Nomenament de soci honorari del Casal Societat La Principal

Parlament del 22 de desembre del 2023 al Casal de Vilafranca amb motiu del nomenament com a soci honorífic del Casal, va glossar la biografia Lluís Hill Plans.

President, directiva, consultiva, casalistes.

Moltes gràcies per aquesta distinció que certament m'honora i em fa feliç, tot i que no crec que mereixi, però l'accepto perquè ve de casa, del Casal que és casa nostra on tantes vegades tots els que som aquí ens hi hem sentit així, com a casa. Accepto la distinció amb la condició, però, que no sigui un premi de jubilació, que algunes medalles el tenen aquest caràcter, quedi clar que jo encara soc a aquesta banda i, tot i que m'agradaria anar a veure i a parlar amb l'Assumpta Trens per preguntar-li coses del Casal, del seu pare i de les catànies, ja hi haurà temps i de moment encara tinc ganes de donar molta murga.

El reconeixement em porta, però, a fer memòria del temps passat, dels meus més de quaranta anys de casalista, i no pas per tradició familiar que l'avi -el Solé gros- era de la Cinegètica, al Casino. Però els que ja tenim una edat sabem que casar-se suposava fins fa uns quants anys una colla d'obligacions entre socials i culturals, per alguns també esportives, en el meu cas soci del Museu de Vilafranca, subscriptor de la premsa local i d'un diari, i també d'alguna entitat d'esbarjo com ho era la nostra, era d'obligació si un volia estar casat com Déu mana, de la mateixa manera que calia tenir una vaixella nova, encara per estrenar, cristalleria, coberteria, jocs de taula i jocs de llit, que llavors volia dir llençols, mantes i coixineres i ara crec que vol dir una altra cosa molt diferent.

Havia de ser el 1981 quan jo ja freqüentava la serra dels Bertran i Massanell, amb l'avi Massanell fent els seus "difumillos" i el Ton i el Jaume al peu del canó. Aquell espai immens, glaçat a l'hivern, era una veritable àgora castellera i s'hi feien, amb el també enyorat Gabi Martínez, unes tertúlies memorables i plenes de gresca, en especial els divendres al vespre, en passar l'escombra abans de tancar. Del Ton ja n'he deixat escrit algunes coses, tot i que mai seran prou per reconèixer qui fou el meu mestre en tants aspectes de cultura i història. El Jaume i el seu pare, ambdós presidents i socis honorífics d'aquesta casa, em parlaven del Casal, un espai per a mi bàsicament cinematogràfic que llavors visitava amb assiduïtat gairebé setmanal.

Tot plegat em va fer decidir a fer-me soci, li vaig dir al senyor Jaume Massanell i ell va tenir el detall de no fer constar el meu nom en el llistat de nous socis que es publicava a la revista "Casal", potser perquè jo ja hi col·laborava des que havia mort en Josep Maria Masachs. Poder publicar a les pàgines de "Casal" va ser un veritable honor si tenim en compte el llistat de personalitats de la cultura que col·laborava o hi havia col·laborat, des de Pere Mas i Perera des de Buenos Aires, a Josep Baltà Elias, Ramon Quer, Cisco Olivella, poemes del Ton Massanell, Ramona Via, Joan Esteve que també va ser president d'aquesta casa, records d'Antoni Massanell pare, Jaume Mercader-Miret, Josep Santacana Tusquelles, Ramon Folch i Camarassa, Albert Bastardes, el vilanoví Albert Virella o el mateix Jaume Massanell entre altres. I el que és més important, des del 1968 gairebé completament en català. Va ser una digna continuadora d'aquella "Revista del Casal de la Principal" dels anys de la Segona República que ja vam estudiar en un llibre conjunt amb en Ramon Arnabat.

Per acabar-ho d'arrodonir, l'agost del 1982 l'Ajuntament va concedir la medalla de la Vila a la Societat La Principal i el president, el senyor Jaume Massanell, em va pregar que fos jo qui fes el parlament de glosa de l'entitat, al saló de sessions de la Casa de la Vila, l'altre guardonat fou l'admirat Dr. Lluís Via Boada i en va glossar la personalitat el no menys admirat doctor Emili Giralt. Ja us podeu imaginar el que va suposar això per a un xicot de vint i tants anys.

La revista "Casal" és un dels patrimonis d'aquesta casa que caldria estudiar més a fons, primer la coordinava en Ramon Quer i després en Jaume Massanell. Hi vaig escriure durant prop de vint anys, en dues etapes, la segona a color, i abans de l'etapa actual, prou renovada i interessant, en la que també he pogut participar. Però el més important, a la meva manera de veure, és que aquesta tasca em va permetre resseguir i aprofundir en la història social de la Vilafranca del segle XX. Sense el Casal no es pot entendre la Vilafranca dels darrers 125 anys i, a més, d'una manera polièdrica, amb moltes cares que saben adaptar-se a les necessitats de cada moment del nostre teixit social, des del ball al teatre, de l'esport a la dansa i tantes altres, una d'elles la història del Penedès del nostre temps.

Aquest treball d'anys va ser també la base del llibre del Centenari, publicat el 2004 i en el que hi va tenir molt a veure en Salvador Casals, com el 2021 en el llibre del centenari del nostre teatre i encara més recentment el treball sobre la Cultura de la Dona en els anys de la Vilafranca republicana.

I en podríem estar parlant molta més estona, però ara no és el moment. Moltes gràcies per aquesta distinció, continuem treballant en el dia a dia, que és el que fa possible petites joies com les que ens està oferint avui la secció de ballet, i gaudint del nostre Casal i que sigui així durant molts i molts anys més.

Conte de Nadal

BON NADAL I ANY DE DÉU 2024!

El gall que no va anar a la fira

Negre, de plomatge tant llustrós com net, amb el clavellet a l'orella i la veu ben afinada, en Perico feia molts anys que era el gall d'aquella masia del Penedès. Per allí havia vist a passar galls i gallines de família, tots ells penedesencs, que més aviat d'hora que tard acabaven al mercat, al costat dels celebèrrims ous rossos, en altre temps segell exclusiu de pertinença a la vegueria, tot i que ara s'havien escampat per arreu tot arraconant els ous blancs de tota la vida.

En arribar Nadal els seus companys anaven a petar a la Fira del Gall on més d'una vegada havien estat seleccionats com els millors exemplars de raça, una distinció que no els lliurava, però, d'acabar servint de brou nadalenc i rostit a les taules de festa.

No era aquest el cas del Perico, ell era el gall de la masia, el titular de la casa. Era l'encarregat de fer llevar tot el corral amb els seus quecquerequec tan bon punt despuntava l'alba, estiu i hivern, i de nit deia que estava amatent no fos cas que la guineu o el llop volgués entrar al galliner; tot i que ell no n'havia vist mai cap sabia de pobles o masies que en portaven la referència al nom -Can Guineu, Cal Llopart, Cantallops, Viladellops... Si es donava el cas, en Perico també s'encarava amb algun gat ximplet que li buscava les pessigolles i era igualment el que vetllava que les gallines no s'atipessin massa de granet de raïm, el de la brisa escampada al costat de l'era, per tal com deia la mestressa que calia anar amb compte, que si en menjaven massa no ponien tants ous.

Vet aquí que en Perico era tot un símbol, la imatge orgullosa d'una hisenda del Penedès on s'aplegaven fins a quatre generacions de la família, i també les dels masovers, parcers i algun vell rabassaire, tots al voltant d'aquella partida. Uns i altres coneixien en Perico i el saludaven si el veien tombant al voltant de la casa i més de quatre vegades els contestava amb el seu orgullós quecquerequec. Però amb qui tenia un tracte especial era amb la Marieta, la pubilla del mas, que de ben joveneta havia agafat el costum d'anar-lo a veure i portar-li una amanida especial que ella mateixa havia après a fer de mans de l'àvia o un tronxo de col per tal que s'entretingués. Tots dos junts havien passat bones estones en una mena de diàleg en el qual la noieta pensava que el Perico l'entenia i ell, com a mínim, feia veure que comprenia tot el que ella explicava, una mena de confessions mútues.

Van passar els anys, la Marieta va marxar a estudiar a la capital i el Perico l'esperava cada dia convençut, com així va ser, que per Nadal tornaria a casa. Aquell any el dinar familiar, de taula ampla i ben peixida, es va encetar amb el tradicional brou, amb pilota, galets i espurnes d'aviram. Mai no se n'havia tastat en aquella casa un de tan bo, digne de merèixer les glosses de tots els que eren a taula.

.-Per cert, àvia -va exclamar la Marieta quan ja havia enllestit el seu bol- ni avui ni ahir no he vist el Perico...

.-Gall vell també fa bon caldo! Va pontificar la mestressa entre les rialles d'uns i altres.

.-Vols dir que...! Exclamà la noia obrint uns ulls com a taronges.

La Marieta no va poder acabar la frase, va arrencar a plorar i va marxar corrents cap a la cuina.

Des de llavors mai més no ha volgut tastar brou d'aviram.

Inventaris de Vilafranca del Penedès II (Notari Ignasi de Traver i de Ros. Vilafranca 1855- 1863).

