A la memòria de l’amic Josep Badell que tantes havaneres havia cantat.
El
temps de confinament dóna per a moltes coses, fins i tot per a reflexionar
sobre les enganyifes de la història, les que ens han venut i les que hem
acceptat. Una de les més populars és, sens dubte, la que s’explica a la lletra
de l’havanera “El meu avi” de l’Ortega Monasterio una versió, com tantes altres
en els himnes i cançons catalanes, d’una derrota.
Pensem-hi
una mica i veurem com la lletra textual de la composició faria riure al més
pintat. Resulta que hem acceptat com si res que hi havia un vaixell de nom “El
català” que era “el millor barco de guerra de la flota d’ultramar” i del que
s’encarregaven encara no dotzena i mitja de mariners tots ells nascuts a
Calella de Palafurgell. D’entrada el nom, que el millor vaixell de l’armada que
dirigia l’almirall Pasqual Cervera portés un nom com aquest és una cosa veritablement
inaudita, absolutament increïble en tota la història de la marina de guerra
espanyola... i a més amb tots els mariners catalans, amics de la guitarra i del
cremat. Vist així no ens hauria d’estranyar que la guerra de Cuba amb els
Estats Units hagués estat un desastre, tot i que “tingueren la culpa els
americans”.
La
marina de guerra de la corona espanyola aquell 1898 tenia vaixells amb noms de
prestigi, el buc insígnia era el Maria
Teresa i amb ell el Reina Mercedes,
l’Alvarado, el Colón, l’Oquendo, el Diamante i altres com el Furor, el Terror o el Plutón, i
encara un amb nom toponímic, el Vizcaya
(Alberto Risco S.J. La escuadra del Almirante Cervera. Madrid 1920,
disponible en PDF a Internet). Com podia anar amb aquests i ser el millor un
barquet on els mariners cantaven: “Visca Catalunya! Visca el Català!”? I encara
més, es podia permetre el prestigi i l’honor de l’exèrcit espanyol un barquet de
nom “El català”?
Com
és que des de fa tants anys cantem amb convenciment que els nois de Calella van
ser “en el mar de les Antilles”, allí on retornaren els canons? Resulta que la
cançó es va inspirar en el vapor Montserrat,
vaixell de transport que va sobreviure a la guerra hispano- americana, tal i
com un avantpassat ho havia explicat a l’autor de l’havanera. Al vapor Montserrat hi anava el capità Manuel
Deschamps Martínez (1852- 1923), mort a Canet de Mar i no pas a terres caribenyes
i Salvador Maristany Sensat, fill de Masnou. Un nom català per a un vaixell de
transport, de fer feina, això ja em sembla més normal.
Per
si de cas, que consti que a Cuba, amb guerra o sense, el meu avi no hi va anar
mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada