Epistolari de la família Freixas (IX)

 Cartes de Mariano Garrich

Diverses cartes a Lluís Freixas ((1796- 1887) i una a Pere Batlle Mascaró (1795- 1886) del seu cosí Mariano Garrich Freixas des de Vilanova, en algun cas sobre detalls de la primera carlinada i sobre temes jurídics.

/ De Mariano a Pere Batlle des de Vilanova el desembre de 1813, en català, diu que acaba d'arribar de Lligamosques i l'Arboç "...i ja està tot en segrest".

/ De Ramon Sans de Barcelona del 4 d'agost de 1821 a Ll. Freixas sobre un plet contra Garrich. [El plet afectava a Josefa Garrich Freixas]

/ De Mariano Garrich a Ll. Freixas del 4 d'abril de 1835, en català, es veuran a Canyelles.

/ Carta de Joan Anton Virgili de Torredembarra, del 21 de setembre de 1837, a Mariano Garrich, sobre gestions judicials.

/ Carta del cosí Mariano Garrich, de Vilanova, del 10 d’octubre de 1837, sobre el plet Fontanilles.

/ A Ll. Freixas del seu cosí Mariano Garrich de Vilanova i la Geltrú, en català, del 13 d’octubre de 1837. Diu que va arribar bé a casa «Acaba d’arribar un home de Torredembarra dient-me que Fontanilles estava sagramentat, ara arriba un altre dient que havia donat l’ànima al Creador (requiescat in pace!)», li diu que si pot estar a la capital farà millor que a Vilafranca, Freixas Mascaró és a la «Calle de los Baños, frente a la calle de la Paja. Casa de Despesas», «...nosaltres el dia 9 tinguerem a la vista varios facciosos que arribaren fins a Vilanoveta un quart y mitg de esta feren molt mal s’emportaren 35 homens, mataren entre homens, dones i criatures uns 40, és un sentiment que entre nosaltres mateixos hi hagi d’haver tan derramament de sang diuen eren lo Llarg, lo Pitxot y Batalló de guias y 40 soldats de cavall». [Fa referència a la primera carlinada].

*    *    *    *    *    

Cartes de Torelló Rabassa

Diverses cartes a Ramon Freixas (1834- 1903), d'Isidre Torelló Rabassa (1832-1865) des d'Igualada, eren companys d'estudi a la universitat, fill d'advocat cal creure que també realitzava estudis de dret, com Freixas. També alguna carta del seu germà, Josep Torelló Rabassa (1865-1927), que va estudiar enginyeria naval i fou oficial de la marina de guerra. La família Torelló ha estat estudiada per Pere Pascual i Domènech a Els Torelló. Apunts per a una història de la burgesia igualadina, a "Revista d'Igualada", n. 8. Setembre 2001. (https://www.revistaigualada.cat/wp-content/uploads/2014/11/ 8.01.06-.pdf  (consulta 8 de gener del 2023).

/ D’Isidre Torelló a Ramon, del 5 de juliol de 1854, des d’Igualada. Temes d’estudiants i qualificacions, el que escriu va a descansar uns dies a Sanahuja, volen fer una excursió a Montserrat.

/ De J. Torelló a R. Freixas, d’Igualada del 27 d’agost de 1854, li diu que ha tingut problemes familiars i que veu molt malament la situació política del país, s’ha presentat el còlera a Igualada. Diu que si no obre la Universitat de Barcelona anirà a Saragossa o València.

/ De J. Torelló Rabassa des d’Igualada a R. Freixas el 25 de setembre de 1854. Parla de la situació del còlera que es generalitza al país, però sense dades significatives, parlen de l’inici del curs el novembre.

/ De Torelló i Rabassa a Ramon Freixas, des d’Igualada del 15 d’octubre de 1854, diu que el curs començarà el novembre, que poden viure junts a Barcelona, parlen de llibres, i apunts d’estudi, d’economia política.