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Ignasi de Traver i de Ros que va treballar a Vilafranca entre 1845 i 1881, del fons notarial a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

Notari Traver. 1855. Prtocol 23. Foli 40v a 42r. 15 de febrero de 1855.

Pau Quer Icart, espardenyer, fill i veí de Vilafranca, hereu d’Antoni Quer Balaguer, el seu pare, amb casa al carrer de la Cort on mor i fa inventari: cuina, sala, cambra del darrere, cambra del davant, altre cambra del davant, al segon pis cambra del davant, cambra de detrás, golfes, afronta a sol ixent amb el carrer de les Mosques i a ponent amb el de la Cort.

* * * * *

Notari Traver. 1855. Protocol n. 240. Foli 382v a 383v. 3 de setembre de 1855.

Josep Pascual Almirall, fassinaire, fill i veí de Vilafranca, hereu de la seva sogra Margarida Carreras que morí a l’edifici conegut com l’establiment dels banys, propi dit edifici del Sr. Milà, al carrer Raval de la Font, a la seva cambra, deixa crèdits.

* * * * *

Notari Traver 1857. Protocol 167. Foli 265v a 266v. 7 de juliol de 1857.

Teresa Perlas Giralt, natural i veïna de Vilafranca, vídua de Magí Juliachs Vidal, espardenyer i revenedor de gra de Vilafranca que “morí d’una desgràcia” el 29 de juny de 1857, com usufructuària, fa inventari, casa al carrer de la Fruita n. 4. La casa té un cambra que mira al carrer de la Fruita, un quartet amb un catre, cuina, etrada que servia de revenedor de gra i espardenyer.

* * * * *

Notari Traver 1857. Inventari n. 188. Folis 296r a 297v 29 de juliol de 1857.

Antònia Ferrer Casals, filla i veïna de Vilafranca, vídua d’Antoni Martí Via mort el 26 de juny de 1857. Fa inventari de la casa al carrer de Puigmoltó asmb cuina, cambra que mira al carrer “anomenat dels soldats”, celler amb 4 botes de 7 càrregues. Primer pis amb el cambra on morí, cambra de detrás, la casa afronta amb la de cal Moirgades del Grau i tres peces de terra.

 * * * * *

Notari Traver. 1857. Protocol n. 189. Foli 298r a 298v. 29 de juliol de 1857.

Fèlix Rodó Blanch, blanquer, natural i veí de Vilafranca, marit de Maria Ventura Marsal en primeres núpcies i d’Eulàlia Sulleras Trabal en segones, mort el dia 3 de juliol de 1857. Inventari de la casa on morí l’Eulàlia, casa llogada a la plaça Puigmoltó amb cambra del davant i res més, fa de testimoni Sever Elias Güell, propietari a fabricant d’aiguardent.

* * * * *

Notari Traver. 1858. Protocol n. 190. Foli 293v a 294v. 4 d’agost de 1858.

Caterina Capdevilas Poch, vídua de Pau Vidal Pujador, sabater, i Fèlix Vidal Capdevila, mare i fill i hereu, també sabater, el Pau va morir el 9 de juliol de 1858. Fan inventari d’una casa a Vilafranca, a la plaça Major, amb botiga i estris de sabater, cuina, cambra del davant, cambra del mig i cambra del detrás, i al segon pis cambra del davant. La cxasa afronta amb l’església Parroquial mitjançant un carreró i amb la plaça Major, té un domini directe de la comunitat de Preveres beneficiats, és l’hereu. La Caterina no sap escriure.

 * * * * *

Notari Traver 1859. Protocol n. 37. No foliat. 5 de febrero de 1859.

Josefa Urgell Mestre, vídua d’Antoni Olivella Albornar, filla i veïna de Vilafranca, Antroni Olivella va morir el 7 de desembre de 1858. Fa inventari d’una casa llogada al carrer de la Fruita amb cuina, cambra de la criada, menjador, saleta que dona a la galería del darrera, cambra que mira a la galería, passadís, rebedor, sala, cambra principal que dóna al carrer de la Fruita, cambra de la parto posada que també mira al carrer amb un retrat d’Antoni Olivella al daguerrotipo. Una casa al carrer dels Ferrers que llinda amb el convent dels suprimits Trinitaris, diners que li deuen i diners en efectiu.

* * * * *

Notari Traver 1860. Protocol n. 63. Foli 83v a 87v. 13 de febrero de 1860.

Antoni Totosaus Nadal, propietari i estanquer, natural i veí dels Monjos, com hereu de Isidre Totosaus Malibern que va morir el 17 de desembre de 1859. Fa inventari de la casa dels Monjos, a la carretera de Tarragona, amb entrada, celler de la cuina amb 13 botes de 7 càrregues cercolades de sivina i 4 cercolades de ferro, cuina, menjador amb dos bancs, primer pis amb sala, queto on morí Isidre Totosaus, cambra del mig, cambra del rellotge, cambra de l’hereu, botiga de grans, cambra del mosso. A més té finques, cases als Monjos i peces de terra a Vilafranca.

 * * * * *

Notari Traver. 1860. Protocol n. 107. Foli 149r a 151r. 11 de març de 1860.

Josefa Huguet Olivella, vídua d’Antoni Olivella Albornar, i Magí Olivella Amell i Ramon Olivella Domènech, hisendats de Vilafranca, excepte en Magí que ho és de les Cabanyes, la primera com a usufructuària i els altres tres com a tutors curadors de la menor Maria Concepció Olivella Huguet, afegeixen a l’inventari fet el 5 de febrer de 1859 davant notari Traver, protocol n. 37. Ara hi afegeixen 800 duros i altres quantitats que s’han cobrat, i altres que s’especifiquen com a pendents de cobrar.

* * * * *

Notari Traver. 1860. Protocol n. 321. Foli 490r a 492v. 8 d’octubre de 1860.

Maria Olivella i Pau Ventura Olivella, revenedor de grans, mare i fill, naturals i veïns de Vilafranca, ella vídua de Pau Ventura Sogas que morí l’11 de setembre de 1860. Fan inventari de la casa al carerr de la Parellada que afronta amb altres tres cases i amb el carrer. Al primer pis una calaixera amb una “escaparata” i un Sant Cristo de bulto, sala i botiga de grans. Al segon pis un cambra saleta, entresol amb cuina, rebost i menjador i al pla de terra la tenda de revenedor de grans i un celler amb 4 botes de 7 càrregues. Tenen una altra casa a la Barceloneta, davant la carretera que es dirigeix a Barcelona; una vinya a Vilafranca, a la partida del Clot de Moja i una altra també a Vilafranca, a la partida Clot del Ferran.

* * * * *

Notari Traver. 1860. Protocol n. 326. Foli 498r a 498v. No vaig anotar data.

Teresa Parés i Gabriel Martí Parés, mare i fill, naturals i veïns de Vilafranca, ella vídua de Ramon Martí Gili. Inventari del que tenen en una casa al C/ Puigmoltó que afronta amb altres cases, a dins 2 caixes i 4 llençols.

* * * * *

Notari Traver. 1861. Protocol n. 227. No foliat. 21 de juliol de 1861.

Gaietà Janer Mascaró, propietari, fill i veí de Vilafranca, hereu de la seva mare, Rita Mascaró, vídua de Josep Janer, el Gaietà casat amb Anna Maria Rosell per capítols davant el notari Traver el 5 d’abril de 1856. Rita Mascaró mor el 26 de maig de 1861 i havia fet testament davant notari Traver el 13 de juny de 1852, protocolitzat pel mateix Traver el 9 de juliol de 1861, era usufructuària dels bens del seu difunt marit. Es fa inventari de la casa al carrer de Sant Joan n. 10, cantonada amb el carrer de la Palma, amb habitacions i una taverna llogades i que llinda amb la casa de Pere Batlle Mascaró i amb els hereus de Marià Vallès i que a la planta baixa té celler amb 2 botes de 4 càrregues. Al primer pis: sala al pujar l’escala amb 4 quadres i una cómoda amb roba per a la filla Antònia Janer Mascaró, 2 campanes de cristal amb un ocell dissecat a cada una, un escriptori amb papers; una altra sala gran amb cadires i taules de joc; el cambra principal que mira al carrer de Sant Joan amb cadires i una imatge de santa Teresa, de bulto i un llit; un uarto fosc amb roba de les nenes filles de Gaietà: Beatriz i Àngela Janer Rosell. Menjador amb cadires, una més alta, coberts de plata; cuina; cambra on va morir Rita Mascaró amb una imatge de bulto de Ntra. Sra. Dels Dolors; cambra que mira al “callejón” [protocol en castellà]. També la casa heretat de Baldús amb graner, celler amb 16 botes de les que 10 són de 8 càrregues i les altres de 7 càrregues. Un altre celler dit de Frente amb 18 botes i 9 botes més. Dins la casa de Baldús: llits i diners. Peça de terra a Vilafranca, a la partida de Sant Julià que llinda amb elcamí que va a la Bleda; la casa de Baldús amb 180 jornals de terra entre els termes de Santa Fe, Bellver i el Pla, llinda amb terres de Ferret de Sitges i de Manuela Dorda, vídua i amb terres d’Antoni Vidal Verdaguer. (Foto _Janer_1861).

 * * * * *

Notari Traver. 1861. Protocol n. 232. Sense foliar. 23 de juliol de 1861.

Catalina Parés Milà, filla i veïna de Vilafranca, vídua de Joan Just Sigalés que morí el 12 de juliol de 1861. Fa inventari de la casa al carrer Montserrat de Vilafranca, amb cuina, cambra que mira al carrer, cambra que dóna al darrera, terrat i als baixos celler i pati.

 * * * * *

Notari Traver 1861. Protocol n. 233. No foliat. 24 de juliol de 1861.

Magdalena Almirall Pascual, filla i veïna de Vilafranca, vídua de Miquel Pañellas Marcer que va morir el 5 de juliol de 1861. Fa inventari de la casa al carrer Graupera amb celler amb 5 botes de 7 càrregues, estable, cuina i un cambra al primer pis, sala amb rellotge de paret, cambra principal, cambra petita, cambra del darrere, al segon pis rebost, un cambra i terrat, aquesta casa llinda amb el jardí de la casa de Victoriano Mullol per un cantó. També una peça de terra a Vilafranca a la partida de Masrabassa que llinda amb el camí de Fontallada, una peça de Terra a Fontallada, al terme de Sant Pere Molanta.

* * * * *

Notari Traver 1862. Protocol n. 14. Folis 21v a 22r. 17 de gener de 1862.

Antònia Marrugat Jover, filla de l’Arboç, veïna de Vilafranca, vídua de Pau Català Font que va morir el 18 de desembre de 1861, usufructuària de la casa al carrer Escudellers, 4. Que tenen en lloguer: el cambra on va morir en Pau, cuina i celler amb una bota de 7 càrregues, de sivina, i dues peces de terra.

* * * * *

Notari Traver 1863. Protocol n. 21. Foli 43r a 44r. 1 de febrer de 1863.

Antoni Giralt Masaró de 60 anys, vidu de Francesca Claramunt Guasch, i el seu fill Antoni Giralt Claramunt, de 34 anys, pagesos, naturals i veïns de Vilafranca, usufructuaris, fan inventari dels bens de la morta que són roba a la casa habitació i una peça de terra a Vilafranca, vinya a la partida dita Molí de Vent o Sínia del Roca.

 * * * * *

Notari Traver 1863. Protocol n. 26. Foli 53r a 54v. 3 de febrer de 1863.

Maria Montserrat Ranán, de 55 anys, vídua de Pau Feliu Solsona que va morir el 1 de gener de 1863 i el seu fill Pau Feliu Montserrat, fills i veïns de Vilafranca. Usufructuaris, fan inventari de la casa al carrer de la Font n. 48 amb entrada amb eines d’espardenyer, cuin a amb taula i banc senmse respatller, un cambra on va morir que dóna al carrer, cambra del darrere i terrat. La casa té baixos, primer pis, terrat i cases al voltant.

 * * * * *

Notari Traver 1863. Protocol n. 27. Foli 55r a 56v. 7 de febrer de 1863.

Fèlix Julià Jaumà, serraller, de 43 anys i la seva mare Maria Àngela Jaumà Mauri de 72 anys, vídua de Josep Julià Mitjans que va morir el 30 de gener de 1863, fills i veïns de Vilafranca, inventari casa a la plaça Constitució n. 40, botiga amb eines de sabater, cambra del segon pis que mira a la plaça, una cadira de muntar i deutes.

* * * * *

Notari Traver 1863. Protocol n. 34. Foli 71r a 74v. 19 de febrer de 1863.

Fèlix Julià jaumà, com que ha mort el seu germà i hereu Josep Julià Jaumà el 30 de gener de 1863, sense fills, queda hereu de la casa de la plaça Constitució n. 40 amb golfes, rebost, cambra del darrera del segon pis, al primer pis cambra del darrere, cambra del davant que dóna a la plaça, cuina, celler amb quatre botes de7 càrregues, a la planta baixa els porxos, la botiga de sabater, celler, cup i escaleta; l’entresol i dos pisos, llinda amb la plaça i cases. Peça de terra vinya a Vilafranca, partida de la Vinya de Baix, altra a la partida de la Vinya Petita, altra peça de terra a la partida de Sant Salvador abans Camí Real o carretera de primer ordre de Molins de Rei a València. Peça de terra vinya a Vilafranca dita Vinya de la Cervera a la partida de Porroig.

* * * * *

Notari Traver. 1863. Protocol n. 223. Foli 505r a 507v. 24 de setembre de 1863.

Jocund Rosés Güell, fill i veí de Vilafranca, solter, de 35 anys, el seu pare Antoni Rosés Días va morir el 22 d’abril de 1838 i ara ell fa inventari de la casa al carrer Graupera n. 1. Amb baixos, primer pis, segon pis, golfes i galería. També una casa a la plaça de l’Oli n. 8. Que dóna per dues bandes a la plaça de l’Oli [per tant hauria de ser la que fa cantonada amb l’actual de Jaume I, llavors també de l’Oli], una peça de terra a Vilafranca, partida de Promeal, una peça de terra a Sant Pere Molanta, a la partida dita de casa Picas i una peça de terra a Santa Margarida i els Monjos.

* * * * *

Notari Traver. Protocol n. 256. Foli 579r a 580v. 11 de novembre de 1863.

Cristòfol Freixedas Giralt, dit de Maspardal, pagès i propietari de Sant Pere Molanta, veí de Vilafranca, el seu pare Antoni Freixedas, el Cristòfol casat amb Rosa Tuyà Vives el 1837. Fa inventari d’una peça de terra vinya a Vilafranca, partida del Molí de Vent, que llinda amb el camí carreter que va de Maspardal a la Granada, una altra partida de terra a Porroig, ara dita Maspardal, una peça de terra a Vilafranca, partida de Porroig o Maspardal, llinda amb el camí que va de Maspardal a la Granada.

* * * * *

Notari Traver 1863. Protocol n. 262. Foli 593r a 596r. 20 de novembre de 1863.

Pelegrí Güell Bonet, venendor de gra, propietari, fill i veí de Vilafranca, vidu de Felicia Trius i Raventós, successor dels bens de Josep Grau Gramunt, el seu pare que va morir el 8 de febrer de 1863. Inventari d’una casa al carrer de la Cort n. 9, amb baixos, primer, segon i tercer pis i golfes que no es descriu, llinda per darrere amb Josep Baltà Ferrer, adroguer, també amb ell per un costat i per l’altre amb Salvador Vilaró Vilalta, la casa tenia un domini dels beneficiats dela Comunitat de Preveres de Santa Maria. A més un pati amb hort al C/ Corders (Cordeleros) n. 3 [era General Prim?] per un establiment o cens que li va fer Brígida [de Tord] i d’Olzinelles, vídua de Pasqual de Tord i de Padró, i Josep de Tord i d’Olizinelles, mare i fill.

Una peça de terra a Sant Miquel d’Olèrdola, partida de Magrinyà, una altra peça de terra a Sant Miquel partida de Santa Magdalena de Magrinyà, Marrabassa o del Sepulcre, una altra peça de terra a Vilafranca, partida de la Pelegrina, una altra peça a Vilafranca, partida de Benajes que llinda amb terres de l’heretat de la Pelegrina.

* * * * *

Bibliografia de Joan Solé Bordes

Obres individuals

1/01- Solé i Bordes, Joan. Cent anys d’una escola 1881-1981. Ed. Col·legi Nostra Senyora del Carme. Vilafranca 1981.

1/02- Solé i Bordes, Joan. Entorn de les coques de Vilafranca. Ed. Casal dels Amics del Vi i la Bona Taula. Vilafranca 1983.

1/03- Geganters de Vilafranca [Solé i Bordes, Joan (et alt.)]. Dels Gegants de Vilafranca. Ed. Caixa Penedès. Vilafranca 1986.

1/04- Solé i Bordes, Joan. La Societat Coral "El Raïm" de Sant Cugat Sesgarrigues. Notes històriques. Ed. Societat Coral El Raïm. Sant Cugat Sesgarrigues 1990.

1/05- Solé i Bordes, Joan. Acadèmia Tastavins St. Humbert 25è aniversari 1965- 1990. Ed. Ancora. Barcelona 1990.

1/06- Solé i Bordes, Joan. 25 anys i quatre més. Apassionats pel vi i el seu món. Ed. Acadèmia de Tastavins Sant Humbert. Vilafranca 1994.

1/07- Solé i Bordes, Joan. Albert Virella i Bloda: Bibliografia 1934-1995. Ed. Ajuntament. Vilanova i la Geltrú. 1995.

1/08- Solé i Bordes, Joan. Col·legi del Carme- Sant Elies: notes històriques d’una escola centenària. Ed. Col·legi del Carme. Vilafranca 1996.

1/09- Solé i Bordes, Joan. Cinquanta anys de colònies parroquials: 1946- 1996. Ed. Caixa Penedès 1996.

1/10- Solé i Bordes, Joan. Qui sou vos que no us conec? Ed. Vilatana. Dibuixos de...Col. Cercavila. Vilafranca 1999.

1/11- Solé i Bordes, Joan. Albert Virella i Bloda Medalla de la Ciutat de Vilanova i la Geltrú 1995. Ed. El Cep i la nansa. Vilanova i la Geltrú. 1999.

1/12- Solé i Bordes, Joan. Història d’una casa, la del número 54 del carrer de Pere Alagret. Edició de l’autor, no venal. Vilafranca 1999.

1/13- Solé i Bordes, Joan. 1977-2002. Vint-i-cinc anys de recerca i bibliografía local, l’Institut d’Estudis Penedesencs. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca 2002.

1/14- Solé i Bordes, Joan. Història de la casa número 11 de l’ avinguda de Barcelona de Vilafranca del Penedès. Edició de l’autor, no venal. Vilafranca 2002.

1/15- Solé i Bordes, Joan. Aportacions vilafranquines al nacionalisme català. (Conferència de l'11 de setembre del 2003). Ajuntament de Vilafranca, 2004.

1/16- Solé Bordes, Joan. Societat d'Esbarjo, Cultura i Esports. la Principal. Llibre del Centenari. 1904-2004. Ed. Societat La Principal. Vilafranca. 2004.

1/17- Solé i Bordes, Joan. Ramon de Penyafor, jurista internacional, del castell de Penyafort. Ed. Omnium Cultural. Delegació de l'Alt Penedès. Vilafranca. 2006.

1/18- Solé i Bordes. Joan. Les carmelites Vedruna a Vilafranca. Notes històriques del Col.legi El Carme- Sant Elies. Ed. l'autor. Vilafranca 2006.

1/19- Solé i Bordes, Joan. Una llibreria de trenta anys. Ed. Llibreria Sant Joan. Vilafranca 2006.

1/20- Solé i Bordes, Joan. Antoni Gallemí i Gumà. Imatge d’un empresari catalanista. Ed. Fundació Gallemí Casanellas. Vilafranca 2008.

1/21- Solé i Bordes, Joan. Càritas Interparroquial de Vilafranca del Penedès. Més de mig segle de servei als més necessitats. Ed. Caritas. Vilafranca 2008.

1/22- Solé i Bordes, Joan. Carles Munts i Milà (1914- 1997). Un artista enamorat de l’art i del Penedès. Ed. Òmnium Cultural. Vilafranca 2010.

1/23- Solé Bordes, Joan. Il·lustracions de Pilarin Bayès. Petita història de Vilafranca del Penedès. Ed. Mediterrània. Barcelona 2013.

1/24- Solé Bordes, Joan. Il·lustracions de Montserrat Batet. Sant Quintí de Mediona. Col. Un mar d’històries. Ed. Mediterrània. Barcelona 2014.

1/25- Solé Bordes, Joan. El gall del Penedès a l’entorn del mercat de Vilafranca. Ed. Consell Comarcal de l’Alt Penedès. 2014.

1/26- Solé i Bordes, Joan. Albert Virella i Bloda Medalla de la Ciutat de Vilanova i la Geltrú 1995. Ed. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Presentació de Neus Lloveras i Massana, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú. Segona edició. Vilanova i la Geltrú. 2015.

1/27- Solé i Bordes, Joan. L’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran. Vint-i-cinc anys d’activitat cultural a Vilafranca del Penedès (1991-2016) Ed. Aula d’Extensió Universitària. Vilafranca 2017.

1/28- Solé i Bordes, Joan. El canelons de Sant Elies. Una historia que podría ser veritat. Edició privada, no venal. Vilafranca del Penedès. 2017.

1/29- Solé i Bordes, Joan. L’agrupació de la Cultura de la Dona. Col. Quaderns d’Història del Casal. Ed. Societat La Principal. Vilafranca 2021.

1/30- Solé Bordes, Joan. Fotografies de Ferré, M. Rosa. Notes històriques sobre la casa Berch i Galtés de Vilafranca del Penedès. Ed. Pinnae. Vilafranca. 2021.

1/31- Solé i Bordes, Joan. Notes històriques sobre Cal Berger- Balaguer. La casa Elies Valero de Vilafranca del Penedès. Ed. Pinnae. Vilafranca 2022.

1/32- Solé Bordes, Joan. Dibuixos de Lluís Masachs Mestres. Ventures i desventures d'un arxiu. Que en fa quaranta de res/ l'Arxiu de l'Alt Penedès. Ed. Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès. Vilafranca 2023.

Obres conjuntes

2/01- Roig i Queralt, Francesc; Solé i Bordes, Joan; Torelló i Sierra, Josep; i Vallcorba i Cot, Josep. En els gratacels també hi estatgen gavines. Edició dels autors. Barcelona 1978.

2/02- Solé i Bordes, Joan. “Notes sobre el primer Eduard Vidal i Valenciano”, a Recull Andreu Aleu i Teixidó. Centre d'Estudis Margalló del Balcó. Tarragona 1979.

2/03- Solé i Bordes, Joan. “Inicis de la fotografía a Vilafranca”, a Miscel·lània penedesenca. Ed. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedés 1980.

2/04- Solé i Bordes, Joan. “Notes sobre el teatre d'Eduard Vidal i Valenciano”, a Miscel·lània Penedesenca 4. Ed. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca P. 1981.

2/05- Solé i Bordes, Joan. “Notes per a una lectura de "Vilafranca, senyora vila". A Miscel·lània Penedesenca 5. Ed. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca 1982.

2/06- Solé i Bordes, Joan. “El Penedès costumista de Gaietà Vidal i Valenciano”, a Miscel·lània Penedesenca 6. Ed. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedés 1983.

2/07- Massanell i Esclassans, Antoni, Santacana i Sardà, Josep M. i Solé i Bordes, Joan. Jo Fèlix. Ed. Administradors de la Festa Major. Vilafranca 1984.

2/08- Cavallers cotoners (Massanell i Esclassans, Antoni, et alt.) Del Ball de les Cotonines de Vilafranca. Ed. Caixa Penedès. Vilafranca 1987.

2/09- VV.AA. "Americanos" "Indianos": arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià) segles XVIII-XX Ed. Biblioteca Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. 1ª edició. 1990.

2/10- Solé i Bordes, Joan, “El Museu de Vilafranca”, a VV.AA. Vilafranca ahir. Imatges d’un segle. Museu de Vilafranca, 1992.

2/11- Mestre i Raventós, Pere i Solé i Bordes, Joan “Les reglamentacions del cava i la seva relació amb la Denominació d’Origen Penedès”, a Giralt i Raventós, Emili (Coord.) Vinyes i vins: mil anys d’història. Actes i comunicacions del III Col·loqui d’Història Agrària. Ed. Universitat de Barcelona 1993.

2/12- Bosch i Planas, Joan i Solé i Bordes, Joan. Aquella rambla Vilafranquina. Ed. Vilatana. Vilafranca 1993.

2/13- Bosch i Planas, Joan i Solé i Bordes, Joan. Aquella plaça Vilafranquina. Ed. Vilatana. Vilafranca 1994.

2/14- Solé i Bordes, Joan i Miret i Via, Antoni. La Serra, història d’una hisenda de sant Cugat Sesgarrigues. Sant Cugat 1994.

2/15- [Solé i Bordes, Joan] “Els Jané” al volum Fundació Antoni i Vicenç Mestres Jané 1983-1994. Ed. Fundació Mestres Jané. Vilafranca 1994.

2/16- Solé i Bordes, Joan “El fet casteller a l’obra de Pin i Soler”, a VV.AA. Actas del simposi Pin i Soler. Tarragona 26-28 de novembre de 1992. Ed. Institut d’Estudis Tarraconenses. Tarragona 1994.

2/17- VV.AA. Abecedari de la festa major de Vilafranca. Ed. Vilatana. Vilafranca. 1995.

2/18- VV.AA. Mn. Joan Bonet i Baltà: noranta anys al servei de l’Església de Catalunya. Ed. Publicacions de l’Abadia de Montserrat 1996. Col. Biblioteca Serra d’Or núm. 171.

2/19- Solé i Bordes, Joan i Miret i Via, Antoni. Els Milà, uns hisendats a Sant Cugat Sesgarrigues a principis del segle XIX. Ed. Societat Coral El Raïm. Sant Cugat Sesgarrigues 1997

2/20- Solé i Bordes, Joan i Miret i Via, Antoni. El Sindicat Agrícola Cooperatiu de Sant Cugat Sesgarrigues, notes històriques. Ed. Societat Coral El Raïm. Sant Cugat Sesgarrigues 1996.

2/21- VV.AA. "Americanos" "Indianos" : arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià) segles XVIII-XX Ed. Biblioteca Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. 2ª edició. 1998.

2/22- Bayer i Gonzàlez, Xavier; Bosch i Planas, Joan; i Solé i Bordes, Joan. El ball de moros i cristians al Penedès. Ed. Vilatana. Col. Corraló. Vilafranca del Penedès. 1998.

2/23- Solé i Bordes, Joan “Notícies de la vila de Cubelles a la primera meitat del segle passat (1824-1853)”, a Miscel·lània penedesenca 23. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs 1998.

