Treball signat Josep Maria Llantet a "del Penedès" n. 23. 2010.
Josep
Esteva Sala, nascut a Vilafranca el 9 de desembre de 1870, era fill
de Josep Estevai
Bertran, de Sant Pau d’Ordal, del que en consta l’ofici de boter
(“cubero”) i de la vilafranquina Josefa Sala i Molins; els avis
paterns eren Pau Esteva, pagès i Maria Ribas, de Sant Pau d’Ordal,
els avis materns eren vilafranquins, el cafeter Miquel Sala i
Raimunda Molins. Josep Esteva Sala va ser fill únic, volem creure
que, com era habitual, va realitzar l’aprenentatge en l’àmbit de
les arts gràfiques en algun dels tallers que en aquell moment
funcionaven a Vilafranca. El 1891, amb tan sols 21 anys, es va
establir pel seu compte, així consta a partir d’aquell anyii
i a la plaça de la Constitució 13 com a “impresor con prensa
movida a mano” al costat de Miquel Claret Bofill, a Parellada 18;
Pere Alagret i Vilaró al carrer de la Cort 3; i Antoni Comas Elias
situat al carrer de la Font 12, tots tres sota el mateix epígraf,
tot i que Alagret cotitzava també en un altre epígraf per editar
“El Labriego”.
Josep
Esteva es va casar als 26 anys, el 25 de novembre de 1896, quan el
seu pare ja era mort, ho va fer a Santa Maria, de mans de Mn. Pere
Garriga, amb Madrona Romagosa i Sivillà, de 22 anys, nascuda a
Vilafranca, filla del comerciant vilafranquí Albert Romagosa Fabré,
qui amb la seva esposa Pelegrina Sivillà i Montserrat, tots dos
fills de Vilafranca, regentaven un establiment de plats i olles (i
palmons per Rams, tradició que heretaria l’establiment de cal
Pepito Esteva), al número 24 de la plaça de la Constitució.
Aquell
1896 del casament en Josep Esteva consta també als llibres de
registre parroquial com a impressor. L’obrador d’arts gràfiques
tenia entrada per la banda del darrera, a la placeta sota el campanar
de Santa Maria, amb accés com a botiga a la plaça de la Constitució
13. La primera factura que hem vistiii
es del 29 d’octubre de 1899. L’indret va ser conegut aviat com a
Cal Pepitu (o Pepito) Esteva i de les seves minerves va sortir durant
dècades la premsa conservadora i clerical vilafranquina, des
d’”Acció Catòlica”, abans i després de la guerra civil, fins
a “Panadés”, després “Penedès” durant dècades i amb
posterioritat els primers mesos de “La Voz del Penedès”, a les
darreries dels anys setanta.
Mossèn
Trens va retratar Josep Esteva Sala en una de les seves estampes
costumistesiv
tot remarcant que la minerva d’aquell impressor treballava el just
per fer bullir l’olla perquè l’home es delia per dedicar el seu
temps als altres, a les empreses decoratives de la vila i la
parròquiav,
a la vegada que va ser la botiga que va comptar amb la primera
bombeta elèctrica, i el primer que va tenir una ploma estilogràfica
a l’aparador. De l’establiment de ca l’Esteva Trens recordava
també la tertúlia permanent que s’hi desenvolupava mentre
l’impressor anava fent la seva via amb la premsa o les caixes de
tipus. La seva labor més memorable era, però, la de trobar
administradors de la Festa Major de sant Fèlix quan els temps eren
poc favorables i les evidents les dificultats econòmiques (de les
que els administradors havien de respondre si no quadraven els
comptes), i quan no hi havia altre remei ell mateix entomava el
càrrec, era l’administrador d’urgència o administrador de
recanvi.
El
matrimoni de Josep Esteva Sala i Madrona Romagosa va tenir un primer
i únic fill, el Josep, nascut el 25 d’abril de 1899, a qui va
batejar a Santa Maria Mn. Josep Planas. Quatre dies més tard la
mare, de 25 anys d’edat, moria, possiblement a conseqüència del
part. El 27 d’octubre de 1913 Josep Esteva Sala es torna a casar,
ell té 42 anys, la nova núvia és Josefa Amorós i Bages, soltera i
vilafranquina (de la parròquia de la Trinitat) de 23 anys, filla del
vilafranquí Antoni Amorós Guasch i de Josefa Bages Olivella, de
Guardiola de Font- rubí. D’aquest segon matrimoni neix una única
descendent, Madrona Esteva Amorós el 16 de setembre de 1914, li fa
de padrí de bateig el seu germanastre Josep Esteva Romagosa, qui tot
i tenir quinze anys ja consta en el registre parropquial com
impressor. La pubilla es casarà el 19 de gener de 1935 amb Antoni
Solsona Ferrer.
És
prou coneguda la línia de pensament conservador i clerical de Josep
Esteva Sala que continuaria el seu fill, de manera que la
possibilitat d’accedir a un important conjunt de factures
conservades a l’arxiu de les Parròquies de Vilafranca (APV) en el
fons de la Junta d’Obra de Santa Maria ens permet resseguir el
treball en arts gràfiques de l’establiment a través de les
capçaleres del paper de factures, de clara inspiració clerical.
El
primer document que hem vist (doc. 1) és del 1899 i encapçala
l’albarà de lliurament la indicació “Impremta del Sagrat Cor de
Jesús de Joseph Esteva i Sala. Plassa de la Constitució, 13.” El
segon document (doc. 2), de l’any 1901 presenta una ornamentació
ben diversa, centrada en els colors de la bandera espanyola, tot i
que utilitza la llengua catalana “Impremta Joseph Esteva”. El
1903 (doc.3) ha tornat a imprimir una capçalera nova, a la que ara
ha incorporat una orla de pàmpols i en destaca que ha rebut el premi
de la medalla d’or, medalla referida a l’exposició comarcal del
Penedès de la Lliga Industrial i Comercial de Vilafranca, que
reprodueix a una i altra banda el nom de l’empresari amb la
indicació “Impremta y encuadernació de...”
El
1905 (doc.4) un nou disseny amb notes bàquiques de fulles de pàmpol
i el 1907 (doc.5) la capçalera és molt més simple, però el
contingut d’ambdues factures o albarans de lliurament ens permet
reblar una altra de les característiques de l’establiment, el que
durant anys fornís a les famílies vilafranquines de palmes i
palmons per als infants.
Manuel
Trens recordava els darrers anys del Pepitu Esteva al seu obrador:
“El taller catacumbal del nostre impressor, la seva botiga i la
seva llar s’escorregueren en una estancada normalitat on anaren a
podrir-se les seves millors il·lusions. Enmig d’aquesta sensatesa
pública i privada, la persistència romàntica del Pepitu ja donava
la impressió de l’home entossudit a construir una fàbrica a
l’estil barroc”vi.
Josep
Esteva Sala moriria el 20 de desembre de 1939, als 69 anys d’edat,
entre els seus darrers treballs, evidentment amb la col·laboració
del seu fill, cal fer constar una edició clandestina, una novena a
Sant Fèlix impresa el 1938 en plena guerra civil.
ii
Registre de Matrícula de Contribució Industrial de l’Arxiu
Municipal de Vilafranca (ACAP)
iiiPV.
Lligalls de la Junta d’Obra de Santa Maria, catalogats com a B-27,
el que hem consultat porta la indicació exterior “Santa Maria.
Vilafranca del Panadés. Comprovants dels comptes d’obra” i
conté rebuts i factures cosits cada any del 1897 fins el 1908.
iv
Manuel Trens El administrador de
recambio a “Acción Católica”,
Extra de la Festa Major, agost del 1945. Originalment escrit en
castellà posteriorment el traduiria i amb el títol El
Pepitu Esteva l’acolliria al volum
Vilafranca senyora vila.
Arts Gràfiques Vilafranca, 1964. Les notes que esmentem corresponen
a la segona edició Vilafranca senyora
vila i altres proses. Vilatana.
Vilafranca 1990.
