Publicat a “Olerdulae” n. 2. Desembre de 1977 amb motiu del tercer centenari del primer imprès vilafranquí (1677), signat Josep Maria Llantet
Com una data poc coneguda, ara fa tres-cents anys que apareixia la primera publicació sobre esdeveniments vilafranquins de què tenim noticia certa:
BREVE RESVMEN/ DE LAS SINGVLA-/RES DEMOSTRACIONES DE IVBILO, Y/ regosijo. con que la siempre leal Villa de Villa-/franca de Panades,/ho solemnizado la feliz nue-/va del nombramiento, ha hecho nuestro REY, Y SEÑOR DON CARLOS SEGUNDO (que/ Dios guarde) de primer Ministro de su S.C. y R./ Magestad, en la persona del Serenísimo/Señor, el Señor don JVAN DE AVSTRIA, su Hermano/
Porta peu d'impremta de l'any 1677 a Barcelona. Encara caldrà esperar fins l'any 1783 per trobar la primera obra sortida de les premses vilafranquines de Francisco Vilalta.
Aprofitant l'avinentesa d'aquesta celebració, voldríem fer un breu repàs a la labor portada a terme en tots aquests anys per un bon nombre d'impressors vilafranquins, que amb la seva tasca van promocionar l'estudi de la nostra terra i, en general, "de totes les activitats culturals. Certament, aquest pretén només ser un breu treball de divulgació, tot reconeixent que hi ha una llarga tasca a fer en l'estudi de la copiosa bibliografia vilafranquina, que realment no podria quedar mai reduït a l'extensió d'un article.
En Vilalta fou el primer artesà de les arts gràfiques que s’establí a la nostra vila. Des de l'any 1783 surten del seu taller reimpressions de cèdules reials o religioses, memòries d'entitats vilafranquines, obres religioses, goigs de Sant Félix, relacions de festes i celebracions, i fins i tot reimpressions d'algunes obres satíriques. En cap dels seus peus d'impremta no hi figura el carrer en què tenia el taller. Pels voltants de l'any 1833 es perden les noticies de la seva activitat a Vilafranca. Mn. Manuel Trens localitzava la presència a la nostra vila pels voltants de 1791 de l'impressor Vilaró (1). El que és ben cert és que hi ha una carència d'impresos vilafranquins entre l'any 1833 (darrers treballs de Vilalta) i el 1865, en què apareixen les primeres produccions d'una personalitat excepcional en el món cultural vilafranquí del seu temps: Pere Alagret (2).
Pere Alagret va posar un taller d'impressor en el Hoc descrit als primers peus d'impremta dels seus treballs com: Callejón de la Plaza del Aceite al lado de la iglesia de los Dolores, però després es va traslladar al carrer de la Cort, num. 3. Mn. Trens el descriu en el seu Vilafranca, senyora vila: "El senyor Alagret era del tipus dels antics impressors, que al mateix temps eren autors, editors i mecenes de la cultura. A més d'editor, va ésser historiador, publicista, poeta, fotògraf (que en aquell temps només ho eren els savis), mineralogista, meteoròleg, folklorista... La seva botiga era el punt de concentració dels intel·lectuals vilafranquins i forasters de l'època. D’ella, per no dir d'ell, sortí la iniciativa de la fundació del Centre Agrícol..." (pàg. 77).
L'any 1865 havia sortit El Eco del Panades, primer diari vilafranquí. Des de 1876 en Pere Alagret publicava El Labriego, singular periòdic que fou, indubtablement, fruit de la labor personal d'aquest impressor que, amb la col·laboració del senyor Baltà de Cela, treballava publicant pronòstics i dades meteorològiques per als pagesos, a la vegada que en Pere Alagret va estudiar multitud d'aspectes culturals de la nostra terra. De la seva amistat amb Baltà de Cela van néixer també les dues primeres publicacions espanyoles sobre aquests temes científics: La fotografía i La atmosfera.
