Publicat com a carta al "3 de Vuit" del 16 de juliol del 2021
La notícia del malaurat traspàs de Joan Domènech, de renom “Fusteret”, el fill de la Paca de Torrelles de Foix, ens evoca records d’un temps de joventut al costat d’aquest personatge singular que va ser el Joan, per a tota una colla de torrellencs una mena de germà gran, amb un esperit jove, disposat a tirar endavant tota mena d’iniciatives a favor del poble amb la condició de no quedar mai a primera fila, discret, senzill i humil com era.
Fuster de professió, d’aquí el renom, en Joan es va formar en els anys de primera joventut amb mossèn Pou en l’etapa d’aquest com a rector de Torrelles i des de la seva tràgica mort va conservar tota mena de documents, imatges i records d’aquell capellà jove i emprenedor. En l’època que vaig conèixer el Fusteret, als anys setanta, seguia sent un col·laborador entusiasta en totes les iniciatives de la parròquia, llavors al costat de Mn. Julià Altet, també malauradament traspassat. Albert Parellada recordava la setmana passada en aquestes pàgines tantes iniciatives en les que el Joan havia participat, però per alguns la imatge més autèntica i inesborrable és la d’aquells bordegassos que a l’estiu ens entaforàvem al Seat 600 del Fusteret i fèiem camí fins algun indret del Pirineu on poder plantar la tenda al costat del riu i de bon matí començar a pujar muntanya.
Joan Domènech en una imatge dels anys setanta.
Són temps que no tornen i ens deixen el record enyoradís d’una persona que havia estimat Torrelles de Foix per damunt de qualsevol altre indret. Senzill de tracte, absolutament generós i humil, obert sempre a totes les iniciatives, la joventut permanent del seu esperit va acabar per no poder amb la malaltia amb la que lluitava des de feia anys. Potser es mereixeria que l’Ajuntament de Torrelles dediqués un carrer, una font o un camí a la seva memòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada