Epistolari de la família Freixas (i XVI)

 Cartes diverses (1864 i 1884)

/ De Ramon Marí de l'Arboç del 3 de febrer de 1864, a Ramon Freixas. Sobre les gestions pel camí a l'estació del tren. “...parece se ha entibiado bastante el ánimo para la construcción del consabido camino. Es necesario que sepas que el presidente del Ayuntamiento falleció hace algunos días y seguramente será este un motivo para el cambio que se nota. Si algo resuelve el Ayuntamiento y me lo dicen te lo escribiré si es favorable, y nada te escribiré si es desfavorable.”..

/ De Teresa des de Barcelona del 18 (març 1864?) a Ramon Freixas, sobre la malaltia de la seva nena, que la seva cosina, casada amb Teodoro, té catarro o potser és més perillós i està a casa. A la dona del Ramon, Eulàlia, li diu "Laieta".

/ De Ramon Marí des de l'Arboç, a Ramon Freixas del 28 de març de 1864. Sobre el tren. “Amigo: Hemos recibido ya de la Junta del ferro-carril el oficio que hemos de incluir en la solicitud para la Diputación, lo que se hará cuanto antes. Un inconveniente se nos atraviesa y es habiéndose convenido se hayan de dejar dos metros cuando se edifique, hay algún individuo de quien nos tememos ponga obstáculos cerca del Reverendo Pujadó, por tanto espero emplearás tu elocuencia con el Señor Graells como pariente para anonadar y vencer la repugnancia que acaso logren poner. Todo lo demás va bien.”.

/ De Fèlix Barba [Rabella?] des de Barcelona, a Ramon Freixas del 6 d'abril de 1864, que li faci una gestió davant José Llivi, a Pacs.

/ De Ramon Marí des de l'Arboç a Ramon Freixas del 15 d'abril de 1864. Sobre el camí de cara al pas del tren. “Amigo: el asunto del camino va viento en popa y como deseamos principiarlo cuanto antes, esperamos que el domingo si te es posible ó el día inmediato vengas, escribiéndomelo por el correo de hoy para que haya tiempo de convocar junta de todos los propietarios interesados y hacer la escritura de venta.”.

/ D'Antoni Maria Fontanals a Freixas, sense data (1864?), indica que ja s'ha fet la gestió.

/ De Ramon Marí de l'Arboç a Ramon Freixas del 24 d'abril de 1864. Sobre una recomanació per un càrrec al jutjat del Vendrell.

/ D'Antoni Forns de Sant Sadurní a Ramon Freixas, del 30 d'abril de 1864. No el podrà visitar com li va prometre a causa de problemes de salut.

/ De Ramon Marí des de l'Arboç a Ramon Freixas de l'1 de maig de 1864. Sobre el camí a l'estació. “Urge arreglar pronto el asunto por cuanto tenemos concedidos los 17.000 duros (¿) que pedimos a la Diputación y obra en nuestro poder una carta del reverendo Pujadó diciendo estar conforme en que se le expropié lo que para el camino convenga.”.

/ De C[ayetano?] Vidal des de Madrid a Ramon Freixas del 21 de maig de 1864. Estudien les possibilitats econòmiques de posar una estació telegràfica a Vilafranca.

/ De Lluís Freixas a Ramon Freixas, des de Vilafranca del 28 de maig (1864?). Sobre un tema familiar.

/ De C[ayetano?] Vidal a Ramon Freixas, des de Madrid, del 30 de maig de 1864. Li busca alguns llibres que no els troba.

/ De José Castellví de Vilanova a Ramon Freixas del 7 de juny de 1864. Adjunta lletra de 500 pesos per la carretera. “...que han de servir para la carretera consabida...”.

/ De Ramon Marí a Ramon Freixas des de l'Arboç, del 14 de juliol de 1864. Sobre el pagament per la Junta del ferrocarril d'una part del que ha avançat l'Ajuntament. “Amigo: me extraña en extremo tu silencio y el no haberte dejado ver desde tanto tiempo para enterarte de los progresos de nuestro camino tan adelantado ya que el aspecto ha cambiado por completo. La prestación personal está concluida y el Ayuntamiento tiene adelantados juntamente con el dinero de América y prestación más de 26.000 pesetas(?) sin haber cobrado un maravedís de la Junta, mas hará como unos ocho días que ofició á dicha Junta pidiendo las dos terceras partes de la subvención y como ninguna contestación se ha recibido ni tampoco ha venido encargado alguno para enterarse del estado en que se halla, esperamos activarás el asunto escribiendo a Lleó, pues si en la próxima semana no se han recibido cuartos no se pueden pagar los braceros; por lo tanto urge.”.

/ De Ramon Marí a Ramon Freixas des de l'Arboç, del 22 de juliol de 1864. Sobre l'estat de les obres i l'interès d'una persona per ser recomanat i poder treballar-hi. “Amigo: recibí la tuya del 18 cuando ya teníamos contestación de la Junta en el mismo sentido que Lleó lo hace. Ya se ha ido para el cobro e ignoro si han vuelto con el dinero. El camino muy adelantado, todo sigue bien y dentro pocos días principiará el afirmado. Borrás me ha indicado tenía ganas de presentar solicitud a la sociedad de nuestro ferrocarril para ser incluido en el personal de conservación de la vía, pero no quiere hacerlo sin tener antes alguna posibilidad de ser admitido. Enterado como se halla de que se logra más por la influencia que por el verdadero mérito, ha pedido le escribiera si le darías una carta de recomendación para tu amigo Lleó, ó mejor si tu escribirías a dicho señor manifestando sus deseos para presentar la solicitud según lo que le contestase. Sabes tú y lo ha de saber también la junta que Borrás es consumado y entendido práctico, ha desempeñado honrosamente y en provecho de quien le ha empleado sus destinos, me consta un poco es incorruptible, y haciendo lo que se halle á nuestros alcances para lograrle este puesto á la par que se premia el mérito creo cumplimos y correspondemos el reto y abnegación conque ha llevado a cabo nuestro propósito del camino perjudicando últimamente sus intereses.”

/ De Ramon Marí des de l'Arboç, a Ramon Freixas del 7 d'octubre de 1864, sobre el camí que porta al tren. “Amigo: ya tenemos a Borrás asentado en esta y casi concluido el afirmado del camino, faltando solo saber, si la machaca llenará las condiciones que se desean a juicio de los inspectores.”

/ De Ramon Marí a Ramon Freixas des de l'Arboç, 14 d'octubre de 1864. Sobre l'estat de la via i el pagament. “Amigo: ya tenemos el camino completamente listo y arreglado, se ofició a la Junta la semana pasada para el cobro de la última tercera parte y hasta la presente ninguna contestación se ha tenido: el Ayuntamiento va a entrar en compromiso, porque como ya sabes pidió dinero a plazo para principiar los trabajos y este plazo vence... Desearía me dijeras lo que sepas respecto al estado en que tenemos la vía férrea, pues es cosa que desespera ver ir y volver locomotoras sin que llegue el día de decir “subid” para cualquier punto.”.

/ De Ramon Marí a Ramon Freixas, des de l'Arbos del 26 d'octubre de 1864, sobre la carretera per anar a l'estació: “...iba a hablarte de la tercera parte de subvención que este Ayuntamiento ha de percibir de la sociedad de nuestro carril, por haber completado y dejado en buena disposición para el tránsito el camino que se obligó a abrir. En vista de la contestación que a mi anterior distes, se mandó trabajar inmediatamente en la tarea de la carretera, que quedará lista para mañana, y se dispuso hacer interinamente un vado en el extremo de que pueda la estación ser perjudicada por las aguas pluviales del nuevo camino como quedó obligada nuestra municipalidad. Con todo, deseando este Ayuntamiento tener camino y conservarlo en buen estado a poca costa, procura y tal vez ha logrado (Según últimas noticias) de la Diputación el costear una alcantarilla en toda forma para sustituir el vado que la abundante lluvia de anoche probó ser suficiente. Lo que ahora conviene, lo que urge en extremo es, el que pueda un encargado del Ayuntamiento cobrar la última tercera parte de subvención cuanto antes; de no van a surgir infinidad de querellas, por tener dicha corporación que entregar irremisiblemente para el cuatro del próximo mes, una cantidad que no tiene y de la que ha respondido particularmente.”.

/ Carta de Francesc Pi i Margall (1824-1901) a Ramon Freixas i Miret (1834. 1903) o potser al seu pare Lluís Freixas Mascaró (1796- 1887). Des de Madrid, 27 de novembre de 1884, sobre Rabassa morta, li porta un plet de recurs de cassació per desnonament interposat per Margarida Casals, propietària directa, contra Elinio Perai, propietari útil, a títol de rabassa morta “El tribunal insiste en que el contrato de rabassa morta es un simple arrendamiento por cincuenta años... El Tribunal Supremo ha dado ya en la cuestión de las rabassas mortas muchos traspiés, siendo muy de notar que, según supe confidencialmente, los señores de la Sala consideraban conmigo que era un disparate hacer de rival del contrato a rabassa morta las acciones que nacen del arrendamiento... se pretende que no son aplicablesa los contratos de rabassa morta los procedimientos relativos al juicio de deshaucio...” Signat Pi i Margall.

Epistolari de la família Freixas (XV)

 Cartes diverses (1860- 1863)

/ De Conxa, cosina seva, a Ramon Freixas des de Barcelona del 6 de gener de 1860. Felicitació.

/ D'il·legible a Ramon Freixas, des d'Igualada del 7 de gener de 1860. Felicitació pel seu sant i que el vol veure.

/ De Luís Esteban de la Reguera a Ll. Freixas, des de Barcelona del 14 de gener de 1860. Salutacions i temes econòmics.

/ D'A. de Magarola a Freixas del 12 de febrer de 1860, sobre feines judicials.

/ De Francisco Melero Ximeno a Ramon Freixas des de Valladolid del 20 de febrer de 1860, li diu que s'ha instal·lat en aquesta ciutat.

/ De Miquel Valcasco a l'amic Ramon Freixas des del campament del costat de Tetuán del 30 de març de 1860. Descripció de la situació militar a l'Àfrica.

/ De Pablo (il·legible) a R. Freixas i Miret, des de Barcelona, del 19 d'abril de 1860, sobre un tema jurídic.

/ De Miguel a Freixas, amic seu, des de Barcelona del 16 de maig de 1860. Diu que amb el seu batalló puja a Montjuic, comenta que l'Aureli ha tingut mala sort a l'Àfrica.

/ De Llus Freixas a Ramon Freixas, del 24 de maig (1860?) Temes familiars.

/ De Jorge Campo des del Sarrallo del 17 de novembre de 1860, al seu cosí (Ramon Freixas?), li dóna records.

/ De J. Rabella a Ramon Freixas, sense data (1860?). Nota on li demana un dels volums de l'obra "Recuerdos y bellezas de España".

/ De Miguel (Valcasco?) a Ramon Freixas des del Castell de Montjuich del 21 de desembre de 1860, diu que com a militars els van traslladar a la ciutadella.

/ De Julio (?) des d'Igualada a Ramon Freixas, del 8 de març de 1861. El felicita pel casament, diu que ell també s'ha casat.

/ De Cristobal Parellada des de Vilanova del 4 de maig de 1861. Sobre la venda d'una propietat.

/ De Niceto Solá des de l'Havana a Julián Pérez del 20 de juny de 1861, busquen un tal Pablo Pujador que pot tenir alterades les facultats mentals. Hi ha una contestació de Julián Pérez que indica que no li ha estat possible aclarir res.

/ De Niceto Solà a Benito Quintana de l'Havana del 19 de juliol de 1861. Diu que necessita saber on està Pablo Pujador, hi ha contestació on diu que va estar en aquella casa ["La Quinta del Rey].

/ De Niceto Solá al seu cosí Ramon Freixas des de l'Havana del 25 de juliol de 1861. No li pot donar dades de Pablo Pujador, no ha trobat res, el felicita pel casament.

/ Carta de J. Solá a Esteban Aguado de la "Casa de Salut La Nacional" de l'Havana, de l'1 d'agost de 1861. Busquen a Pablo Pujador, hi ha la contestació d'Esteban Aguado afirmant que no ha estat en el seu establiment.

/ Carta des de l'Havana, potser de Niceto Solá [no es pot llegir la signatura perquè la segona pàgina està tallada], del 16 d'agost de 1861. Adjunta altrees cartes que hem catalogat aquí, la darrera diu que és de "La Quinta del Rey", li dóna dades i el felicita pel proper matrimoni.

/ De Carlos Salvador y Miró des de Sant Gervasi, a Lluís i Ramon Freixas del 18 d'agost de 1861. Felicitacions pel casament del Ramon amb Eulàlia Martorell.

/ De Magarola a Ramon Freixas i Eulàlia Martorell des de Sant Gervasi del 24 d'agost de 1861, els felicita pel casament.

/ De Carlos Salvador a Ll. Freixas, des de Barcelona del 10 de setembre de 1861, felicitats pel casament del fill.

/ D'Enrique Vallès des de Madrid, a Ramon Freixas, del 17 de novembre de (1861?): "...he visto lo que podría hacerse respecto a la agregación de nuevos pueblos. Para esto será preciso formar dos expedientes, uno por los pueblos que perteneciendo ya a este partido han sido designados para formar el de Villanueva y otro por los pueblos designados a Igualada que desean agregarse al de Villafranca. Será preciso que los pueblos de Olesa, Cañellas y los demás que no quieran pertenecer a Villanueva hagan nuevas exposiciones... se del pueblo de Castellet es la única que no cabe renovarse. Por lo demás me parece que es muy posible que se logren vuestos deseos". [Sobre la pol+emica per l'obertura de jutjats a Vilanova].

/ De Miguel (Valcasco?) a l'amic Freixas des de Barcelona, del 4 de desembre de 1861. Ha baixat de Montjuic, el felicita pel casament.

/ De Valentí Alborná de Martorell del 5 de febrer de 1862, a Ramon Freixas, sobre temes de plets.

/ De José Antonio Marrugat des de Barcelona del 3 de març de 1862, a Ll. Freixas, sobre una recomanació.

/ De José Gorgolas des de San Saturnino a Ramon Freixas del 9 de març de 1862, sobre una venda i plet.

/ De Francisco Permanyer de Madrid del 30 d'abril de 1862, a Ramon Freixas. Sobre temes legals.

/ De J. Rabentós a Ramon Freixas des de Sant Sadurní del 18 de juny de 1862. Temes de plets.

/ De J. Rabentós a Ramon Freixas des de sense lloc ni data (1862), sobre una venda de terres.

/ De J, Rabentós a Ramon Freixas, del 6 de juliol de (1862?). Sobre una mort i testament.

/ De R. de Olzinelles a Ramon Freixas des de Barcelona del 27 de juliol de 1862. Sobre temes legals.

/ De Josep Raventós del 5 d'agost de 1862 a Ramon Freixas, sobre un negoci que no s'especifica.

21/ (27) De Pere Màrtir Torras a Ramon Freixas des de Vilanova del 6 de desembre de 1862, adjunta un document.

/ De José Rabentós de Sant Sadurní, "Domingo", sense data (1862?), anuncia visita.

/ De José Ferrando a Ramon Freixas, des de l'Havana del 10 de novembre de 1862, diu que li doni els diners que Freixas té i que són d'ella a la seva mare, i que li pagui també els interessos.

/ De M. Concepció des de Barcelona del 6 de gener de 1863, felicitació a Ramon Freixas (pel seu sant?).

/ De B. Campllonch a Ramon Freixas, des de Tarragona del 18 de maig de 1863. Comunica la mort d'un fill.

/ De Francisco Bel a José des d'Amposta del 9 de setembre de 1863, diu que li deixi veure a Ramon Freixas i a Rosés, sobre el plet d'una propietat, una casa.

/ De Ramon Marí de l'Arbos a Ramon Freixas (1863?) que hi vagi a veure'l pel tema de la carretera.

/ De José A. Farreras a Ramon Freixas des de Saragossa del 3 d'octubre de 1863. Sobre un plet guanyat.

/ De Ramon Marí, de l'Arboç a Ramon Freixas, del 18 d'octubre de 1863. Sobre la carretera que ha de portar a l'estació. "Amigo: ha llegado ya el caso de emplear su influencia con el Sr. Lleó, para que proponga a la Junta de gobierno de nuestro carril facilitarnos los recursos necesarios para construir una buena carretera hasta la estación de esta villa, pues habiéndola definitivamente señalado en el camino de Lletger, es este un pésimo camino, angosto y tortuoso, sin trazas de poderse poner regular. Si la junta nos construía esta carretera de unos ochocientos metros de longitud que linea recta saldría a la "Badalota", estaríamos muy contentos, quedandolo también si costea simplemente la expropiación, en cuyo caso se encargará el pueblo de consdtruirla./ Como propietario y medio hijo del Arbós que eres, no creo haya necesidad de encarecerte tus buenos oficios para lograr una mejora de esta villa, pues tu mismo te ofreciste a hacerlo la última vez que nos vimos y desde entonces agradecerás sin duda a ASrbós los veinte y un votos que para diputado dieron a tu amigo y condiscípulo Gasset. Que se logre y pronto deseamos...". [Esmentat al llibre VV.AA. 150 anys del ferrocarril de Tarragona a Martorell (1865-2015). edició a cura de Montserrat i Montsant, Joan; i Solé i Bordes, Joan. Ed. Pagès editors i Institut d’Estudis Penedesencs. Lleida 2015.]

/ De José Castellví a Ramon Freixas del 21 d'octubre de 1863. Sobre els terrenys per on ha de passar el tren. "En esta ya han señalado el punto donde ha de estar situada la estación del ferro-carril. Y tal vez en vista de lo que tu has indicado al Sr. Lleó, acerca el pésimo estado en que se halla el camino de Lleger, que de aquella conduce a la población, ahora se están tomando lineas para ver las nimondades(?) que éste presenta./ Parece que lo más acertado sería que tanto la expropiación de la nueva vía y ramal que se intenta construir, como los demás trabajos, hasta dejar el camino expedito para funcionar corriese a cargo de la Junta de Gobierno del carril, porque de esta manera la otra quedaría más pronto acabada y sería más perfecta. Esto se explica facilmente: porque no habría necesidad de formar un nuevo expediente para la expropiación de los terrenos que hubiese de atravesar la línea; y la mencionada Junta podría servirse de los mismos empleados para la formación del plano del ramal antes indicado./ Para practicar todo esto la Junta podría ponerse de acuerdo con la Corporación municipal de Arbós, para ver en lo que esta quería contribuir para la formación de la carretera paseo en cuestión".

/ D'Antonio Forns de Sant Sadurní del 27 de novembre de 1863 a Ramon Freixas. Un malalt que s'està restablint.

/ De Ramon Marí de l'Arbos del 23 de novembre de 1863 a Ramon Freixas. Diu que els plànols han estat fets per Rafael Borràs encara que vagin signats per Sallent, diu que no ha de saber-ho la Junta o com a mínim el sr. Lleó. [Esmentat al llibre VV.AA. 150 anys del ferrocarril de Tarragona a Martorell (1865-2015). edició a cura de Montserrat i Montsant, Joan; i Solé i Bordes, Joan. Ed. Pagès editors i Institut d’Estudis Penedesencs. Lleida 2015.]

/ De Ramon Marí Revulta (?) a R. Freixas des de l'Arbos del 23 de desembre (1863?) sobre el plànol per obrir el camí de la Badalota a la carretera general. "Le incluyo el plano del camino Badalota a la carretera general y el presupuesto Aital considerado a 8 metros de anchura, esperando recibirá cuanto antes el Sr. Alcalde contestación de la Junta, ofreciendo mucho más de lo convenido, pues como podrás ver, ha ascendido muchísimo más de lo de antes, debiendo añadirle que no es exagerado. Conviene le empeñes en que nos den contestación por medio de oficio para poderla acompañar con la solicitud ya preparada para la Diputación y de cuyo buen ésito casi no podemos dudar. Por supuesto que esto de la Diputación no conviene que lo sepa la Junta./ Sobretodo ya que nosotros nada decimos de nuestra miseria procura tu sacar buen partido.". [Esmentat al llibre VV.AA. 150 anys del ferrocarril de Tarragona a Martorell (1865-2015). edició a cura de Montserrat i Montsant, Joan; i Solé i Bordes, Joan. Ed. Pagès editors i Institut d’Estudis Penedesencs. Lleida 2015.]

Mor a 101 anys Josep Parera Ripoll

 .-President de Caixa Penedès i del Museu de Vilafranca

.-Impulsor i fundador dels Joves d'Acció Catòlica i de l'Institut d'Estudis Penedesencs.

El passat dia 7 de març moria a Vilafranca a 101 anys Josep Parera Ripoll després d'una ben llarga trajectòria personal i humana que, d'alguna manera, sintetitza també la història de la Vilafranca del segle XX. La Caixa d'Estalvis del Penedès, Càritas Interparroquial, el Museu de Vilafranca, Acció Catòlica o l'Institut d'Estudis Penedesencs són algunes de les fites -possiblement incompletes i ben difícils de sintetitzar en unes breus línies- d'aquesta història que Parera va impulsar de manera decidida i que queden reflectides en els tres volums que amb el títol "Una presidència, un testimoniatge" va publicar Caixa Penedès tot recollint els principals pròlegs, parlaments i intervencions dels que Parera n'era autor, textos de prosa precisa i acurada que sintetitzen el seu pensament social d'arrel cristiana.

Fill del poeta i impressor Parera Ràfols, els seus anys de joventut es van veure determinats pels esdeveniments del final de la Guerra Civil. Home de formació autodidàctica, amb un caràcter marcat també per un humor finíssim i un punt sorneguer, a més de jugador de futbol. Professionalment es va dedicar a la gestió empresarial de l'empresa familiar, però des dels anys de la primera postguerra va destacar per les seves inquietuds en els temes culturals i socials d'arrel cristiana sota el guiatge de Mn. Lluís Via i posteriorment Mn. Vergés i Mn. Batlles, així el 1941 Parera va ser un dels fundadors de la Joventut d'Acció Catòlica. Cap a les primeries de la dècada dels anys cinquanta va participar també de manera directa en la fundació de Càritas Interparroquial de Vilafranca des de la que, entre moltes altres iniciatives, el 1960 es va constituir el Foment de la Propietat Familiar que va fer possible la construcció d'un grup d'habitatges a Vilafranca davant les greus mancances que hi havia en aquest àmbit. D'aquests anys és també la seva relació estreta amb Montserrat forjada possiblement en les trobades anuals al monestir a partir del 1956.

Habitual del Museu de Vilafranca, el 1971 es va incorporar a la junta, sota la presidència d'Enric Llorach i el 1973 va passar a ocupar-ne la presidència fins el 1979. Aquesta va ser una de les etapes de desenvolupament de l'entitat amb la construcció del nou edifici de cal Paifigues que acolliria algunes de les col·leccions aconseguides per donació, com la d'art de Manuel Trens o la de ceràmica de Mn. Joan Bonet, incorporacions que es van gestionar gràcies a l'empenta coordinada del Museu i Caixa Penedès. Igualment, va promoure els premis Sant Ramon de Penyafort per a treballs de recerca local i comarcal, l'edició de bona part dels treballs premiats i a partir del 1976 la publicació de la revista "Olerdulae" des de la que es va promoure la constitució el 1977 de l'Institut d'Estudis Penedesencs, entitat de la qual Parera en va ser promotor directe i fundador al costat de Joan Tarrada Massanell.

Teresa Basora, presidenta de l'IEP i Josep Parera, president de Caixa Penedès que rep la medalla d'honor de l'IEP, al darrere Antoni Barceló i Pere Puignau, ambdós de la junta de l'IEP

Aquest conjunt d'iniciatives culturals i altres de caràcter social tenien la seva base en la definició d'una línia d'actuació en les finalitats de l'obra social de Caixa Penedès, fins llavors molt centrada en els aspectes de beneficència. Primer com a vicepresident i des del 1978 com a president de Caixa Penedès, labor en la qual va incidir amb constància durant vint-i-cinc anys. L'espectacular desenvolupament econòmic de l'entitat d'estalvi va anar acompanyat d'un plantejament coherent de què havia de ser l'obra social de l'entitat i la dedicació dels recursos econòmics que Caixa Penedès generava. Aquesta labor, que va comptar amb nombroses ramificacions com va ser l'empenta a l'escola familiar agrària Camp Joliu de l'Arboç, queda sintetitzada en els tres volums "Una presidència, un testimoniatge" publicats per Caixa Penedès entre 1991 i 2004 que apleguen un conjunt de textos diversos: parlaments, pròlegs i escrits esparsos que remarquen els trets ètics i les condicions d'una obra social de la qual n'és hereva directa l'actual fundació Pinnae. Aquests mateixos aspectes es van remarcar amb la creació per Caixa Penedès el 2005 del premi Josep Parera en reconeixement a la tasca social d'una persona o entitat. En la mateixa línia, el 2007 Josep Parera va rebre la Creu de l'Orde de Sant Raimon de Penyafort que concedeix el Ministeri de Justícia en reconeixement als mèrits contrets pels qui intervenen en el cultiu i aplicació de la justícia.

Epistolari de la família Freixas (XIV)

 Cartes diverses (1855- 1859)

A Ll. Freixas de Miró des de Sitges del 4 de març de 1855, sobre el pagament d’un crèdit.

A Ll. Freixas de Miró des de Sitges de l’11 de març de 1855, acompanyant el pagament d’un dèbit.

/ A Lluís Freixas i senyora de Teodoro Miret del 18 d’octubre de 1855 des de Vilanova, diu que es va a casar, signa també l’esposa Teresa.

/ Petició de quatre accions de 100 duros cada una de l’11 de juny de 1856 de la Societat «Vinera del Panadés», signat Pablo Martorell.

/ A R. Freixas de Miquel Gonzàlez des de l’Arboç del 17 d’agost de 1856. Sobre els censos de propietats dels Freixas amb una relació al darrera. Ramon Freixas ja viu a Vilafranca.

/ D’una cosina a Lluís des de Vilanova del 30 de novembre de 1856, sobre una escriptura [falta el segon full, tallat].

/ A R. Freixas a Barcelona del seu pare a Vilafranca del 10 de desembre de 1856(?), explica que ja es troba bé de les febres terciàries.

/ A R. Freixas a Barcelona del seu pare a Vilafranca, del 12 de desembre de 1856(?) sobre temes de salut i de gestions familiars.

/ De Jorge al seu oncle Lluís [Freixas] des de Barcelona, del 2 de juny del 1857, informa que li han donat plaça de cadet de regiment.

/ A Ramon [Freixas] de José Álvarez des de València del 17 de setembre de 1857, sobre aspectes professionals i familiars.

/ A Ramon [Freixas] de José Álvarez des de Madrid del 25 de setembre de 1857, sobre teatre i activitats a Madrid.

/ Al fill del pare des de Vilafranca des de Vilafranca del 13 de gener de 1858, resposta a una carta, cap novetat.

/ A Ramon Freixas del seu pare Lluís Freixas des de Vilafranca, del 8 de febrer de 1858, li diu que s’ha de presentar a quintes, compten el que hauran de pagar o s’estalviaran si hi ha uns quintats mal tallats que tornaran a ser tallats. El pare pateix febres terciàries. Pel que sembla, Milà ajudava els vilafranquins: «...si te valías del amigo Sr. Milà para hacerte costado...».

/ Al fill Freixas del seu pare del 26 de febrer de 1858, li diu que ha tornat bé de Barcelona. El fill devia relacionar-se amb els Milà, els Llorens i els Barba «excusame con Milà y D. Javier, no olvides lo de Barba».

/ A Ramon Freixas del seu pare des de Vilafranca el 3 de març de 1858[?], li diu que ha estat malalt.

/ Al fill del pare Freixas, des de Vilafranca el 2 de març de 1858, sobre temes jurídics i de salut.

/ De Lluís Freixas a Ramon Freixas des de Vilafranca, del 6 de juny de 1858. Diu que s’assabenten d’haver acabat la carrera, ell els devia dir que faria un dinar de celebració i el pare l’adverteix «...tu la comida del jueves, con templanza, divertirse con juicio y nada de bromas pesadas.». Diu que li portarà a Barcelona un bagul de roba blanca.

/ De Carlos Salvador de Barcelona a Ramon Freixas, del 12 de juliol de 1858, sobre temes jurídics.

/ Carta a Milà (Fotos). De 26 de juliol de [1858?] [la vaig estudiar i transcriure en el treball sobre els Milà i els Freixas. Solé i Bordes, Joan “Milà i Fontanals i Ramon Freixas”, a VV.AA. El llegat Milà i Fontanals a la Biblioteca Pública Episcopal. Ed. Universitat Ramon Lull. Barcelona 2011].

A Manuel Milà, sembla còpia d'una carta amb lletra de Ramon Freixas, sembla des de Barcelona. Per la documentació de la família Freixas el malalt podria ser Manuel Codina Espinós o el seu fill Manuel Codina i Roca, religiós (com a mínim havia estat novici). No em consta el cognom Palá en altra documentació del fons Freixas. Pel que fa a qui signa, es pot veure que era metge i sembla que estigui a Barcelona mentre Milà pot ser a Vilafranca o fora de la capital passant l’estiu. Se segueix parlant de les Conferències i assemblees organitzatives.

Sr. D. Manuel Milà

Mi querido amigo. Pensando estaba en recordar a V. que los amigos que se ausentan al usar de un derecho de migración cargan con el deber de dar cuenta de su llegada, cuando con el mayor gusto recibí su grata de ayer. Sin embargo le aseguro que queda absuelto sin necesidad de consultas.

Supe de V. por el Sr. Llorens hace cuatro días, pero la verdad hablamos muy poco de V. porque me preocupó bastante la noticia que me dio de Codina cuya enfermedad ignoraba. El estado de este, según su familia, es alarmante, todos los días voy a su casa y solo esta mañana he conseguido verle pero en ocasión que descansaba después de una noche agitadísima y no quise despertarle. Después he visto al Sr. Palá que estuvo con Llorens y me dijo que este aún no lo había visto porque el enfermo teme la impresión que le ha de causar esta visita.

No puedo formar juicio de la enfermedad por las noticias de la familia y me tiene muy impaciente la duda. Las hermanas además del disgusto y pesar que les ocasiona el peligro tienen el de que no le mandan recibir los medicamentos y temen que muera como su hermano sin recibir ninguno. Yo no tengo confianza en la casa para aconsejar nada porque nadie me conoce y mi cualidad de médico me ata las manos para hacer averiguación alguna con los facultativos que le asisten. Creo que Llorens remediará algo contando como cuenta con la simpatía de la familia.

También aquí celebramos la junta general el dia 19 con mayor concurrencia de la que se esperaba.

Ayer asistimos a la de Gracia después de haber sustituído en la escuela de paronles [?] a los obreros ausentes: fuímos trece entre ellos D. Pedro Milà de la Roca a quien saludará V. de mi parte, asegurándole mi fraternal cariño y afectuosa amistad.

El Presidente accidental de S. Miguel del Puerto es dignísimo representante del ausente: le he hablado pocas veces pero me ha gustado muchísimo; nada olvida, a todo se anticipa y he tenido que variar (lo confieso) de la opinión que sin fundamento había formado de él contra lo que Vd. me decía. Baste decirle a V. que hoy el número de las personas a quienes quiero de veras se ha aumentado en el Sr.Balaguer. Es otro de los buenos tipos.

Haré a D. Santiago la pregunta que V. me encarga respecto a mi sobrino de V.

Ya sabrá usted que nuestro simpático consocio Torelló ha fundado la conferencia de Igualada, la carta en que me comunicaba la noticia revelava su excelente espíritu y su fervoroso celo.

Mañana dios mediante voy a Montserrat el placer que hubiera tenido de hacer esta expedición con V. me hará que le tenga presente, de contínuo, en mi memoria.

Trabajo me cuesta creer que haya fallecido nuestro querido Freixas; pero preciso es creerlo siendo así que no he recibido ni siquiera dos letras de su mano. ¡Qué listura de joven! ¡Cuando todo le parecía que podía realizar sus ilusiones de un año del todo en esa conferencia! ¡Que lección tan elocuente para no dejar nada en afán! Me figuro el dolor de su Sr. Padre pero era tan feliz! ¡Qué pérdida para la conferencia y para la amistad!

Haré presente los recuerdos de V. a los que me dice excepto a Pons que está en Palma; recíbalos V. de mi hermano y ofreciendo mis respetos a su Sra. y familia quedo suyto afecutroso amigo y hermano en J.C.

Dento[?]

Si se le aparece a V. alguna vez la sombra de Freixas dígale V. que no olvido a su primitivo ser.

Dartin[?] 26 de julio

/ De Concha, cosina seva de Barcelona, del 6 de gener de 1859(?), el felicita pel seu sant.

/ A Ramon Freixas del seu nebot Niceto del 12 de gener de 1859, a dalt el vapor a Càdis, li diu que marxa i que Ramon Freixas serà un candidat polític que triomfarà el dia que es presenti.

/ A Lluís Freixas del seu nebot Niceto des de l'Havana del 12 de febrer de 1859. Li explica el viatge, arribada a Cuba i els tràmits que ha de fer sobre unes quantitats de diners.

/ D'Ignacio Fontrodona a Ramon Freixas des de Barcelona del 10 de maig de 1859, sobre temes jurídics.

/ D'Ignacio Fontrodona a Ramon Freixas des de Barcelona, del 26 de maig de 1859, diu que és company seu, sobre temes jurídics.

/ De José Álvarez a Ramon [Freixas] des de Madrid, del 4 d’agost de 1859(?), parla del tema dels jutjats de Vilanova, que el Ministre de Gracia i Justícia es en una jornada a la Granja, que ell fa el que pot «...pero debo advertirte al propio tiempo que la gente de Villanueva es muy activa y no repara en nada por conseguir lo que le conviene, de lo cual puede servir de ejemplo la cuestión del ferrocarril.»

/ D'Antonio Gallego Díaz des de Plasencia del 7 d'agost de 1859, a Ramon Freixas. Diu que s'ha instal·lat com a jutge en aquesta població.

/ D'Antoni Baltà des d'Astorga del 15 de setembre de 1859, a Ramon Freixas, diu que està organitzant la confraria de Sant Vicenç de Paül, diu que treballa pel bisbe i viu al palau, és prevere.

/ De J. Alvaro(?) a Ramon Freixas des de Seraing(?) del 11 de novembre de 1859. Diu que és una població industrial de Bélgica. Impressions del viatge i la indústria, diu que ara va cap a Alemania: "Cuando tenga el gusto de abrazarte te contaré mil cosas de mi deliciosa estancia en París donde he tenido ocasión de ver muchos "curas" y "pissarrins"(?) y entre los últims al Conde de Montemolín y a Cabrera a quienes fuí presentado..."

/ A Ramon Freixas de José Tamarit des de Málaga del 13 de novembre de 1859. No hi és per temes militars sinó de negocis, però: «El día que llegamos a ésta encontramos dies mil hombres para marchar en la guerra, el general Prim esta tarda entrará en ésta de Málaga con su regimiento y la hora menos marcharán por África porque van lleando muchos vapores por el transporte de ellos».

/ Carta d’Antoni Maria Fontanals a Artigas, Freixas, Álvarez y Parés, des de Madrid (C/ Príncipe, 6. pral.) del 15 de novembre de 1859. Contesta a una carta que li van enviar demanant pel tema dels jutjats [cal pensar que era el tema del trasllat de la capital del partit judicial de Vilafranca a Vilanova], els diu que col·laborarà però necessita que li diguin «...en que versaba, poco más o menos, el contenido del expediente que se formó: en qué fecha se hizo: a qué ministerio fue presentado: quién cuidó fue encargado de presentarlo...»

Epistolari de la família Freixas (XIII)

 Cartes diverses (1836- 1854)

/ De Josep Ferrer des d'Agen (França) a Ll. Freixas, de Vilafranca, del juny de 1836. Li diu amic i li dona el condol per la mort d'una "parienta" a Can Freixas. Explica com és França, com és Tolosa i Burdeus, diu que està a França per motius particulars i per recobrar la salut. Diu que França està molt arreglada i desenvolupada, ell està a Perpinyà Agen.

/ De Juan B. Lleó del Vendrell, a Ll. Freixas 16 de juny de 1836, lloguer i censos de terres.

/ De Joaquim a Ll. Freixas, 11 de gener de 1837. El que escriu diu que es vol casar, que li demani diners a l'oncle.

/ De Josep Ferrer des de Barcelona, del carrer d'en Xuclà, a Ll. Freixas del 18 d'agost de 1838. Diu que el bisbe li demana que torni a exercir de degà ("dean"), li demana la seva opinió i la del seu cunyat Jorge.

/ Carta en dos plecs, signada José M. Cambronero amb membret de la Diputación Provincial de Barcelona, del 8 d'octubre de 1838, adreçada a Ll. Freixas, Antoni Torres i Joan Romeu, reprodueix un ofici del capità general de 15 de setembre de 1838 on es diu "Precisando de recurrir a nuevos impuestos para dar pan al soldado y sostener la disciplina en el ejército tan esencial para combatir las huestes aanemigas..." Diu que nomenen interventors de la "Comisión Subalterna de amortizaciones".

/ D'Almirall al seu amic Ll. Freixas des de Madrid del 9 de novembre de 1838, és a les Corts, explica la situació política, els exaltats i las por de bullangues "Vosotros que os halláis en medio de la guerra civil y sentís más de cerca que en esta sus graves males..." Li diu que veu que s'ha traslladat a Vilafranca amb algunes famílies que van emigrar l'any passat fet que vol dir que "habrá tranquilidad en esta villa".

/ A Ll. Freixas de Santa Oliva de 12 d’agost de 1840, en català, signat Josep Bolet, contesta a una reclamació sobre la venda d’un tocino (porc?) de la hisenda dels Freixas a Lligamosques, diu que va donar els diners al recaptador de Font- rubí, un tal Cristòfol Comas.

/ Carta de Jacinto Pujó de Barcelona, de 22 d’agost de 1840 a Ll. Freixas, li ofereix un llibre d’actes de l’heretat i terres de Lligamosques de Manuel Fontanilles, amb 20 o 22 protocols del 1600.

/ A Ll. Freixas del Vendrell, Fèlix Carbonell 13 de setembre de 1842, en català, un amic al que anava a veure va caure de l’escala i està impossibilitat, el nebot li demana que el visiti.

/ A Freixas de Fèlix Carbonell del Vendrell el 18 de maig de 1844. En català. L’oncle demana que vingui el metge Rabella de seguida per resoldre els seus problemes de salut.

/ A Ll. Freixas, de Barcelona, 16 de novembre de 1844, de Francisco Jordana, diu que Freixas està en possessió dels bens de Josep Fustangueras i Ramon Freixas de l’Arboç, que té dos censals a favor de la causa pia fundada per Andrés Marrugat i que està al seu càrrec, ha de pagar les pensions dels dos censals des de 1801 i 1806 fins al dia.

/ A Ll. Freixas, en català, del Vendrell del 25 de gener de 1845, de Fèlix Carbonell, comunica que el capellà s’està morint. [Es refereix al seu oncle Josep Freixas, prevere al Vendrell. Vid. epistolari (II)]

/ A Freixas de Fèlix Carbonell del Vendrell el 25 de gener de 1845, en català, que el seu oncle ha estat extremunciat, que hi vagi de seguida.

/ Del Vendrell, de 23 de juliol de 1845, d’una persona que ocupava una habitació al Vendrell, habitació que li va deixar el seu oncle, el capellà; signa Francisco Romeu, vicari, en Freixas li va demanar que hi havia dins de l’habitació i ell diu que era buida quan li van deixar ocupar.

/ Carta de Font, de Vilafranca, del 18 de novembre de 1845, a Freixas que està a Barcelona, al carrer de Basea, 12, primer pis. [encara porta aquest nom avui, paral·lel al d’Abaixadors i perpendicular al de l’Argenteria], sobre les quintes.

/ Una carta del 8 de desembre de 1845 a Lluís Freixas de la seva germana [suposem que era Joaquima Freixas Mascaró que es casaria amb el notari Francesc Ignasi Solà], li pregunta que quan desocuparà la casa que és d’ella un cop morta la seva mare, ja que li va dir que la desocuparia passada la verema, però no saben si era la casa de Vilafranca.

/ Una carta de Lluís Freixas de Vicenta Freixas des de Vilafranca el 13 de desembre de 1845 reclamant-li els drets de la seva filla menor sobre els bens de la família Freixas disposats per la seva mare que havia mort aquell mateix any. Vicenta Freixas era germana del corregidor i per tant, tia de Lluís Freixas Mascaró.

/ Una segona carta de Vicenta Freixas a Lluís Freixas de data 26 de desembre de 1845 en la que li demana 1.000 rals en nom de la seva filla menor pels bens de la casa Freixas que li corresponen, també li reclama 500 rals del patrimoni de l’oncle Josep Freixas, el prevere de l’Arboç.

/ A Freixas de la seva cosina Teresa Batlle Freixas des de Tarragona el 14 de juliol de 1846, copia la carta o una altra de semblant de Pere i Antoni Batlle, aplegada amb anterioritat, li pregunta com pot cobrar. Li va reclamar ja en una carta anterior.

/ Carta a Lluís i Joaquim Freixas des de l’Havana, gener de 1846 (no indica dia) signada Pere Batlle i Antoni Batlle sobre les disposicions testamentàries de repartiment de l’oncle, el prevere Josep Freixas: “...habrán procedido sin estrépito judicial, con la mejor buena fe y armonía, así como también la pequeñez del legado. omitimos de remitir un poder legalmente autorizado de que aquí cuesta más de lo que habíamos de percibir en su virtud”. Indica que li lliurin el que li pertoca a la seva germana Teresa, que són 20 lliures cada un.

/ De Tarragona, del 23 de juliol de 1846, signat «de Córdoba» [sembla cognom] amb membret de Tarragona, Intendència de la província sobre uns pagaments i tràmits que havia d’haver fet l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys.

/ A Freixas de la seva cosina Teresa Batlle Freixas de Tarragona el 20 d’agost de 1846 sobre el llegat de l’oncle rector, inclou la còpia de la carta de Lluís i Joaquim Freixas des de l’Havana, diu que Lluís Freixas devia ser a l’Arboç i per això no va rebre la carta a Vilafranca, diu que contesti posant al sobre «Pablo Altés, contador del Hospital Militar. Tarragona» [Devia ser el seu marit], sobre el llegat del prevere Josep Freixas a Teresa Batlle Freixas, és una carta anterior conservada en aquest mateix lligall i no identificada. [Han de ser Lluís Freixas Mascaró (1796- 1887) i el seu fill Joaquim Freixas i Miret (metge, mor abans de 1957). Van anar a Cuba?]

/ De Teresa Batlle, la cosina de Lluís Freixas, des de Tarragona el 2 de setembre de 1846, d’un pagament que ha de fer.

/ A Freixas des de Tarragona de Párraba (?) del 27 de febrer de 1847, sobre un negoci a Sant Jaume dels Domenys.

/ A Ll. Freixas de Barcelona de data 14 d’octubre de 1847, de Sebastià Soler, demana la partida de defunció del prevere Francisco Soler traspassat el 1810, així com el testament, li dóna dades.

/ A Ll. Freixas de Tarragona Lluís Sardà i Borràs de l’11 de novembre de 1847, gestions a l’Ajuntament de l’Arboç.

/ A Ll. Freixas, del Vendrell de 18 de desembre de 1847, Fèlix Carbonell que li ha pagat algunes quantitats.

/ A Ll. Freixas de Lluís Sardà i Borràs, de Tarragona, del 20 de desembre de 1847 sobre un pagament de la contribució territorial de l’Ajuntament de l’Arboç que era objecte d’un plet amb l’Administració de Contribucions.

/ Contestació de Freixas a Una carta de Baldasano de 21 de juny de 1851, justificant-se econòmicament.

/ De Jaume Mañé de l’Arboç a Freixas de 30 d’octubre de 1852, informa que s’ha presentat el comprador de vi Pau Bernat, de Bellvei, i diu que comprarà el vi a 70 rals la càrrega, las meitat de la hisenda de Lligamosques i l’altre meitat de la de l’Arboç.

/ De Joan Escofet de l’Arboç del 24 d’abril de 1853, en català, li ofereix comprar-li el vi a 17 ptes [la càrrega?].

/ De Josep Alcover a Ramon Freixas des de Barcelona del 19 de juliol de 1854. Comenten temes universitaris, llibres i apunts, de com Barcelona està tranquil·la però hi ha tropa a la plaça de la Constitució amb dos canons a cada cap de carrer. [la plaça de la Constitució, a Barcelona correspon a la plaça de Sant Jaume]

/De Lluís [Freixas?] que és a la casa del Font [o Pont] del 29 d’agost del 1854 (?).

/ Carta de Rabella des de Vilafranca a Ramon Freixas, del 30 de setembre de 1854, es refereix a la situació de còlera a Vilafranca, que s’havia de cantar un Te Deum però s’ha ajornat una setmana perquè encara hi ha gent amb còlera. «Milá, D. Manuel y família está en ésta, porque el Sella- blanch está enfermo». [Cellablanc?, renom]

/ A Ramon del seu pare Lluís [Freixas] des de Vilafranca del 3 de novembre de 1854. Demana informació sobre les classes que fa a la universitat [de Barcelona?]

/ De José Alcover a Ramon Freixas de l’11 de novembre de 1854. Explica l’arribada a Madrid que estava de gala, amb la guarnició formada al carrer d’Alcalá i el Prado, va assistir a l’obertura de les Corts i va anar al Teatre Real, diu que l’endemà s’obre el curs al Real Instituto, al Ministerio de Fomento. N’Alcover estava a la calle de los Leones, 2, cuarto principal. [Sembla que es tracta de Josep Alcover Martí (1764-1859). Vid. Sancho París, Daniel 2021. Els Alcover de Vilafranca del Penedès: de pagesos a ferrers i de ferrers a propietaris, als segles moderns i contemporanis. A Del Penedès, n. 37. IEP. El carrer "de los Leones" va desaparèixer amb la construcció de la Gran Via madrilenya].