/ D’Isidre Torelló a Ramon Freixas, Igualada a 28 de juliol de 1855. Comenta alguns esdeveniments amb ferits que van passar a Sanahuja, que el van obligar a tornar a la casa familiar a Igualada «...esta plaga que con todos los síntomas del socialismo aflije a nuestra desgraciada Cataluña, acábase con ella matando la industria...» Amb altres consideracions sobre la situació política. [Sembla que la paraula socialisme apareix cap el 1830 a Gran Bretanya].

/ A R. Freixas d’Isidre Torelló de d’igualada, 7 d’agost [1856?]. Salutacions generals i notes de salut familiar.

/ De Torelló i Rabassa des d’Igualada, del 24 d’octubre de 1856 a Ramon, a la Rambla de Santa Mònica, 7, 1er. 2^a. de Barcelona. Sobre temes d’estudi de Dret.

/ D'Isidre Torelló Rabassa des d'Igualada el 31 de juliol de 1861 al seu amic. El felicita pel casament. [Ramon Freixas Miret es va casar amb Eulàlia Martorell Campllonch]

/ De Torelló, d'Igualada del 12 de novembre de 1862 a Ramon Freixas, sobre temes legals.

/ D'Isidre Torelló Rabassa a Ramon Freixas, des d'Igualada del 1 d'agost de 1863. Torelló comunica que ha tingut un segon fill.

D'Isidre Torelló Rabassa des d'Igualada a Ramon Freixas, del 6 de gener de 1864. Sobre temes de salut i família.

/ De Torelló i Rabassa a Ramon Freixas, des d'Igualada del 30 de setembre de 1864. Sobre la mort d'un fill i als pocs dies el naixement d'una filla.

*    *    *    *    *    

Cartes de Josep Alcover

Cartes a Ramon Freixas (1834- 1903) de Josep Alcover (1845?- ?), Sembla que es tractaria d'un fill de Josep Alcover Martí (1764-1859) que feia estada d'estudis tècnics d'enginyeria industrial a Madrid. La família Alcover ha estat estudiada recentment per Daniel Sancho París. Els Alcover de Vilafranca del Penedès: de pagesos a ferrers i de ferrers a propietaris, als segles moderns i contemporanis. A "del Penedès", n. 37. IEP. 2021

/ A Ramon que estudiava i estava a la Rambla de Santa Mònica, n. 7, pis 2. de Josep Alcover des de Madrid del 28 de gener de 1855. «La corte, como has presumido muy bien, me va gustando más cada día y casi estoy por decir que es la realidad del ideal que me había formado de una població para pasar «comme il fout» los días en esta, que unos llaman triste però yo alegre vida. Por lo que hace a las «mujeres ladinas» de que me hablas en la tuya, no hay duda que las hay y en abundancia; y por cierto que no es una de las «bellezas» de menor calibre que tiene Madrid, ni yo el más indiferente de sus admiradores. Para convencerte de las «agradables» prendas que adornan a esta hijas de Eva, bastaría que te pintara tal como es un baile de Capellanes, però hoy no lo haré por muchas razones que serían tan largas de enumerar como las aventuras de toda especie que tienen lugar en dichos bailes. Otra de las muchas vías (?) que me gustan es la libertad o independencia com que se vive. Aquí nadie se cuida de nadie y casi podría añadir de nada, como no sea pretender, esto sí, porque los avisadores(?) de dicho verbo abundan más que las chiches en verano. Los cafés están concurridisimos, allí se ve a las «Padres» e hijos de aquellos predicando sus doctrinas y éstos escuchándolas con tres cuartos de boca abierta, todos hablan, todos disputan, todos tienen razón pero al fin y al cabo todos convienen en que la situación es grave. Yo no se lo que se entiende por situación «grave», però si quieren decir que las cosas no marchan viento en popa como suele decirse, creo que les sobra razón. Hace ya algunos días que corren rumores y no desprovistos de fundamento, de que va a estallar una nueva revolución; hasta ahora no ha habido síntoma alguno però casi te aseguraría que la habrá dentro de poco. Lo deseo.

«...Por lo que a la absolución de tus pecados te digo que 

Te concedo mi perdón; /y quedaran perdonados/ mediante la condición/ precisa i «sin qua non»/ de que pagues lo atrasado»

/ A R. Freixas de Josep Alcover, del 6 de juny de 1856. Diu que ha acabat la carrera al Real Instituto Industrial, comentaris sobre aquests estudis.