2/24- Solé i Bordes, Joan “Des d’aquella volada tarragonina”, a Soler Álvarez, Eliseu-A. (ed.) Recull Pau Delclòs i Dols (1865- 1942). Ed. Estació de recerca bibliogràfica i documental “Margalló del Balcó”. Tarragona 1998.

2/25- Solé i Bordes, Joan i Miret i Via, Antoni. La Torre de Sant Cugat Sesgarrigues. Notes d’història contemporània. Ed. Societat Coral El Raïm. Sant Cugat Sesgarrigues 1999.

2/26- Margarit i Teyà, Antoni, Miret i Via, Antoni, i Solé i Bordes, Joan. Episodis de la història de Sant Cugat Sesgarrigues. Ed. Ajuntament. Sant Cugat 1999.

2/27- Bosch i Planas, Joan i Solé i Bordes, Joan. Aquella festa major Vilafranquina. Ed. Vilatana. Vilafranca 1999.

2/28- Solé i Bordes, Joan; i Miret i Via, Antoni. Massalliga. Ed. Societat Coral El Raïm. Sant Cugat Sesgarrigues. 2000.

2/29- VV.AA. 100 referents gràfics històrics del segle XX al Penedès. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca 2000.

2/30- Solé i Bordes, Joan i Miret i Via, Antoni. La Societat Coral El Raim al segle XX i els seus protagonistes. Ed. Societat Coral El Raïm. Sant Cugat Sesgarrigues 2001.

2/31- Solé i Bordes, Joan; i Miret i Via, Antoni. Sant Cugat Sesgarrigues al segle XX. Ed. Societat Coral El Raïm. Sant Cugat Sesgarrigues. 2002.

2/32- Solé i Bordes, Joan. Propietat i tinença de la terra a Sant Cugat Sesgarrigues als segles XIX i XX. Ed. Societat Coral el Raïm. Sant Cugat Sesgarrigues. 2003.

2/33- Solé i Bordes, Joan “Senyora i majora”, a VV.AA. Vilafranca del Penedès. Ed. Ajuntament de Vilafranca. 2004.

2/34- Solé i Bordes, Joan “El seguici de sant Fèlix”, a VV.AA;Festa Major. Vilafranca del Penedès. Ed. Ajuntament de Vilafranca. 2005.

2/35- VV.AA. Deu contes de Festa Major. Ressenya històrica a cura de Joan Solé i Bordes. Ed. Vilatana. Vilafranca 2005.

2/36- Solé i Bordes, Joan. “El Penedès, concepte i identitat”, a VV.AA. Monografic Vegueria Penedès. Revista del Penedès núm 12. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca 2006.

2/37- Arnabat i Mata, Ramon i Solé i Bordes, Joan. Societat i cultura a la Vilafranca de la II República: la generació de la "Revista del Casal de La Principal". Ed. Societat La Principal. Vilafranca 2007.

2/38- Montserrat i Montsant, Joan i Solé i Bordes, Joan. El ferrocarril al Penedès. Més d’un segle de patrimoni. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca 2007

2/39- VV.AA. Vint contes de Festa Major. Solé i Bordes, Joan. Qui sou vos que no us conec? Ed. Vilatana. Dibuixos de...Col. Cercavila. Vilafranca 2007.

2/40- Montserrat i Montsant, Joan i Solé i Bordes, Joan. El baixador del ferrocarril de Lavern- Subirats. 50 anys d’història. Ed. Ajuntament de Subirats. Institut d’Estudis Pnedesencs 2008.

2/41- Arnabat i Mata, Ramon, amb anotacions de Solé Bordes, Joan. La família Vidal Verdaguer, de proveïdors de l’exèrcit a hisendats. Riqueses i misèries d’una família burgesa la Penedès del tombant dels segles XVIII i XIX. Ed. CCAP. Andana. Vilafranca 2008.

2/42- Solé i Bordes, Joan. “Notes sobre la Biblioteca barroca de la Comunitat de Preveres de Santa Maria de Vilafranca del Penedès.”, a VV.AA. El Penedès dins la Catalunya moderna. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs. 2009

2/43- Solé i Bordes, Joan i Cercó i Rimbau, Joan. El llibre de les catànies i les coques de Vilafranca. Postres i llepolies del Penedès. Ed. Cossetània. Valls 2009.

2/44- Solé i Bordes, Joan “Mossèn Manuel Trens, orientador cultural al Penedès”, a VV.AA. Manuel Trens, liturgista, historiador i amant de l’art. Ed. Universitat Ramon Llull 2010.

2/45- Solé i Bordes, Joan. “Manuel Trens”, a Personatges il·lustres de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. Ed. Abertis. Barcelona 2010.

2/46- Solé i Bordes, Joan. “De les exposicions d’art del Penedès a l’Institut d’Estudis Penedesencs: vuitanta anys de recerca”, a Figueras Capdevila, Narcís; Jiménez Fernàndez, Carme; i Santesmasses Ollé, Josep (Ed.) Cultura i recerca local al segle XX, dels erudits locals als centres d’estudis. Jornada d’estudi. Calonge 14-15 de setembre 2007. Ed. Ateneu Popular de Calonge i Institut Ramon Muntaner. Calonge 2010.

2/47- Solé i Bordes, Joan “Milà i Fontanals i Ramon Freixas”, a VV.AA. El llegat Milà i Fontanals a la Biblioteca Pública Episcopal. Ed. Universitat Ramon Lull. Barcelona 2011.

2/48- Solé i Bordes, Joan. “L’entorn familiar dels Milà i Fontanals” al volum Actes del Simposi Manuel Milà i Fontanals. Vilafranca Institut d’Estudis Penedesencs 2011.

2/49- Solé i Bordes, Joan “Dades inèdites sobre els esdeveniments de la guerra a Vilafranca”, a VV.AA. La Guerra del Francès als territoris de parla catalana. Jornades d’estudi el Bruc (Anoia) 23, 24 i 25 de maig del 2008 i bicentenari de les batalles del Bruc. Ed. Afers. Catarroja (País Valencià) 2011.

2/50- Solé Bordes, Joan. “Les exposicions de pessebres, dels records infantils a la represa”, a VV.AA. Aportacions al Pessebre. Ed. Associació de Pessebristes de Vilafranca del Penedès 1951-2011. Vilafranca 2011.

2/51- Solé Bordes, Joan. “Liberals i republicans, la generació del `Coro´”, a VV.AA. 150 anys de música. Societat Coral El Penedès. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs 2012.

2/52. Solé Bordes, Joan. “Aspectes de la vida religiosa vilafranquina entre 1861 i 1936. La Junta d’Obra de Santa Maria”, a VV.AA. La vida quotidiana al Penedès històric. Actes del IV Seminari d’Història del Penedès. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca 2013.

2/53. Comas i Güell, Montserrat; Socias i Batet, Immaculada; i Solé i Bordes, Joan. De les Exposicions d’Art del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1926. El Vendrell, 1927. Vilanova i la Geltrú, 1929. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca 2012 [2014].

2/54. Solé Bordes, Joan. “L’activitat dels magatzemistes de vi a Vilafranca al primer terç del segle XX: referències en una obra de V. Prats. Llopart”, a VV.AA. El món de la viticultura, els vins, caves i aiguardents al Penedès històric i el Camp de Tarragona. Actes del V Seminari d’Història del Penedès. Edició a cura de Daniel Sancho París. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs 2013.

2/55. Solé i Bordes, Joan. “Evocación de Pedro Grases en su centenario”, a Grases Galofré, M. Asunción i Maldonado Bourgoin, Carlos (ed.) Homenajes al maestro Pedro Grases en Barcelona, España, 2010. Ed. Fundación Pedro Grases. Caraques. Venezuela. 2014.

2/56. Simon, Fèlix i Solé Bordes, Joan. “Crònica d’una dècada”, a VV.AA. El Penedès era possible. Ed. Plataforma per una vegueria pròpia. Vilafranca del Penedès, 2015.

2/57. VV.AA. 150 anys del ferrocarril de Tarragona a Martorell (1865-2015). edició a cura de Montserrat i Montsant, Joan; i Solé i Bordes, Joan. Ed. Pagès editors i Institut d’Estudis Penedesencs. Lleida 2015.

2/58. Garrich, Montserrat, Solé i Bordes, Joan i Torres, Xavier. El ball d’en Serrallonga, a L’ombra d’en Serrallonga. Ed. Ajuntament de Vilafranca del Penedès i Ball d’en Serrallonga de Vilafranca del Penedès, 2015.

2/59. Solé i Bordes, Joan, Restaurants del Gremi Comarcal d’Hostaleria i Turisme de l’Alt Penedès, Associació de Productors artesans agroalimentaris de l’Alt Penedès, fotografies de Pandora Films & Service i altres. Calendari 2016. Els nostres productes de la terra al plat. Ed.Consell Comarcal de l’Alt Penedès, 2015.

2/60. Simon Paraiso, Fèlix i Solé i Bordes, Joan. El Penedès és Vegueria. Ed. Plataforma per una Vegueria Pròpia. Vilafranca 2017.

2/61. Solé Bordes, Joan. “Aspectes de la vida religiosa vilafranquina entre 1897 i 1935. La Junta d’Obra de Santa Maria”, a VV.AA. Arnabat Ramon (Coord.) La cultura al Penedès: passat, present i futur. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca 2017.

2/62. Eroles Benabarre, Lluís i Solé Bordes, Joan. Història postal i filatèlica de Vilafranca del Penedès. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca 2017.

2/63. Bofarull i Terrades, Manuel, Castejón Domènech, Nativitat, Ferrando Romeu, Pere i Solé Bordes, Joan. Vida i obra dels germans Ramon i Vidales: una família d’impressors del Vendrell. Ed. Departament de Cultura de la Generalitat. Consell Comarcal del Baix Penedès, Impremta Ramon. El Vendrell, 2018.

2/64. Hill Plans, Lluís i Solé Bordes, Joan. La família Torné Via. Edició no venal. Vilafranca, 2018.

2/65. Solé Bordes, Joan i Parellada, Guixens, Albert. Els goigs a Nostra Senyora de Foix, advocada i patrona del Penedès. Ed. Ajuntament de Torrelles de Foix i Gogistes Penedesencs. Vilafranca 2019.

2/66. Jorba, Manuel i Solé Bordes, Joan. Manuel Milà i Fontanals. 1818- 1884. Edició commemorativa del segon centenari del seu naixement. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca 2019.

2/67. Beneyto, Armand i Solé Bordes, Joan. “Algunes locucions i frases fetes del Penedès”, a VV.AA. La llengua del Penedès: del vocabulari i la toponímia al folklore i la literatura. Edició a cura de Ramon Marrugat Cuyàs i Joan Solé Bordes. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs 2019.

2/68. Solé Bordes, Joan. “Anfós Sans Rossell i la seva llibreta de ‘Mots del Penedès’”, a VV.AA. La llengua del Penedès: del vocabulari i la toponímia al folklore i la literatura. Edició a cura de Ramon Marrugat Cuyàs i Joan Solé Bordes. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs 2019.

2/69. Solé Bordes, Joan. “Presentació del llibre ‘Vocabulari del vinyater’”, a VV.AA. La llengua del Penedès: del vocabulari i la toponímia al folklore i la literatura. Edició a cura de Ramon Marrugat Cuyàs i Joan Solé Bordes. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs 2019.

2/70. Pont, Eugeni i Solé Bordes, Joan. “’Bell Penedès’, una sardana i un record”, a VV.AA. La llengua del Penedès: del vocabulari i la toponímia al folklore i la literatura. Edició a cura de Ramon Marrugat Cuyàs i Joan Solé Bordes. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs 2019.

2/71. Colla Rosakys. Colles del Ball de Diables de Vilafranca. Edició a cura de Joan Solé i Bordes. Interna quinquaginta annos infernum. El Ball de Diables de Vilafranca del Penedès, interioritats de cinquanta anys. Ed. Colla Rosakys. Edició no venal. Vilafranca 2019.

2/72. Eroles Benabarre, Lluís i Solé Bordes, Joan. Americanos del Penedès interior a les Antilles. Comerç i correspondència, els sobreports en cartes prefilatèliques al Penedès. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs 2021.

2/73 Solé Bordes, Joan, Soler Garcia, Pilar i Güell Barceló, Manel. El poble que estimava la fusta. Cent anys del saló-teatre del Casal de Vilafranca. Casal Societat La Principal. Vilafranca 2022.

2/74 Solé Bordes, Joan. «Notes penedesenques de l’epistolari de Joan Maragall», a Brosa Lahoz, Alicia i Gkozgkou, Dimitra (Eds.). Scripta Mirabilia. A Immaculada Socias i Batet. Historiadora de l’Art. Docència, recerca, transferència de coneixement. Publicacions de l’Abadia de Montserrat 2022.

3/ Col·laboració en obres

3/01- Solé i Bordes, Joan “Vilafranca del Penedès”, a VV.AA. Catalunya Romànica Vol XIX. Penedès. Anoia, Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1991.

3/02- Solé i Bordes, Joan “Crònica de fets sensibles”, a Costa i Gramunt, Teresa. Àngels. Edició de l’autora. Barcelona 1991.

3/03- Solé i Bordes, Joan “1900-2001. Un segle de festes majors”, a VV.AA. Programa de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. 2001. Ed. Administradors de la Festa Major. Vilafranca 2001.

3/04- Solé i Bordes, Joan. “El pessebrisme, una tradició moderna, a Albronà Termens, Ramon (Coord.). 1951- 2001. 50è aniversari Associació de Pessebristes. Vilafranca 2001.

3/05- José Luís Delgado Tobalina. Història gràfica de la Policia Municipal. Cd. (amb la col·laboració de Joan Solé Bordes). Ajuntament. Vilafranca. 2004.

3/06- VV.AA. Penedès, les rutes del vi i el cava. (amb la col·laboració de Joan Cercó Rimbau i Joan Solé Bordes). Ed. Consorci de Prom. Turística de l’Alt Penedès.2004.3/07- Luna i Tomàs, Gonçal. Parcs del Garrraf, Olèrdola i el Foix (amb la col·laboració de Joan Solé Bordes). Ed. Diputació de Barcelona. 2004.

3/08- Arnabat i Mata, Ramon i Vidal, Jordi. Història de Vilafranca del Penedès. Ed. Ajuntament de Vilafranca, 2008.

3/09- Mireia Olivé i Tate Cabré. Guia de rutes indianes de Catalunya. (Aportació dades de Viulafranca i el Penedès) Ed. Cossetània 2011.

3/10- Albert Manent i Josep Poca. Diccionari de pseudònims usats a Catalunya i a l’emigració. (Aportació de dades) Ed. Pagès. Lleida 2013.

3/11- VV.AA. Programa de la Festa Major de Vilafranca del Penedès, treball de Joan Mateu, Joan Montserrat i Joan Solé i Bordes als programes dels anys 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017 i 2018.

3/12- VV.AA. Patrimoni oblidat. Memòria literària. Catàleg de l’exposició. Ed. Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i Institut Ramon Muntaner. Barcelona 2017. (Col·laborador del projecte d’exposició).

3/13- Vilanova Omedas, Antoni (et. alt.) Pla Especial Urbanístic de protecció i catàleg de béns aqrquitectònics, històrics i ambientals de Vilafranca del Penedès. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilafranca. 2017.

3/14- VV.AA. Taques i ratlles. Pintura. Aureli Andrés. Edició de l’autor. Vilafranca febrer 2018.

4/ Cura d’edicions

4/01- Insenser i Bertran, Antoni. El Penedès, folklore dels balls, danses i comparses. Edició a cura de Joan Solé i Bordes. Ed. Ajuntament de Vilafranca. 1982.

4/02- Benach, Manuel El barri gòtic i els Museus de Vilafranca. Segona edició revisada i posada al dia per Joan Solé i Bordes. Ed. Museu del Vilafranca. 1983.

4/03- VV.AA. Memòria- resum Festa de la Verema 1984. Edició a cura de Joan Solé i Bordes. Ed. Casal dels Amics del Vi i la Bona Taula. Vilafranca 1985.

4/04- VV.AA. Memòria- resum Festa de la Verema 1985. Edició a cura de Joan Solé i Bordes. Ed. Casal dels Amics del Vi i la Bona Taula. Vilafranca 1986.

4/05- VV.AA. Memòria de la Festa de la Verema 1986. Edició a cura de Joan Solé i Bordes. Ed. Casal dels Amics del Vi i la Bona Taula. Vilafranca 1987.

4/06- VV.AA. Memòria- resum Festa de la Verema 1987. Edició a cura de Joan Solé i Bordes. Ed. Casal dels Amics del Vi i la Bona Taula Vilafranca 1988.

4/07- Bové, Francesc de P. El Penedès. Folklore dels balls, danses i comparses populars. Edició, pròleg i notes a carrec de Joan Solé i Bordes. Ed.Vilatana. Vilafranca 1990.

4/08- Trens, Manuel. Vilafranca, senyora vila i altres proses. Edició, pròleg i notes a càrrec de Joan Solé i Bordes. Ed.Vilatana 1990.

4/09- Bohigas i Balaguer, Pere. Folklore del Penedès. Edició a cura de Joan Bosch i Joan Solé i Bordes. Ed. Vilatana 1993.

4/10- Llorens i Jordana, Rodolf. Sobre una llegenda popular medieval. Edició a Cura de Joan Solé i Bordes. Ed. Caixa Penedès 1995.

4/11- Bernaus i Rovira, Josep A. L’abans. Vilafranca del Penedès. Recull gràfic 1862- 1965. Assessorament editorial i revisió de textos de Joan Solé Bordes et alt. Ed. Efadós. Barcelona 2000.

4/12- Tubau i Garcia, Albert. Tradició i desenvolupament, artesania i indústria al Penedès contemporani. Edició a cura de Joan Solé i Bordes. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca 2001.

4/13- Díaz Plaja, Aurora. La nena i l’ocell de paper. Text revisat per Joan Solé i Bordes. Dibuixos de Maria Josep Guinovart. Ed. Vilatana. Col. Cercavila. Vilafranca 2002.

