Rodolf Llorens cronista de cinema

 Publicat a la revista "Casal" n. 173. Primavera 1999

Nascut a Vilafranca el 1910, fill del cafeter del Casal, Rodolf Llorens es va llicenciar en filosofia a la Universitat de Barcelona i va exercir com a professor a l'institut d'Olot. Tot i això, van ser les activitats literàries -des d'«helix» fins a «La ben nascuda»- i polítiques les que més es van avenir al seu caràcter de natural inquiet i polèmic, fins que el resultat de la guerra el va portar a terres americanes on, entre constants activitats sovint relacionades amb la cinematografia -a Mèxic va exercir com a productor de films de la sèrie B, generalment de caràcter lacrimògen i passional-, va donar alguns dels seus treballs més significats, entre els que destaquen la segona i tercera edició revisades de «La ben nascuda» i especialment «Com has estat i com som els catalans», llibre recentment reeditat per l'Ajuntament de Vilafranca en record d'aquell singular escriptor i pensador que va morir a Caraques el 1985.

El setembre de 1931, juntament amb el seu inseparable amic Pere Grases, va participar en l'aventura del tirar endavant la «Revista del Casal de "La Principal"» on, a més de col.laboracions concretes, hi va exercir com a cronista de la programació de cinema, tasca de la que us n'oferim unes mostres.

  Rodolf Llorens Jordana

 «CINEMA

 »Ha començat la temporada nova. la passada, malgrat ésser la de la invasió de pel.lícules parlades la majoria de les quals no tenien aquell mínim de dignitat que s'ha d'exigir a tota obra d'art, ens permeté de veure films bons que, entre els tres cinemes vilatans, farien una llista ben nodrida.

 »Pels títols que havia anunciat, havíem augurat al casal un nombre més crescut de pel.lícules bones. Però, tot i tenint els cartells uns pila de temps, van deixar-se de fer films importantíssims.

 «No és pas demanar res de l'altre món que ens els donin aquesta temporada.

 »Tanmateix, sembla que ja hi ha aquesta intenció: per de prompte, es debuta amb: «Intromisión» i «Con Byrd en el Polo Sur».

 »Per a aquesta temporada podem senyalar com a interessants els següents films que la tongada passada es feren a Barcelona: «Los muelles de Nueva York», «Caín», «La fierecilla domada», «Premio de belleza», «La mujer que amamos», «La aldea maldita» (un dels films espanyols que ens honoren, un magnífic esforç de Florian Rey), «La última compañía», «Liliom» (cal recomanar que es doni tota, a Barcelona sols se'n donà un tros, i el millor ho tragueren), «Paraisos peligrosos», «Canción de amor» (ressorgiment del cinema italià, d'una obra de Pirandello), «Sevilla de mis amores» (dirigida i feta per Ramon Novarro), «Le spectre verd», «Fiel a la escuadra», les dues de Greta Garbo dirigides per Clarence Brown, «Romance» i «Anna Chistie», l'original film «Melodía del mundo» de Walter Ruttmann i l'únic film japonès que corre per ací «Yedo».

 »Els cinc films soviètics: «El expreso azul», «El crucero Potemkin», «La madre» (tots, del més formidable que hi ha), «Ygdenbú, el gran cazador», «Turksib» (documental).

 »I no cal dir «Aleluya» i «Las luces de la ciudad» (de Charlot) que junt amb «Sombras blancas» i «Soledad», són films cars que no es poden demanar avui com avui».

                                                R.LL.

(Revista del Casal de "La Principal" Núm 1. Setembre 1931. Pàg. 10.)

 

 

 «CINEMA

 »Només podem consignar, dels films passats aquesta mesada en el nostre local: «Marruecos» del famós director Joseph von Sternberg (autor dels grans films: «La ley del Hampa», «La Redada», «Los muelles de Nueva York» i d'«El mundo contra ella»; del film esguerrat «El ángel azul» i la bestiesa «La última orden»). En «Marruecos» hi ha tres artistes formidables: Marlene Dietrich, Gary Cooper i Adolphe Menjou, el treball dels quals és el que fa de «Marruecos» un film apassionant.

 »Entre les pel.lícules passades en primer terme: «Ronda Nocturna» que és ben digna d'acompanyar els millors films del gènere policíac. També han passat Adolphe Menjou i Bebé Daniels, artistes que sempre fan de bon veure. I una Constance Talmadge que ja no és tal en fer films que hom diu dramàtics.

 »Entre els films que s'anuncien: cal vetllar el dia de la projecció, a més de «Las luces de la ciudad», d'«El crucero Potemkin» i de «tabú». No es tracta de films simplement bons sinó d'obres capitals de la cinematografia».

                                       R.LL.

 (Revista del Casal de "La Principal" Núm 3. Novembre 1931. Pàg. 48.)

 «CINEMA

 »Aquest mes l'encert ha acompanyat l'empresa del Casal.

 »Difíclment hi haurà una altra mesada amb un seguit de films de la categoria i fama d'«El Crucero Potemkin», «Las Luces de la Ciudad», «Las calles de la Ciudad», «El Angel Pecador», «Tabú» i «Mendigos de la vida».

 »Tot això completat amb alguna pel.lícula de William Powell i George Bancroft.

 »I dibuixos sonors encertadíssims.

 *  *  *

 »Encare recordàvem aquell final d'«El Circo» en què Charlot, sempre negat per realitzar els seus amors, els més perfectes, posa la noia als braços del seu rival. La seva falsa alegria és un prodigi. El circ marxa i el pobre Charlot queda en el centre de la circumferència que ha deixat la pista. Allí, de mica en mica queda sol. Sol amb una estrella negra de paper. I uns quants saltirons que ens fan més cop que una col.lecció de llagrimetes i gemecs dels més seleccionats.

 »Encara recordàvem aquest final quan amb «Las Luces de la Ciudad», Charlot se supera en causticitat. Aquest final és la cosa més brutal que s'ha realitzat en cinema.

 »Aquest film, Charlot per força tenia de realitzar-lo. Temps ha que pressentíem que Charlot és un amor estupend, però que només una noia cega a les coses externes podia acceptar-lo.

 »Charlot és per a veure. És cinema. No per a comentar-lo: proveu de comentar les seves coses i caureu en la carrincloneria més autènticament literària. Per això val més plegar. En tot i que la temptació és molt forta.

 *  *  *

 »Entre les represes hi ha una versió d'«El Conde de Montscristo».

 «Val la pena de recordar que una adaptació precisament d'aquesta novel.la fou el que originà la Meca de la Cinematografia: Hollywood.

 »El 1908 el coronel William N. Selig, de Xicago, cercava un escenari apropiat per a la versió que preparava d'«El Conde de Montecristo». Arribà a "Los Angeles" el lloc més deliciós i pintoresc de les costes californianes; i hi filmà les escenes de mar. Encantat de les seves condicions cinematogràfiques, hi tronà a filmar altres pel.lícules. Prompte s'estengué la fama de les excel.lències de la seva atmosfera i clima; i al cap de pocs anys s'hi reunien les principals cases productores de Nord-Amèrica.»

                                           R. LL.

 (Revista del Casal de "La Principal" Núm 4. Desembre 1931. Pàg. 64.)