/ De J. Alcover a Ramon des de Madrid, del 26 de juliol de 1856. Comentari sobre el futur professional i sobre una companyia de cantants femenines.

/ De J. Alcover a R. Freixas des de Madrid, 23 d’agost de 1856, li diu que l’han nomenat subdirector de secció del Cuerpo Especial de Telégrafos.

/ De J. Alcover a Ramon del 3 de setembre de 1856 sobre la seva activitat professional.

/ De J. Alcover de Madrid a Ramon a Barcelona del 4 d’octubre de 1856, sobre els estudis industrials i el futur dels estudiants d’aquests.

/ De J. Alcover A Ramon [Freixas] des de Madrid del 23 d’octubre de 1856. Sobre activitats professionals i la situació política.

/ A R. Freixas de Josep Alcover, Madrid del 2 de desembre de 1856. Diu que estava fent exercicis per treure’s el títol i examinava els aspirants al Cuerpo de Telégrafos. Ja és enginyer industrial i ara ha de triar una xicota.

/ De J. Alcover a Ramon Freixas des de Guadalajara del 5 de gener de 1858. sobre el pagament d’uns llibres que Freixas necessitava i Alcover li va enviar.

/ Alcover a Ramon desde Guadalajara del 22 de gener de 1858, li diu que és a Guadalajara. Parla de les noies: «No sé si la fama de «frías» de que gozan las Alcarreñas habrá llegado a ti noticia, però de todos modos es preciso saber que el epíteto «frías» signfica en este caso particular «cazadoras de maridos» y efectivamente es fuerza confesar que la fama no miente porque son aficionadas al matrimonio como ellas solas. No te será difícil, por tanto, comprobar que un soltero que ocupe una regular posición, puede pasar algunos ratos ocupados en «dejarse querer», cuidando siempre que las «lazadas» no puedan llegar a convertirse en «nudos». Entre las chicas casaderas, hay algunas pocas bastante bonitillas, algunas regularmente ricas però unas y otras son por lo general bastante tontas...».

/ De J. Alcover des de Guadalajara del 20 de febrer de 1858, membret «Telegrafía eléctrica. Línea de Irún. Sección de Guadalajara». Temes particulars i del carnaval i el teatre a Madrid.

/ De J. Alcover de Madrid del 18 de març de 1858, a Ramon Freixas. Li diu que estudiï per acabar la carrera i que ell ara està examinant gent.

/ De Josep Alcover a Ramon Freixas de Madrid del 21 de juny de 1858, carta amb membret de la Dirección General de Telégrafos del Ministerio de la Gobernación. Sobre temes diversos, diu que Alcover publicar articles a la revista «El ingeniero», publicació que no hem localitzat a la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica.

/ A Ramon Freixas de José Alcover des de Madrid, del 27 de juny de 1858, el felicita per la llicenciatura i li diu que el doctorat es «pasear por las calles de Madrid, que es lo mismo».

/ De J. Alcover a Ramon Freixas, Madrid el 18 d’abril de 1859. Temes personals d’amics, el felicita perquè ja és advocat «En la actualidad me estoy ocupando muy detenidamente de la cuestión sobre ese ferrocarril, cuya marcha he estado observando constantemente però como ha llegado o al menos parece próximo el momento de su desenlace no desperdicio ocasión para hablar de dicho asunto a las personas que en mi concepto pueden conseguir algo. Hace unos días estuve con Madoz a quien entregué unos documentos que me remitió la comisión y hoy he hablado sobre el particular a González Bravo, que es el amo de este negocio, y es mozo que sabe mucho, mucho, y que me parece dispuesto a hacer el suyo antes que todo! Los de Villanuevaa trabajan desesperadamente para salir con la suya, comisiones, artículos en los periódicos, manejos de todas clases, nada perdonan, razón por la cual creo que los vilafranqueses no deben descuidarse tampoco. [Es refereix a la disputa Vilanova- Vilafranca sobre el pas de la línia Barcelona-Tarragona per la costa o l'interior, opció aquesta última que va resultar guanyadora].

/ De J. Alcover a Ramon Freixas des de París del 26 de setembre de 1859, explica de París: «...Has de saber que en ninguna parte del mundo está tan adelantada la industria que tiene por objeto explotar al prójimo...». Comenta això a l’entorn del teatre i els espectacles que no considera molt bons però sí molt cars. Altra cosa diu que són els balls o «soirées musicales et dansantes», informa que anirà a Brussel·les.

/ De José Alcover des de Madrid, a Ramon Freixas, del 13 de juny de (1860?). Li diu que té 25 anys, sobre temes diversos.

/ De José Alcover des de Madrid a Ramon Freixas, del 24 d'agost de (1860?). Li diu que es casa.

/ De J. Alcover a Ramon Freixas, des de Barcelona,del 19 de febrer de 1861. Sobre un plet per la pensió de procurador del seu pare.

Epistolari de la família Freixas (VIII)

 Cartes de Perpiñá

Diverses cartes al Fons Freixas (ACAP), a Lluís Freixas ((1796- 1887) de Francisco Perpiñá que sembla que havia preesentat candidatura a algunes eleccions, potser descendent de la família del noble austricista Francisco de Perpiñá Sala i Sasala (1675-1730).

/ Carta de Francisco Perpiñá des d’Agramunt, el 6 de desembre de 1843, diu que el van incloure en una candidatura tot i que «...consultado por uno de ellos sobre si admitiría le concerté terminantemente que no... para que sepan y hagan saber que estoy fastidiado de farsas y cansado de dir donde no se puede hacer nada bueno y así que es inútil que se me vote. Tengo como el Sr. López un libro de desengaños que es más abultado que el suyo.» Sobrer la situació de crisi política.

/ De Perpiñá des de Tarragona a Ll. Freixas del 12 d'agost de 1833. Condol per al mort de "Luisita", filla de Freixas, una pubilla promesa amb un tal Pepe. [Una de les poques constàncies d'aquesta noia que no tenim estudiada].

* * * * *

Cartes dels Ferrer

Diverses cartes al Fons Freixas (ACAP), adreçades a Lluís Freixas ((1796- 1887) de Francesc i Josep Ferrer, aquest darrer prevere, tota vegada que és un cognom molt habitual potser no eren ni de la mateixa família,

/ De Josep Ferrer des d'Agen (França) a Ll. Freixas, de Vilafranca, del juny de 1836. Li diu amic i li dona el condol per la mort d'una "parienta" a Can Freixas. Explica com és França, com és Tolosa i Burdeus, diu que està a França per motius particulars i per recobrar la salut. Diu que França està molt arreglada i desenvolupada, ell està a Perpinyà i Agen.

/ De Josep Ferrer des de Barcelona, del carrer d'en Xuclà, a Ll. Freixas del 18 d'agost de 1838. Diu que el bisbe li demana que torni a exercir de degà, li demana la seva opinió i la del seu cunyat Jorge.

/ A Lluís Freixas de Francisco Ferrer des de Barcelona el 23 de desembre de 1844, agraeix que per Nadal li ha enviat «nueve pavos, tres pavas y las tortas», diu que ho distribuirà tal i com correspon. [Suposem que vol dir torrons]

/ Carta des de Vilafranca del 28 de gener de 1845 de Josep Ferrer, diu que acompanya un ofici que no hi és adjunt.

* * * * *

Cartes de Sarriera Casasas

Diverses cartes al Fons Freixas (ACAP), adreçades a Lluís Freixas ((1796- 1887) d'Antoni de Sarriera i Casasas, pel que sembla advocat o dedicat a tràmits legals. Possiblement emparentat amb els Sarriera de Vilafranca que, com és sabut van emparentar amb els Magarola i per una altra banda amb la família nobiliària dels Desvalls.

/ D'Antoni Sarriera i Casasas a Ll. Freixas del 4 d'agost de 1829, sobre el plet.

/ A Ll. Freixas d'Antoni Sarriera i Casasas, del 13 de maig de 1830, encara continua el plet.

/ A Ll. Freixas de Sarriera Casasas del 18 d'octubre de 1830. Gestions sobre el plet.

/ A Ll. Freixas de Sarriera i Casasas del 3 d'octubre de 1833. Hi ha sentència a favor de Freixas, diu que es publicarà si la mort del rei no ho impedeix. [Es refereix al traspàs de Ferran VII el 29 de setembre de 1833].

/ Carta de Ll. Freixas a Antoni Sarriera, des de Vilafranca, del 15 de juny de 1834 sobre gestions judicials.

/ A Ll. Freixas de Sarriera de Barcelona del 8 de juliol de 1834, plets.

/ A Ll. Freixas de Sarriera de Barcelona del 27 de desembre de 1834, del plet contra Soler i Garrich, i la causa contra Codina que continua.

/ De Sarriera a Ll. Freixas del 17 de març de 1835, sobre plets.

/ De Sarriera a Ll. Freixas del 21 d'abril de 1835, sobre plets.

/ De Sarriera a Ll. Freixas del 26 de maig de 1835, sobre plets.

/ A Lluís Freixas de Barcelona del 13 de juny de 1835, d’Antoni Sarriera i Casasas sobre gestions de capitulacions matrimonials i l’àpoca de la dot d’Eulàlia i altres gestions.

/ Carta a Ll. Freixas d’Antoni Sarriera de Barcelona, del 27 d’agost de 1836, sobre gestions judicials.

/ Carta d’Antoni Sarriera i Casasas de Barcelona de 15 de novembre de 1836 a Lluís Freixas, indica haver rebut diners per una causa judicial ja enllestida. «Felicito a usted por hallarse libre de pleitos, que siempre llevan consigo disgustos y gastos».

/ Carta a Ll. Freixas d’Antoni Sarriera i Casasas de Barcelona del 15 de febrer de 1837, sobre gestions judicials.

/ Carta a Ll. Freixas d’Antoni Sarriera de Barcelona, del 7 de març de 1837, sobre gestions judicials.

Epistolari de la família Freixas (VII)

 Cartes de Domingo Güell

Diverses cartes del Fons Freixas (ACAP), adreçades a Lluís Freixas ((1796- 1887) de Domingo Güell, frare que acabarà exclaustrat i el trobarem residint a la vila de Figueres i exercint com a sacerdot secular. Possiblement no eren de família ja que el tracta d'amic en alguna de les lletres; hi ha alguna referència al plet de Lligamosques, un afer judicial que sembla que va durar anys i que feia referència a l'herència d'aquesta propietat situada entre els municipis de l'Arboç i Sant Jaume dels Domenys, sobre la que hi ha abundant documentació al Fons Freixas de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

/ A Ll. Freixas de Domingo des de Breda del 20 de setembre de 1824. Diu que per motius de salut l'han hagut de traslladar del monestir d'Amer al de Breda, diu que és el seu amic, record de companys, diu que es vol espavilar a pujar dins de l'orde.

/ De Domingo des de Figueres del 22 de juny de 1828 a Ll. Freixas sobre temes de salut i tractaments mèdics.

/ De Domingo des de Figueres a Ll. Freixas el seu amic del 14 de juliol de 1830, sobre l'entrada dels francesos a la ciutat d'Argel "Algunos especuladores de esta han hecho llevar a la Escala el esqueleto de la ballena de que oirías hablar a su tiempo y tratan de arreglarlo y monarlo para pasearlo por la provincia con el competente permiso que dicen tienen ya del Capitán General".

/ De Domingo des de Figueres a Ll. Freixas del 16 d'octubre de 1831, amic seu, sobre temes de salut i diners.

/ De Domingo des de Figueres del 13 de maig de 1835 a Ll. Freixas, sobre la nota dels llibres. Enganxada una nota d'Antoni Pérez a un tal Luzena llibrer, li demana els preus d'uns llibres de Mirabeau i de Montesquieu, posats a Figueres. [Possiblement es refereix a alguna publicació de l'economista Victor Riquetti, marqués de Mirabeau (1715-1789), o al seu fill Honoré Gabriel Riqueti, conde de Mirabeau (1749 - 1791), l'altre referenciat és Charles Louis de Secondat, señor de la Brède y barón de Montesquieu (1689- 1755)]  

/ De Domingo des de Figueres 23 de maig de 1841. Sobre un plet amb el seu germà, comenta notícies polítiques «El nombramiento de la nueva Regencia se recibió en ésta con mucha indiferencia, pues se publicó como un pregón cualquier y no se hizo la menor demostración pública, ni aún por la guarnición». [Cal suposar que es refereix a la regència de Baldomero Espartero a partir del 8 de març de 1841].

/ De Domingo des de Figueres del 24 de maig de 1835 a Ll. Freixas, sobre un encàrrec de llibres i de la carlinada, la mort de Llauger a Torrelles d'on era un tal Aguilera.

/ De Domingo a Ll. Freixas, Figueres 23 de juny de 1841, sobre un judici de conciliació amb el seu germà Felip.

/ De Domingo des de Figueres el 25 de juliol de 1841, a Freixas, sobre el plet.

/ Des de Figueres, de Domingo, 8 d’agost de 1841, temes jurídics del capellà, s’adreça a Lluís Freixas.

/ De Domingo des de Figueres el 22 d’agost de 1841, contra el seu germà Felip: «Como ésta la recibiréis cabalmente el mismo día de vuestro Santo Patrón, os los deseo felices y con toda satisfacción». [Referència a la celebració del 30 d'agost, sant Fèlix].

/ De Domingo, des de Figueres el 17 d’octubre de 1841, sobre el plet. Torna a insistir en el desig de bona collita i bon preu.

/ De Domingo des de Figueres el 22 d’octubre de 1841, li diu «apreciado Luís», sobre el plet.

15 (11)/ De Domingo, des de Figueres el 10 de novembre de 1841, sobre el plet: «El pleito es sumarísimo y se trata de alimento: la ley es terminante para que sus trámites sean breves, de consiguente no convengo que pueda ser tan duradero como me suponéis, más cuando no tengo un motivo para sospechar de indiferencia por parte de mis defensores».

/ De Domingo des de Figueres, 9 de febrer de 1942, parlen del plet. [No diu que s’adreci a Lluís Freixas però se suposa per la temàtica jurídica].

/ Carta des de Figueres del 24 de setembre de 1842, de Domingo, sobre un plet amb calúmnies, se li demanava que durant el litigi resideixi a Vilafranca però ell diu que no pot, és un capellà i diu que a Figueres hi ha qui el manté amb el que l’ajuda i encarrega una familia «pudiendo casi decir que vivo de limosna», diu que si hagués tingut diners el 1836 no s’hagués mogut de Vilafranca, afirma que en un altre cas no s’hauria mogut del costat del seu germà. «deseo hayáis concluído la vendimia com abundancia y subido el precio del vino». [Suposem que la carta és a Lluís Freixas, però no s'especifica].

/ De Domingo des de Figueres el 26 de juliol de 1848, finalment el plet s’ha resolt, el volia ràpid i ha durat 7 anys: «Mucho me alegra, principalmente por vos, de que ambas cosechas sean prodigiosas como decís, y si es cierto que el vino no tenga precio, puede tal vez que suba».

/ A Domingo Güell des de Vilafranca del seu germà, del 4 de maig de 1859, li diu que la finca de Goncer està molt abandonada. Proposa la venda de la finca i posar el diner que els donin en paper d'estat, obligacions de ferrocarrils, accions de bancs o altra cosa que li asseguri una pensió. [La carta és potser de la seva germana, sense signar, la referència de Goncer és al municipi de Sant Jaume dels Domenys, possiblement a l'entorn de la hisenda de Lligamosques].

/ A Domingo Güell des de Vilafranca del 5 de maig de 1859 del nebot o neboda proposant-li la repartició de la venda del patrimoni.[Carta sense signar]

/ De Domingo Güell des de Figueres a Ll. Freixas, del 30 de maig de 1859, diu que ja és gran, el capellà Domingo Güell diu que és l'últim de la família i li demana l'opinió sobre què fer amb el patrimoni i la hisenda de Goncer.

/ De Domingo Güell a Ll. Freixas des de Figueres del 22 de juny de 1859. Temes familiars.

/ De Domingo Güell a Ll. Freixas de de Figueres del 26 de juny de 1859, sobre la mort del sr. Martorell que s'encarregava de la hisenda de Goncer, li demana que li busqui qui es pugui fer càrrec de la hisenda.

/ A Ll. Freixas de Domingo Güell des de Figueres, de l'1 de juliol de 1859, sobre l'administració d'una finca.

/ A Lluís Freixas de Domingo Güell des de Figueres el 10 de juliol de 1859. Sobre el seu estat de salut i la necessitat que una persona li administri el patrimoni.

/ De Domingo Güell a Ll. Freixas des de Figueres del 24 de juliol de 1859, sobre la seva salut.

/ De Domingo Güell a Ll Freixas des de Figueres el 2 de setembre de 1859, sobre el seu estat de salut.

/ De Domingo Güell a Ll. Freixas des de Figueres el 22 d'octubre de 1859, consultes legals i estat de salut, sobre la verema a Goncer i Lligamosques.

/ De Domingo Güell a Ll. Freixas des de Figueres del 2 de novembre de 1859, sobre administració del seu patrimoni.

* * * * *

Cartes d'altres Domingo

Apleguem també documentació diversa del Fons Freixas (ACAP) sobre altres Domingo, alguns de nom i altres de cognom com Ramon Domingo, advocat a Barcelona el 1814.

/ A Ramon Domingo, de Josep M. Baldrich, des de Vilanova, del 29 de setembre de 1812, sobre un plet.

/ A Ramon Domingo, de Mn. Josep Freixas de Calafell, del 13 d'octubre de 1813, sobre un plet.

/ A Domingo de R. Freixas, en català, de Vilafranca, del 3 d'octubre de 1816, sobre el plet.

/ De Ramon Domingo de Barcelona del 15 de gener de 1820 sobre el plet.

/ Carta a Freixas d’Anton Domingo, de l’Arboç del 13 de maig de 1853, el venedor li diu que el vi bo es paga a 4 duros la càrrega.

/ De Domingo Bassols a Ll. Freixas des de Figueres el 2 de setembre de 1859, sobre l'estat de salut de Mn. Domingo Güell.

/ A Ll. Freixas de Domingo Bassols, sobre l'estat de salut de Domingo Güell.

/ De Mauro i Domingo Basols a Ll. Freixas del 8 de desembre de 1859, comuniquen la mort de Domigo Güell.

Epistolari de la família Freixas (VI)

Cartes de Manuel Baldasano

Potser emparentat amb el marí i cap d'esquadra Francisco Baldasano (1764- 1859) o amb José Baldasano Ros (1777-1861), polític, militar i ministre de Marina durant el regnat d'Isabel II, l'autor de diverses cartes -conservades al Fons Freixas (ACAP) a Lluís Freixas ((1796- 1887) residia a Madrid on com a diputat va ser representant del districte Vilafranca-Vilanova-Igualada, i l'hem vist esmentat en una carta ja aplegada aquí d'Antonio de Valenciano a Lluís Freixas, són cartes datades entre els anys 1851 i 1852 i ens diuen que vivia al carrer d'Alcalá de la capìtal i que va realitzar gestions en temes de gestió política i de càrrecs. Les darreres cartes són signades P. Badlasano que no sabem si correspon al seu fill, són ja d'una altra etapa, entre 1863 i 1864.

/ Carta de Manuel Baldasano de Madrid del 16 de maig de 1851 a Ll. Freixas. Li agraeix que hagi sortit elegit pel districte o «partido», diu que voldria correspondre aconseguint la carretera d’Igualada, disminució pel 1852 de la contribució territorial i altres.

/ Carta de Baldasano a Freixas, des de Madrid, del 28 de setembre de 1851, més sobre el cas Amiguet i l’administració de Correus: «...haremos cuantos esfuerzos sean possibles para lograr la construcción de la carretera que de tanto interés es para todo el Panadés».

/ Carta de Manuel Baldasano a Ll. Freixas i Pablo Vijil, des de Madrid del 31 de desembre de 1851, comenta una carta anterior sobre el fet que Amiguet hagués estat separat del seu destí com a resultat d’un expedient obert per l’inspector de la província de Lleida. Encara comenta l’estat de la carretera d’Igualada i com necessita dades per atacar el Ministre de Foment.

/ Carta a Ll. Freixas de Baldasano, des de Madrid el 5 de gener [?] de 1852, indica que no es pot arreglar el cas Amiguet tal i com li va comentar el director general de Correus que li havia dit el ministre. «Aquí todavía estamos bajo la horrible impresión del inaudito atentado contra la vida de nuestra bondadosa Reina... Si la Reina hubiese muerto en qué laberinto nos veríamos. Dios la conserve...» Demana que Freixas li digui a l’alcalde que enviïn un escrit interessant-se per l’estat de salut de la Reina.^no pot referir-se a l'atemptat del "cura Merino", activista liberal que va atemptar contra Isabel II el 2 de febrer de 1852, detingut i jutjat va ser executat a garrot vil el 7 de febrer d'aquell mateix any. Es tracta possiblement d'una errada en la data de la carta que correspondria a febrer de 1852].

/ De Baldasano a Freixas des de Madrid del 5 d’abril de 1852. Demana més informació a Freixas sobre una persona que aquest vol que Baldasano recomani i col·loqui. Es parla de la situació política i la possible dissolució del Parlament: «He sabido que en ésta se ha hecho correr la voz de que trataba de favorecer a Villanueva se pasase allí el juzgado y le autorizo a Vd. que no es cierto, para decir es completamente falso... En la Junta de Carreteras de Barcelona está el proyecto sobre la carretera de esa a Igualada por la que sí he dado muchos pasos sin que el Ayuntamiento haya hecho la menor gestió como indiqué». [Possiblement fa referència al litigi Vilanova- Vilafranca com a capital de partit judicial, un tema sobre el que hi ha abundant documentació al Fons Freixas referida als anys 1872- 1873 quan el tema es va enllestir amb la partició del partit judicial de Vilafranca i la creació del de Vilanova].

/ Carta de Baldasano a Freixas del 8 d’abril de 1852 sobre una recomanació d’un militar que Freixas li va fer.

/ De Baldasano a Freixas del 12 de juliol de 1852, parla de les properes eleccions. Parla molt bé de Juan Bravo Murillo com a cap de govern, espera que es tirin endavant reformes financeres «...como son el desestanco de la sal y del tabaco».

/ De Baldasano a Freixas del 15 de desembre de 1852, sobre la recomanació d’una persona que Freixas li va fer i que no li ha pogut solucionar perquè Baldasano ha cessat com a diputat. Diu que espera a que Vilanova el torni a presentar com a candidat i espera la unió de les faccions del partit liberal, parla dels amics que té a Vilafranca: Raventós, Roca, Álvarez, Martorell, etc. Diu que té casa a C/ Alcalá 48 de Madrid.[Hem de suposar que fa referència a amics del bàndol liberal]

/ De P. Baldasano des de Madrid del 10 de novembre de 1863 a Ramon Freixas, sobre peticions polítiques i la situació "Pronto se constituyó el Congreso y la oposición se prepara armar escándalo en la discusión de los actos graves...".

/ De P. Baldasano des de Madrid del 29 de desembre de 1863, a Ramon Freixas sobre unes recomanacions polítiques. "La política anda revuelta y el partido conservador cada día más fraccionado...".

/De Baldasano des de Madrid, a Ramon Freixas, del 13 de març de 1864, sobre un plet i salut familiar.

/De Baldasano a Ramon Freixas, des de Madrid del 16 de març de 1864. Sobre la caiguda del govern i temes de política.

/ De Baldasano des de Madrid a Ramon Freixas, del 27 de novembre de 1864. Sobre temes electorals.

/ De Baldasano des de Madrid a Ramon Freixas, del 13 de desembre de 1864. Gestions legals.