Epistolari de la família Freixas (V)

Cartes dels Valenciano

En el conjunt epistolar del Fons Freixas, a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedes (ACAP) trobem cartes a Lluís Freixas Mascaró (1796- 1887) d'Antonio de Valenciano i un parell d'Eduard Vidal i Valenciano (1838-1899), nebot de l'anterior, a Ramon Freixas Miret (1834- 1903). Dels Freixas hem apuntat algunes notes biogràfiques, especialment en el primer lliurament d'aquest epistolari (blog del 18 de novembre del 2022) i d'Eduard Vidal i (de) Valenciano hi ha notable informació a l'abast. Pel que fa a Antonio de Valenciano, creiem que es tracta de Antonio de Valenciano Martí, germà de Ramona de Valenciano Martí que es casaria amb Antoni Vidal Verdaguer (1805-1889). Antonio moriria el 1884 i encara un altre germà, Pedro, traspassaria el 1887. Sobre la família podeu consultar: Arnabat i Mata, Ramon, amb anotacions de Solé Bordes, Joan. La família Vidal Verdaguer, de proveïdors de l’exèrcit a hisendats. Riqueses i misèries d’una família burgesa la Penedès del tombant dels segles XVIII i XIX. Ed. CCAP. Andana. Vilafranca 2008.

/ A Lluís Freixas, carta d’Antonio de Valenciano des de València 14 de novembre de 1846, diu que els seus germans li demanen que quan passi per Vilafranca s’hi quedi a viure que aquí hi ha nascut, hi té una germana, però ell diu que a Vilafranca no hi tindria res a fer, estaria «sumido en el ocio», diu que ha sabut que està vacant la secretaria de l’Ajuntament i li demana de poder-la ocupar.

/ Carta de Madrid del 30 d’abril de 1849, adreçada a Lluís Freixas de part d’Antonio de Valenciano. Diu que ha realitzat gestions davant la subdirecció general en nom de la corporació vilafranquina sobre la injustícia del pagament de censos: “...creo que valdremos en bien aunque sea anticipar mi juicio y no hacerme cargo de que estoy en Madrid, es decir en una Babilonia en donde no se conoce la buena fe en las oficinas.”. Pere Batlle [germanastre de Lluís Freixas] era diputat però sembla que els seus companys del Principat estan queixosos perquè no es va presentar a formar part en qüestions com les del cotó o la de les quintes, de manera que de Valenciano comenta “...para que su señor hermano no mire con tanta indiferencia el bien del país que le ha honrado con sus sufragios... crea usted que están muy incomodados los diputados catalanes al observar tal desprendimiento”. “Según he observado en los periódicos, las facciones de Cataluña van tocando a su término, aquí creen y han estado muy persuadidos que la cosa era más en grande y aún dudan que acabe tan pronto, parece que están poseídos de un terror pánico al nombrar un faccioso, así es que no piensan más que en diversiones”. [Es tracta de la segona guerra carlina o guerra dels matiners (1846- 1849)]

/ A Ll. Freixas d’Antoni de Valenciano des de Madrid el 6 de juliol de 1850 «...me había propuesto dejar de escribir a usted hasta poderle participar el alumbramiento de la Reyna de todos tan deseado y manoseado que puede decirse que es la única conversación que preocupa a los madrileños...» [Es tracta de la primera filla de la reina Isabel II: Maria Isabel de Borbó (1851- 1931)].

/ Carta d’Antoni de Valenciano, des de Múrcia, del 12 de juliol de 1852 a Ll. Freixas, diu que està a Totana convalescent d’una malaltia «...supe la entrada y permanencia del Capitán General y el frío recibimiento que se le hizo merced a lo opinado por ese Sr. Alcalde de lo que parece haber quedado muy disgustada aquella autoridad que tenía diferentes pruebas de comparación con otros pueblos que había visitado siendo en casi todos muy festejado como correspondía a su elevada categoría y ser el jefe nato del Principado durante el estado excepcional en que se encuentra...». [Tot sembla indicar que el "frío recibimiento" es va donar a Vilafranca, però no podem confirmar que el personatge fos Ramon de la Rocha i Duji, capità general de Catalunya de 1849 a 1853, caldria cercar qui va ser l'alcalde de Vilafranca tan poc atent amb l'autoritat]

/ Carta d’Antonio de Valenciano des de Madrid a Ll. Freixas, a Vilafranca, del 3 de desembre de 1852. Sobre la situació a Madrid amb la convocatòria d’eleccions per la caiguda del gabinet de Bravo Murillo, li pregunta què pensa fer amb el candidat del districte i proposa la reelecció de Baldasano «...quien me consta que desempeña con celo su cometido y ha ocasionado muchos beneficios a varios pueblos del distrito...», diu que és possible que Valenciano vagi a encarregar-se de l’administració de diligències de Talavera de la Reina y que tindrà els dos fills al Colegio Mlitar de Toledo, a la classe de cadets. [Juan Bravo Murillo (1803-1873) va presidir el Consell de Ministres entre 1851 i 1852 quan ja s'apuntava l'anomenat Bienni Progresista. Pel que fa a Baldasano, Manuel de Baldasano i P. Baldasano que potser era el seu fill, a l'arxiu que estudiem hi ha nombrosa correspondència amb els Freixas que analitzarem en un proper lliurament].

/ D’Antonio de Valenciano des de Múrcia a Freixas, del 13 de febrer de 1852, li diu que s’ha instal·lat a Múrcia. Es comenta la difícil situació política, de l’atemptat «regicidio de Merino» i de les pressions dels que no volen el règim constitucional. [Martín Merino Gómez (1789- 1852), conegut com "el cura Merino" , activista liberal que va atemptar contra Isabel II el 2 de febrer de 1852, detingut i jutjat va ser executat a garrot vil el 7 de febrer d'aquell mateix any].

/ D’Eduard Vidal i Valenciano a Ramon Freixas des de Barcelona, del 23 de juliol de 1858 sobre les conferències que ajudaven gent pobre, diu que la de Sant Pau ha hagut de rebaixar les famílies i els bons «a uno de patatas y otro de judías», li demana la còpia del testament d’una persona, li diu que són un total de nou socis. [Suposem que es tracta de les Conferències de Sant Vicenç de Paül, associació de beneficència que es va fundar a París el 1833 i va arribar a Catalunya el 1857. Resulta sorprenent que Eduard Vidal, amb un a biografia de caire liberal i proper per afinitat de pensament i tertúlia a Frederic Soler, Pitarra, fos un dels promotors d'aquesta entitat benèfica].

/ D’Eduard Vidal i Valenciano a Ramon Freixas, Barcelona 7 d’agost de 1858 li dóna les gràcies en nom del president i l’hi diu «...hemos llegado al triste caso de tener que suprimir el pan a todos o la mayor parte de nuestros pobres, rogado por los benefactores.»[.Freixas es devia fer soci perquè li diu «amigo y consocio»].

Bon Nadal!

 

Aquest no és un conte de Nadal

El Toni va venir fa un parell d'anys a viure al Penedès, a una residència on tenia altres familiars. Amb més de noranta anys, solter i sense altra família, va deixar el pis de Barcelona, va carregar els llibres i papers que havia anat acumulant, i es va instal·lar en un espai on se li oferien una colla de serveis que, a la seva edat i en les seves condicions, necessitava cada vegada més.

Va ser sempre un home de costums ben senzills. Ell no era de Barcelona sinó de l'Eixample, fins al punt que hi havia indrets de la capital catalana que no havia visitat mai. Era cristià, però d'aquells de parròquia, la que li pertocava d'acord amb el carrer on vivia, allí havia fet relació amb els diversos rectors i amb alguns d'ells es trobava periòdicament per parlar de política i de temes socials, sempre en l'entorn del catalanisme independentista i col·laborant econòmicament amb diverses entitats que atenien els més necessitats. Sempre va viure al barri, primer amb els seus pares i el seu germà gran, després tan sols ells, ambdós solters, i finalment en la solitud de la gran ciutat, allí tenia les botigues properes habituals de queviures, la biblioteca i el centre mèdic d'atenció primària, no necessitava gran cosa més.

Amb el seu germà van mantenir i promocionar una botiga de teixits a un dels carrers de l'Eixample des dels anys de postguerra, quan llençols, tovalloles i eixugamans o draps de cuina tenien bona sortida comercial. Amb el temps, el seu germà gran es va quedar a la botiga i el Toni -que havia estudiat peritatge tèxtil a l'Escola Industrial- va obrir una petita fàbrica a Granollers bàsicament dedicada a la confecció d'eixugamans i draps de cuina.

I així va passar la vida, de casa a la feina, fins que els anys i els canvis de costums van fer que la botiga i la fàbrica tanquessin portes i la jubilació li permetés centrar-se en l'estudi de la història de Catalunya, la seva gran passió. De tot plegat en van sortir pàgines i pàgines de notes que li permetien també l'estudi i la pràctica de la llengua catalana, la que mai no va poder aprendre a l'escola. Finalment, per consell d'un amic i amb el seu suport, va contactar amb una editorial i va publicar el volum "Catalunya ocupada. Crònica de segles d'espoli i usurpació", fins i tot es va fer un acte de presentació i es van vendre uns quants exemplars, a més dels que ell va obsequiar a alguns coneguts.

Incondicional de la lectura del diari, no el començava com fan altres per l'apartat de necrològiques, sinó pels mots encreuats i després les altres pàgines, més aviat fullejades per sobre, amb la desgana que provoquen tantes notícies d'un món esbojarrat. No deixava cap dia d'intentar fer els mots encreuats en català, un exercici que li permetia igualment el treball de l'idioma, i que va intentar no deixar tot i la malaltia inguarible que des de feia anys l'anava deteriorant físicament. Per descomptat, alguns dies aconseguia acabar el trencaclosques i altres no, però deia que ja coneixia els mots més habituals que emprava l'autor.

El dissabte al matí, després d'esmorzar, es va posar a fer els mots encreuats i allí el van trobar que acabava de traspassar.

Aquest podria ser un conte de Nadal, però és una crònica certa de la vida d'una persona com tantes altres n'hi ha en aquest món. Posats en la ficció, podria imaginar que havia completat l'entreteniment i tan sols li faltava una paraula: a l'horitzontal, quatre lletres: "etapa nova i definitiva" o, posem pel cas, "deixar de pagar impostos per a tota l'eternitat", i la paraula seria sempre "MORT". Com que aquest no és un conte això no va ser així, però hauria pogut ser.

Quan tornava de fer papers al tanatori les notícies de la ràdio comentaven que havia mort Llorenç Soldevila, l'amic d'Argentona al que havíem acompanyat per tal d'enllestir algunes pàgines vilafranquines de la seva "Geografia literària dels Països Catalans".

Va ser un dia de paraules que anaven cap al més enllà, justament allí on diuen que no cal pagar impostos.

La Fira del Gall de l'artista Carles Munts

 Publicat a "El 3 de Vuit" el 16 de desembre del 2022.

Nascut a Vilafranca, Carles Munts Milà (1914- 1997) coneixerà des de ben petit aquella Fira de Sant Tomàs o del Gall que s'aplegava entorn de la plaça de la Constitució cada 21 de desembre, en la data exacta de la festivitat, i que posava a l'abast de les famílies vilafranquines el bo i millor dels animals de ploma de les cases de pagès de l'entorn penedesenc. En aquells temps possiblement feia més fred que no pas ara però l'espectacle dels animals vius era fascinant per als infants de la vila. Aquesta imatge, al costat d'altres amb presència efectiva en el calendari festiu vilafranquí, acabarien formant part d'un conjunt de referències -la Festa Major, la verema, les fires...- que Carles Munts convertiria en una iconografia de referència en nombroses obres, ara rajoles, ara quadres, ara plafons de ceràmica, un llegat immens que forma part ja de la imatge col·lectiva de la nostra vila i la seva comarca i que podem trobar nombroses cases particulars i també en alguns espais públics vilafranquins.

Quan el 2015 el Consell Comarcal de l'Alt Penedès va publicar el llibre del Gall del Penedès en l'entorn del mercat de Vilafranca, circumstàncies diverses van fer que no s'hi inserís la imatge d'un treball creatiu de Carles Munts sobre la Fira del Gall, treball que valoràvem i que havíem aplegat ja a les pàgines de la biografia de l'artista publicada per Òmnium Cultural l'any 2010, la vida i obra de Carles Munts Milà, aquell artista enamorat de l'art i del Penedès que justament aquest 2022 fa un quart de segle que ens va deixar.

En arribar les dates de la Fira del Gall, una més en el seu historial centenari, fa goig de recuperar la imatge de la ceràmica d'un dels artistes que amb més certesa, mestrívola simplicitat i color ha sabut retratar l'ànima vilafranquina, la de la pagesa de tota la vida -mocador al cap i faldilla ampla, amb davantal- que s'envolta de l'aviram que ha fet pujar en els darrers mesos, amb la vila al fons i l'arquetípica imatge de la basílica. S'hi esmenta així un dels moments destacats en el calendari vilatà, una data amb imatge i nom propi.

Epistolari de la família Freixas (IV)

 Cartes d'Aureliano Esteban de la Reguera als Freixas

Nascut a Valladolid el 1820, d'acord amb la informació que es troba al web de la real Academia de la Historia (https://dbe.rah.es/biografias), Aureliano Esteban de la Reguera y Fernández de Bobadilla, va ser militar carlista en la primera carlinada i d'acord amb el Conveni de Vergara li va ser reconegut el càrrec militar i va passar a un regiment a l'Àfrica, el 1842 el trobarem a Barcelona on va participar en el bloqueig fins a la rendició de la plaça. El 1847 lluitarà contra els carlistes i en acabar la guerra va estar de servei com a miliatr en diversos destacaments, entre ells al de Vilafranca on podem pensar que va fer amistat amb Ramon Freixas.

El 1859 va participar en la guerra del Marroc i, entre altres, en la batalla de Wad Ras, a partir del 1868 el trobarem a Barcelona fins que el 1870 es destarrat a Eivissa durant sis mesos. Va tornar a Barcelona i va lluitar a la tarcera carlinada contra els cabdills sublevats com el general Miret, fill de la Granada. A partir de la dècada del 1870 v exercir de governador militar a Cáceres, a Huelva i a Ávila. El 1886 va passar a la reserva i després d'uns anys de residir a Barcelona el 1890 es va traslladar a Madrid on moriria el 1896.

Casat en segones núpcies amb Maria Magdalena Hernández Frexas (Freixas?) no hem trobar cap relació familiar d'aquesta senyora amb la família Freixas i tendim a pensar que, tot i que hi havia una relació familiar anterior, l'amistat potser va quallar en els anys que Aureliano va ser a Vilafranca on va fer relació amb Ramon Freixas Miret (1834-1906) que era més jove i pertanyia a una generació més jove.

Així trobem una carta de Lluís Freixas Mascaró (1796-1887) a Aurelio Esteban de la Reguera que tot sembla indicar que podria ser el pare de l'Aureliano.

/ Carta a Lluís Freixas Freixas de Aurelio Esteban de la Reguera, del 21 d’agost (1826?), no indica l’any, de Barcelona, felicitació pel seu sant i li desitja salut familiar. Al mateix paper una segona carta del mateix Aurelio a Ramon en contestació a la seva on li diu que «ha desarrollado el mal reinante en Vilafranca. En ésta hemos tenido tiempo de observar la enfermedad y tenemos motivos para assegurar que no es peligrosa más que para la gente miserable y desarreglada o para los que no alcanzan pronta asistencia en el caso de ser atacados. Con alimentos sanos, excluyendo verduras, ensaladas y frutas, para el que viva tranquilo evitando el relente al salir y ponerse al sol y anda al remedio al momento de sentirse indispuesto no hay cólera que pueda con él».

* * * * *

D'Aureliano trobem cartes a Lluís Freixas i al seu fill Ramon:

/ De Aureliano Esteban de la Reguera des de Sant Sadurní el 7 de novembre de 1850, escriu a Ll. Freixas diu que el visitarà el seu assistent per conèixer notícies d’un amic o parent: «Si pudiera facilitarme algún libro con que matar el tiempo en estos pueblos se lo agrdeceré.»

/ A Ll. Freixas d’Aureliano Esteban de la Reguera del 18 de juliol de [1853?], parla d’una reunió de les tropes a la plaça i immediacions, diu que els ànims estan alterats i que esperen veure quines mesures s’aplicaran, comenta que no hi ha brots de còlera.

/ D’Aureliano a Ll. Freixas, Madrid 14 de febrer de [1854?]. Comenta els atacs a la Càmara a la figura d’O’Donnell. Comenta els moviments de militars contra el ministre de la Guerra. «Estos días se habla mucho de planes de trastorno y en relación con un movimiento de allende el Pirineo... aquí todos esperan un día de desgracia si el gobierno no recobra su fuerza de autoridad».

/ Carta d’Aureliano a Ramon,a Barcelona del 10 de juliol de 1854, falta el segon full, el text queda tallat, el segon full estripat, comenten temes d’estudiants, llibres, etc.

/ D’Aureliano a Ramon Freixas del 20 de juliol de 154, relata un pronunciament militar i els esdeveniments a Barcelona «... es el primer día en que descanso un poco , pues las difíciles circunstancias han exigido de nosotros, los militares, fatiga tras de fatiga a fin de evitar que los malvados instrumentos de María C[ristina?] y Escuela de la virtud manchasen el movimiento más justificado que pudo llevarse a cabo en nustra época. En cuanto ha sido possible lo conseguímos, de lamentar es que nuestros esfuerzos no lo alcanzasen completamente./ «Después de los días transcurridos sintit (?) creo el reseñarle a V. lo ocurrido en la noche del 14 y días siguientes. Todo fue orden, todo moderado entusiasmo mientras la guarnición, que fue la que tuvo la gloria de hacer el pronunciamiento, estuvo sola colocando la primera piedra al edificio sublime en el cual, después de erigido, tomaron habitación entre muchas curias virtudes, no pocas desenfrenadas pasiones. Los enemigos derrotados no en vano derramaron el oro a manos llenas en recompensa de los excesos que podía emborronar página tan preciosa, pues los incendiarios, ladrones y asesinos no perdieron el poco tiempo en que la fuerza pública se agrupaba alrededor de las dignas autoridades a cuyo frente soresalía nuestro dignísimo Capitán General. / En dos horas quemaron una fábrica, saquaron otras muchas y ocasionaron o hirieron muchas indefensas personas pacíficas sin más motivo, las más, que haber proporcionado el sustento muchos días a unos asesinos./ «Hola(?) luego se tuvo noticia, corrimos varias Compañías a evitar y prender a los malechores y aún tuvimos la satisfacción de apagar el inendio de varias fábricas, evitar infinitos saqueos y defender a nuestros prafuinos(?) fabricantes. En toda la noche pasamos, però lo dimos por bien empleado. Una docena de incendiarios y ladrones pillados infraganti cogimos presos y pusimos a disposición del tribunal, de ellos tres pagaron ya su crimen. Los demás días siguió la efervescencia però a fuerza de vigilancia y fatiga bien dirigida por nuestra digna autoridad superior hemos ido saliendo del paso. Como V. sabrá el pronunciamiento es secundado por toda España en estas horas, esperemos que no sea infructuoso./ Esta es la mejor contestación a la pregunta que me hace sobre que sucederá./ Qué serà de Miguel?».

/ D’Aureliano a Ramon Freixas, des de Barcelona del 29 de juliol de 1854. Havia de ser militar perquè diu que va haver d’anar a Vallirana «....con mi Compañía, con objeto de recibir 240 quintos que pasaron por esa el mismo día.», parla també de temes quotidians, uns mitjons que ha de tornar-li, un gra al «sobaco o golondrino».

/ D’Aureliano a Ll. Freixas del 17 de novembre de 1854, des de Barcelona, temes familiars i alguna gestió.

/ D’Aureliano a Ramon, des de Madrid, del 9 d’abril de [1855?] sobre temes personals, un enamorament d’Aureli.

/ D’Aureliano a Ramon des de Madrid del 19 d’abril de [1855?], de l’enamorament, futur matrimoni i altres temes menors.

/ A Lluís d’Aureliano, de Barcelona, del 6 de novembre de 1855. Li diu que se’n va a Madrid per col·locar-se a l’exèrcit, té pocs diners i necessita 52 duros, s’acompanya d’una carta del seu fill Ramon Freixas demanant al seu pare els diners per a l’Aureliano.

/ A Ramon [Freixas] d’Aureli des de Saragossa, de l’11 de novembre de 1856, explica que va estar afectat de còlera.

/ D'Aureliano a Ramon Freixas des de Reus del 7 d'abril de 1859, militar, fa una descripció de la ciutat de Reus.

/ A Ramon Freixas d’Aureliano Esteban des del Campo de Gibraltar del 1 d’octubre de 1859, diu que està a l’exèrcit com a «cuerpo de observación», proper a emprendre una campanya, fet que ha agreujat el delicat estat de salut de la seva dona, diu que l’exèrcit de cara al «asunto marroquí» està amb tot l’entusiasme.

/ D'Aureliano a Ramon [Freixas?] des del campament del Serrallo el 23 de desembre de 1859, és a ÀSfrica i diu que està "...salvo de los moros y cólera, enemigos...". Explica detalls de la guerra del Marroc i comenta que han de dormir a terra, els joves aguanten, però ell ja té 39 anys.

/ D'Aureliano a Ramon Freixas del 18 de gener de 1860, diu que la milícia ha premiat "...mi comportamiento en la acción del 15 de diciembre último..." amb el grau de comandant. Descripció d'una acció militar i de la vida difícil que porten.

/ D'Aureliano a Ramon Freixas des del "Campamento del Sarrallo" del 31 de gener de 1860, és a l'Àfrica i diu que demà surten a un reconeixement "...tal vez encontremos a los moros...".

/ D'Aureliano a Ramon Freixas del 21 de febrer de 1860. Comenta la toma de la plaça de Tetuan, el mal temps que els fa (sorra, vent, neu) i les ganes de signar la pau "Aquí lo que queremos es que el honor nacional quede vindicado, pero por más que V. lea lo que lea, sepa que la mayoría desea la paz, ahora que se ha demostrado a esta gente bárbara que la España sabe hacerse respetar". 

/ D'Aureliano a Ramon Freixas des del campament d'Otero l'1 d'abril de 1860. Llarga descripció d'una acció militar.

/ D'Aurelio a Ramon Freixas des de Ceuta del 9 de maig de 1860. Diu que li tramet la primera "guma" o "espingarda" agafada a l'enemic l'11 de març i que li portarà un comú amic ja que és per a Freixas.

Epistolari de la família Freixas (III)

En el Fons Freixas de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès (ACAP) hi trobem nombroses cartes entre Pere Batlle Mascaró (1785- 1872) i Lluís Freixas Mascaró (1796- 1887), eren germanastres, fills de la mateixa mare, Joaquima Mascaró Urgellès (1768- 1845) que en enviudar de Josep Batlle es va casar amb Lluís Freixas Blanch, el corregidor que va morir de manera violenta el 1910 a Vilafranca.1

Pere Batlle Mascaró va ser el primer alcalde constitucional que va tenir Vilafranca, el 1812, durant la Guerra del Francès i en aplicació de la Constitució de Càdis d'aquell 1812. La placa a la seva tomba al cementiri vilafranquí especifica nombrosos detalls de la seva trajectòria personal:

"Aqui yacen los restos mortales del Sr. D. Pedro Batlle y Mascaró hacendado natural de esta villa. Representó algunas veces a sus convecinos en el Ayuntamiento, fué el primer alcalde constitucionla en 1812, diputado de Provincia en 1821 y 1864, alcalde de 1ª en 1836, y diputado a Cortes en 1847. Murió en 12 de noviembre de 1872 a la edad de 87 años. R.I.P.".2

Lluís Freixas Mascaró es va casar amb Maria Francesca Miret Teixidor3 i van ser els pares de Ramon Freixas Miret del que parlarem properament.

Tomba de Pere Batlle Mascaró al cementiri de Vilafranca

Cartes de Pere Batlle Mascaró al seu germà Lluís Freixas Mascaró.

/ De Pere Batlle des de Barcelona a Ll. Freixas, del 24 de febrer de 1818, diu que anirà a Madrid pel plet.

/ A Ll. Freixas de Pere Batlle del 17 de març de 1818 des de Barcelona. Sobre el plet, diu que passarà a Madrid

/ De Pere Batlle des de Barcelona a Ll. Freixas del 21 de març de 1818, al seu germà, sobre plets i gestions.

/ De Pere Batlle des de Barcelona el març de 1818, a Ramon [Freixas?] sobre el plet.

/ De Pere Batlle a Ramon i Lluís Freixas des de Barcelona, març de 1818, acceptació d'anar a Madrid abans que es vegi la seva causa.

/ A Ll. Freixas de Pere Batlle des de Madrid del 9 de maig de 1818.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid del 12 de maig de 1818, "...me hallo ya bueno aunque con caldo de gallina por lo que pueda ser..." Comentaris sobre la salut, el plet i la vida de luxe a la capital".

/ De Pere Batlle des de Madrid a Ll. Freixas del 30 de maig de 1818, a Ll. Freixas, sobre la situació del plet, la vida a Madrid, festes, balls i excursions, envia el llistat de números de la loteria, diu al seu germà que no organitzi balls a casa seva, a veure si li extraviaran alguna cosa.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 6 de juny de 1818, sobre la reforma de l'exèrcit.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 9 de juny de 1818 (dues fotos de la signatura) sobre el plet i gestions d'altres plets.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 19 de juny de 1818 sobre el plet que s'ha guanyat "...alégrate que nosotros hacemos lo propio en estas horas que estamos en la fonda haciendo el gaudeamus que pretendía hacer Codina".

/ De Pere Batlle. de Madrid, del 20 de juny de 1818, a Lluís Freixas, gestions sobre el plet, critica el mal treball dels que l'han portat, visió de la vida de Madrid: "Amigo, en estos días de St. Pedro y St. Juan la jarana y franqueza que hay en los paseos con el pretexto de tomar la berbena es extremado: eso es un desorden continuo que solamente los años, o por un grande principio de filosofía puede a uno hacerle prescindir de los placeres desconcertados de la Corte: yo me he visto precisado a reducir las muchas casas que visitaba porque me tenían abrumado y también el retirme a la una de la noche como la gente de gran tono. A la tertulia mil finezas y que no olvido sus buenos de sociedad por más que en esta los haya. La madre y demás santas cosas: y si puedes mandar del afecto invariable de este hermano y amigo que te estima. P. Batlle".

/ De Pere Batlle des de Madrid del 7 de juliol de 1818 sobre els mateixos temes de l'anterior.

/ De Pere Batlle des de Madrid, del 17 de juliol de 1818, a Ll. Freixas, sobre el plet, diu que el dia de santa Isabel es va vestir de diplomàtic i va anar al besamanos.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid del 8 d'agost de 1818, sobre el plet, la vida a Madrid i el respecte a la seva mare.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 22 d'agost de 1818, sobre el plet.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 4 de setembre de 1818, sobre el plet.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 8 de setembre de 1818, sobre una malaltia familiar i un llistat dels premis d'una rifa.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 8 d'octubre de 1818, tramet el número de loteria i comenta la salut "...lo mucho y bien que como, en sal que la gallina y perdiz caiga todos los días sin falta y así mismo todo lo demás de gusto que se me antoja".

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 9 d'octubre de 1818, sobre el plet.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del l'11 d'octubre de 1818, sobre la malaltia del seu germà Joaquim.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 13 d'octubre de 1818, sobre el plet, notícies polítiques i de la vida de Madrid "...por consiguiente Madrid con dinero, del contrario vale más Vilafranca".

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 15 d'octubre de 1818, explica la destitució fulminant i el desterrament dels ministres d'Estat, d'Hisenda i de Marina.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 16 d'octubre de 1818, diu que la destitució dels ministres es diu que va ser que creien que eren inútils els sacrificis per arrelar la "situación de las Américas", i que era un tema que havien d'abandonar.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 23 de desembre de 1818, explica la mort de la reina.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 25 de desembre de 1818, tramesa de números de loteria.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid del 12 de gener de 1819, sobre l'enterro de la reina4 i l'abatiment del rei, "...el Consejo le indicó que se dignara pensar en tomar nuevo estado para asegurar la sucesión de la corona..."

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas, de Madrid del 20 de gener de 1819, sobre tràmits del plet, loteria i la vida a Madrid.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid 26 de gener de 1819, adjunta gaseta sobre la mort de la reina.

3/ De Pere Batlle a Ll. Freixas, des de Madrid del 3 de febrer de 1819. Sobre tràmits a la capital.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid del 6 de febrer de 1819. Sobre la mort del pare del rei5, diu que es redoblarà "el luto y bamboleo general de campanas".

/ De Pere Batlle des de Madrid del 9 de febrer de 1819 a un amic, sobre un encàrrec que li fa.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid del 6 de juny de 1819, sobre plets, el futur casament del rei i festes.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid del 15 de juny de 1819, envia un llistat de números de loteria.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid del 18 de juny de 1819. Batlle és a Madrid com advocat treballant pel plet, de manera que els passa comptes d'honoraris.

/ De Pere Batlle a Ramon Freixas de Madrid, del 6 de juliol de 1819, sobre un número de loteria.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid del 14 de juliol de 1819, sobre plets.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid de l'11 de setembre de 1819. Comenta plets, l'arribada de la futura reina6 i les festes que es preparen "...casi todos los días en una de las tertulias que concurro veo al Sr. de O'Donnell (recuerdo de Vilafranca) a quien con otro compañero a la salida acompañamos de paso hasta su casa ¡Ojalá hubiese tenido esta relación en los años de nueva y diez, que no habría seguramente nuestra casa sufrido los atropellamientos inícuos que le causó el Robespierre de sala y sus compinches!"

/ De Pere Batlle (signa Pedro, foto) a Ll. Freixas des de Madrid del 2 d'octubre de 1819, sobre el let i la vida a Madrid.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid 10 d'octubre de 1819, sobre plets i l'arribada de la nova reina.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas, de Madrid, del 27 d'octubre de 1819, sobre plets (com si en Lluís li portés els temes des de Vilafranca i ell des de Madrid, el Lluís ja era advocat?).

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de València, 30 d'octubre de 1819, li diu que és a València de viatge cap a Vilafranca.

/ Una carta a Lluís Freixas del seu germanastre Pere Batlle des de Vilafranca l’11 de desembre de 1845 acceptant deixar la casa materna si es fa la divisió dels mobles i efectes que hi ha en equitat, on manifesta notables diferències amb el seu germà pel testament de la seva mare “Al propio tiempo debo hacerte presente que mi desprendimiento, buena fe, fiado en la palabra del escribano y otro que debían enterderlo, ha hecho que hasta anteayer noche no viese el testamento de la comentada sra. Madre (QEPD): con grande sorpresa he observado en él, entre otras cosasa de no menos entidad, que callo por delicadeza,...”, Pere Batlle va quedar principal hereu de la seva mare Joaquima Mascaró Urgellès.

/ Una carta a Lluís Freixas del seu germanastre Pere Batlle Mascaró des de Vilafranca el 13 de desembre de 1845, li diu que no cal que sigui present en l’operació de reposició de mobles, robes i joies “...evitando de este modo desagrados y tristes recuerdos que nos podrían afectar...”, parla del nomenament de lletrats repesentants de les dues parts per aplicar-se a totes les gestions de liquidació “Finalmente, concluyo diciéndote, que paso por alto, ahora,...lo referente a las palabras sonantes de lo justo, natural, legítimo, amor propio, delicadeza, buena fe, buen proceder, conatos, moralidad, chismografía, etc.”

/ Una carta a Lluís Freixas que no estava a Vilafranca del seu germanstre Pere Batlle que el 26 de desembre de 1845 li diu que es quedarà a Vilafranca fins a primers d’any.

*    *    *    *    *    

1Vid. Benach i Torrents, Manuel El corregidor Lluís Freixas i la guerra del Francès a Vilafranca. Vilafranca 1968. També Solé i Bordes, Joan “Dades inèdites sobre els esdeveniments de la guerra a Vilafranca”, a VV.AA. La Guerra del Francès als territoris de parla catalana. Jornades d’estudi el Bruc (Anoia) 23, 24 i 25 de maig del 2008 i bicentenari de les batalles del Bruc. Ed. Afers. Catarroja (País Valencià) 2011.


2Sobre aquestes etapes Vid. entre altres Martorell i Pañellas, Antoni (et alt.). El Penedès al segle XIX. Edició a cura de Joan Solé i Bordes. Vilafranca, Institut d’Estudis Penedesencs. 2010, i Arnabat Mata, Ramon. Liberals i reialistes: El trienni liberal al Penedès. 1820-1823. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca 2004.


3Sobre la família Miret vid. Salvador Miret i Cols, [et alt.] Notes històriques dels anys 1752- 1864, especialment de Vilafranca del Panadés i de la família Miret, a revista del Penedès n. 31. Institut d'Estudis Penedesencs 2015.


4 Maria Isabel de Portugal, havia mort el 26 de desembre de 1818 quan tenia 21 anys.


5 Carles IV, va morir a Roma el 20 de gener de 1819 als 70 anys.


6 Maria Josepa de Saxònia, es van casar el 20 d'octubre de 1819, va morir el 1829 sense haver-li donat descendència.

Epistolari de la família Freixas (II)

En el Fons Freixas de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès (ACAP) hi trobem alguns plecs referents a Josep Freixas, prevere al Vendrell i altres parròquies del Baix Penedès, era oncle del corregidor Lluís Freixas que havia mort el 1810 durant la guerra del francès, és a dir germà del pare del corregidor.

Josep Freixas era prevere al Vendrell i el 1747 el nomenen ecònom de l’Arboç mentre està indisposat el capellà d’aquella parròquia, així s’indica en una carta de 3 de juny de 1747, li demanen del bisbat que indiqui l’estat de les rendes de la parròquia.

També hi ha cartes a Josep Freixas Blanc, capellà, mort el 1846 i germà del corregidor Lluís Freixas Blanch que havia mort el 1810 en un episodi de la guerra del Francès a Vilafranca1. Hi ha una carta de Josep Freixas capellà de Calafell a Ramon Domingo, advocat de Barcelona, de 29 de setembre de 1814, li diu que ha estat prenent les aigües a l’Espluga de Francolí però que no li han provat i torna malalt. Es parla de la disputa per una hisenda i la visita que li fan amb un canonge de Tortosa, els que el visiten volen tota la hisenda donant-li una compensació econòmica i el capellà els n’ofereix una quarta part, ara té por que si no vigila se li venguin els fruits.

Hi ha una carta a Lluís Freixas d’Albert Vallès de 17 de maig de 1851 i una carta de Josep Freixas prevere de Calafell al Vicari general Governador del Bisbat de Barcelona de data 13 d’octubre de 1812, conté referències a la guerra del Francès i en concret comenta que ha hagut de pagar diverses quantitats per despeses de guerra i préstecs forçosos i que fins el diu de fer la carta no li han retornat res, mentre ell ha de mantenir una mare de 88 anys i diversos parents pobres. “...los franceses en las varias veces han invadido este lugar, todo lo han robado como tienen por costumbre...”, de manera que el que fa és demanar els diners corresponents a la seva feina.

La resta són cartes de temes econòmics de pagaments, préstecs i plets.

Lligall 4.16.

/ A Pere Batlle Mascaró de Vilafranca, de Mn. Josep Freixas, de Calafell, en català, del 6 de juliol de 1812, sobre una herència.

/ De J. Freixas de Calafell a Raimundo Domingo del 2 de gener de 1814, sobre un plet.

/ De R. Freixas, prevere de Vilafranca a ?, des de Vilafranca el 3 de febrer de 1814, sobre la successió de bens de l'oncle Ramon Freixas [el corregidor?] que tenia també el Dr. Fustagueras sobre fer una carbonera i l'adob, en català "Amb tot hem consultat lo que deuria fer-se en este asunto al Dr. Manuel Barba, qui és del parer...", "yo no se altre cosa, sino que amenassant evident ruina la casa nostra principal de l'Arbos, per haver quedat la major part d'ella sense sostres, amb les parets soles, després que fou cremada per los rancesos en la invasió de dita vila..."

/ De Ramon Freixas, prevere, a Josep Mariano Pallàs, en català, de Vilafranca, del 5 de setembre de 1814, sobre l'heretat de Lligamosques de 300 jornals de terra que diuen que han tallat 4 o 5 alzines per fer una carbonera.

/ Nota de ? del Vendrell, del 5 de desembre de 1814, a Mariano Pallàs, en català, dient que no es farà la carbonera.

/ A Domingo Mores des de Vilafranca, del 6 de març de 1815 de R. Freixas, prevere, diu que és fill de Ramon Freixas, en català, sobre el plet de la successió dels bens de Fustangueras.

/ De R. Freixas, en català, prevere, al seu amic Pere des de Vilafranca del 28 de març de 1815, parla dels que portaran el plet i diu que li enviï la camisa i les mitges que es va deixar, també per a la seva mare "la percala" i les "mostres de indianes de Fransa perquè segons lo preu se farà un vestit, i així cada mostra envia lo preu". "Si en la rtfa del dia 21 va eixir lo número 12.715 ab xifra que diu Vilafranca seria mia".

/ Carta a Mariano Pallàs des de Vilafranca, en català, de Ramon Freixas, prevere, del 12 de maig de 1815, contra Codina.

El Vendrell, 12 de setembre de 1815, de Josep Freixas a I. Pallàs sobre el plet i documentació del seu germà capellà.

/ De R. Freixas, prevere, del Vendrell, del 7 d'agost de 1815, en català, al seu germà Ramon, diu que ha venut 25 quarteres de mestall ordinari i només li han donat 14'5 pessetes la quartera.

/ A Pere de R. Freixas , prevere, des de Barcelona, en català, del 8 d'agost de 1815, sobre la sentència que declara intestat Fustangueras.

/ A Josep Ignacio Pallàs de R. Freixas, prevere, Vilafranca 10 d'octubre de 1815, sobre el plet contra Codina.

/ Vilafranca, 13 de setembre de 1815, en català, de Ramon Freixas a I. Pallàs, a través de Pere Batlle, detalls de la donació de Fustangueras de Lligamosques.

/ De J. Freixas, prevere, a M. Pallàs, en català del 3 d'octubre de 1816, sobre el plet.

De Barcelona, del 12 d'octubre de 1816, de Josep M. Pallàs a Josep Freixas prevere, plet contra Codina.

/ De ? a J. Freixas de Calafell, del 23 de maig de 1817, sobre el plet de Lligamosques.

/ A Ramon de J. Freixas, del Vendrell del 12 d'octubre de 1818, en català, encara sobre el plet.

/ De Josep Freixas, rector del Vendrell del 16 d'octubre de 1818 sobre el plet "cuidado no te engañen las trampas de Codina...", a Ll. Freixas.

/ A Ramon de J. Freixas, en català, sense data, sobre el plet.

/ A Lluís de Josep Freixas, prevere, sense data, li envia papers i li diu que sent molt la seva desgràcia (?), en català.

/ Còpia de la carta de Pere Batlle a Josep Freixas, rector del Vendrell, des de Madrid de l'11 de setembre de 1819. El capellà li havia dit que no volia pagar-li el que li corresponia perquè els beneficis de la hisenda de l'Arboç anaven a parar a la seva mare [FReixas, mare de Batlle] "Si usted no gasta ni vive en la Corte como yo, es muy conforme al instinto de un cura párroco que esté entre sus feligreses, economic lo posible en sus rentas, y distribuya lo sobrante entre los pobres de su Parroquia, pero que yo que vivo en la Corte, que ninguna de esta obligaciones tengo, que no gasto dinero de nadie... le agradeceré que nunca más se meta en lo que nada le va ni le importa." "Todo lo dicho sin necesidad de enfadarse como propio de mi ingenuidad, no es más que contestar detallademente según y como se merece su escrito".

/ De Josep Freixas des del Vendrell, en català, a Ll. Freixas, de 28 d'octubre de 1819. Sobre el plet.

/ A Ll. Freixas de Josep Freixas, rector del Vendrell, del 24 de gener de 1820. Sobre el plet, diu que Batlle vol cobrar i encarrega a Ll. Freixas que prengui part en el tema.

/ A Ll. Freixas de Josep Freixas, prevere del Vendrell del 14 de gener de 1822, en català. Sobre temes econòmics i familiars "...no se que dirte amb lo modo de pensar, dies passats vingué lo teu parent apoitecari a insultarme amb ses pretensions... semble que tots tenen dret a insultarnos, paciencia i catxassa i atiparse y lo demés ajudará en tants recados..."

/ A Ll. Freixas de J. F. (Josep Freixas) prevere del Vendrell del 27 d'octubre de 1822. Demana diners, en català.

/ A Ll. Freixas de J. F. (Josep Freixas) del Vendrell del 14 de desembre de 1822. En català, sobre temes econòmics.

/ De Josep Freixas des del Vendrell a Ll. Freixas del 3 de juny de 1823, en català, sobre la mort de Josep (Germà del Lluís?) "Digues a la mare que no sigui tonta que procuri a fer anys y viure perquè la melancolia y la tristesa li ocasionarien la perdua de la salut".

/ De Josep Freixas des del Vendrell, en català, a Ll. Freixas, sense dia, juliol de 1825. Sobre el casament de Lluís: "...no arruines la casa amb ton dot exorbitant però segons tu me dius me apar es massa...", fa broma sobre sobre diner i butlles, algunes li van fer entregar "perquè los temps eran revoltosos". Diu que l'abril, el 19 d'abril de 1823 els soldats de l'intendent de Tarragona el van fer entregar els dineres de les butlles, que si no els entregava hauria d'anar pres a Tarragona.

/ De J. Freixas prevere del Vendrell, en català del 20 d'abril de 1826, a Ll. Freixas. Sobre temes econòmics.

/ De Josep Freixas, prevere del Vendrell, del 26 d'abril de 1826 a Lluís Freixas, en català. Temes econòmics.

/ De J. Freixas prevere del Vendrell, en català del 12 d'octubre de 1826, a Ll. Freixas. Sobre temes econòmics.

/ De J. Freixas prevere del Vendrell, en català del 29 de desembre de 1826, a Ll. Freixas. Sobre temes econòmics.

/ De Josep Freixas a Ll. Freixas del Vendrell, de 26 de febrer de 1927. Sobre temes econòmics.

/ De Josep Freixas a Ll. Freixas del Vendrell, de 16 d'agost de 1827. Diu que ha comprat una vinya.

/ De Josep Freixas prevere del Vendrell, en català, a Ll. Freixas del 22 d'octubre de 1827. Diu que s'ha quedat sense vicari i que per tant renunciarà a la rectoria perquè ja és vell.

/ De Josep Freixas prevere del Vendrell, en català, a Ll. Freixas del 4 de novembre de 1827. Diu que renuncia perquè ja és vell, el juliol va fer 65 anys amb 38 anys de rector o vicari des de 1789, fa comptes dels diners que guanya i les rendes que té, diu que no ho diguin a ningú "...y no parlis a Mn. Poch de aixó perque ell ho diu tot".

/ De J. Freixas prevere del Vendrell, en català del 8 de novembre de 1827, a Ll. Freixas. Sobre el preu del vi de Lligamosques.

/ De Josep Freixas a Lluís Freixas, en català, la postdata en castellà, sobre temes econòmics. la venda d'una rabassa morta.

/ De J. Freixas prevere del Vendrell, en català del 22 de desembre de 1827, a Ll. Freixas. Sobre el preu del vi.

/ De Josep Freixas a Ll. Freixas del Vendrell, de 28 de març de 1829.

/ De Josep Freixas a Ll. Freixas del Vendrell, de 5 d'abril de 1829. en català. Noteta de temes legals.

/ De Josep Freixas, prevere del Vendrell a Ll. Freixas del 9 d'abril de 1829, en català. Noteta d¡una resposta.

/ De Josep Freixas, prevere del Vendrell del 20 d'abril de 1830 a Ll. Freixas, en català, diu que ha de venir el bisbe, que li compri dos galls "de india" i alguns pollastres i els hi enviï per "Lo Paret de las donas".

/ De J. Freixas del Vendrell del 22 de gener de 1833, a Ll. Freixas, en català, sobre la salut de la família.

/ De J. Freixas des del Vendrell a Ll. Freixas, del 13 de març de 1833, que li compri un gall d'indi i el doni al Paret de les dones, en català.

/ De J. Freixas a Ll. Freixas des del Vendrell del 18 d'abril de 1833, sobre un pagament.

/ De J. Freixas a Ll. Freixas, en castellà, del 6 d'agost de 1833, que no anirà al bateig perquè no es troba bé.

/ De J. Freixas a Ll. Freixas, del 14 d'agost de 1833, en català, envia paper sellat.

/ De J.Freixas, prevere del Vendrell del 6 d'octubre de 1833, a Ll. Freixas, diu que no anirà a Vilafranca perquè té disenteria, ha deixat de menjar figues i raïm i pren caldo, en català.

/ De J. Freixas a Ll. Freixas, del 24 de desembre de 1833, en català, sobre gestions legals.

/ De J. Freixas a Ll. Freixas, 20 de gener de 1834, en català, sobre un tema legal.

/ De J. Freixas a Ll. Freixas del 30 d'abril de 1834, en català, sobre salut.

/ De J. Freixas a Ll. Freixas del 3 de maig de 1834, en català, sobre temes de salut.

/ De J. Freixas a Ll. Freixas del 10 de setembre de 1834, en català, sobre temes de gestions i de salut.

/ De J. Freixas a Ll. Freixas, de 6 d'octubre de 1834, sobre un pagament, en català.

/ De J. Freixas a Ll. Freixas del 18 d'octubre de 1834, en català, sobre temes de salut.

/ De J. Freixas a Ll. Freixas del 30 d'octubre de 1834, en català, sobre temes de salut.

/ De J. Freixas a Ll. Freixas del 19 de novembre de 1834, en català, sobre el còlera.

/ De J. Freixas a Ll. Freixas, del 5 de setembre de 1835, sobre negocis i venda de vi, gra i garrofes de propietats que tenen "...lo P. Pau lo que ha fet marxar del Vendrell son las donas, y no lo ser desafecte al sistema, estava tan content d'aquestes novetats com lo que més".

/ De J. Freixas a Ll. Freixas, de l'11 de gener de 1836. en català, venda de vi.

/ De J. Freixas a Ll. Freixas del 22 de gener de 1837, en català, diu que Pere Batlle m'ha arrestat un a la caserna i demana que intercedeixi.

/ De J. Freixas a Ll. Freixas del 20 de gener de 1838, en català, li dona les gràcies per les peres i els pollastres, gestions econòmiques.

/ Carta de Josep del Vendrell de 20 de març de 1838 a Ll. Freixas que és a Barcelona. Comenta que només paga, sense notícies de la guerra, el Llarch de Copons és a la Bisbal «No entreguis mai més res a Francisco Vidal, aquell home sec de esta perquè lo recado dels torrons ells i altres se’ls menjaren».

/ De J. Freixas a Ll. Freixas, de l'1 de gener de 1839, en català, gràcies pels porrons i la cistella de peres i pomes. Gestions econòmiques.

/ De J. Freixas a Ll. Freixas del 17 d'agost de 1839, en català, sobre gestions eclesiàstiques "...D. Jaume Escofet que no es lo que pinta, ell em vingué a trobar que no permetés marxar D. Lluís i escrigués al sr. Bisbe y ara ha mudat la garba i ara li paga lo embolich seu amb la masovera ara son coses que no tot se pot dir amb cartes."

/ De J. Freixas a Ll. Freixas, sense data (1839?), en català. Temes eclesiàstics, trifulgues amb el vicari, l'alcalde i veïns del Vendrell.

/ De Josep Freixas, del Vendrell, el 24 de febrer de 1841, a Lluís Freixas, en català, diu que no es troba bé i que no vindrà.

/ De Josep Freixas, a Lluís Freixas, en català, des del Vendrell el 21 de març de 1841, sobre la visita del bisbe.

/ De Josep Freixas, prevere, el Vendrell 18 de juliol de 1843, en català a Lluís Freixas.

/ De Josep Freixas, prevere a Vilafranca, el 23 de juny de 1846, a Lluís Freixas, li demana que no li cobri l’allotjament de la seva família en unes habitacions propietat de Lluís Freixas.

/ A Ll. Freixas de Josep, 9 de febrer de 1847, en català, diu que han rebut les pomes i quatre volums del pare Mariana.

/ Carta de Joan Soler, de Vendrell, de 19 de juny de 1851 a Ll. Freixas, sobre unes pensions de censal que havia pagat a Mn. Josep Freixas, rector del Vendrell, vol que se li reconeguin els pagaments.

* * * * *

1Sobre l'episodi vid. Solé i Bordes, Joan “Dades inèdites sobre els esdeveniments de la guerra a Vilafranca”, a VV.AA. La Guerra del Francès als territoris de parla catalana. Jornades d’estudi el Bruc (Anoia) 23, 24 i 25 de maig del 2008 i bicentenari de les batalles del Bruc. Ed. Afers. Catarroja (País Valencià) 2011.

Epistolari de la família Freixas (I)

La recuperació i catalogació per al seu públic accés del fons documental de la família de Ramon Freixas i Miret1 i més recentment de part del fons documental de la família de Manuel Benach i Torrents2 ens ha permès conèixer documentació directament relacionada amb el seu entorn personal en especial correspondència familiar que aporta nous detalls biogràfics sobre els personatges i també de manera més específica sobre la família i la personalitat de Lluís Freixas i el seu fill Ramon Freixas, advocat vilafranquí que pel que hem pogut anar aclarint va mantenir una relació sovintejada amb personatges com els germans Milà no pas en els àmbits filològics sinó en els familiars i personals3.

Si parlem de la nissaga Freixas fem referència a una família procedent de l’entorn rural del Penedès però que a finals del segle XVIII gaudeixen ja d’una situació social prou destacada com per passar a residir a Vilafranca sense descuidar en cap moment el patrimoni familiar a l’heretat de Lligamosques al terme de Sant Jaume dels Domenys i a la propera vila de l’Arboç, una posició econòmica que els permet, com en el cas dels Milà aprofitar les vendes de les desamortitzacions dels bens eclesiàstics que es porten a terme durant el segle XIX.

Entre els components de la família podem esmentar el notari Gabriel Freixas (1678- 1737), el benedictí Jaume Freixas Fustangueras, el prevere de l’Arboç Josep Fustangueras i el també religiós Josep Freixas, prevere al Vendrell i altres parròquies del Baix Penedès, qui era oncle del corregidor Lluís Freixas Blanch que havia mort el 1810 durant la guerra del francès4. Lluís Freixas Mascaró, fill d’aquest, havia nascut el 1796 i moriria el 1887, de manera que, amb el seu germà Jordi Freixas Mascaró advocat a la Reial Audiència de Catalunya, se’l podria considerar coetani dels Milà. Pere Batlle Mascaró, germanastre de Lluís i Jordi Freixas per part de mare, serà el primer alcalde constitucional de Vilafranca el 1812, diputat provincial durant el trienni liberal, alcalde de Vilafranca el 1836, diputat a Corts el 1847, va tornar a ser diputat provincial el 1864 i va morir el 1872 als 87 anys.

Ramon Freixas i Miret, fill de Lluís Freixas Mascaró, va néixer el 1834 i va esdevenir fill únic i administrador d’un notable patrimoni amb terres i cases especialment a l’Arboç, Sant Jaume dels Domenys i Vilafranca, tota vegada que abans de 1857 moriria el seu germà Joaquim que havia realitzat estudis de medicina. Ramon realitza estudis a la Universitat de Barcelona, de manera que el maig de 1856 Antoni Bergnes de las Casas, catedràtic de llengua grega de la Universitat de Barcelona i professor de llengües vives europees, certifica que Ramon Freixas i Miret, batxiller en jurisprudència, ha seguit dos cursos de llengua alemanya pel mètode Ollendorff i que, en conseqüència, està en condicions de traduir poetes, prosistes alemanys i de crear en aquesta llengua. Ramon Freixas rep el 29 de juny de 1858 el grau de llicenciat en Jurisprudència per la Universitat de Barcelona juntament amb altres 13 llicenciats en nom dels quals llegeix la lliçó magistral en Francesc de Paula Rius i Taulet, marquès d’Olèrdola, personatge amb qui Freixas mantindrà sempre una amistat cordial.

El 24 de juny del 1858 Ramon Freixas serà nomenat membre de la Junta de Beneficència de Vilafranca com a administrador de l'Hospital. Des de febrer de 1858 porta aquesta administració Marià Abella i revisen els comptes Antoni Graells, Josep Julià i Ramon Freixas i Miret. El febrer de 1860 Ramon Freixas n’és l'administrador, negocia amb deute i fa aportacions dineràries com entrades a l'hospital, aporta també almoines que li són lliurades. El febrer de 1861 tanca comptes Marià Abella i casa i els revisen Josep Nutó, Josep Julià, Antoni Graells i Ramon Freixas. El juny de 1861 consta Freixas com a "director de este hospital", però no cobra sinó que fa aportacions com a resultat de negocis. El continuem trobant com a revisor del comptes fins l’any 1866 i com a membre de la junta del Hospital fins el 13 de setembre de 1878. Ocupa el càrrec d'assessor de l'Ajuntament de Vilafranca l’any 1861 i suplent del Jutge de Pau de Vilafranca el 1862, el 1864 és membre de la junta promotora del monument a Aribau, on hi ha també Fèlix Barba, Gaietà Vidal i Valenciano, Antoni Maria Fontanals i Josep Almirall. El 1864 és vocal de la Junta de Primera Ensenyança de Vilafranca i aquest mateix any passa a presidir el Casino Vilafranqués.

Dedicat professionalment a l’activitat jurídica Ramon Freixas participa activament en la vida cultural de les entitats vilafranquines del seu temps. El volem suposar convençut dels plantejaments de la Restauració borbònica quan es fa càrrec de la alcaldia de Vilafranca entre el 5 de gener de 1876 i el 30 de juny de 1881. El 30 de juny de 1882 llegeix una exposició sobre la situació de l’església vilafranquina de Santa Maria i el seu patrimoni davant el bisbe de Barcelona, Josep Maria Urquinaona i el de Vic, Josep Morgades, com a vocal de la junta de restauració de Santa Maria en una visita dels prelats a la vila.

Promotor el 1866 d'un monument que Vilafranca havia de dedicar al doctor Fèlix Jané i Bertran i que no es va tirar mai endavant, actua de forma interina com a jutge municipal del 6 de juliol de 1875 al gener de 1876, en nomenament li arriba finalment el 1879 però ho deixarà alguns anys després per tornar a la labor d’advocat. Cap el 1890 sovinteja les col·laboracions a la premsa local “La voz del Panadés”, article de Ramon Freixas i Miret “la capilla de San Juan de Vilafranca del Panadés”, en castellà, als exemplars del 4 de juliol de 1897, 11 de juliol de 1897, i 18 de juliol de 1897. Dos exemplars de "Las Cuatre Barras", núm 342 i 343, d'agost de 1897.

L'Asociación Artístico Arqueológica de Barcelona l’acull com a membre i soci corresponsal el 1892 mentre el 1893 signa l’"Informe sobre las bases a cuyo tenor se reformarán la ley orgánica del Poder Judicial y su adicional, y las de Enjuiciamiento Civil y Criminal, reclamado al infraescrito por el Excmo. Sr. Ministro de Gracia y Justicia, bajo el concepto de ser el abogado más antiguo del partido judicial de Villafranca del Panadés". Aquest mateix any publica l’únic llibre que arribarà a veure, es tracta de l’opuscle “Monografia sobre Sant Miquel d’Olèrdula” dedicat a la memòria de Manuel Milà i Fontanals i que veu la llum a Barcelona.

El 1861 s’havia casat amb Eulàlia Mascaró filla d’una reconeguda família d’hisendats penedesencs. El matrimoni va tenir cinc fills, en Joaquim Maria5 nascut el 1866 qui exercirà la labor notarial a diverses poblacions de Catalunya, es casarà amb Josefa “Pepina” Jané Pascual, nascuda el 1875, filla de l’enrriqiut ”americano” Antoni Jané Formosa6, una altra filla, Sofia, casarà amb Miquel Clavé Bofill, i pel que fa a la branca masculina en Josep que emparentarà amb la branca de la línia arbocenca de la família Via.

Ramon Freixas deixa l’activitat d'advocat, el 10 de març de 1903 i nou dies més tard s’esdevé la seva mort sobtada justament quan estava preparant l’edició d’un treball ingent que havia portat a terme com a impulsor i col·laborador directe, ens referim a l’epigrafia de Vilafranca estudiada per el professor universitari anglès Edward Spencer Dodgson, de forma que l’edició va veure la llum el mateix any de la seva mort però ja amb caire pòstum7.

Si, com veurem, Ramon Freixas va actuar a la capital penedesenca com assessor en temes jurídics i gestions diverses, més que no pas com a corresponsal en temes culturals dels germans Milà i Fontanals i amb posterioritat a aquests de Marcelino Menéndez Pelayo, és lògic que ens preguntem què va determinar que no fos el seu fill Joaquim Maria qui continués portant endavant aquesta labor. El cert és, però, que Joaquim Maria va residir a diverses capitals catalanes a causa de la seva activitat professional notarial fins establir-se definitivament a Valls8 i el seu coneixement de la població nadiua dels seus avantpassats Freixas devia ser especialment limitat.

Fem descripció, i notes quan calgui, de la correspondència de la família Freixas servada al Fons Freixas de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

*    *    *    *    *    
1 Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès (ACAP) Vilafranca del Penedès. Fons Ramon Freixas i Miret. Ordenació i catalogació a càrrec de Joan Solé i Bordes. Novembre 2006.
2 Com es veurà en la seva major part provinent del Fons Freixas al que Benach va poder accedir. Una part que creiem petita d’aquest fons familiar es va incorporar a la Biblioteca de Catalunya (BNC) mentre una resta desestimada per aquesta primera institució va incorporar-se a l’ACAP.
3Hem tret part d'aquestes notes, i especialment les que fan referència al cas concret dels Milà al nostre treball: Solé i Bordes, Joan “Milà i Fontanals i Ramon Freixas”, a VV.AA. El llegat Milà i Fontanals a la Biblioteca Pública Episcopal. Ed. Universitat Ramon Lull. Barcelona 2011.
4 Podeu veure Benach i Torrents, Manuel El corregidro Lluís Freixas i la guerra del Francès a Vilafranca. Vilafranca 196
5 És reconegut per la seva amistat dels anys universitaris amb el poeta Joan Maragall que ha quedat reflexada en la selecció publicada de l’epistolari que aquest va adreçar al vilafranquí, a Maragall, Joan. Obres completes. Obra catalana. barcelona 1860. Pg. 971 a 981.
6 Podeu veure Solé Bordes, Joan D’alguns americanos vilafranquins i els orígens de la Caixa d’Estalvis del Penedès a la revista “del Penedès” núm 25. Vilafranca 2011.
7 Spencer Dodgson amb notes de Ramon Freixas i Miret Epigrafia de Vilafranca del Penadès. Vilafranca 1903, amb una nota al lector de Claudi Mas i Jornet que fou qui finalment va tenir cura de l’edició.
8Sobre Joaquim Freixas Vid. Solé Bordes, Joan. «Notes penedesenques de l’epistolari de Joan Maragall», a Brosa Lahoz, Alicia i Gkozgkou, Dimitra (Eds.). Scripta Mirabilia. A Immaculada Socias i Batet. Historiadora de l’Art. Docència, recerca, transferència de coneixement. Publicacions de l’Abadia de Montserrat 2022.