Davant les dificultats bancàries per fer transferències al compte del Centre Català de Caraques, hem decidit donar suport a la campanya del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.
Una llibreta del 1915
Continuem la transcripció d’una llibreteta de petites dimensions 10’5 x 15’5 cm. 48 pàgines escrites amb ploma per una banda i 19 pàgines a l’altra banda. Amb la data 27 de gener del 1915 a la coberta, una família penedesenca ens l’ ha fet a mans, l’ atribueixen a la generació dels seus avis. Es tracta d’un recull de dites de caire popular sobre la temàtica escatològica i altres transcripcions de dites populars que considerem prou interessant per donar a conèixer i de les que no n’hem trobat referència publicada. Sembla que no té a veure amb el popular Virtuts del cagar, quadernet signat per Macari Cagané del que en consten edicions del 1873 a la impremta de Roca i de la dècada del 1940 publicat per editorial Diarrea. Així les coses hem de creure que no es tracta d’una còpia sinó un recull original i el mateix pel que fa als altres textos. Tota vegada que la llengua emprada, tot i que no ajustada a la normativa, és prou correcta en fem la transcripció literal. Agrairem qualsevol informació o comentari sobre aquest material.
-61-
Per estar ben bo y ben sá
hi tinc d’anar cada dia
apuntalant-hi l’ullera
com si fos astronomia
-62-
Veix del mon lo mes volgut,
tant del decent com del brut
tant si es pelat com pelut
tant si fa tall com carnut
-63-
Botifarres i cervesa
deixo en aquet lloc obscur:
botifarres del que menjo
cervesa del que vegut.
-64-
Tan si es fosca com serena
la claror que’m ve del dia
flueixo la poesia
de veura la lluna plena
-65-
Lloc quiet y retirat
on no hi ha res que tremoli,
recó tranquil y amagat
això es una bassa... d’oli
-66-
Nom canso mai de menjar
tan com me donen m’hi fico
i quan soc plena á vesar
amb els pagesos trafico
-67-
Quan á aquell lloc entrerás
creu-me y no siguis gandul
tant bon punt obris el cul
tapat deseguida el nas
-68-
Vingui qui vingui
no s’entretingui
vagi depresa
á fé el seu fet
Si fent el lila
no s’espevila
potser s’embrut
els calçotets
-69-
Vinc aquí desprevingut
i no porto cap papé
Per netejar be l’ullera
digueume que tinc de fer
Fer-ho amb un dit es cotxino
igual que amb dos i que tres
Va, va, no m’ho amoïno
que ni posin de papés
Y doncs els que aquí veniu
si veieu á la paret
dibuixos amb mal color
perdoneu-me, ja està fet!
-70-
Recordat-ho tu que hi ets,
que altres venen al derrera
i á la porta d’aquest lloc
qui s’espera’s desespera
-71-
Pensant-se qui sab lo ques
mólts vénen aquí á sentar’se
i ai! Despres desforsarse
surten sense haver fer res
-72-
Un entra aquí á la carrera
y per sere que hagi estat
s’arma una grand tempestat
amb trons i pluja al derrera
Una llibreta del 1915
Continuem la transcripció d’una llibreteta de petites dimensions 10’5 x 15’5 cm. 48 pàgines escrites amb ploma per una banda i 19 pàgines a l’altra banda. Amb la data 27 de gener del 1915 a la coberta, una família penedesenca ens l’ ha fet a mans, l’ atribueixen a la generació dels seus avis. Es tracta d’un recull de dites de caire popular sobre la temàtica escatològica i altres transcripcions de dites populars que considerem prou interessant per donar a conèixer i de les que no n’hem trobat referència publicada. Sembla que no té a veure amb el popular Virtuts del cagar, quadernet signat per Macari Cagané del que en consten edicions del 1873 a la impremta de Roca i de la dècada del 1940 publicat per editorial Diarrea. Així les coses hem de creure que no es tracta d’una còpia sinó un recull original i el mateix pel que fa als altres textos. Tota vegada que la llengua emprada, tot i que no ajustada a la normativa, és prou correcta en fem la transcripció literal. Agrairem qualsevol informació o comentari sobre aquest material.
-46-
Molts si’ls deien «posa’t bé»
no ho farien á cap preu
en canvi tothom s’hi posa
quan se trova devant meu
-47-
Vinc aquí desesperat
i m’entorno fent el maula
Com no, si ja os he deixat
tota la teca á la taula?
-48-
Mireu que es original
i curios lo que a mi-m passa
ho faig més be aquí á la bassa
que no pas a l’orinal
-49-
L’igualtat aquí existeix
puig tant el ric com el pobre
igual sua, igual pateix
per deixar lo que li sobra
-50-
Ara mateix á una noia
que s’ha sentat sobre meu,
mireu que sembla mantida
li he vist dos ulls, cóm hi ha neu
-51-
Aqui dintre aquet sepulcre
jauen els restes mortals
convertits en porquerias
dels animals racionals
-52-
Comuna de taller de confeccions
sols me visiten las modistes
aquí veix grands atraccions
i variat programa de vistes
-53-
Homes y dones, veniu, correu
si os trobeu en necessitats
soc piadosa, y aconsolats
vos prometo que’n sortireu
-54-
En aquet observatori
no hi ha aparells de primera
i serà sempre costum
haverse de dur l’ullera
-55-
Quan entrar dintre aquest lloc
per fer aigües necessito,
encara que no’s cali foc
m’he de treure y tocâ el pito
-56-
Qui me li fica gruixut
qui me li fica mes prim
qui m’esquitxa amb un ruxim
acompanyat d’algun “tut”
-57-
Tots aquí em de venir
des del Papa fins el rey
perquè, contra’l que s’ha dit
la necessitat té llei
-58-
Tant si’s cala foc com no
he d’agafar la manguera
y arruixant for pel devant
faix fanc y llot pel derrera
-59-
Si es dona la qu’em visita
per mes que’m tapi el forat
com que veix dos mitxes llunes
quedo ben il·luminat
-60-
Hi venen homes y dones
i sense cap compliment
s’alcen y baixen les robas
embrutan-me porcament
Una llibreta del 1915
Continuem la transcripció d’una llibreteta de petites dimensions 10’5 x 15’5 cm. 48 pàgines escrites amb ploma per una banda i 19 pàgines a l’altra banda. Amb la data 27 de gener del 1915 a la coberta, una família penedesenca ens l’ ha fet a mans, l’ atribueixen a la generació dels seus avis. Es tracta d’un recull de dites de caire popular sobre la temàtica escatològica i altres transcripcions de dites populars que considerem prou interessant per donar a conèixer i de les que no n’hem trobat referència publicada. Sembla que no té a veure amb el popular Virtuts del cagar, quadernet signat per Macari Cagané del que en consten edicions del 1873 a la impremta de Roca i de la dècada del 1940 publicat per editorial Diarrea. Així les coses hem de creure que no es tracta d’una còpia sinó un recull original i el mateix pel que fa als altres textos. Tota vegada que la llengua emprada, tot i que no ajustada a la normativa, és prou correcta en fem la transcripció literal. Agrairem qualsevol informació o comentari sobre aquest material.
-31-
Quan jo vaix á fer les feines
us ho dic sense fatíga
que si no trobo paper
m’aixugaré amb la camisa
-32-
En aquest lloc reservat
freqüentat per tanta gent
fa forces el més covard
i s’hi caga el més valent
-33-
En aquests recons deserts
no se amb qué m’aixugaré
perquè tinc tres ulls oberts
i no «filo» cap papé
-34-
Tu que cagant estás
el que amb gust te mengabes
caga not posis trist
que cagant mangarás
-35-
Si en aquet lloc ensá
i hagues sempre papê
nom turbaria amb el trupell
de fragarme amb la má
-36-
Des- comunals, en prosa
Sembla mentida «qu’hagueu» dit això
Ja diu el ditxo que gat escaldat fuig de l’aigua tebia
Qu’aga... fi jo? Agafa tu, si vols
Qu’hagueres fet tu, si t’hi haguessis trobat?
-37-
El que vingui aquí a obrar
y no porti ganivet
si te l’ull un xic estret
ja te feina a gemegar
-38-
Watter clos diuen d’aixó
y no os deixa satisfet
perquè tots els que aquí venen
veig que son water obert
-39-
Qui no tingui punteria
per anar dret al forat
com y a neu mereixeria
que li futesin de cap
-40-
Aquet forat de comuna
que está de paret cobert
sens tenir cap cel- obert
veu el Sol i fins la L++++luna
-41-
Tant si es guapa, com si es lletja
com si es gran, com si es patita
no ni a cap de devan meu
no s’aixequi la camisa
-42-
Per veura el cul d’una dona
molts darian la fortuna
y en canvi en veu a dotzenes
un trist forat de comuna
-43-
En aquet lloc deliciós
cada jorn vinc á resar
y també á depositar
lo que’m causa grans dolors
-44-
Aquí amb varias posisions
ho fan calces y fandilles
unes tocanse els jonolls
les altres las pantorrilles
-45-
Oh, forats de llocs comuns
que n’aureu vist de fetxades?
De molsudes y peludas
de xatetas y peladas
Una llibreta del 1915
Continuem la transcripció d’una llibreteta de petites dimensions 10’5 x 15’5 cm. 48 pàgines escrites amb ploma per una banda i 19 pàgines a l’altra banda. Amb la data 27 de gener del 1915 a la coberta, una família penedesenca ens l’ ha fet a mans, l’ atribueixen a la generació dels seus avis. Es tracta d’un recull de dites de caire popular sobre la temàtica escatològica i altres transcripcions de dites populars que considerem prou interessant per donar a conèixer i de les que no n’hem trobat referència publicada. Sembla que no té a veure amb el popular Virtuts del cagar, quadernet signat per Macari Cagané del que en consten edicions del 1873 a la impremta de Roca i de la dècada del 1940 publicat per editorial Diarrea. Així les coses hem de creure que no es tracta d’una còpia sinó un recull original i el mateix pel que fa als altres textos. Tota vegada que la llengua emprada, tot i que no ajustada a la normativa, és prou correcta en fem la transcripció literal. Agrairem qualsevol informació o comentari sobre aquest material.
-16-
Dintre eixa urna universal
tant si sou com no á les llistes
podeu votar sugragistes
sens que ningú ho prengui á mal
-17-
Tant si és llest com si és gandul
la cosa está aquí ben clara
quan entra’m dona la cara
quan es dintre’m dóna el cul
-18-
Dispensari com aquet
no n’hi ha cap tant bó y barato
entra’l malalt, y al poc rato
surt curat y satisfet
-19-
(Posat com avis després d’emblanquinar l’escusat)
Es de burrus y ximplets
l’escriure per les parets
Resposta.
Per no ser lo que tu has dit
ja no haurias d’havé escrit
-20-
Tu que d’aquest siti t’alçes
ja no podrás dir may mes
que no t’abaixes les calçes
-21-
-En un balneari-
Si no obres aquí dalt
que les aigües sont tant fortes
est ben segur, ho mortal!
Que de per á baix tu portes
el teu ventre molt malalt
-22-
Dispensari on hi acud
hommes, dones, criatures
que casi tots sont confiters
perquè deixen aquí, les confitures
-23-
Si aquí tu pel teu natural
hi pots deixar el que et sobra
el pagés se ferá ric
y el metge se turnará pobre.
-24-
Per un que s’hagi purgat
que és més dolç que l’excusat?
-25-
Dos forats tinc com tothom
cuan soc un lloc dels millors
l’un es per fer majors feines
l’altre per aigües menors
-26-
Amb ulls de tantes maneres
com me venen á mirar
tots hi deuen veure clá
perquè mai cap porte ulleres
-27-
Aquí el vago es ben segú
que ha de portar-s’hi les eines
puig per fer-hi ses feines
no’ls hi faria ningú.
-28-
Per ric que un sia, puc di
que si á mi m’ha visitat
es la grand necessitat
la que l’ha portat aquí.
-29-
Si aquí jo he fet ó no he fet
és cosa segura i clara
perquè dic: cantin papers
encara que mentin barbes.1
-30-
An aquí, amb recolliment
entra l’home sens res dir hi
i al sé dintre’s treu un ciri
peró may per rés l’encén
1 Tota la quarteta guixada a l’original.
Una llibreta del 1915
Una família penedesenca ens ha fet a mans una llibreteta de petites dimensions 10’5 x 15’5 cm. 48 pàgines escrites amb ploma per una banda i 19 a l’altra banda. Amb la data 27 de gener del 1915 a la coberta, l’ atribueixen a la generació dels seus avis. Es tracta d’un recull de dites de caire popular sobre la temàtica escatològica i altres transcripcions de dites populars que considerem prou interessant per donar a conèixer i de les que no n’hem trobat referència publicada. Sembla que no té a veure amb el popular Virtuts del cagar, quadernet signat per Macari Cagané del que en consten edicions del 1873 a la impremta de Roca i de la dècada del 1940 publicat per editorial Diarrea. Així les coses hem de creure que no es tracta d’una còpia sinó un recull original i el mateix pel que fa als altres textos. Tota vegada que la llengua emprada, tot i que no ajustada a la normativa, és prou correcta en fem la transcripció literal. Agrairem qualsevol informació o comentari sobre aquest material.
A les vies dels carrils
hi ha unas sales necesaries
dedicades al servei
de les vies urinaries.
-2º-
Jo soc un lloc foradat
a on s’hi posa el derrera
i parlant amb propietat
sóc el forat de l’ullera.
-3º-
Sortint d’aquest lloc comú
deia en sa llengua un gallego
-Si no arribo a nar de cós
estic segur que m’ofego.
-4º-
El senyor Water Closet?
Que desitja? Vull fé un pet
-5º-
El que vingui aquí a obrar
s’ha de portá un paperet
puix no está be que amb el dit
bagi embrutant la paret.
-6º-
Amb cinc centims que tingués
cada cul que ha c. g. t.
en aquet negre forat
ja no traballava més.
-7-
Descripsió descomunal
empescada per en Pitus
desenrotllant cigarritus
en un puden setial
-8º-
Una post que te un furat
un tap brut que no es de puro
l’home que’s troba en apuro
l’aixeca amb solemnitat
-9º-
Si trobes que bas mol dú
esclama amb esforç= Serrú=
i si es que tens cagarrines
digas suaument =Curumines=
-10º-
Un valent dels mes del mon
no fa molt que aquí ha entrat
y no fent-li por ningú
aquí mateix s’ha cagat
-11-
En aquest lloc necessari
un astróleg de primera
perquè sempre que m’hi asento
se posa a mirar l’ullera
-12-
Se suplica als parroquians
d’aquest gran establiment
que nos descuidin el género
aquí sobre del taulell
-13-
Fossa comú, on hi regna
la veritable igualtat
tant hi va el dinar de duro
com el cobert de tres rals
-14º-
Aquí descansa un dinár
que’m costá molts dinerets
de menjar’me’l cinc pessetes
de treure’l, cinc centimets
-15-
Al veure que tanta gent
las parets sol embrutar,
pregunto si en aquet lloc
si ve á escriure ó á c. g. r.
Buidat dels inventaris "post mortem" del notari Josep Anton Ramon de Lomaña i Trilla, ciutadà honrat de Barcelona que va treballar a Vilafranca entre 1826 i 1874. Conservats al Fons Notarial de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.
Notari J.A. Lomaña. 1834. (Volum 2.795, 1834-1835). Foli 104r a 105v. 9 de juny de 1834.
A Sant Sadurní d’Anoia Narcís Viader, farmacèutic i Jaume Raventós de cal Codorniu, hisendat, com a marmessors i hereus de confiança triats per Mn. Anton Ferrer, prevere. Inventari de la casa on vivia Mn. Ferrer, al carrer Major o de l’Hospital de Sant Sadurní. Cuina amb estris, un escó i sa taula, una taula, 6 cadires; menjador amb estris, armari amb cristalleria; pou; eixida; estable; cambra del carbó amb estris; rebost amb sdalador o llit de porc1; celler amb 3 botes de 7 càrr., i estris; cambra de davant del primer pis amb cortines d’indiana, dues taules xiques, 5 breviaris, 10 llibres quasi inservibles i una setmanasanta, una Verge dels Dolors, 2 calçotets de bris i altres de cotonina; cambra de detràs amb rellotge de paret, una caixa i estris; cambra de detràs del segon pis amb un llit de posts i bancs, estris i roba; cambra de davant del segon pis amb llit de posts i bancs, roba, fesols, sis llibres bons i alguns d’inservibles.
* * * * *
Notari J. A. Lomaña. 1835. Foli 67r a 68v. 20 de febrer de 1835.
Ignasi Cots i Fèlix Giron, preveres i beneficiats de Santa Maria, marmessors testamentaris de Manuela Torras* Marques, vídua de Tomàs Torras, adroguer de Vilafranca. Inventari de l’habitació a la casa de l’Almoina, al carrer de la Font. Inventari d’estris de cuina, calaixos, roba, coberts i joies de plata, una imatge de la Verge del Pilar, escut de les Dolors, anells i joies. Més una peça de terra a Vilafranca que afronta amb les monges carmelites de Vilafranca.
* * * * *
* * * * * *
Notari J. A. Lomaña. 1837. (Vol. 2.796. 1836-1838). Foli 26r a 27v. 12 de febrer de 1837.
Josefa Ybern Cruset, esposa que fou de Magí Ybern, pagès de Santa Maria de Foix. Vol fer inventari i s’indica textualment: «...ha passat lo mateix Magí Ybern a encontrar un per un a tots los Notaris de esta Vila, per veure si algun de ells voldria anar a sa casa per formar i autoritsar lo dit inventari; y com no hi hagia volgut ningun de ells anari baix pretext de no ser presos de alguna partida de carlins2 o altras3 de varios malevolos que per rahó de la horrorosa guerra civil que estan patint infectan lo Principat, agafant indistintament a cualsevol persona, ha practicat igual diligencia a fi a lo menos de poder pendrer dit inventari ab lo Alcalde Constitucional de dit parroquial, y com tampoc se hagia volgut exposar est en sortint del poble de Torrellas que se encontra fortificat y en el que permaneix per los temors sobredits...». Finalment es fa inventari en presència del regidor de la parròquia, Josep Escofet i de dos testimonis. Inventari de la casa principal a l’heretat d’en Cruset de la Griansola. Amb golfa amb estris; rebost amb salador i gerra d’oli; sala amb taula, 4 cadires de boga i una caixa; armari a la paret amb roba; cambra4 nova amb una caixa vella; cambra5 fosca amb un llit de posts i bancs; cambra6 de les dones amb dos llits de posts i bancs, roba i una caixa; cambra7 del davant amb un escriptori vell; cambra8 dels mossos amb dos llits de posts i bancs i roba; menjador amb taula, banc respatller i estris; entrada amb eines; cuina amb estris i pastera; botiga de grans amb mesures i eines; celler amb 10 botes de 6 càrr., una olla per fer aiguardent amb ses trompes i dues botes de 10 càrr., i estris; porxo de davant la casa amb un banc de fusta; estable amb dos animals vells i estris; corral amb 25 caps de bestiar; capella amb altar, imatges, quadres, una cadira, calze i patena de plata; sagristia amb un calze i ornaments sagrats. Més dos apartaments a la mateixa heretat. Més les terres de l’heretat que afronten amb la hisenda Monsarra, amb la de Mas Bertran, amb la de Mas Florit i la de la Pineda del Foix.
* * * * *
*Recordem que en aquesta època el primer cognom de la dona correspon al del seu marit.
1 Textual, ja no empra el castellanisme “tocino”.
2 Tatxat a l’original.
3 Tatxat a l’original.
4 Textual, no empra el castellanisme “cuarto”.
5 Textual, nota anterior.
6 Textual,, notes anteriors.
7 Textual, tnotes anteriors.
8 Textual, notes anteriors.
