Com que el text que volia penjar aquesta darrera setmana de l'any era el del parlament que havia d'haver fet el passat dia 23 al Casal en la festa dedicada als socis i com que aquesta celebració es va ajornar, aprofito l'avinentesa per a proposar una reflexió inèdita que neix d'un punt del conte de Nadal que vaig penjar la setmana passada.
Em temo que aquest any que ja acaba, no sé si per sort o per desgràcia, ens haurà de portar en els seus darrers dies -en diuen resum de l'any- un veritable devessall de quantitats milionàries, xifres de tota mena: econòmiques, estadístiques, mèdiques,,, que no sols no serveixen per a res -per a la gent del carrer com aquest que escriu, no pas pels professionals de l'estadística- sinó que més aviat maregen.
Només pensar que cada dia s'administraran milions de vacunes a la Comunitat Europea ja em posa malalt, de manera que procuro passar per sobre de tota aquesta mena d'informacions que jo en dic de matemàtica d'alta intensitat.
La meva és una matemàtica d'estar per casa: si m'apujaran el preu de la llum o el gas en començar l'any, el preu de la barra de pa o els canelons que caldrà fer el Nadal de l'any vinent si ens tornem a aplegar tots a casa perquè la pandèmia ja l'hem pogut enviar a fer punyetes.
Les matemàtiques de baixa intensitat són les dels problemes escolars de càlcul: si una família de 23 persones -tots de casa bona- s'apleguen a dinar el dia de Nadal i cada un menja tres canelons, quants canelons haurà de fer la iaia? I en realitat aquesta és la matemàtica que funciona per a la gent del carrer, els que sempre hem estat més aviat "de lletres", com es deia abans. És una matemàtica pràctica i efectiva i -i això és el més important- serveix per anar pel carrer, és útil per entendre les coses.
L'altre dia vaig trobar un bon exemple de matemàtica de baixa intensitat que, a més, convida a la reflexió i que es podria sintetitzar en un problema escolar si fa no fa amb aquest redactat: Si un ciutadà ha de presentar un document al seu Ajuntament de forma presencial i, en base a la digitalització de dades i normes de transparència administrativa, surt de l'oficina municipal amb dos papers més dels que portava quan va entrar, quants documents generarà un funcionari que en un dia ha atès 23 persones?
No sé pas com anirà aquest any nou que encetarem aquesta setmana, potser serà el final d'un temps desastrós, o la primera mostra d'un futur encara molt més incert. El que em sembla bastant clar és que, al pas que anem, l'administració acabarà omplint la nostra vida de paperassa digital que finalment esdevindrà digna del càlcul matemàtic d'alta intensitat.
Per
si de cas, però, quan un o altre de la Casa de la Vila em truqui per
demanar-me si puc fer algun parlament o presentació en un o altre acte
cultural, penso donar-li cita prèvia per tal que em presenti: certificat
que l'Ajuntament està al dia dels pagaments amb la Seguretat Social,
certificat municipal de no tenir deutes amb Hisenda, identificació legal de
l'organisme que em demana el servei i certificat del compte corrent
bancari que procedirà a fer-me el pagament del cost del servei. En el cas que l'activitat demandada no comporti cap mena
de remuneració econòmica i s’atengui exclusivament a criteris de col·laboració
o aportació de voluntariat, s’adjuntarà certificació del corresponent servei
d'intervenció del departament de Tresoreria municipal especificant el caràcter altruista
del servei.
Oi que anem bé en aquest món?
Bon any de Déu 2021!