d’Estalvis del Penedès a la revista “del Penedès” núm 25. Vilafranca 2011.
7 Spencer Dodgson amb notes de Ramon Freixas i Miret Epigrafia de Vilafranca del Penadès. Vilafranca 1903, amb una nota al lector de Claudi Mas i Jornet que fou qui finalment va tenir cura de l’edició.
8Sobre Joaquim Freixas Vid. Solé Bordes, Joan. «Notes penedesenques de l’epistolari de Joan Maragall», a Brosa Lahoz, Alicia i Gkozgkou, Dimitra (Eds.). Scripta Mirabilia. A Immaculada Socias i Batet. Historiadora de l’Art. Docència, recerca, transferència de coneixement. Publicacions de l’Abadia de Montserrat 2022.

Per una cultura catalana

 Publicat a La Voz del Penedès el 3 de desembre de 1977

Si dos problemes bàsics té per resoldre la democràcia que s'estrena de nou a la nostra terra aquests són indubtablement l'economia, carregada sempre de malalties i problemes, i l'ample món de la cultura que és, com qui diu, la germana petita mai escoltada i constantment oblidada fins i tot per aquells que més obligats estaven de vetllar-la. Encara n'hi han més de quatre que pensen que tot això de l' estudi o l' art són falòrnies dels artistes i estudiosos sense cap utilitat material, per allò tan cert que qualsevol inversió en aquest aspecte no produeix rendibilitat material. i no deixa enlloc resultats clars, mentre que invertir en l'economia és, com qui diu, tot un bé de Deu quan es contemplen aquelles planes invadides de xemeneies fent fumarrina, o es veuen les xifres ben eloqüents dels beneficis aconseguits en finalitzar l'exercici.

No, certament no tot es fa amb diners i la cultura no dona beneficis en xifres ni serveix per enlairar més fabriques sinó que ajuda i desvetlla als homes a comprendre la se va identitat com a poble, valora les activitats i tasques del passat que donen sentit a l'avui, i possibilita la formació humana en tots els seus aspectes. Si fins ara hem patit un absurd dirigisme cultural segons els interessos d'uns particulars, ha arribat ja el moment de que la nostra cultura recuperi els seus autèntics plantejaments populars i de catalanitat indefugible, de no ser així caure m en l'actual desfeta centralista i alienant de la sexy-política-ficció.

Un breu repàs de l'estat de la cultura en els anys anteriors a la nostra baralla civil - especialment en l'aspecte de les publicacions periòdiques I el seu contingut que, al cap I a la fi, és un exponent ben ciar de la política cultural d'un país- ens faria reconèixer que -en l'actualitat ens queda encara un llarg camí per recórrer fins arribar al nivell d'aquells moments: els diaris en català eren majoria- malgrat que alguns d'ells servien únicament a uns interessos partidistes- i en el camp de les publicacions periòdiques , tan sols el record de la "Revista de Catalunya" es ja un exemple de la més alta categoria: i si repassem la nostra esfera local comprovarem com no han tornat més a la nostra vila publicacions de la importància dels "Quaderns Mensuals d'Acció", "héllx" o la "Revista del Casal" en la seva època de preguerra.

El camí cap a la normalitat de la nostra llengua i la nostra cultura -en el que tanta gent està treballant mitjançant el Congrés de Cultura Catalana- ha de passar per les publicacions periòdiques, cal que tots prenguem consciència de la se va importància i de la necessitat d'un recolzament popular a la seva tasca, que no és sinó la de treure la cara i sortir al carrer a pregonar els diversos fets de la nostra cultura. Si no ho fem així abandonarem la llarga tasca de moltes generacions per la normalitat tant abans del 1936, com en els difícils moments de la postguerra , tant a l'exili com en la clandestinitat interior, sobre aquest punt són molt interessants els estudis publicats sota el títol La literatura catalana sota el franquisme a la revista L'Avenç (n. 6. Octubre 1977).

Es per això que l'aparició el passat 11 de Setembre d'una revista catalana de literatura com "Quart Creixent" obre un nou horitzó ple d'esperances en la llarga tasca a realitzar, i encara més quan, enfront de publicacions de caire erudit, neix corn una publicació de literatura del poble per al poble, oberta a tothom i a tot tipus de plantejaments estètics i literaris des d'una base popular, sense Intentar mediatitzar la nostra ja pobre i malmesa cultura. "Quart Creixent" és dirigida per l'escriptor Albert Abril, ben conegut en el món de la lletra impresa, i coordinada per Jordi Torras, Jordi Morales i Marc Valls; aplega en el seu primer número proses de Josep Espunyes, Isabel Torres, Jordi Vintró i Pere Quart, estudis de poesia i cinema, i poemes d'Albert Abril, Rafael Alberti i Francesc Vallverdú entre altres noms ben significatius de la nostra cultura. A la vegada no s'oblida una faceta tant important com les traduccions amb textos de Cesare Pavese i H.P. Lovecraft en excel·lents versions catalanes. Certament, les traduccions han estat durant molt temps una faceta descuidada i tant més si tenim en compte el caràcter minoritari de la cultura catalana, caldrà insistir molt en aquest aspecte de la nostra literatura, encara que cal reconèixer que les bases ja estan posades i que es poden trobar exemples interessantíssims com la recent publicació dels poemes de Kavafis traduïts per Carles Riba (Clàssics Curial, 7) . 

"Quart Creixent", que traurà dintre de poc el seu segon número, espera el recolzament entusiasta de tothom i té les seves pàgines obertes a qualsevol interessat en el món de les lletres, l'estudi i la creació literària, podeu dirigir-vos a "Quart Creixent· C/. Martínez de la Rosa, 39. Barcelona. La tasca és llarga, som-hi tots.

Montserrat, el camí de la tradició

Publicat a La Voz del Penedès el 15 d'octubre de 1977

Un any més, com un antic ritual popular, molts vilafranquins tornaran a emprendre el camí de Montserrat: La fe que porta cap a la natura, o potser la natura que encamina la fe. Sigui com vulgui ui, la romeria s'ha convertit en una fita singular, un document viu de la perdurabilitat dels fets espontanis d'un poble que no ha perdut el seu protagonisme historie. Es el pes de molts anys, de generacions que indubtablement han convertit la romeria a Montserrat en un dels inconfusibles senyals d'identitat del nostre poble.

Caldria remarcar però aquest apropament a una naturalesa singular, el tema no és pas nou i sovint s'ha pretès demostrar l'existència de Déu mitjançant l'observació I de la grandiositat dels fenòmens de la natura, les masses pedroses de Montserrat en són un exemple sublimo Aquesta mateixa constatació es la que obre als romeus el camí del recolliment i la pau interior, la recerca de la pròpia identitat espiritual pels camins i senders, a la que tant ( acompanya la severitat de la pedra nua.

Voldria esmentar tot seguit algunes notes d'interès recollides del llibre que l'any 1867 publica l'abat D. Miquel Muntadas amb el títol: "Montserrat, su pasado, su presente y su porvenir" (Manresa 1867) de bon principi, i com deia abans, queda ja asociada la idea de Déu amb la grandiositat de la muntanya, de tal manera que no pot estranyar-nos la simplista afirmació que «La Montaña de Montserrat debe su forma actual al terremoto y demás fenómenos que contra o sobre todas las leyes de la naturaleza sufrió el mundo al espirar Jesucristo en el Calvario» (p. 17). Llibre força interessant si més no per recollir algunes llegendes populars que poden tenir un fons autèntic: «Esta Montaña virgen fue estuprada y dió un gemido del más agudo dolor el año 197 de Cristo y vió levantado en su suelo un Templo a Venus... estaba la mayor parte del año cerrado, y las sacerdotisas no codiciaban venir con frecuencia a ofrecer sus Timiamos, y la diosa se sentía repelida por el suelo oprimido por su inmunda planta, agitada por los vientos, y rabiosamente atormentada por los celos y desvíos de sus amantes... San Miguel es, pues, quien providencialmente destruye el templo de Venus el año 253... (Pág. 42 a 45). Tampoc hi falta el relat de l'arribada i descobriment de la imatge de la Verge; la presència i vicissituds dels ermitans que s'havien acollit als oferiments naturals de la muntanya ens retornaran forçosament una i altra vegada a l'entorn natural de les pedres montserratines que tant determinaren l'esperit de tots els seus moradors.

En un aspecte diferent es recullen algunes dades interessants per a la historia penedesenca, així en el capítol de donacions s'esmenten, entre moltes d'altres:

"Año 1198, un monje de este Monasterio, llamado Arnaldo, el día de su profesión dió a la Virgen una heredad que tenia en la Granada, en el Panadés" (p. 156)

«En este mismo año (1225) Saurina mujer de Juan Casapenya dió una pieza de tierra en el lugar de S. Martín junto a Vilafranca del Panadés». (pág. 158).

Año 1231 Pedro Senando dió unos molinos de trigo en S. Pedro Molanta, junto a Vilafranca del Panadés». (pág. .159).

«En 1428 adquirió el priorato de S. Pedro de Riudevitlles ... Con el priorato de S. Sebastián deis Gorchs en el término de Aviñonet en el Panadés, adquirió en 1440 todos sus derechos, tierras y censos, que aquel poseía en varias partes, pero especialmente en S. Pau de Ordal, en Vilafranca del Panadés, en Villaformosa, Villalbís, y S. Miguel Dérduls (es refereix a Olèrdola) ... Con el priorato de S. Pedro de Riudevitlles en 1428 adquirió todos sus derechos, diezmos, posesiones, censos, etc. y algunas tierras y derechos en Terrasola, etc.» (Pág. 184-185).

La data d'incorporació del monestir penedesenc de Sant Sebastià deis Gorgs com a priorat dependent de Montserrat és molt interessant i quasi desconeguda, ja que l'arxiu montserratí fou destruït per l'incendi de 1811; com se sap el priorat de Sant Sebastià dels Gorgs havia estat lligat primerament al centre de Sant Víctor, a Marsella.

Però la natura segueix meravellant, cridant a l'estudi, així s'esmenten les primeres exploracions de valls i avencs montserratins que es portaven a terme el segle passat, i finalment el llibre es clou amb un extensíssim catàleg de les plantes existents a la muntanya que recull més de vuit-centes varietats.

Parlant del tema, cal encara esmentar la recent publicació del treball bibliogràfic d'Alexandre Olivar, "Catàleg deis manuscrits de la biblioteca del Monestir de Montserrat" (Ed. Publicacions de I'Abadia de Montserrat. 1977).