En una data indeterminada dels anys noranta del segle
XX, per intermediació del malaguanyat Gualbert Carrasco, la directiva casinista
em va demanar una col·laboració sobre història de l’entitat de cara a una revista
que havia de veure la llum per fer-se arribar a tots els socis. Desconec si la
revista va arribar a aparèixer, jo no l’he vist mai, i en cap cas va comptar
amb una vida llarga. A l’ordinador, però, van quedar guardats els textos. Pel
que fa a les referències bibliogràfiques és evident que, més recents a aquest
redactat, hi ha sobre la història del Casino el llibre de Lluís Maria Udina (a qui vaig facilitar aquests textos que ara recupero) i,
pel que fa a algun dels personatges que
s’esmenten, el llibre de Jaume Baltà sobre ciència i tecnologia al Penedès.
1867. La
llum de gas, el cafeter i el penó de Corpus
Voldríem
endegar aquí una espigolada per la història de la que és la més antiga societat
de Vilafranca, cal recordar que Claudi Mas i Jornet esmenta que el 1853 el
Casino de la Unión ja havia estat fundat i tenia un reglament i que en aquest
no es comentava que l'entitat disposés de biblioteca.
De temps tan reculats, quan la vila no comptava encara amb premsa periòdica,
ens en queden referències molt esparses.
Antoni
Sabaté Mill esmenta que als estatuts de l'entitat s'especificava que "el
objeto de la Sociedad es proporcionar a los individuos pasatiempos honestos, a
cuyo fin tendrá salones de recreo,de lectura y de juegos lícitos"i
és aquest mateix autor qui ens recorda que el 1859 els casinistes ornaren la
façana del seu edifici per a celebrar l'entrada de les tropes a Tetuán.
Tot
i aquesta manca de referències sobre la nostra societat, sabem que el 1859 es va
fundar el Casino vilafranqués “La Fraternidad” Recordem igualment que el 1860
es va constituir el cor “La Tertúlia” que després esdevindria Societat Coral El
Penedès.
Hi
ha també una indicació concretada el febrer del 1866 quan es feu arribar a
diversos veins un redactat en el que es deia: "La Sociedad de este Casino
en junta general extraordinaria celebrada el dia 4 del actual, resolvió
transmitir a las generaciones venideras por medio de monumento digno de su
nombre la memoria del esclarecido vilafranqués el Excmo. Sr. Dr. D. Félix Janer
y Bertran.Para llevarlo a cabo resolvió nombrar una Comisión compuesta de
aquellas personas que por su nunca desmentido amor a las glorias patrias
pudieran secundar el pensamiento que aquella,movida por los propios
sentimientos, inició en el día referido; y siendo V. una de las personas
elegidas,espero se servirá aceptar dicho cargo y asistir a la reunión que
tendrá lugar el dia 14 del que rige a las 6 de la tarde, en las casas
Consistoriales.‑Dios guarde a V.muchos años.‑Vilafranca 11 de febrero de 1866.‑El
Presidente, José Arnan.‑El Secretario, Luís Pujols."
Aquest fou l'inici de la Junta de Honor Vilafranquesa i de la Galeria de
Vilafranquins Il·lustres que avui encara es pot admirar al saló de sessions de
la Casa de la Vila.
S'esmenta
el 1860 com l'any que el general Prim feu la seva primera visita a la nostra
vila, aquell octubre l'il·lustre personatge s'allotjà al casal de cal Ferret, a
la Rambla de Sant Francesc,
l'indret on encara actualment es troba situat el nostre Casino, i que no sabem
si ja ocupava llavors o, pel contrari, era encara a la placeta de la Vila.
Tota
vegada que el Casino conserva un llibre d'actes del segle passat, tot i que
fragmentari, l'hem resseguit a la recerca de referències d'aquesta primera
època, que per a Sabaté Mill fou la més important de l'entitat, malgrat que no
ens és possible determinar l'escenari on succeïen els fets.
El Casino de la Unió Comercial a la Rambla el juliol del 2008
1867. Llum de gas
En
obrir l'any es constitueix la Junta Directiva, l'encapçala com a President de
l'entitat en Josep Mascaró i es formen les comissions. El President i Antoni
Claramunt s'encarreguen dels temes del cafè, en Ramon Parera i el Secretari,
Narcís Güell, tenen a la seva cura tot el que es relacioni amb la lectura,
mentre que els temes de ball van a càrrec de Domingo Seguí i Josep Riba. Ja
veieu, per tant, per on anaven les activitats casinistes.
S'acorda
també que els balls que es facin a la societat comptin amb les orquestres de la
vila, per torn. La sort determinà que obrís aquest torn l'orquestra que dirigia
el Sr. Claramunt, la vetllada comptà amb l'assistència del President de
l'entitat. La directiva casinista nomenaria aquell mes de gener soci honorari
de l'entitat a Agustí Urgellès de Tovar, vilafranquí il·lustre que es dedicà a
la investigació química i la promoció industrial amb exposicions comercials.
1867
és però l'any de la introducció de l'enllumenat de gas al Casino, així llegim a
l'acta de la reunió celebrada el 12 de gener:"También ha acordado la Junta
en iluminar en gas,por el presente todas las piezas excepción del Salón de
Baile, y para procurarse la mayor ventaja posible se nombró una comisión para
que negociara con la empresa del gas y si esta da los resultados que la Junta
apetece, se encargase a los socios operarios de este ramo para que presenten
proposición para la canalización de dicho alumbrado".
Els
socis Leal, Colomer i Duboy presenten una proposta per a l'enllumenat de gas: "Estudiada
detenidamente dicha proposición la Junta la ha admitido en principio, y ha
resuelto que de las grandes ventajas que reportaria al cafetero el cambio de
alumbrado, pagase éste mensualmente a la sociedad ciento veinte reales vellón a
lo que se ha conformado por creer justa la demanda de la Junta..." Per a
tractar a fons el tema de l'enllumenat de gas el 21 de gener se celebra una
Junta General, aquesta autoritza a la directiva a instal·lar el gas, a la
vegada que nomenen una comissió perquè vagi a Barcelona a comprar tot el que
calgui per a enllumenar amb el nou sistema.
L'acord
durà poc perquè el 2 d'agost el cafeter demanà que se li rebaixés l'augment que
havia acceptat per l'enllumenat de gas: "...ha manifestado que las razones
que alegaba son que en el Casino no hay el consumo que había en el tiempo que
los prometió...que en el mismo se jugaba en juegos que eran lucrosos, como eran
trencillos,barrotada y solo,que ahora no se juegan, y por estas mismas razones
le es imposible satisfacer la cantidad de los seis duros que había prometido".
La proposta de rebaixa fou finalment acceptada però, com veurem, encetà un
enfrontament entre els socis casinistes.
Ball i teatre
Les
coses no anaven, però, tan bé pels afeccionats al teatre, o com a mínim van
recollir poca casa de passar la safata ‑"...del mal resultado que dan las
funciones pasando bandeja."‑, de manera que els donen vuitanta rals
"de vellón" dels fons de l'entitat "...y a más que en lo
sucesivo no se permitan dar las de esta clase".
I
ara que parlem de teatre, la Junta General del Casino celebrada el 7 de març
aprovà la proposta d'Agustí Urgellés de Tovar de "...regalar una corona de
plata con la siguiente dedicatoria,'El Casino de la Unión de Villafranca del
Panadés al distinguido actor dramático D.Eduardo Vidal y de Valenciano', del
valor de quinientos reales de vellón y que la Junta Directiva toda,o al menos
su Presidente, pasasen a Barcelona y acompañados del Sr.Urgellés se la regalasen
el dia de su beneficio".
La
corona fou lliurada a Eduard Vidal el dia del seu benefici, és a dir en una
vetllada que el ingressos anaven per a l'autor, al Teatre Català de Barcelona.
L'autor teatral vilafranquí ho agraí amb sinceres paraules i els regalà
"un ejemplar del drama «La virtud y la conciencia», y puso de manifiesto
su corona para que los socios pudiesen verla." Com algun dia us
explicarem, aquesta inciativa refermava o concretava una relació entre l'autor
i el Casino que pocs anys després es traduiria en la col·laboració de l'autor
al nou escenari de la nostra societat a la Rambla.
Possiblement
tampoc els balls eren cosa de l'altre món. Els de Carnaval foren aquest any
1867 els més lluïts, però la societat, cal suposar que per motius d'espai, els
celebrà gairebé tots al Gran Salón, a l'altra Rambla, a l'indret que ara ocupa
el teatre de Cal Bolet. Possiblement els saraus més habituals els acompanyava
sols un músic perquè el 2 de març la directiva casinista aprova que es porti a
terme un ball amb dos músics, a proposta de diversos socis: "...haya dos
músicos en dicho baile pagándola la una de su bolsillo, ha tenido a bien ceder
a su gusto".
El
mes de març es porta a terme una subhasta de diversos mobles vells que hi havia
a l'entitat, en concret un taulell, calaixos, cadires de caoba, cadires de
molles, així com aranyes i quinqués que no troben comprador per bon preu,
possiblement s'havien deixat d'emprar en emprar‑se l'enllumenat de gas.
El penó de Corpus
Potser
l'exemple més evident de l'oposició que manifestava un grup de casinistes a la
Junta Directiva el veiem en el caire accidentat que tingué la proposta dels
sagristans de l'Obra de l'Església que la societat portés el penó a la processó
de Corpus, després de diverses consultes la directiva manifesta a la reunió del
dia 7 de juny: "En vista de haber oido decir los individuos de la Junta lo
poco animados que están algunos socios en acompañar el pendón a la procesión
del dia de Corpus, se ha resulto convocar de nuevo la general para decirles que
si no ha de haber concurrencia por parte de la sociedad en acompañar dicho
pendón, la Junta por su parte, temerosa de representar un papel frío prefiere
desistir del conferimiento hecho a la sociedad de llevar dicho pendón".
Finalment
acorden no acceptar la invitació a l'acte religiós, mostra evident de l'
allunyament entre la directiva i l'assemblea de socis, només faltava el tema de
l'acceptació de la rebaixa que demanava el cafeter. L'enfrontament era clar, a
la reunió general del 3 d'agost "...se dirigieron tantos reproches que
fastidiada la Directiva se levantó el Presidente y dijo que buscaran quién lo
sustituyera, que él se retiraba, secundándole el tesorero;luego querían obligar
al secretario a escribir y contestó que sólo recibía órdenes del Presidente y
se retiró también, como asimismo Claramunt y Riba". El 5 d'agost queda
constituïda una nova Junta Directiva
amb caràcter provisional, us ho explicarem, si Déu vol, un altre dia.
MAS I JORNET,Claudi. Notes sobre'l moviment intelectual i
artístic de
Vilafranca del Penadés durant el sigle XIX.
Vilafranca 1902.Pg.71.
SABATÉ I MILL,Antoni. El Casino de la Unión. Ed. Casino. Vilafranca 1966.
SABATÉ MILL,Antoni. Ibid.
Podeu trobar‑ne una nota biogràfica a COY Y
COTONAT, Agustín. Vilafranca del Penadés, su historia y monumentos. Barcelona 1909. p.382‑383.