Una de les reunions més culturalment significatives de la nostra vila era la de la botiga de Pere Alagret, com diu Mn. Trens: "... una tertúlia dels elements més cultivats de la vila, tinguts en olor de tinta. AHÍ es trobaven els senyors Josep Cañas, Baltà de Cela, Alvarez (Lluís), LIorenç i Barba, els germans Vidal i Valenciano, el poeta Lluís Via, el doctor Torras i Bages, Mn. Anton de les Monges, Manuel Urgellès, els Milà i Fontanals..." (pàg. 79). D'aquest ambient cultural naixerien diversos llibres d'estudi de la vila: Historia de la Fiesta Mayor de Vilafranca del Panadés (1869); Vilafranca del Panadés antigua y moderna (1871); Apuntes históricos de Vilafranca (1887); Breus consideracions sobre {'origen de la Vila de Vilafranca del Penedès (1896) etc. Indubtablement, si pensem que per aquest temps tot just començava la Renaixença catalana, no ens estranyarà que la major part de les obres siguin encara escrites en castellà. En Pere Alagret fou, a la vegada, un important gravador, i tant la multitud d'estampes i goigs sortits de les seves premses com la pulcritud i la cura tipogràfica dels llibres són un extraordinari exemple del seu treball, i converteixen els seus impresos en veritables joies artístiques de bibliòfil.
Pels voltants de l'any 1872, poc després de la dels germans Alagret, s’instal·là a Vilafranca la impremta de Miguel Claret i Bofill, situada a la Parellada n. 16, segons ens indiquen els peus dels seus treballs. És aquest l’establiment més antic dels que actualment hi ha a la vila. Certament, els treballs de tot tipus sortits de cal Claret són innombrables, però la seva millor època fou els anys anteriors a la guerra civil, quan s'hi editaven diverses publicacions. El febrer de 1929 va veure sortir de les seves màquines el primer dels deu exemplars que es publicarien de helix i que donaria projecció universal a l'avantguardisme de la nostra vila. Resseguir els petits exemplars d'aquest "...gallardet de joventut -blanc i negre- que tremola al vent que besa sota el blau vilafranquí", com ells mateixos es definien en la portada del primer número, és un plaer singularíssim, per la qualitat de la impressió i el treball tipogràfic que en fan una veritable joia artística, sense oblidar la importància que per al futur de l'art, en el sentit més general de la paraula, tindran les idees i posicions d'avantguarda allí exposades.
Parlar dels impressors vilafranquins vol i voldrà dir durant molts anys parlar de Cal Pepito Esteva, la petita botiga de sota les voltes, que des de quasi sempre és un dels principals centres culturals de la vila. Mn. Trens tenia tota la raó quan escrivia amb el seu humor habitual: "...la tertúlia niés condensada i heterogènia, més continua i pintoresca, era de la de cal Pepito Esteva, l'impressor de la Plaça. També se celebrava a la rebotiga, una mena d'empostissat que servia per a tot, fins per a taula de redacció del setmanari Acció i per a laboratori de moltes festes majors. Admetia tota mena de personatges, des del radica! Cabra al benigne arxiprest Dr. Badia. Sota aquell sostre tan baix, ningú no aixecava ni e! cap ni les idees... La tertúlia començava quan s'obria la botiga d'articles d'escriptori i en el soterrani roncava la màquina d'imprimir. No s'estroncava ni pel dinar ni pel sopar, els últims tertulians havien de passar pel portaló. Allí anaven a descarregar noticies, rumors i comentaris els representants de la Parròquia, de l'Ajuntament, de l'Ateneo Obrero, del Casino, de l'Agrícol; republicans, carlins, liberals, federals, botiguers pagesos, capellans i militars retirats" (pàg. 52).
Abans de la guerra havia sortit de les premses de ca l'Esteva el setmanari Acció de línia dretana i religiosa, enfront dels altres diaris esquerrans i laics que sortien a la vila. Com a complement del periòdic, l'any 1926, sortís de ca l'Esteva el primer número deis Quaderns mensuals d'Acció, que recollien treballs i estudis sota l’impuls de Mn. Manuel Trens, en un moment de gran revifalla cultural de la nostra vila, ja que en aquells anys es va celebrar la I Exposició d'Art del Penedès. En certa manera, l'Esteva fou el continuador de la tasca artística d'en Pere Alagret. D'aquella menuda impremta han anat sortint fins als nostres dies la major part d'estampes i gravats religiosos, programes de la festa major, etc., i allí es guarden gran part dels boixos originals d'en Pere Alagret, encara que d'altres s'han perdut irremissiblement.
També d'abans de la guerra civil és la producció del petit taller de Josep Parera i Ràfols, amb peu d'impremta: La vilafranquina, Santa Maria, 9. Encara que el seu treball fou principalment de caràcter comercial, hi havia una interessant tertúlia de teatre, on es discutien i preparaven les representacions del Casal, i de poesia, car en Josep Parera és, sens dubte, un dels més importants poetes locals, una personalitat i una obra que caldria estudiar amb profunditat.
L'any 1943 va sortir, sota l'impuls de l'advocat i escriptor vilafranquí Manuel Benach, el Diario de la Exposición de la Viña y del Vino, que es va publicar durant els 24 dies consecutius que va durar l'exposició, i que s'imprimia a Ca l'Esteva. També d'aquests tallers van sortir, l'any 1943, els quatre números de la revista literària Verde y Azul, sota l'empenta d'Antoni Sabaté i Mill.
La tasca cultural de Manuel Benach fou Marga i dilatada al front de les Artes Gráficas de Vilafranca. Va iniciar, l'any 1946, la col·lecció de llibres “Cosas que fueron”, on s'estudiaven les biografies de personalitats vilafranquines, costums, folklore i història local. L'any 1952, poc abans de celebrar-se la II Feria Oficial de la Viña y del Vino de Vilafranca del Panadés, apareix als tallers del Sr. Benach la revista Dionysos, que, especialment en aquesta primera etapa, fou un exemple constant de dedicació i estudi de la vitivinicultura, promocionant, a la vegada, les activitats del Museu del Vi. Certament, la tasca que des d'Artes Gráficas de Vilafranca va portar a bon terme en Manuel Benach va ser, no sols d'una qualitat i altura innegables, sinó també especialment significativa en els difícils moments de la postguerra, quan la grisor cultural era palesa. No podem tampoc oblidar l'edició per part de Manuel Benach de Vilafranca, senyora vila (Una guia de Vilafranca per a perdre-s'hi), que sortia de les seves premses el maig de 1964, en una curta edició de bibliòfil patrocinada pel Museu de Vilafranca. Aquest llibre de Mn. Trens no sols constituirà des d'aleshores una admirable lliçó de l'art d'escriure i de la manera singular de veure la vila i els seus homes amb el particular tarannà de Mn. Trens, Vilafranca, senyora vila serà ja per sempre un exemplar admirable del veritable art de la impremta. No és sols l'acurada presentació i el meticulós treball tipogràfic el que ens engresca sota la seva contemplació, sinó que és el fruit sublim de l'encontre de tres grans personalitats artístiques i Intel·lectuals indiscutibles: Manuel Benach, Pau Boada, autor dels dibuixos, i Mn. Manuel Trens.
Realment, ningú no podrà dir que a la postguerra, l'activitat cultural vilafranquina s'havia ensopit. A tot el que hem dit cal afegir-hi encara la publicació, als voltants de 1951 de cinc números de Quaderns de Poesia, on es va reunir la producció poètica -la major part en català, cosa que encara fa més admirable l'obra, si tenim en compte els anys de la seva aparició- d'una colla de noms ben significatius, d'entre els quals podem destacar: Emili Giralt, Antoni Massanell i Esclassans, Jaume Mercader-Miret, Josep Parera i Ràfols (pòstum), Roman de Saavedra, Antoni Sabaté i Mill, i molts d'altres. Aquesta revista va néixer de les tertúlies poètiques del taller de la impremta Santacana, que llavors publicava el setmanari Acción Católica. En Santacana fou un més d'aquesta llarga Mista d'impressors promotors de la nostra cultura vilatana.
La història encara continua fins als nostres dies, però caldran uns quants anys per poder valorar amb una certa perspectiva històrica les tasques culturals del nostre present.
Aquesta llarga llista de personalitats abrandades de vilafranquinisme que hem intentat esbossar en aquest forçosament breu estudi són el millor exemple per tal de donar continuiïtat a la llarga tasca sense fi de la cultura i de l'art. Que sigui per molts anys!
(1) Manuel Trens Vilafranca, senyora vila. Ed. Arts Gràfiques Vilafranca. pàg. 77.
(2) Aquesta afirmació la vam desmentir amb Antoni Massanell en el treball "Els inicis de la impremta a Vilafranca, Francesc Vilalta i Salvador Vilaró, publicar a "Olerdulae" molts anys després, el 1988-1989.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada