Publicat
a “Olerdulae” n. 00. Febrer de 1977
Pere Mas i Perera o la comarca
universalitzada
Home abrandat
per vilafranquinisme més legítim, coneixedor de tots els temes penedesencs,
artista de la paraula serena i adequada (Pere Grases)
El fet d'haver concedit el premi
de reportatge o breu assaig de tema penedesenc a en Pere Mas i Perera pel seu
treball —que publiquem a continuació— Assaig
de sociologia del Penedès, té
entre nosaltres un significat molt especial. En certa manera representa l'homenatge de tota la comarca a
aquest home excepcional, homenatge explícit, és ciar!, ja que tots els qui d'una
manera o altra treballem pel millorament de la nostra terra, tenim, fa anys, a
en Mas i Perera com a mestre singular i indiscutible. La seva personalitat ha quedat
emmarcada per més de cinquanta anys de treball continuat, una tasca que mai
ningú no ha pogut aturar, per damunt del temps i dels fets històrics. És per
això que Mas i Perera ha universalitzat el Penedès per arreu del món, perquè,
com diu ell mateix, "el terròs és la pàtria del cor, parla a l'home dels
seus records més recòndits".
Pere Mas i Perera va néixer a
Vilafranca l'any 1911, fili d'un altre il·lustre vilafranquí, en Claudi Mas i
Jornet, escriptor i estudiós de la nostra vila, de qui recordem entre altres
els següents treballs: Notes històric- arquitectòniques sobre la Iglesia de
Sant Francesc de Vilafranca del Penedès[1],
Notes sobre'l moviment intelectual i artístic de Vilafranca del Penedès durant
ei sigle XIX[2]o
les Sàtires morals que va publicar l'any 1897.
Mas i Perera va continuar el
carni del seu pare. Dirigí la Gaseta de Vilafranca, en la qual van col·laborar
les més il·lustres signatures penedesenques. Així mateix va posar en marxa la Revista
del Casal juntament amb en Rodolf Llorens i en Pere Grases. Però la labor
d'en Mas i Perera va molt més enllà de tot això. Hem de veure la dimensió
pedagògica de la seva figura obrint camí a les noves generacions de penedesencs que, com en Grases o en Rodolf
Llorens, van descobrir de la seva mà la gran tasca comarcal que calia portar a
terme, i a la qual van dedicar tantes hores.
No voldríem deixar passar aquesta
breu ressenya sense fer esment d'alguns treballs d'en Mas i Perera, entre molts
d'altres. No podem deixar de recordar el seu llibre Vilafranca del Penedès[3].
o la Perspectiva històrica del Penedès[4].
Però potser la seva veritable figura d’estudiós comarcal la
trobem en la tasca que va dur a terme com a cap de les publicacions abans esmentades.
De dia en dia, calladament, gradualment, aquests humils fulls periòdics
que veuen la llum a les ciutats petites i a les viles quietes, que recullen els
clamors de l'ànima catalana dispersa, que exerceixen en el seu medi insubstituïbles
funcions d'informació, orientació i crítica, guanyen en caràcter en esperit i
en tècnica.[5]
Aquests paràgrafs els hem
recollit del seu llibre Pro- Penedès, que el Museu li va editar a manera
d'homenatge, i en el qual es recullen els editorials de la Gaseta de
Vilafranca que va publicar l'any 1926, a més d'un interessantíssim i
esclaridor treball. Etimologia i grafia del terme Penedès, on fixa d'una manera contundent, mitjançant un documentadíssim
estudi, el topònim de la nostra comarca.
L'any 1926 va enregistrar un gran
impuls dels estudis penedesencs, del qual la I Exposició d'Art del Penedès va
ser la fita més visible. Mas i Perera sentia també les necessitats i
preocupacions de la nostra terra :
Ultra els mitjans corrents de relació —la conferència i el periòdic-
se'ns acut d'assenyalar-ne un, el qual, tot i el risc imminent de no arribar a
esquinçar el vel de la utopia, podria influir molt en la incorporació deis
elements de les comarques de Catalunya-ciutat i ensems propulsaria l'apropament
interior que al·ludíem: la creació d'una institució d'estudis comarcals. El
viure de les comarques ha d'interessar-nos a tots en els seus diversos aspectes
i, per tant, convé que siguin estudiats, si no resolts, els problemes que enderien
la nostra gent.[6]
Els esdeveniments històrics el
van portar cap a terres sud-americanes -Mas i Perera havia exercit diverses
secretaries a la Generalitat-, però la llunyania física no li va fer oblidar el
seu camí, ans al contrari, a Buenos Aires va adquirir la veritable dimensió de penedesenc universal i mestre
indiscutible. Al llarg d'aquests quasi quaranta anys ha seguit treballant i estudiant,
recordant amb enyorança la seva terra que l'esperà, ara com mai, amb els braços
oberts.
☼ ☼ ☼ ☼
☼ ☼ ☼ ☼ ☼ ☼ ☼ ☼ ☼ ☼ ☼ ☼ ☼ ☼ ☼ ☼ ☼ ☼ ☼ ☼ ☼ ☼
Assaig de sociologia penedesenca
Pere Mas i
Perera
Article
guanyador de! premi Sant Ramon de Penyafort de reportatge o breu assaig, tema
penedesenc. Museu de Vilafranca 1977.
Una comarca és una entitat territorial,
mes o menys extensa, de caràcter sòcio-econòmic, que implica la concertació de
la diversitat amb la seva totalitat fonamental. El Penedès és una de les 36
comarques naturals de Catalunya; els seus límits s'enxarxen amb els de I
‘antiga vegueria i amb els de l'antic corregiment i, sovint, resulta difícil de
desentranyar-los.
Comarca eminentment vitivinícola,
la vinya és el seu monocultiu, i les crisis la colpegen cada dos per tres. Un
estudi objectiu de la situació influencià la presa de consciència de les masses
rurals i les decisions dels governants. Però l'agricultura no ha pogut servar
sempre el lloc que li pertoca.
L'home se sent lligat talment a
la gleva que ningú no pot rompre els vincles, per tal com la gleva és alhora mare, nodrissa i amistançada
fecunda seva.
A finals del segle dinou la
fil·loxera no aconseguí pas desvincular els nostres pagesos de la vinya, tal com,
per exemple, s'esdevingué a França, a les Charentes, on la mantega substituí la
vinya.
Repatanis? Aneu a saber! El sòl
és el material per excel·lència del pagès, i les tasques camperoles han romàs,
en conjunt, les mateixes. La monotonia del treball ha resultat un al·licient
més que no pas una brida. Potser aquest és el motiu pel qual a Josep Pla els
pagesos li han fet I ‘efecte de ser els "mobles del paisatge";
adossats al terròs, li deuen haver semblat immòbils quan, en realitat,
treballaven.
Segons el sociòleg argenti José
Ingenieros, "el terròs és la pàtria del cor". Parla a l'home dels
seus records més recòndits, li estremeix les emocions més pregones, i tot allò
que és del terròs d'alguna manera li sembla seu, i sent també que ell li
pertany, talment com la fulla a la branca. La solidaritat íntima que aquesta
vinculació estableix fa sentir, per instint, l'home compenetrat amb el seu
medi.
El terròs és allà on ell s'ha
format, on la seva personalitat s'ha desplegat, on les seves impressions,
pregones a la vellesa, es tradueixen en enyorament, en angúnia, en malenconia i
en afecció sempiterna del nostre cor.
AI Penedès no existeix oposició
entre la ruralia i Vilafranca, la capital. Cada dissabte, el mercat hi atreu els
pagesos i les pageses. Ells hi porten el vi i els alls de la collita; elles
aviram, ous i verdura, per a vendre. Després del mercat elles emplenen les
botigues per a comprar-hi roba i
provisions que els calen. Aquesta relació periòdica fa interdependents la vila
i la comarca, sense que hi hagi sentiments d'inferioritat que agregin els
contactes entre els vilafranquins i la gent de la rodalia.
La vinculació al quintà explica perquè
costa tant als camperols de deixar el racó on han nascut i s'han criat, on viu
llur família, de temps immemorials. D'ací que la família constitueixi el grup humà
bàsic de la comarca. És allà on s'afermen i es fan indestructibles les
relacions familiars, per tal com la família és rusc i llar, i ocupa sempre el
primer pla. I el pagès no sent mai la necessitat de canviar de paisatge, ni l'ambient, ni de córrer mon.
La masia és la casa de camp
característica. La seva disposició s'adapta a l'indret on és bastida i, segons
el paratge, té més o menys obertures i més o menys dependències. És la
residència habitual del terratinent i, quan aquest viu a vila o a ciutat, la
del masover, que és aquell qui llavors mena les terres que l'envolten.
És així com el Penedès no resulta
despoblat ni inhòspit, sinó ocupat per estatges que el densifiquen.
[1] Treball fet juntament amb
en Ramon Parera i Marqués. Monografìa distingida amb un primer accèssit en el
Certamen LIterari clebrat pel Centre Català Vilafranquí el 31 d'agost de 1895.
Editat a Vilafranca l'any 1895.
[5] Pere Mas i Perera. Pro-Penedès.
Ed. Museu de Vilafranca, 1969. III.- La conquesta de les comarques. Pàg. 20.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada