UNA
DATA HISTÓRICA
És
clar que no podíem començar d'altra manera que invocant l'antiga Olerdulae, que
és, en gran part, la mare espiritual i civilitzadora de tot el Penedès, dels camps
i els homes que s'estenen als peus de l'alt cim. Com les antigues pedres,
records d'un passat mai oblidat, així voldríem que fos aquesta humil publicació
que ara s'estrena: oberta a les amples terres penedesenques, com la rosa dels
vents que ens envolten.
Podríem
qualificar de data històrica aquell 2 d'agost de 1926, en què va inaugurar-se
la I Exposició d'Art del Penedès, marcant, amb l'abraçada de tots els pobles d'arreu
el nostre Penedès, un moment transcendental. Va ésser precisament en aquesta
jornada d'obertura quan el Dr. Estalella va remarcar, en una conferència admirable,
el sentit de tots aquells actes:
"
La comarca és la terra. Per sobre d'ella passen, deixant-hi rastres fonedissos,
sis esdeveniments humans com les nuvolades passen per l'aire. Ella perdura.
Diferents generacions d'homes n'hauran llaurat els camps, encastellat els cims,
poblat les planes. A través de segles, les fronteres polítiques l'hauran
recorreguda de dalt a baix, i d'esquerra a dreta, sense arribar-hi a deixar ni
la senyal que la vora de Tonada deixa a la sorra de les platges".
Aquella
I Exposició d'Art del Penedès va constituir no sols una trobada d'artistes i intel·lectuals
penedesencs, sinó un abandonar la torre de marfil i anar a rencontre de la
comarca, a la recerca de les pures essències de la tradició, com va ésser, sens
dubte, l'exposició d'art antic que Mossèn Trens va preparar buscant i recollint
per tot arreu les obres artístiques que el poble guardava. I va ésser també un
obrir-se als penedesencs mostrant el millor de cadascú en les sales d'art
modern que havien estat disposades sota I ‘experta direcció d'En Miquel
Utrillo.
Tot
recordant les paraules d'En Josep Estalella en pro de l'Institut d'Estudis, i
els singulars esforços d'aquell grup d'homes que varen fer possible I
‘esdeveniment històric, social i cultural que fou la I Exposició d'Art, obrim
ara les senzilles planes d'aquesta publicació a tots aquells esperits inquiets
que treballen per fer viable aquell antic anhel que exposava ja el Dr.
Estalella: l'Institut d'Estudis Penedesencs, alguns del quals -membres de la
Comissió Pro-Institut- honoren ja les nostres pàgines amb la seva signatura.
Per
descomptat que “Olerdulae” vol ésser un portaveu obert als treballs i les
inquietuds culturals i artístiques que brollen en el Museu i en tot Vilafranca.
Tots els esforços van destinats a treballar per la nostra Vila i per tot el
Penedès, esperant ésser ben rebuts i poder aconseguir una periodicitat
constant. Naixem amb humilitat, però coneixent, alhora, l'extraordinari llegat
cultural de la nostra terra, que ens obliga a una superació constant.
Primera capçalera de la revista "Olerdulae" del Museu de Vilafranca, creada pel vilafranquí Fèlix Sellarès Valls.
LA
I EXPOSICIÓ D'ART DEL PENEDÈS BALANÇ D'UN MOMENT HISTÒRIC
No
sabem ben bé de qui va sortir la idea de fer cada any una exposició d'art a una
població diferent del Penedès. El que és ben cert és que en la crònica[1]
afirmava Josep Armengol: "Aquestes exposicions aplegarien en mutual esforç
totes les valors de l'art i de l'intel·lecte de les contrades penedesenques per
tal de menar-les a una tasca ineludible: la reconstrucció de la comarca."
Sigui
com sigui la veritat és que homes del món de la cultura d'arreu del nostre Penedès
es varen aplegar per tal de fer possible l'exposició: hi havia gent de
Vilafranca, com el Dr. Estalella, mossèn Trens, en Jaume Valero, en Pere Mas i
Perera, en Manuel Benach i molts d'altres; de Sitges hi havia en Miquel
Utrillo, en Josep Carbonell, etc.; de Vilanova N'Enric-Cristòfor Ricart (que va
fer el gravat del cartell anunciador que reproduïm a la portada) i d'altres, i
del Vendrell, En Josep Ramon (que va editar el llibre commemoratiu d'aquesta I
Exposició),. etc.
Podem
dir que, gràcies a I ‘entusiasme i voluntat d'una bona colla de persones i a l'aportació
generosa de diners per part d'altres, es va poder portar a terme l'ambiciós projecte,
que tampoc no hauria estat possible sense l'oferiment de l'antic palau del
Marqués d'Alfarràs.
Sota
la direcció del Dr. Trens es varen instal·lar les sales d'art antic, en les quals es recollien un total de 227 peces, la major part
dels segles XVIII i XIX, encara que ni havia algunes de molt antigues. Podem
destacar especialment les següents: cinc restes del segle III (vda. Batlle), dues
destrals neolítiques (Joan Canyelles), un retaule gòtic català de l'any 1459 (família
Milà i Fontanals), 26 destrals neolítiques (A. Massanell), un mosaic policrom
romà del segle III (Mn. Josep Sala). També hi havia una bona mostra d'art
popular, com ventalls ("vanos"), rosaris, mocadors, etc. No cal
ressaltar la gran importància que va tenir l'exhibició i catalogació de totes aquestes
peces d'art, moltes de les quals van desaparèixer durant la guerra, d'altres es
conserven en museus, especialment en el de Vilafranca.
En
Miquel Utrillo es va encarregar de la direcció de les sales d'art modern on s'exposaven
164 peces d'artistes d'onze poblacions penedesenques, entre les quals podríem
destacar: puntes de l'Arboç, de Rosa Font, natura morta de n’Alfred Sisquella,
en J. Parellada de Sant Sadurní va presentar algunes obres d'orfebreria; de
Sitges hi havia quadres d'En Ramon Casas, En Josep Carbonell, en Miquel Utrillo
i molts d'altres; també presentaren obres els vilanovins Alexandre de Cabanyes,
Francesc Domingo, Joaquim Mir, Enric C. Ricart, i encara molts més. De
Vilafranca hi havia treballs en ferro forjat d'en Ramon Català, joies d'en
Josep Guasch, quadres d'en Jaume Valero i d'altres.
Al
mateix temps, es va organitzar una secció bibliogràfica, que constava d'un recull
de temes vilafranquins o relacionats amb Vilafranca, tant d'obres d'escriptors locals
com d'altres impreses a la nostra vila, encara que llavors ja es va fer
constar que hi havia obres definitivament perdudes. La primera peça catalogada
en aquest interessantíssim recull era una relació, impresa a Barcelona pels
Ferrer, de les festes que tingueren Hoc a Vilafranca, el 1677, quan Joan-Josep d’Àustria,
germà de Carles II, fou nomenat primer ministre. Hi havia també els primers
fulls editats a Vilafranca per en Francesc Vilalta I ‘any 1791. Treballs de la
impremta de Pere Alagret, "callejón de la Plaza del Aceite, al lado de la
iglesia de los Dolores", de l'any 1868. I molts d'altres de posteriors. El
periòdic més antic que es va exposar era "El Eco del Panadés" de
l'any 1865. Hi figuraven també exemplars de molts altres. Finalment, es va
presentar un recull de goigs, el més antic dels quals era, segurament, els
Goigs de Sant Félix, impresos a Barcelona per Pere Marti, l'any 1733. Encara es
va fer un petit recull de gravats d'estampes de Sant Félix, Sant Magí Gloriós, Alabances
i Peticions de Sant Ramon de Penyafort, un gravat del mateix Sant, i una col·lecció
de 586 boixos de la Impremta Alagret.
Relacionat
amb tot això, el Dr. Manuel Trens va publicar per aquells dies ais "Quaderns
mensuals d’Acció" de l'any 1926 una "Iconografia de Sant Félix",
sobre les representacions de Sant Félix en estampes i goigs.
El
dia 22 d'agost tingué lloc l'obertura de l'Exposició amb la dissertació del Dr.
Estalella sobre el tema: "Avant-projecte d'uns Estudis penedesencs".
Un cop acabada aquesta, el mateix Doctor declara oberta l'Exposició. La sala de
la biblioteca era el lloc destinat a servir de sala de conferències, encara que
moltes vegades va ser insuficient, a causa del nombrós públic.
El
dia 26 d'agost donà un concert de violi la senyoreta Bové, i tot seguit, en Jaume
Valero va fer la seva conferència entorn del tema: "Els límits geogràfics del
Penedès". Ell era, sens dubte, el més indicat per parlar d'aquest tema, ja
que feia temps que es venia dedicant a l'estudi geogràfic del Penedès, i havia publicat
a la revista "Penedès" una carta geogràfica de la nostra comarca.
El
29 va celebrar-se l'àpat dedicat als expositors, que fou presidit per l'eminent
pintor Joaquim Mir, i en el qual es pronunciaren nombrosos parlaments al moment
del brindis. Acabat el dinar, hi va haver una exhibició folklòrica davant el local
de l'Exposició que va ésser dirigida per en Jaume Valero, que era administrador
de la Festa Major d'aquell any. Després una cobla va tocar sardanes al pati.
Pau
Casals va donar un extraordinari concert al Teatre Principal el dia 1 de
setembre. El dia 2 tingué lloc una sessió de ballets catalans, que anà a càrrec
del Foment Sardanista Vilafranquí. Després, Mn. Trens donà la seva conferència:
"Els factors de la producció artística", "... dissertació que
fou un acabat estudi de les causes de l’eixorquia artística de
Vilafranca i de molts llocs semblants, 1 de la manera de remeiar-les."[2]
Per
a l'acte de clausura de l'Exposició, dia 5 de setembre, s'havia anunciat una conferència
a càrrec de Francesc Pujols, però per un malentès, aquest no va comparèixer, i
el Dr. Estalella va improvisar un parlament sobre el mateix tema de la seva conferència
inaugural. El treball d'en Francesc Pujols va ésser editat en el llibre commemoratiu
d'aquesta I Exposició sota el títol: "Influència de Vilafranca del Penedès
en la Catalunya Moderna".
A
més de tot el ja exposat, que no va ésser poc, la I Exposició d'Art del Penedès
va constituir un ver estímul a posar en pràctica projectes com
1'"Associació de Música", el "Centre Excursionista", l’”Orfeó
Vilafranquí", el "Foment Sardanista", juntament amb el
"Grup folklore" i l’"Escola d'Art". Malauradament, l
‘adveniment de la dictadura de Primo de Ribera va truncar molts d'aquests
projectes i, fins i tot, la mateixa continuïtat de les exposicions d'art.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada