Competència informacional X

D’entrada

1.- A l’hora del “Big data”

2.-Competent en informació

Publicitat i manipulació

3.-El consum en massa, un fet recent

            3.1.-Com és la societat de consum

            3.2.-La cara negativa de la societat de consum

            3.3.-El moviment consumidorista

            3.4.-Què vol dir ser un bon consumidor

3.5.-Com vendre el que no es desitja comprar

3.6.-En què gasto els diners

4.-Què és la publicitat?

            4.1.-Com funciona la publicitat

            4.2.-Els paradisos de la publicitat

            4.3.-La publicitat, art i presència

            4.4.-Models i funcions

            4.5.-Ordeno i mano... però també insinuo

5.-Els mitjans publicitaris

            5.1.-La publicitat gràfica

            5.2.-La publicitat sonora

            5.3.-La publicitat audiovisual

            5.4.-Anàlisi d’un anunci de publicitat estàtica

            5.5.-Anàlisi d’un anunci de publicitat dinàmica

            5.6.-Passos de la publicitat. Com neix una campanya publicitària.

6.-Els rols socials a la publicitat

            6.1.-Publicitat i manipulació

            6.2.-La publicitat al servei del ciutadà

Prop del paper

7.-Les biblioteques

8.-Les hemeroteques

9.-Les biblioteques especialitzades

10.-Els arxius

Només a la pantalla

11.-La xarxa

12.-Aprendre a llegir informació

13.-Literacitat i multiliteracitat

14.-Llegir internet

15.-El lector digital

14.-Llegir internet.

Estem connectats al món mitjançant Internet que ens permet:

• Interactuar.
• Tenir capacitat o potencial per: motivar, col·laborar i interactuar.

La lectura a la xarxa no és igual que la lectura en paper. La xarxa ofereix gratificacions molt immediates (fotografies, altres pàgines a les que es pot saltar...), la lectura en paper és més lenta, no ofereix tantes gratificacions i no és tan intensa. Però no ens hem de sentir frustrats si no obtenim gratificacions immediates perquè la vida no és feta a base de reflexos condicionats sinó de reflexió.

Un gos que cada dia a la mateixa hora li dones una galeta té un reflex condicionat, ja babeja quan veu que s’acosta el moment de la galeta i que ens acostem a obrir l’armari de les galetes, i si no ho fem i ens passem de l’hora ens borda. Però les persones reflexionem i no ens deixem portar per un reflex condicionat, això només passa en l’etapa infantil, per això els menuts passen per la prestatgeria del supermercat i ja volen agafar aquella bossa de caramels d’envàs més cridaner

Internet intenta desvetllar els nostres reflexos condicionats i ens ofereix nous formats de text, nous propòsits de lectura, nous gèneres discursius o maneres de dir una cosa, per exemple inserint la imatge d’una persona o un objecte quan el text parla d’ella. En definitiva, ofereix noves maneres d’interactuar amb la informació.

La majoria de textos a la xarxa són multimèdia, és a dir tenen text, imatges, gràfics i vídeos, de manera que és molt més difícil fer-hi una lectura lineal, com es fa en paper.

Analitzar el contingut d’una informació a internet suposa plantejar-se:

• Què es diu?
• Com es presenta?
• Com es fa servir?
• Qui ens la diu?
• Per a quina finalitat es fa servir?

Exemple/exercici:

Un text a la xarxa sobre roba de vestir em permet anar a un vídeo que em parla de les qualitats d’un sabó d’una determinada marca per rentar la roba. Més avall el mateix text em permet anar a una entrevista amb un científic sobre el problema de les taques d’oli en la roba de cotó. Puc donar el mateix valor als dos vídeos? Per què?

Característiques formals de la informació a internet:

• La hipertextualitat que permet articular o combinar diferents textos presentats en formats diversos que el lector connecta i llegeix de manera no seqüencial, és com quan llegim un llibre i busquem en un altre llibre –un diccionari- una paraula que no coneixem.
• La interactivitat que permet la relació social entre persones o grups, el que coneixem com a xarxes socials.
• La connectivitat que possibilita una connexió infinita entre xarxes de xarxes, de manera que podem rebotar qualsevol informació o trob ar coses im pensades a la xarxa.

15.-El lector digital.

Ha de dominar una sèrie de destreses si no vol perdre’s dins la xarxa.

El lector poc competent:

• En el material imprès reprodueix la informació textualment, no l’elabora.
• Té dificultats per relacionar la informació que ha trobat amb altra informació que ja posseeix.
• Té mancances per organitzar el material lògicament.
• A internet és curiós i superficial.
• A la xarxa fa escanejos aproximatius i poc concrets.
• No té clar l’objectiu del que està buscant.

El lector competent:

• És obert i admet actualitzacions continuades d’un tema.
• És creatiu i es construeix el seu propi text seguint itineraris diversos.
• Està interconnectat i està relacionat amb els recursos que ofereix la xarxa.
• És significatiu i multiplica les seves possibilitats interpretatives.
• És crític i sap descobrir les intencions de l’autor, la ideologia que hi ha i sap avaluar si un text és fiable o sospitós.

L’hipertext és el resultat d’una lectura interactiva, és com una mena de mapa que dibuixa el trajecte seguit en una cerca.

La lectura a internet no és lineal, modifiquem un text agafant sols el que ens interessa i ampliant el que ens calgui.

La lectura es fa amb estratègies de navegació intencional de manera que l’usuari enllaça diversos nodes o nuclis, no són seqüències fixes o lineals com els textos en paper sinó més personals, resultat d’avaluar les informacions i triar rutes pròpies de navegació d’acord amb les necessitats puntuals d’informació que l’usuari té en cada moment.

Per desenvolupar estratègies de navegació intencional s’han de definir els propòsits de la lectura: saber què llegim, què volem trobar i per a què ho volem fer servir.

Això dóna la hiperlectura: llegir de manera selectiva triobant el que ens és útil, creïble i interessant o important.