4/14- Alagret, Pere El vestit nou dels gegants. Adaptació de Joan Solé i Bordes. Dibuixos de Maria Casas. Ed. Vilatana. Col. Cercavila. Vilafranca 2005.

4/15- [Àlvarez, Bruna i Feliu, Josep Maria]. L’església de Sant Francesc i el seu conjunt arquitectònic a Vilafranca del Penedès. Segona edició revisada per Joan Solé i Bordes. Ed. Parròquies de Vilafranca. Nadal 2005.

4/16- Alagret, Pere El vestit nou dels gegants. Al volum 10 contes de Festa Major. Adaptació de Joan Solé i Bordes. Dibuixos de Maria Casas. Ed. Vilatana. Vilafranca 2005.

4/17- Bertran, Carme (et alt.). Les Gunyoles: l’empremta de mil anys d’història. (Edició revisada per Joan Solé i Bordes). Ed. Ajuntament. Avinyonet 2008.

4/18- Martorell i Pañellas, Antoni (et alt.). El Penedès al segle XIX. Edició a cura de Joan Solé i Bordes. Vilafranca, Institut d’Estudis Penedesencs. 2010.

4/19. Montserrat Comas i Güell, Immaculada Social i Batet, Joan Solé i Bordes. De les Exposicions d’Art del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1926. El Vendrell, 1927. Vilanova i la Geltrú, 1929. Edició a cura de Joan Solé i Bordes. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca 2012 [2014].

4/20. Romeu, Rita; Romeu, Josep; Llach, Claudia; Pinyol, Àngels; i Ràfols, Alba. Els topònims de les cases del poble de Sant Cugat Sesgarrigues. Revisió dels textos: Joan Solé Bordes. Ed. Ajuntament. Sant Cugat Sesgarrigues 2015.

4/21. VV.AA. 150 anys del ferrocarril de Tarragona a Martorell. edició a cura de Montserrat i Montsant, Joan; i Solé i Bordes, Joan. Ed. Pagès editors i Institut d’Estudis Penedesencs. Lleida 2015.

4/22. VV.AA. La llengua del Penedès: del vocabulari i la toponímia al folklore i la literatura. Edició a cura de Ramon Marrugat Cuyàs i Joan Solé Bordes. Ed. Institut d’Estudis Penedesencs 2019.

4/23. VV.AA. Els conflictes al Penedès històric. Actes del VI Seminari d’Història del Penedès. Edició a cura de Dolors Garcia Martínez i Joan Solé Bordes. Institut d’Estudis Penedesencs 2021.

4/24. Hill Plans, Lluís. Circuit de Vilafranca del Penedès. Cent anys d’oblit. Una crònica des dels documents de l’època. Edició a cura de Joan Solé Bordes. Publicació de l’autor. Vilafranca 2021.

Inventaris de Vilafranca del Penedès I (Notari Ignasi de Traver i de Ros. Vilafranca 1845- 1854).

 Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Ignasi de Traver i de Ros que va treballar a Vilafranca entre 1845 i 1881, del fons notarial a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

Notari Traver 1850. 21 de setembre de 1850. Foli 95r a 96v.

Josep Guilamany Serradell, natural i veïna de Vilafranca, hereva dels bens del seu pare, Jaume Serradell, a la casa on morí aquest, al carrer de la Font: entrada, cuina, cambra del davant, cambra de l’allotjament, sala, cambra del darrere on dormen els conjugues Galimany, celler, botiga dels grans; la casa afronta amb el carrer de la Font i per una altra banda “amb el carreró de les Monges al qual fa cantonada”. Diverses peces de terra.

* * * * *

Notari Traver 1851. 20 de juliol de 1851. Folis 86r a 87v.

Teresa (Rodó) Bertran, natural i veïna de Vilafranca, vídua de Fèlix Rodó, sabater, casa al carrer dels Ferrers: cambra de davant, cambra de detràs, cambra del segon pis on dorm el fill, cambra d’abans d’entrar a aquest, sobre l’escala, cambra de les golfes, golfes, menjador, cuina, cambra que porta a la cuina, celler, celler petit i botiga de sabateria que dóna al carrer. No llibres, dos quadres, un de la Immaculada.

* * * * *

Notari Traver 1852. 30 de noviembre de 1852. Folis212v a 215r.

Bonaventura Lleó, natural i veïna de Vilafranca, vídua de Jaume Domingo Mullol i el seu sogre Jaume Mullol Ferrer, mare de Victoriano Mullol Lleó. A la casa on morí Jaume Domingo Mullol, al carrer de la Fruita: cambra de l’allotjament, cambra que serveix de despatx amb els protocols dels notaris de Vilafranca: Antoni Mas: 30 manuals i altres documents; Josep Capellades: 15 manuals i altres. Josep Salvany: 10 manuals; Pere Colldesana: 16 manuals; Joan Colldesana: 8 manuals; Josep Mas: 12 manuals; Pere Mas: 39 manuals; Bartomeu Llopis: 24 manuals; Jaume Mullol Bonet: 31 manuals; Jaume Mullol Ferrer: 40 manuals; Jaume Domingo Mullol Torrents: 8 manuals. El cambra on va morir el difunt, el cambra últim, cuina, pastador. cambra cap a l’escala, golfes, celler, rebost, la casa del carrer de la Fruita i un mas a Sant Miquel d’Olèrdola.

* * * * *

Notari Traver. 1852. 10 de maig de 1852. Foli 104v a 107v

Francesc Xavier Gracia Rabella, propietari, natural i veí de Vilafranca, fill de Josepa Rabella Pujol, filla de Josep Rabella i Cayetana Pujol. Casa al carrer de la Parellada: saleta, sala gran, entrada, cambra on morí, entrada, despatx només amb escrivania de plata i armari de noguer, celler amb 30 botes, cotxera amb dos carros i una carretela, cuina, cambra on dorm Cayetana. Bens immobles a Vilafranca: 6 peces de terra. (Continua…)

11 de maig de 1852, Folis 106v i 107r. Dos peces de terra a Vilafranca (Continua…)

12 de maig de 1852, més peces de terra. (Continua…)

13 de maig de 1852. Folis 109v a 110v. Quatre peces de terra. Casa al carrer de Santa Clara que és habitació de qui cuida l’hort amb una pellissa al costat. 15 censos i 3 censals, Al terme de Llorenç del Penedès, 11 peces de terra, una casa al carrer del Mig amb corral i pellissa. 13 censos a Llorenç.

* * * * *

Notari Traver 1853. Folis 107v a 108v

Josepa Jornet, vídua de Josep Olivella Olivella, sabater, natural i veí de Vilafranca. Inventari d’una casa a la Rambla (de Sant Francesc?) amb entrada amb un taulell per a fer sabates, cuina, cambra del davant, sala, cambra del detrás, lo requartet, golfes “lo cambra dit dels soldats”, celler amb 4 botes de 7 càrregues. Bens immobles: peça de terra a Sant Miquel d’Erdol, al Sant Sepulcre.

* * * * *

Notari Traver. 1854. Protocol 34. Folis 52r a 55r. 4 de febrero de 1854.

Narcís Mauri Escofet, Forner, fill de Vilafranca i resident en ella, pel seu pare, Jaume Mauri, ferrer i incapacitat mental. Fa inventari d’una casa al Raval de Sant Francesc, botiga de ferrería, segueix a l’entrada "lo puesto dit la fassina", celler amb dues botes de 7 càrregues, pastador, menjador, lo aposento dir la Botiga, cuina, rebost, cambra del darrera amb “un llitet de monja” de tres pots amb bancs, cambra del davant, cambra del davant de la finestra, cambra del costat anomenat de Jaume Mauri, un escriptori sense cap llibre, terrat i bens immobles.

* * * * *

Notari Traver 1854. Protocol n. 80. Folis 123v a 126v. 4 d’abril de 1854.

Anton Pausas, pagès i Josep Mascaró Parrot, sabater, tutors d’Antoni Rius, fill de Josep Rius Raventós, del Molí d’en Morató a Vilafranca, fan inventari: a la casa Molí d’en Morató, al terme de Vilafranca: cuina, entrada, cambra on morí el testador, pastador, estable, pellissa, sala del primer pis, el cambra que segueix dit del Fuster, cambra que segueix dit cambra fosc, cambra de darrere o de la padrina, una Caixa de fusta molt petita i a dintre d’ella vàries escritures, celler, molí i bens immobles.

* * * * *

Notari Traver 1854. Protol 105- Folis 161r a 163v. 25 d’abril de 1854.

Pau Seguí Güell, fill de Vilafranca, prevere de Santa Maria. Una casa al carrer Graupera que té llogada, amb cambra de detràs o d’alcova amb imatges de Sants i quadros religiosos, a la cambra que dóna al carrer El Diccionario Geográfico Universal en 10 toms, enquadernat, 2 jocs de breviaris, la obra moral composta de 2 toms en pergamí, alguns llibrets de devoció i estris de despatx: tinters i cadires, la sala, cambra del segon pis que dóna al carrer, cambra de darrera dit cambra d’allotjament, nejador, cuina amb una cafetera de llauna, celler amb dues botes, ornaments de sacerdot, 40 duros i crèdits de préstecs que ha de cobrar.

* * * * *

Notari Traver 1854. Protocol n. 107. Folis 165r a 167v 28 d’abril de 1854.

Jaume Mauri Rovira, ferrer de Vilafranca, fa inventari de la casa al Raval de Sant Francesc: botiga de ferreria, en lo puesto dit la que segueix a l’entrada, celler amb 3 botes de 7 càrregues, un pastador amb pastera vella, menjadoret, aposento dit la botiga, cuina amb xocolatera d’aram, rebost, cambra del darrera amb un “llitet de monja de tres pots amb bancs”, cambra de davant o de la finestra, cambra contigu al de la finestra, terrat amb gallines. Aquesta casa al Raval de Sant Francesc fa cantonada amb el carrer de la Cort amb dues portalades que donen al Raval i una al carrer de la Cort. Diverses peces de terra.

* * * * *

Notari Traver. 1854. Protocol 186. Foli 297r a 300r. 7 de setembre de 1854.

Joaquima Garí, vídua de Baltasar Capdevila, manescal, ella fill de Vilanova i veïna de Vilafranca, usufructuària dels bens del seu home, ja traspassat. Inventari d’una casa al Raval de Sant Francesc de Vilafranca amb entrada, celler amb dues botes d’una càrrega, estable amb una mula vella, menjador, cuina amb una xocolatera d’aram i una cafetera de llauna. Primer pis, al cambra d’atràs una llibreria de fusta i alguns llibres de la facultat de ¿?? [il·legible], cambra dit del passadís, sala, cambra del davant, al tercer pis cambra del davant i cambra d’allotjament. Bens immobles.

* * * * *

Notari Traver. 1854. Protocol n. 192. Folis 310r a 315v. 16 de setembre de 1854.

Josep Llopart Boet, fill i veí de Vilafranca, per la mort del seu pare, Francesc Llopart Pujador, amb la seva mare Manuel Bonet fan inventari de la casa on morí Francesc Llopart, a la plaça de l’Oli de Vilafranca, contigua a la de Mariano Llorens Alabau, causídric de Vilafranca, dit cal Bonpere: cuina, rebostet, menjador, cambra del darrere, eixida, requartet, cambra del davant, cambra principal, escala amb un rellotge de paret; segon pis amb cambra del davant, rebost, golfes, estable, celler amb una bota d’una càrrega, entrada amb una bota de dues càrregues.

Una casa a Gelida que és la casa heretat de Cal Llopart de Mas Badell amb menjador, cuina, pastador, celler gran, celleret, primer pis amb cambra del darrere pintat, cambra del davant, botiga de grans, cuineta reservada a l’amo de la casa, terradet, premsa i terres.

* * * * *

Notari Traver. 1854. Protocol 202. Folis 334r a 335v. 7 d’octubre de 1854.

Joan Blanch Jover, courer, natural i veí de Vilafranca, usufructuari de Caterina Guasch. Inventari de la casa que aquesta tenia al carrer de Puigmoltó i finques al terme de Vilafranca i Sant Miquel d’Oèrdola.

* * * * * 

Notari Traver 1854. Protocol 210. Foli 347r a 348r. Octubre de 1854.

Bonaventura Güell, muller d’Isidre Traver, mestre de cases, filla de la vila i veïna de Barcelona, “per preservar-me de l’epidèmia de còlera morbo que invadí la citada ciutat” de Barcelona, es reuní amb la seva mare Isabel Guasch, vídua d’Armengol Güell, veïna de Vilafranca, amb casa al carrer de la Font, i fa inventari d’aquesta casa: celler amb 1 bota d’una càrrega i dues de 7 càrregues, segon pis amb cambra del davant i una altra cambra al davant.

* * * * *

Inventaris de Les Cabanyes (Notari Ignasi de Traver i de Ros. Vilafranca 1845- 1881).

Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Ignasi de Traver i de Ros que va treballar a Vilafranca entre 1845 i 1881, del fons notarial a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

Notari Traver 1864. Protocol n. 19. Foli 39r a 40v. 16 de gener de 1864.

Josep Esteve Pascual, pagès, fill i veí de les Cabanyes, casat, de 45 anys, successor del seu pare Jaume Esteve Olivella, casat amb Josefa Galimany Pujador, el pare va morir el 21 de novembre de 1863. Inventari de la casa de les Cabanyes, n. 23: pantà baixa, primer pis, cambra en el que va morir, celler amb 2 botes de 7 càrregues. Amb un hort al costat, llinda amb la carretera que va a la Llacuna.

* * * * *

Notari Traver, 1865. Protocol. 145. Foli 329r a 332v 6 d’agost de 1865.

Jaume Ferrer Arrufat, pagès, fill i veí de les Cabanyes amb la seva mare Magdalena Arrufat Esteve, vídua de Jaume Ferret Olivella. Fan inventari d’una casa a les Cabanyes n. 18, amb entrada i estable, cambra del davant, altre cambra del davant, celler amb 8 botes de 7 càrregues cèrcols de ferro i un de sivina. Terres i rabasses.

* * * * *

Notari Traver 1868. Protocol n. 174. Foli 428r a 429v. 30 de juliol de 1868.

Joaquima Paradell Pelegrí, de 35 anys, filla de Sant Fost i veïna de les Cabanyes, vídua de Joan Ràfols Pascual. Inventari d’una casa a les Cabanyes i una casa a Vilafranca, al C/ de Puigmoltó, que llinda amb la Muralla de Sant Magí i amb propietats de la Comunitat de Preveres, també peça de terra a Vilafranca a la partida de Porroig o Hostal Nou.

* * * * *

Notari Traver 1874. Protocol n. 108. Foli 230r a 231v. 11 de maig de 1874.

Josep Marimon Olivella, pagès, casat, 34 anys, fill i veí de les Cabanyes, fill de Josep Marimon Casany mort el 19 d’abril de 1874. Inventari de la casa a les Cabanyes al C/ Creu n.5., abans Camp de la Serra. Celler amb 2 botes de 7 càrreg. Cuina, cambra on va morir, cambra del darrera, cambra del mig, planta baixa i un pis, amb baluard i torre a l’heretat Casa Mora, després Casa de l’Hospital, més censos i rabasses. Ell no sap escriure.

* * * * *

Notari Traver 1875. Protocol n. 55. Fol 109r a 118v.

Joan Ràfols Mateu, propietari, casat, de 57 anys, fill i veí de les Cabanyes, successor del seu pare, Pau Ràfols Baró que va morir el 24 de febrer de 1875. Joan Ràfols era casat amb Antònia Raventós Canals.

Inventari de la casa Cal Ràfols de les Cabanyes amb entrada, cuina, menjador amb una taula amb dos bancs, estable, celler petit amb 8 botes de 7 càrregues. Al pis: cambra on va morir, cambra de les noies, cambra gran, cambra de sota l’escala, sala amb taula i sis cadires, cambra del mig, altre cambra, celler del davant amb 15 botes de 7 càrreg. (7 de ferro i 8 de savina), al costat de l’edifici un cobert i una xoll, afronta amb la plaça Major, altra casa al costat dita Lo apartament que fa cantonada amb la plaça Major i afronta amb Can Ràfols. Peça de terra a les Cabanyes dita Camp de Davant de la Casa, a la partida de la Plana de la Plaça amb un celler i un paller, afronta amb un paller que era de l’Hospital de Vilafranca, ara de l’Estat, afronta també amb el camí Fariner que va a la Bleda, més una peça de terra a les Cabanyes, al caseriu del Cal Mateu a la partida de la Plana de Sant Valentí, més altra peça de terra del Canyet o Dessota el Puig, altra peça de terra el Copté del Torrent de Mañans; altra peça de terra al Torrent de Mañans, travessat pel camí veïnal de Font-rubí i altre camí que va a les Cabanyes. A Font- rubí (Fontrubia) i Grabuach peça de terra dita Mascalva, llinda amb terres de l’heretat Mas Rosell d’Antoni Vidal Verdaguer. A més 6 censos i quatre censals.

* * * * *

Notari Traver 1875. Protocol n. 81. Foli 173^r a 174v, 17 de maig de 1875.

Maria Bruna Fabia, de 38 anys, filla de Sant Pau d’Ordal, veïna de les Cabanyes, vídua de Cristòfol Galofré Mestres. Casa dita cal Bisbalenc a les Cabanyes, amb cuina, celler amb 3 botes de 7 càrregues, i pis amb un cambra i una sala, més un domini útil.

* * * * *

Notari Traver 1878. Protocol n. 191. Foli 429r a 430v. 10 de novembre de 1878.

Josep Roca Font, pagès, casat, fill i veí de les Cabanyes, fill de Josep Roca Soler que va morir el 3 d'agost de 1878. Inventari de la casa n. 11 del C/ Creu de les Cabanyes, a l'entrada un banc amb eines, celler d'1 bota de 7 càrregues, cuina, cambra, cambra del mig, és una casa amb baixos, un pis i terra a l'entorn, afronta amb la carretera a Sant Quintí.

* * * * *