Publicat a la revista "Casal", cinquena època, n.2. Agost 1920
.-Ni tan sols la “grip espanyola” del 1918 no va aturar les activitats de La Principal
La suspensió de tota mena d’activitats que ha comportat la pandèmia del Covid-19 no té precedents en la vida casalista ni gairebé en la penedesenca, possiblement pel fet que les prevencions sanitàries són ara molt més específiques i tenen en la seva base coneixements científics inexistents fa poques dècades i, en contrapartida, es veuen afectades per una mobilitat humana com no s’havia donat mai. Ni tan sols la tristament famosa “grip espanyola” de finals del 1918 i principis del 1919, la darrera pandèmia mundial coneguda anterior a l’actual, es va poder combatre amb efectivitat en un temps que els virus i la seva activitat encara eren desconeguts.
Aquella Vilafranca que el 1904 va veure la fundació de la Societat La Principal venia d’un llarg historial de passes de malalties greus, en especial el còlera, del que en consten a Vilafranca incidències greus sobretot el 1854 amb més de 350 morts, però també el 1865 i la passa del 1885 que va resultar especialment greu al Vendrell, on es va tornar a repetir el 1911. I encara podem apuntar la febre groga que va arribar de Barcelona el 1870. En algunes ocasions, com el 1885, la passa colèrica no va ser considerada prou greu com per que algunes entitats de la vila deixessin de celebrar balls de societat en els dies de Festa Major, tot i que els principals actes es van traslladar al novembre.
El novembre del 1914 el tifus (febre tifoidea) es va donar a Barcelona i va acabar arribant a la nostra vila, però ni aquest ni la “grip espanyola” van aturar les activitats d’esbarjo. El gripós any 1918 és justament el que determina a La Principal la necessitat de construir un local propi, un casal. La nostra societat, que des de feia anys tenia en lloguer la sala del Centre Agrícola, a l’actual passatge Alcover, va veure com no se li renovava el contracte tota vegada que una nova junta de l’Agrícol volia reprendre activitats d’esbarjo pròpies. Va ser així que els de La Principal van haver de tornar al teatre del Tívoli, que no els era gaire plaent ja que no n’eren llogaters directes sinó en subarrendament..
El novembre del 1918, quan la grip ja treia el cap, La Principal va celebrar el final de la Guerra Mundial amb un ball amb orquestra. Diuen les cròniques que durant l’any 1919 La Principal va celebrar set balls amb banda, 89 amb quintet, un amb piano i quinze funcions de teatre, potser la grip feia estralls però als principalistes no hi havia qui els aturés i la prova més evident va ser el saló propi que pocs mesos més tard va començar a enlairar-se.
Les malalties encomanadisses van continuar: la grip del febrer de 1931 va aturar el servei de correus a Vilafranca, amb l’excepció de l’avi Girona, el carter més vell, que va continuar repartint com si res. Les cròniques ens parlen de la grip de gener del 1936, de la del novembre de 1969 que va obligar a parar algunes fàbriques a la vila i fins de la del novembre del 1971 que va deixar sota mínims la plantilla de jugadors de la Secció Esportiva Casal tot i que, fins i tot amb la plantilla sota mínims, va continuar guanyant els partits. Hi va haver grip el gener del 1973, la del gener del 1975 va obliga a tancar alguns establiments de la vila i l’octubre del 1980 els participants en la romeria a Montserrat van tornar amb una passa d’estómac que es va atribuir a la grip.
L’esbarjo i la cultura, però, van seguir ben vius al Casal i així esperem que continuï sent, amb la millor salut, des de ben aviat i per molts anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada