Competència informacional i XII

 D’entrada

1.- A l’hora del “Big data”

2.-Competent en informació

Publicitat i manipulació

3.-El consum en massa, un fet recent

            3.1.-Com és la societat de consum

            3.2.-La cara negativa de la societat de consum

            3.3.-El moviment consumidorista

            3.4.-Què vol dir ser un bon consumidor

3.5.-Com vendre el que no es desitja comprar

3.6.-En què gasto els diners

4.-Què és la publicitat?

            4.1.-Com funciona la publicitat

            4.2.-Els paradisos de la publicitat

            4.3.-La publicitat, art i presència

            4.4.-Models i funcions

            4.5.-Ordeno i mano... però també insinuo

5.-Els mitjans publicitaris

            5.1.-La publicitat gràfica

            5.2.-La publicitat sonora

            5.3.-La publicitat audiovisual

            5.4.-Anàlisi d’un anunci de publicitat estàtica

            5.5.-Anàlisi d’un anunci de publicitat dinàmica

            5.6.-Passos de la publicitat. Com neix una campanya publicitària.

6.-Els rols socials a la publicitat

            6.1.-Publicitat i manipulació

            6.2.-La publicitat al servei del ciutadà

Prop del paper

7.-Les biblioteques

8.-Les hemeroteques

9.-Les biblioteques especialitzades

10.-Els arxius

Només a la pantalla

11.-La xarxa

12.-Aprendre a llegir informació

13.-Literacitat i multiliteracitat

14.-Llegir internet

15.-El lector digital

Dins de la informació

16.-Estratègies de lectura digital

17.- Navegar sense naufragar

18.-La postveritat. La manipulació i el pensament crític

Després de la informació

19.- Prendre decisions

18.-La postveritat. La manipulació i el pensament crític.

Hace más de un lustro las redes sociales hervían por la primavera árabe y los rostros de aquellos jóvenes manifestantes se iluminaban con las pantallas de sus teléfonos móviles. Eran años en que Twitter se veía como un camino hacia la libertad, pero poco después los represores también aprendieron a publicar en 140 caracteres.

Con cierta suspicacia primero y con mucho oportunismo más tarde, los populistas han encontrado en Internet un espacio para difundir sus promesas y captar adeptos. Se valen del increíble altavoz que brinda el mundo virtual y colocan las trampas de su demagogia, en la que quedan atrapados miles de internautas.

Yoani Sánchez El secuestro de las redes sociales. “El País”, 14 de juny del 2017.

S’ha parlat i es parla tant d’aquest tema, en especial a través de les “fake news” que no ens veiem en disposició d’afegir-hi gran cosa. Un dels principals virus que afecten a la humanitat en forma de pandèmia és la manipulació de la informació, amb la voluntat de preservar i afavorir determinats interessos, habitualment econòmics i, de retruc, polítics. El resultat és una dificultat evident per part del ciutadà que va a peu per no ser manipulat i poder mantenir un sentit crític ampli en base a les seves conviccions i valors morals, sense caure tampoc en l’altre extrem, el de qui veu a tot arreu teories de la conspiració i comença a creure en una mena de “doctor No” de les pel·lícules de James Bond que des d’un indret recòndit espera dominar el món.

A la xarxa pots trobar molta informació fent la cerca com a “postveritat” o “posverdad”.
Després de la informació

19.- Prendre decisions

Hi ha, certament, el perill de la sobre càrrega cognitiva o informacional que és el fet de trobar-nos perduts davant una quantitat tan gran d’informació que no la podem processar, que ens desborda. Per a solucionar aquest problema hi ha estratègies com:

• Invertir-hi temps i esforç, no fer les coses de qualsevol manera (tallar i enganxar) i tampoc fer-ho a darrera hora.
• Planificar la navegació, seguir una navegació ben planificada com hem explicat més amunt.
• Organitzar els continguts en esquemes o mapes conceptuals.
• Procurar no tenir la informació desordenada ja que després no trobarem el que busquem. Organitzar els materials en carpetes i subcarpetes amb denominacions clares i nexes clars entre elles.

De tot plegat –rebre informació, processar-la i prendre decisions- se n’encarrega la nostra intel·ligència. Aquesta compta també, com hem vist, amb la memòria.

La raó i l’emoció són elements que interactuen en el nostre pensament de manera complementària i sense que una es pugui aïllar de l’altra.

Un directiu d’una empresa va ser ascendit a sots- president. Amb gran alegria el primer dia va ocupar el seu nou despatx, amb secretària inclosa i un a estona més tard va assistir  a la primera reunió d’alta direcció de la seva empresa. Allí va descobrir amb sorpresa que la primera tasca que li encarregaven era acomiadar  alguns centenars de treballador.... Aquella nit no va poder dormir, alguns dels que havia d’acomiadar eren fins feia uns dies els seus amics i companys de feina, ell mateix, si no hagués estat ascendit, podria trobar-se entre els acomiadats. Raó i emoció interactuaven en el seu pensament. Va pensar fins i tot en dimitir del càrrec, sabia segur que llavors formaria part dels acomiadats i un dels seus companys ocuparia el seu càrrec directiu i hauria de fer el mateix que a ell li havia estat encarregat.

La intel·ligència emocional constitueix una mecànica per utilitzar hàbilment  i de manera intel·ligent la raó i l’emoció i poder conèixer com funcionen l’una i l’altra, prendre consciència dels propis sentiments per tal que aquests no et traeixin i, al mateix temps, actuar de forma raonada.

19.1. Comunicar.

Més enllà de la presa de decisions hi ha la comunicació de la informació, aquesta ha de ser adequada si es vol que sigui eficaç. Sembla ben clar que un mateix missatge no es pot transmetre igual a un parvulari que a la universitat.

Tots ens comuniquem de forma conscient, però també inconscient, tann si es tracta d’una comunicació verbal com no verbal.

Una bona comunicació ha de procurar:

• Que tota l’atenció estigui centrada en aquesta, sense interrupcions.
• Que les emocions estiguin controlades.
• Que posi tan d’interès en els fets com en les emocions que aquests puguin transmetre.
• Que utilitzin frases i paraules clares i adequades.
• Que faci possible o inciti a fer preguntes o demanar aclariments.
• Que permeti resums, síntesis i si cal tornar sobre el que ja s’ha dit.

Per treballar tots aquests aspectes hi ha la programació neurolingüística, un conjunt de tècniques per desenvolupar l’habilitat de pensar i actuar amb eficàcia tenint en compte que moltes de les coses les fem inconscientment, són hàbits que tenim assimilats.

D’aquí que en aquestes pàgines hem fet algunes indicacions sobre com treballar la informació que rebem de forma conscient o inconscient per aprendre a captar tota la que ens sigui possible i filtrar la que nosaltres enviem de manera involuntària.

La realitat està formada de llenguatge. Una cosa que no té nom no existeix, i sí existeix se li ha de posar un nom que la distingeixi. Així veiem, per exemple, com cada descoberta científica rep una denominació, de vegades de qui l’ha fet o ha estudiat o ha descrit el tema per primera vegada, és el cas de la pasteurització en relació al doctor Pasteur. El llenguatge no sols descriu sinó que acaba creant la realitat.

El llenguatge és també un extraordinari transmissor d’emocions. Volem creure que, més enllà del fenomen instintiu del animals per reproduir-se, la vida de les persones no existiria sense emocions, sense paraules amoroses que els nostres pares es van dir un dia i de les quals en som fills tots nosaltres. Tots volem ser el resultat físic de sentiments traduïts en paraules.

Així les coses el llenguatge, la nostra llengua materna en concret i la manera d’expressar-nos crea la nostra realitat.