Epistolari de la família Freixas (XII)

 Cartes diverses (1827- 1835)

/ De Poch prevere de l'Arboç, de 30 de novembre de 1827 a (LL.Freixas?) Els havia de vendre vi, 13 càrregues, li pagaven a 12 per cremar i ara només li volen pagar a 10. Diu que "SS.MM. dissabte vinent arribaran a Tarragona, per lo que no serà estrany que tots se distinguescan en passarli los majors honors en agraïment per lo gramdissim favor nos ha fet de acercarse a Nostra Provincia."

/ De J. Miret a Ll. Freixas des de Barcelona del 18 de juliol de 1827. Temes jurídics del plet.

/ De Dolors Altés i Batlle, cosina, a Ll. Freixas, des de Barcelona del 25 d'agost de 1827. Gestions legals.

/ De Poch, prevere de l'Arboç, de 26 de juliol de 1828 a Ll. Freixas (?), en català, acompanya un document que no es conserva aquí.

/ D'Andrés Guerra, de Barcelona, del 16 de setembre de 1830, a Ll. Freixas, el plet encara és viu.

/ Carta de l’Havana del 10 d’abril de 1831 a Ll. Freixas de Vicente Solà. Carta d’agraïment quan fa sis anys que és fora del país, a qui l’havia ajudat i donat consells. Diu que posa fi al seu silenci amb aquesta carta, era un nebot, i comenta també la situació a Cuba: «...Este traidor López y sus secuaces según la voz pública quieren volvernos a visitar, si bien es verdad que cuenta con muchas simpatías... su arrojo militar puede hacerle cometer una imprudencia que no dejaría de sobrevenirnos perjuicios...»

36/ (4) D'Antoni Vivó a Ll. Freixas del 13 de novembre de 1831. Li dona les gracies pel seu interès en el judici contra ell, Carretero i Facinaire davant l'alcalde major, li diu que l'han enganyat venent-li un vi que deien que era bo i no ho era, i per una burra, i diu que es persona dolenta tot i haver guanyat el judici.

/ De Mariano Llorens a Ll. Freixas des de Vilafranca del 26 de gener de 1832. Sobre pagament de censos.

/ De Mariano Llorens des de Vilafranca a Ll. Freixas del 6 de febrer de 1832, en català, sobre el pagament d'uns censos, hi ha còpia de la contestació.

/ De B. Soler a Ll. Freixas des de Barcelona del 25 de setembre de 1832 "...se nos condena a mi a 8 años en África, a Fontanals y Nandi a 6, y a los hermanos Condis a 4, todos en el mismo destino... Hubiéramos salido a la calle, pero hemos tenido que luchar con la inflexibilidad del sr. Fiscal, el tiempo y sobretodo con la sentencia terrible que tenía muy a cuestas".

/ De B. Soler, de Barcelona, a Ll. Freixas del 6 d'octubre de 1832, a l'amic Ll. Freixas. Diu que està a la Ciutadella millor que a la presó, amb més llibertat, diu que ja hi ha el vaixell que els portarà a Ceuta.

/ De Joaquim Freixas a Ll. Freixas, el seu germà, dia 24 mes i any 1832?) (lloc?) Sobre temes familiars.

/ De Soler al seu amic Ll. Freixas des de Málaga el 7 de novembre de 1832, diu que espera tornar aviat "Hoy han empezado a dar licencias a los confinados comprendidos en la amnistia y seguiran hasta que los haya. Las órdenes del gobierno sobre el particular son terminantes y hace responsables a las autoridades de... demoras".

/ A Lluís del seu germà Jordi, des de Vilafranca del 17 de desembre de 1832. Temes familiars i de situació política "Ya sabíamos mucha parte de las noticias que me das; pero todo esto por más que sea cambiar de sastre; yo no se si será mudar de ladrón: En fin será lo que Dios quisiere; Muy maldadas han de ir para que estemos peor que estábamos. Yo creo que ganaremos algo; esto es todo lo que puede ganarse cambiando los gobernantes de malos en buenos: pero no veo ninguna garantía de que esta ganancia sea estable..."

/ De l'amic J. Cerveró a Ll. Freixas del 8 de febrer de 1833, diu que marxa a Xile.

/ De Juan Maria de Carreras y Balanzó de Barcelona, a Ll. Freixas des de Barcelona del 23 de febrer de 1833, sobre el tema dels candelers, platets i calze.

/ De Juan Maria de Carreras y Balanzó de Barcelona, a Ll. Freixas des de Barcelona del 19 de març de 1833. Fa fer uns candelers, platets i un calze de plata i ha de pagar.

/ De Juan Maria de Carreras y Balanzó de Barcelona, a Ll. Freixas des de Barcelona del 22 de març de 1833, sobre candelers, platets i calze.

/ De Juan Maria de Carreras y Balanzó de Barcelona, a Ll. Freixas des de Barcelona del 28 d'abril de 1833. Diu que el calze el vendrà a un altre.

/ De Madrid, signatura irreconeixible (P. Batlle?), a Ll. Freixas de l'1 de maig de 1833, que ho estan preparant tot pel jurament (cal suposar que de la regent M. Cristina?).

/ De Perpiñá des de Tarragona a Ll. Freixas del 12 d'agost de 1833. Condol perr al mort de "Luisita", filla de Freixas, una pubilla promesa amb un tal Pepe.

/ De il·legible (P. Batlle?) a Freixas (Lluís?) des de Madrid, 6 de desembre de 1833, sobre la situació política i un plet.

/ A Ll. Freixas del seu germà Joaquim Freixas, del 18 de desembre de (1833?), li envia 7 gallines.

/ A Lluís del seu germà Jorge des de Barcelona del 26 de febrer de 1834. Notes familiars. "Ayer celebró la Audiencia el funeral del Rey; y el orador que dijo el elogio fúmnebre soltó no sé que especies poco regulares y que obligaron al General a tener immediatamente Acuerdo extraordinario del cual resultó la prisión del fraile en la cárcel del Obispo; Era un carmelita calzado llamado N. Pages al cual se forma causa".

/ Carta a Vallès de Ll. Freixas des de Torredembarra, de 18 de maig de 1834 sobre gestions judicials.

/ Carta de Freixas a Vallès del 4 de juny de 1834 sobre gestions judicials.

/ Carta de Vilafranca de l’11 de juny de 1834, a Vallès, signada Ll. Freixas, sobre gestions legals.

/ De Tomàs Lliusilla a Ll. Freixas Mascaró, de Barcelona, del 7 d'octubre de 1834, diu que se'n va a l'Hospitalet perquè a Barcelona hi ha còlera, demana provisió.

/ De Tomàs Siurellas a Ll. Freixas Mascaró, del 21 de març de 1835. Sobre un plet.

/ De il·legible (P. Batlle?) a Freixas (Lluís?) des de Madrid del 30 de març de 1835. Sobre la situació política i un plet.

/ A Pere Batlle de Jacinta Codina Espinàs, del 19 de maig [1835?] que passi a buscar una cosa.

/ A Pere Batlle de Jacinta Codina Espinàs, de Madrid del 22 de maig de [1835] diu que encara no ha passat a buscar els títols de pertinença de Lligamosques.

/ Mateixa carta de Joan Oller de Valls de 8 de juny de 1835, a Francisco Ignacio Solà sobre gestions judicials.

/ Carta de Martí Pardines a Joan Francisco Solà, des de Valls del 8 de juny de 1835 sobre gestions judicials.

/ Carta de Francisco a (Ll. Freixas?) de Madrid del 13 de juny de 1835. Diu que entrarà a Catalunya un dels "cuerpos de tropas auxiliares".

/ Carta de Vallès de Barcelona de 16 de juny de 1835 a Ll. Freixas sobre gestions judicials.

/ Carta a Francisco Ignacio Solà de Vilafranca de Joan Oller de Valls de 2 de juliol de 1835, sobre gestions judicials.

/ De Carbonell, prevere del Vendrell a Ll. Freixas del 18 de juliol de 1835. Sobre la carlinada i la fugida de l'oncle. "En esta hay tranquilidad; Si hoy al pasar la diligencia no se hubiese conmovido la cosa: Y van montados a la diligencia dos religiosos vestidos de paisano, al salir la Villa un grupo como de treinta hombres detienen la diligencia, piden el pasaporte, y luego quitan a la fuerza el sombrero y le dan golpes a la corona, considere usted que risa, que [?]/ En esta tienen a muy mal la salida de su tío, porque el Gobernador pensará mal de esta Villa. No admiten razones sinó que se ha fugado y que es hacer poco favor a los vendrellenses./ La cosa ya ha pasado y me parece no habrá inconveniente que de aquí algunos días podrá venir, pues esta rectoría es un [...]"

/ De Carbonell, prevere del Vendrell a Ramon Freixas del 30 de juliol de 1835, diu que passen coses al Vendrell que no les vol comunicar a Lluís que s'incomodarà, la situació de la carlinada i el capellà que s'ha escapat. "Hoy el Ayuntamiento me ha llamado a la casa de la Villa. Y el Sr. Martín Fonts se ha explicado como sigue: El Sr. Rector se ha ido, nosotros no permitimos que se vaya persona alguna sin dejar en esta 400 o 500 duros por las necesidades de defensa de la presente Villa, siempre que convenga. Se halla la Villa sobre las armas todas las noches mientras la facción permanezca cercana a esta Villa, y nos hallamos luego en ocasión de hacer un reparto que será de un duro o etc. diario mientras nos hallamos en aquellas circunstancias de ser proximas a la invasión de los enemigos etc. etc. Así debe venir el Rector o bien señalar un encargado que pague el cupo que le será señalado, siempre que venga el caso, pues nosotros defensamos su casa como la nuestra etc./ Esto es lo que me encarga el Ayuntamiento de esta Villa escriba al Sr Rector. A mas de manifestarme el descontento general de su marcha./ Por los paseos de la carnicería, pescadería, etc. no se habla otra cosa que la ida del Rector, y que se llevó unas almoada de moneda etc. y otros mil disparates./ [...] El Comandante vigila mucho y teme. Otras cosas diría y mi cabeza no va bien pues esta noche ocho forasteros que andan por esta me gritaron "muera" y si me atormentan se escapo a escape./ Los del Vendrell prometen seguridad al Cura pero dinero. Y así lo creo, que estaría seguro en esta Villa, que venga pronto. Los Vendrellenses mucho de charla y poco de obra. [...]"

/ De Ramon des de Vilafranca, a Ll. Freixas del 14 de desembre de (1835?), encàrrecs familiars.

Epistolari de la família Freixas (XI)

Cartes diverses (1808- 1826)

/ De Josep Fustangueras de l'Arboç, del 21 de desembre de 1808, a Lluís [Freixas], en català, sobre el mal comportament d'una persona.

/ De Vilafranca del 12 de desembre de 1809, de Manuel Barba a Ll. Casas, sobre defensa jurídica de la pubilla Freixas "...saludarà de mi parte diciéndole que sus hijos están buenos y bien cuidados, que tome un poco más de paiciencia que es regular atiendan su inocencia."

/ A Baltasar d'Olzinelles i Miquel, de Vicente Albareda de Vilanova, del 28 de setembre de 1812, sobre un plet.

/ D'Albareda [Vicente Albareda, de Vilanova?] a Porrarera, des de Vilanova el 12 d'octubre de 1812, sobre un plet.

/ A Ignacio Pallós, causídic de Barcelona, de Josep Serra, vicari de Calafell, del 29 d'agost de 1814, diu que envia certificacions i testaments per encàrrec del rector (J. Freixas) que ha anat a l'Espluga a prendre les aigües.

/ De Ramon Freixas a ? de Vilafranca, del 9 de setembre de 1815, en català, diu que quan va morir el Dr. Fustangueras va anar a Vilanova i es va apoderar de tots els papers i molta plata.

/ Vilafranca, del 12 de setembre de 1815 a Pallàs que diu que és advocat, de R. Freixas, en català, sobre el plet.

/ Vilafranca, 13 de setembre de 1815, en català, de Ramon Freixas a I. Pallàs, a través de Pere Batlle, detalls de la donació de Fustangueras de Lligamosques.

/ A Josep Pallàs de Vilafranca del 3 d'abril de 1816, en català, de Ramon Freixas, prevere i Pere Batlle, sobre la carbonera a Lligamosques.

/ A M. Pallàs de Josep Freixas de Vilafranca, del 31(?) de setembre de 1816, en català, sobre com s'ha fet la carbonera amb 16 alzines infructíferes i velles, inútils "Faci comissió al Alcalde major de esta Vilafranca, Dn. Joan Borasa, qui te immediata juristicció en lo terme de San Jaume dels Domenys, en el qual terme es situada la heretat o Mas dit de Lligamoscas... Vegueria de Vilafranca i per això dit Alcalde major de esta vila sempre ha exercit i exerceix la jurisdicció plena a tots efectes en dit terme y sos individuos sens dependència del batlle de dit terme i los dos Alcalde y Batlle governen a prevenció".

/ A R. Freixas, sense data (1816?) del seu amic Joaquim Vehils, sobre el plet.

/ A R. Freixas de Poch, prevere, de l'Arboç del 4 d'octubre de 1816, acompanya còpies, en català.

/ De Jaume Veciana a R. Freixas des de Barcelona, del 5 d'octubre de 1818, sobre aspectes d'un contracte, possiblement de parceria, amb detalls curiosos [es perden algunes paraules de final de les primeres línies per deteriorament del paper]: "Muy Sr. meu. Ab la sua de 5 del Pt. que acabo de [...] la observacio me fa relativament a la fruita que [...] diu lo principal renglon de dita orla, y vist lo seu po[...] segunys las anyadas de ella fora o millor corserta [...] preu ce convinguesem antas de la sua madures aqu[...] me conformo en un tot, pues estic ab Vm.

/ De J. M. Pallàs en català, a R, Freixas, de Barcelona, del 10 d'octubre de 1818, encara sobre el plet.

/ De Jaume Veciana a R. Freixas, en català, de Barcelona del 20 de novembre de 1818, sobre condicions de la rabassa.

/ De Jaume Veciana a R. Freixas, en català, de Barcelona del 20 d'abril de 1819, sobre condicions de la rabassa i la part de vi que corresponia a unes monges.

/ De Poch, prevere de l'Arboç a Ll. Freixas (?), sense data (1819?) en català, sobre uns pins i alzines que caldria tallar a la hisenda de Lligamosques.

/ Sembla còpia de la carta de Ll. Freixas a P. Batlle, sense data (1819?), comenta temes polítics, del plet i del dia a dia "Parece que la Sra. Madre tendrá buena cosecha de vino, pues ayer fue el primer día de vendimia y de solo la parte tocante de tres viñas entró más de seis cubas".

/) De Manuel Codina, de Barcelona, del 7 de juny de 1820, a Lluís Freixas Mascaró sobre el plet Fustangueras, en català.

/ De Manuel Codina de Barcelona del 4 de juliol de 1920, a Lluís Freixas Mascaró, en català.

/ Del prevere Poch de l'Arboç a Ll. Freixas del 6 de gener de 1821, quantitats per cobrar.

/ De Ramon a Ll. Freixas, Vendrell, 15 de setembre de 1822, en català. "La Mare y Pere me despatxen a la fresca y me ha estat precís venir a esta".

/ Carta impresa del 20 de març de 1823, des de la Junta de Partícipes Seculares de Diezmos del Bisbat de Barcelona. Demanen que indiquin els delmes de cada poble i el seu valor anual, fins el 1820.

/ A Ll. Freixas de Miquel Roig, secretari de l'Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys, en català, sense data (1823?) sobre el repartiment del cadastre de Lligamosques i el que ha de pagar, detall de comptes.

/ A Ll. Freixas del seu oncle Ramon des del Vendrell l'octubre de 1823, sense dia, en català, sobre temes econòmics familiars.

/ De Poch, prevere de l'Arboç de 25 de gener de 1824 a Ll. Freixas (?), en català, temes de gestions.

/ De Fra Manuel Codina Espinós, novici de Reus del 7 d'agost de 1824, a Ll. Freixas a Vilafranca, sobre uns papers.

/ De Manuel Codina Roca de Barcelona del 3 d'octubre de 1824 a Mn. Antoni Poch de l'Arboç, diu que el plet encara està pendent, en català.

25/ (13) De Pedro Antonio Soler de Sitges a Ll. Freixas del 27 d'octubre de 1824. Diu que li han empresonat el nebot a Barcelona, sembla que pogués ser resultat de la represió després del Trienni Liberals (1820-1823), no es diu el delicte però fa pensar en temàtica política. "Me ha sidoi muy sensible la noticia que VM. no participa de la prisión de mi sobrino en las Cárceles de Barcelona. Puedo decir a Vm. que debía muy antes executar las instrucciones previniéndose de pasaporte, pues quien tiene enemogos no duerme, y por lo mismo se maquinaria una venganza. Lo que conviene ahora es que uno ó más de los presos hagan un recurso al General exponiendo la sumaria que se estaba formando por el Governador de Tarragona, y la novedad de formarse otra por ese Sor. Governador á instancia (si la hay abierta) ó mediante oficio del Coronel Rto. segun me an insinuado./ Que el conocimiento del débito no pertenece a la comisión Militar, á cuyas se les ha conferido el conocimiento de los cometidos desde el día 1o. de octubre de 1823. Por lo que, perteneciendo la formación de causa á la Justicia Real ordinaria de esa Villa, se sirva acordar providencia para que el Governador pase autos y partes al Alcalde Mayor./ Al mismo tiempo se dirigirá otro recurso a la Real Sala del Crimen con la misma expresión, (citando en uno y otro el artículo 2o. de la Real orden de 13 de Enero de este año) pidiendo que se avoque la causa, y la cometa al Alcalde Mayor de esa Villa a quien pertenece el conocimiento..."

/ De J. Cerveró a Ll. Freixas de Barcelona del 13 de novembre de 1824 (?) Un amic que els fa gestions a Barcelona, ciutat on treballa.

/ De la Marquesa de Moya i Cartellà a Ll. Freixas per la mort del seu oncle Raymundo Freixas des de Barcelona de l'1 de febrer de 1825.

/ A Ll. Freixas de Pedro Espinós de Barcelona, del 20 d'agost de 1825, sobre uns papers que no troba.

/ De Poch, prevere a Ll. Freixas (?) des de l'Arboç de 22 de desembre de 1825, en català. Gestions diverses.

/ Membret "Administración Principal de Rentas Decimales", signa José Marimon Tomás des de Barcelona del 19 de gener de 1826, a Ll. Freixas, sobre el pagament de delmes aplicable a Lligamosques.

/ De Poch, prevere de l’Arboç, de 24 d’agost de 1826 en català, fa referència a diversos pagaments i censos que ha fet portar, entre aquests: «...per la vigília de sant Fèlix portar sis perdius...» i un altre dia «pollastres de censos».

Presentació del llibre Agenda perpètua.

 Presentació del llibre Agenda perpètua. Anàlisi històrica del diari d’Albert Virella i Bloda a les acaballes de la Guerra Civil Espanyola (gener- desembre 1939) de Sarah Bickel Virella

Vilanova i la Geltrú, A. E. Talaia. 4 de febrer del 2023.

Bona tarda.

En nom de l'Institut d'Estudis Penedesencs em plau ser aquí per presentar un llibre singular, aquesta Agenda perpètua. Anàlisi històrica del diari d’Albert Virella i Bloda a les acaballes de la Guerra Civil Espanyola (gener- desembre 1939) de la que n'és autora la jove Sarah Bickel Virella que porta el cognom del seu besavi, l'autor de les notes en una petita agenda dels dies finals de la guerra civil i els primers mesos de la postguerra.

L'any 2001, poc després de la mort d'Albert Virella Bloda (1915 -2000), l'IEP va publicar amb caràcter pòstum, el volum La revolució d'octubre a Vilanova. Visions d'un espectador text de la seva autoria en edició de Xavier Virella Torras i, crec que també gràcies a la labor del seu fill Xavier, el treball Imatges de la pau “honrosa” (1939-1942), va veure la llum a les vilanovines edicions del Cep i la Nansa, un volum i altre cròniques d'aquells anys tan complexos que en el cas d'Imatges de la pau “honrosa” (1939-1942) tenien com a base les notes d'un petit dietari en els fulls d'allò que se'n deia una "agenda perpètua".

Aquesta documentació, conservada per la família, ha estat estudiada per l'autora d'aquest llibre que ara tenim a les mans, besneta d'Albert Virella, que es va interessar per conèixer els diversos aspectes del final de la guerra civil a casa nostra per als que, com el seu besavi, eren al bàndol dels perdedors i van veure com els queien a sobre els àmbits tan dramàtics del que coneixem com a repressió franquista. I és aquest aspecte, l'interès d'una noia nascuda el 2003, resident fora de Catalunya, que no va poder conèixer de manera directa el seu besavi, el que voldria destacar com un dels aspectes més interessants d'aquest llibre que avui tenim el goig de presentar.

Tot i que aquest no és sinó un estudi de final de batxillerat, cal destacar que uneix al seu caire acurat -tot i haver estat redactat inicialment en llengua alemanya i sense coneixements específics de català- uneix, deia, la visió neta i inquieta d'una persona jove que tres quarts de segle més tard es pregunta sobre la incidència i justificació d'aquells fets històrics i de les persones que els van haver de viure. La necessitat de contextualitzar els esdeveniments fa que el llibre adquireixi, a banda del valor documental, un caire divulgatiu prou remarcable.

No és sols aquest aspecte que fa interessant la labor de la Sarah, sinó també el treball sobre allò que anomenem una font primària, amb la transcripció textual de les notes d'Albert Virella, a diferència d'Imatges de la pau “honrosa” (1939-1942) on en va fer una reelaboració històrica. És per això que ara l'autora ha treballat comparant el text original d'Albert Virella amb la glossa de l'edició esmentada, una metodologia que li ha permès afegir constants notes al peu amb referències al llibre publicat el 2001.

Redactat inicialment en llengua germànica per a l'escola suïssa on Sara va realitzar els estudis secundaris, n'hem fet la traducció al català i hem revisat, i en algun cas suprimit, les notes de contextualització per tal com algunes, imprescindibles per a un lector centreeuropeu, haurien de ser de coneixement general a casa nostra.

Els que ens hem dedicat a l'ensenyament secundari sabem de la importància, i la dificultat, de desvetllar en els adolescents allò que en general en diem "esperit crític", és a dir la capacitat de fer-se preguntes sobre el seu entorn físic, geogràfic, familiar, sobre el com i el perquè del món que els envolta. Ens consta que això no acostuma a ser un dels principals centres d'interès dels joves, tantes vegades mig perduts entre tants estímuls audiovisuals i interessos personals més propers de la gresca, l'amistat i les xarxes socials que no pas a la disposició a fer-se preguntes sobre l'entorn més proper que els envolta, talment com si haguessin caigut en aquest món i tot ho haguessin d'acceptar sense ni un com ni un perquè.

Sortosament, no és aquest el cas de la Sara, com ho sap prou bé la seva supervisora, la Sra. Baumann, quan tot d'una, a la vista de la lectura de les notes del seu besavi es pregunta: què succeeix en un país quan els militars es rebel·len? Què ocorre si els que han de garantir la seguretat dirigeixen les armes contra aquells que han de ser garantits?

Per respondre aquesta pregunta, ens diu el llibre, només cal mirar a Espanya. La Guerra Civil Espanyola de 1936 a 1939 va deixar com a víctimes 300.000 republicans que havien lluitat contra els rebels. 200.000 persones van caure al front. Després de la victòria militar franquista, 20.000 republicans van ser executats. Molts més van morir de fam, de malaltia o en presons, batallons de treballadors, camps de concentració o a causa de les males condicions higièniques o alimentàries.

En aquest treball Sara Bickel Virella analitza i contesta en profunditat a la qüestió: “A quins aspectes de la repressió es va enfrontar el meu besavi Albert Virella i Bloda?” I decideix, per tant, centrar-se en la repressió a la qual es va enfrontar un republicà català el 1939, després del final de la guerra.

Per respondre a la pregunta, l'autora ha procedit a estudiar històricament el diari de guerra i de presó d'Albert Virella amb l’ajut, ja ho hem dit, del llibre Imatges de la pau "honrosa", les notes d'aquell jove, el seu besavi, que tenia vint anys al començament de la Guerra Civil i treballava com a assistent de laboratori d'una fàbrica de ciment, que seguia estudis tècnics i que, a més del seu treball, escrivia per al periòdic del partit Esquerra Republicana de Catalunya de Vilanova i la Geltrú.

El 1936 Albert Virella Bloda, ens recorda el llibre, va interrompre els seus estudis d’enginyer tècnic i va anar a l’Escola Popular de Guerra de Barcelona per a formar-se com a soldat republicà. Dos anys més tard va ascendir al rang de tinent i se les va enginyar per no haver de disparar contra ningú durant tota la guerra. Va ser empresonat i traslladat al camp de concentració d’Horta a la fi de l'estiu de 1939. Afortunadament, va sobreviure a la seva detenció i va escriure el seu diari durant tot aquest temps. Més tard, es va traslladar a Portugal per motius de treball i va escriure llibres d’història sobre la seva ciutat natal, sobre Vilanova i la Geltrú.

En aquest treball Sara Bickel Virella estudia la repressió psicològica i física, així com la repressió exercida mitjançant l’arbitrarietat jurídica i la repressió cultural contra Catalunya, i emmarca el cas en un context més ampli, comparant les descripcions que fa el seu besavi amb el cas de “les Tretze Roses”, amb referència a les diferències de repressió entre homes i dones, així com a les variants entre els territoris republicans ocupats de Madrid i Catalunya. De tot plegat en treu conclusions sobre l’abast i la percepció de la repressió entre la població en general.

En el context d'aquest treball, transcriu el dietari en el llibre, hi afegeix notes a peu de pàgina, entrevista persones com Miquel Altadill que l'han ajudat a contextualitzar la Vilanova d'aquells anys, també cerca la identitat de persones que s'esmenten en el dietari i sobretot, a la vista dels resultats, completa el llibre amb unes conclusions i un conjunt de preguntes que esperen resposta, preguntes com:

• Fins a quin punt la repressió va ser una eina estratègica de Franco?

• Com s’afronta el llegat de la repressió?

• Com s’ensenya als i les alumnes la Guerra Civil Espanyola a les escoles? Hi ha diferències regionals?

• En quina mesura la repressió i les seves consequències es continuen sentint avui dia?

• La repressió a Catalunya va ser més forta que en altres parts

d’Espanya?

• Es pot comparar la repressió catalana amb la del Pais Basc?

• Va ser la repressió típica d’una dictadura de postguerra?

• Va ser la dictadura de Franco típicament feixista?

• Quina influència van tenir els països estrangers en la victòria

dels militars?

• Es podria haver evitat la Guerra Civil?

• Com haurien tractat els republicans als rebels si haguessin guanyat?

Que una noia de divuit anys es faci preguntes com aquestes i s'interrogui sobre la seva identitat, personal però també d'una col·lectivitat humana de la qual ella en forma part en la mateixa mesura que és besneta d'Albert Virella Bloda, aquest és el veritable "miracle" d'aquest llibre. Mentre miracles així siguin possibles entre els joves la nostra identitat històrica com a poble i com a col·lectivitat humana no desapareixerà sota el pes de l'anodina cultura del consumisme i la uniformització massificada i absurda de molts mitjans de comunicació i xarxes socials..

L'edició ha estat possible i cal fer-ne esment, gràcies a la família Bickel- Virella, als Amics de la Biblioteca- Museu Balaguer, a l'Ajuntament de Vilanova, al Consell Comarcal del Garraf, a més de l'IEP. I encara voldria remarcar la labor d'Anna Albors de Linguavox que en va fer la versió de l'alemany al català, i molt especialment de Llopart Impressions que va portar a terme una revisió lingüística, però també pel que fa al contingut en aquells aspectes que, com hem comentat, eren marcadament redundants o obvis quan es tractava d'una edició a casa nostra.

Sara, gràcies per aquest treball, gràcies per l'esperit crític que et va portar a acostar-te a la personalitat i la trajectòria humana dels teus besavis -l'Albert i l'Araceli- en els moments possiblement més difícils de la seva vida, gràcies per, més de vint anys després de la seva mort, continuar reivindicant i posant d'actualitat la personalitat i la trajectòria intel·lectual i humana d'aquest vilanoví i penedesenc excepcional que va ser Albert Virella Bloda, el teu besavi, i l'agraïment més sincer per haver permès compartir-ho amb tots nosaltres i amb tots els que ho vulguin llegir a les pàgines d'aquest llibre.