Record de Manuel Benach Torrents (I)

Entre els oblidats de la Vilafranca contemporània Manuel Benach Torrents ocupa un lloc preeminent. Lletraferit, enamorat de la vila, advocat, empresari d’arts gràfiques, escriptor, alcalde de Vilafranca en els anys de la postguerra, promotor de la Fira de la Vinya i el Vi del Penedès i autor d’un reguitzell d’edicions encara per estudiar i catalogar, historiador, promotor d’iniciatives socials i president d’Acció Catòlica, tot això i més fou Manuel Benach. Potser Vilafranca no li ha dedicat mai un carrer pel fet que el seu pare, l’advocat Pau Benach Sonet, en tingui un de dedicat. Entre altres labors, igualment per estudiar, Pau Benach va ser l’autor d’un tractat sobre la rabassa morta que un dia d’aquests escanejarem i penjarem en aquestes mateixes pàgines. 

A la casa que Manuel Benach tenia a Canyelles, a la que vam girar una visita “Coneguem el Penedès” dedicada a aquesta població en els primers anys de l’Institut d’Estudis Penedesencs hi havia molta paperassa de les seves edicions –Artes Gráficas Vilafranca-; també en tenia pel que sembla, a les golfes del carrer dels Ferrers, les proves i impresos de Canyelles les vaig veure quan me les va oferir un llibrer de vell que hi havia anat a fer neteja, de la de Vilafranca en tinc referencia sols per un amic que en va testimoni directe en haver-hi pogut pujar, a banda d’un romanent de llibres que va anar a parar a Cal Pujol i quan aquest va liquidar la part de llibreria, el que encara quedava es va donar a l’Institut d’Estudis Penedesencs.

A les darreries dels anys setanta, poc abans de la seva mort el setembre de 1980 -aviat en farà quaranta anys- Benach –el senyor Benach com li dèiem sempre- em va cridar a casa seva, al carrer dels Ferrers. A més de mostrar-me alguns dels racons on tenia l’arxiu de proves, clixés i fotografies de les seves edicions i l’armari dels papers de Pau Milà i Fontanals, que no esdevindrien al nostre abast –en bona part a l’Arxiu Comarcal i alguns a la Biblioteca de Catalunya- fins fa ben pocs anys, papers que Benach tenia potser perquè el seu pare, Pau Benach, havia estat un dels hereus de confiança de Manuel Milà i Fontanals. Molts anys vaig saber que una part del fons Freixas, de la casa pairal de l’Arboç, també era en mans de Benach, fons que li va permetre tirar endavant alguns dels seus llibres com el dedicat al corregidor Lluís Freixas.

Quan el 1978 va donar a la llum aquell volum impagable que és “Els vilafranquins del segle XX” va anunciar en un peu a la pàgina 9 que deixava per a un altre volum l’aspecte polític vilafranquí, l’estudi de la premsa local i també el tema del teatre d’aficionats i els esports. En l’entrevista a casa seva, quan jo encara desconeixia que possiblement ja estava malalt, em va dir que no tiraria endavant el tema del teatre i em va demanar que m’hi posés jo i per tal que fos així em va pasar alguns papers de Josep Milà Graells, pare dels germans Milà i Fontanals, documents que finalment vaig posar en mans de Manuel Güell Barceló quan va tirar endavant el seu estudi “Folguem i treballarem millor. El teatre vilafranquí en un pròleg, tres actes i un epíleg” publicat per l’Ajuntament de Vilafranca el 1993, papers recollits a les pàgines 41, 43 i 44. 

Benach em va passar també unes quartilles de notes que jo havia oblidat traspaperades en algun racó fins que, en accedir al temps de jubilat i dedicar-me a fer neteja, em van sortir i que ara dono a la llum. Es tracta de 24 fitxes, algunes escrites a doble cara, la majoria referides al Casino de la Unió, referències aplegades de les pàgines de “El labriego” en els seus primers anys, des del gener del 1876 fins el 1893 i encara una nota sobre la mort d’Eduard Vidal i Valenciano del 1899. Notes sobre fitxetes de quart de foli retallades a mà, en algun cas aprofitat de paper de tràmits d’advocat. Benach va iniciar el que era una labor obligada però aviat devia veure que era una tasca ingent: aplegar totes les referències teatrals que es poden trobar en els quaranta anys de publicació quincenal de “El Labriego”. Possiblement es va adonar aviat que es tractava d’una ferinada minuciosa que aportava resultats minsos, de forma que va resseguir alguns anys i ho va deixar per un altre día.

No crec que Benach tingués res més sobre el teatre, del seu projecte de llibre hi ha un esquema en aquestes quartilles on encerto a llegir:

“Antecedentes del teatro

Dentro del … municipal

Sociedad de actores aficionados. De 1876 a 1900. Programa.

La ficción en lo que va de siglo.

Hoy interesa con directores: Pujol, Ferret, Escobedo, Monjo(?), A. Trens (?), Alcubiela (?)”.

 

Per altra banda, en una nota manuscrita en un quart de foli apunta:

“Penedés en la mano

-Vinos y viñas:

·         Clases de uvas.

·         Extensión

·         Calidad vinos.

·         Xampany

·         Estación Enológica

·         Sindicato de Exportadores.

·         Museo del Vino.

·         Estadísticas.

-Las ermitas del Panadés

-Los castellers del Penedés

-Gelida estación veraniega”

Podem recordar que el 1949 Benach va publicar una “Guía de Vilafranca”, amb l’encapçalament “El Panadés en la mano”. Evidentment, el contingut, en un centenar de pàgines i altres cinquanta de publicitat i llistat d’indústria, comerç i professions, no correspon a aquest plantejament, de forma que volem creure que Benach s’havia plantejat tirar endavant un altre volum, ara dedicat a la comarca i que mai es va concretar. La sèrie tenia un dibuix tipus anagrama de Jaume Mercader-Miret que reproduïm i que ocupava la contracoberta d’aquesta “Guia de Vilafranca”.