Més notes passades a Lluís Maria
Udina l'agost del 2002 pel seu llibre sobre la Història del Casino
Arxiu Comarcal del'Alt Penedès. Arxiu notarial. ACAP-AN.
Manual de Lluís Cases i Pometa,
notari de Vilafranca, any 1827.
Foli 216. Vilafranca, 14 de maig de
1827. Els religiosos Trinitaris de Vilafranca (en total nou homes) ordenen al
seu prior que cedeixi a Joan Maria de Montserrat Ferret i Franquesa tots els
drets i accions de censals i obligacions que tenia el convent i pensions fins
el dia 28 de setembre de 1826 sobre els bens de Josep Antoni Llorens i Nin i en
concret sobre una casa i hort en aquesta vila, al carrer de la Torregrossa que
havia estat de Llorens, d'acord amb la sentència del jutjat de Barcelona.
Manual de Lluís Cases i Pometa,
notari de Vilafranca, any 1827.
Foli 217 i 218. Vilafranca, 14 de
maig de 1827. Els preveres i beneficiats de Santa Maria de Vilafranca (en total
nou homes) ordenen al seu prior que cedeixi a Joan Maria de Montserrat Ferret i
Franquesa tots els drets i accions de censals que tenien fins el dia 28 de
setembre de 1826 sobre els bens de Josep Antoni Llorens i Nin i en concret
sobre una casa i hort en aquesta vila, al carrer de la Torregrossa que havia
estat de Llorens, d'acord amb la sentència del jutjat de Barcelona.
Manual de Lluís Cases i Pometa,
notari de Vilafranca, any 1827.
Foli 219 i 220. Vilafranca, 14 de
maig de 1827. Les religioses del convent del Carme de Vilafranca (en total 17
dones) donen poders a un prevere i beneficiat de Santa Maria per tal que
cedeixi a Joan Maria de Montserrat Ferret i Franquesa tots els drets i accions
de censals i obligacions que tenia el convent i pensions fins el dia 28 de
setembre de 1826 sobre els bens de Josep Antoni Llorens i Nin i en concret sobre
una casa i hort en aquesta vila, al carrer de la Torregrossa que havia estat de
Llorens, d'acord amb la sentència del jutjat de Barcelona.
Manual de Lluís Cases i Pometa,
notari de Vilafranca, any 1827.
Foli 221 i 222. Vilafranca, 14 de
maig de 1827. Els religiosos Trinitaris de Vilafranca (en total nou homes)
procedeixen al lluÏment i liquidació dels drets sobre els bens de Josep Antoni
Llorens i Nin.
Manual de Lluís Cases i Pometa,
notari de Vilafranca, any 1827.
Foli 223 i 224. Vilafranca, 14 de maig
de 1827. Els reverend Gaietà Grau, prevere de Castellví de la Marca procedeix
al lluïment i liquidació dels drets sobre els bens de Josep Antoni Llorens i
Nin.
Manual de Lluís Cases i Pometa,
notari de Vilafranca, any 1827.
Foli 225. Vilafranca, 14 de maig de
1827. Anton Maria Llorens i Pujol, tinent coronel graduat d'infanteria, de
Barcelona, ven a favor de Joan Maria de Montserrat Ferret i Franquesa, advocat
de Barcelona, dues peces de terra campa a Vilafranca, al terme del Pont Nou.
Manual de Lluís Cases i Pometa,
notari de Vilafranca, any 1827.
Foli 226 a 235. Vilafranca, 16 de
maig de 1827. Anton Maria Llorens i Pujol era qui va haver de liquidar el
patrimoni del seu pare Josep Antoni Llorens i Nin (casat amb Eulàlia Pujol) que
era qui s'havia endeutat, era fill d'Antoni Llorens i Font (casat amb Antònia
Nin, filla de Joan Nin). Aquest Antoni Llorens i Font va aconseguir els bens
(entre els que hi havia la casa i hort del carrer de la Torregrossa) per una
concòrdia de partició de bens signada davant el notari de Vilafranca Joan
Rovira el 9 de desembre de 1771 entre les tres germanes: Antònia Nin (casada
amb Llorens), Escolàstica Nin (casada amb Almirall) i Osoria Nin (casada amb
Ravella). Una casa principal amb hort a Vilafranca, carrer de la Torregrossa o
Rambla, valorada en 7.502.- lliures i 16 sous, n'eren creditors: la Comunitat
de Preveres i Beneficiats de Santa Maria, el convent dels Trinitaris calçats,
el convent de Sant Ramon del Penedès, a Santa Margarida i els Monjos, el rector
de Terrassola, el rector de Castellví de la Marca, les religioses Carmelites de
Vilafranca, els administradors de la capella de Sant Fèlix. Tots ells cedeixen
i transfereixen els seus bens i drets a favor de Joan Maria de Montserrat
Ferret i Franquesa, advocat a Barcelona, dels bens que van ser de Josep Antoni
Llorens i Nin. Una casa constituïda a partir de l'agregació de dues cases amb
un hort coneguda com la casa principal de Llorens, amb entrada i sortida, drets
i pertinences. Llinda aquesta casa i hort a
orient part amb honors de Cristobal Ràfols dels Caus i part amb Antoni
Trius, forner, a migdia amb un carrer anomenat Rambla o Torregrossa, a ponent
amb honors de Francesc de Paula Vallès i
part amb un paller del mateix Llorens, i a cerç amb un carreró que no té
sortida. tenia un cens de la Pia Almoina de Barcelona, excepte una part que
correspon al segon balcó de ponent, sense cap part de l'hort, que tenia un cens
d'un mercader de Vilafranca, que va ser lluït per Antoni Llorens amb escriptura
en poder de Pere Guasch el 2 de novembre de 1598.
Manual de Lluís Cases i Pometa,
notari de Vilafranca, any 1827.
Foli 236 a 248. Vilafranca, 16 de
maig de 1827. Joan Maria de Montserrat Ferret i Franquesa liquida deutes sobre
la casa i institueix nous censos dels religiosos abans indicats.
Manual de Lluís Cases i Pometa,
notari de Vilafranca, any 1827.
Foli 249 i 250. Vilafranca, 16 de
maig de 1827. Els reverends del Convent
de Sant Ramon deixen constància de la liquidació dels bens i drets i de la nova
situació.
Manual de Lluís Cases i Pometa,
notari de Vilafranca, any 1827.
Foli 251 i 252. Vilafranca, 16 de
maig de 1827. El rector de Terrassola
deixa constància de la liquidació dels bens i drets i de la nova situació.
Manual de Lluís Cases i Pometa,
notari de Vilafranca, any 1827.
Foli 253 i 254. Vilafranca, 16 de
maig de 1827. Els administradors de la Capella de Sant Fèlix deixen constància
de la liquidació dels bens i drets i de la nova situació.
Manual de Lluís Cases i Pometa,
notari de Vilafranca, any 1827.
Foli 255 i 256. Vilafranca, 16 de
maig de 1827. El rector de la parroquial
de Sant Pere de Ribas deixa constància de la liquidació dels bens i drets i de
la nova situació.
Manual de Joan Amich i Bachs, notari
de Vilafranca, any 1888. Protocol 195, folis 545 a 550. Vilafranca, 29 de
juliol de 1888.
Compareixen Pere Secases i Pernal,
notari; Tomàs Jané i Tetas, del comerç i José Baltà y Rodríguez de Cela,
propietari; que són respectivament vice-president, tresorer i secretari de la
junta liquidadora del dissolt Casino de la Unión. S'explica que es va dissoldre
la societat i el jutjat va confiscar tots els seus bens i efectes el 30 de
gener de 1888 i es va fer inventari de tots els bens mobles i immobles, i va
nomenar encarregat de la seva custòdia i dipositaria Eduard Ferret i Bofill. Es
va convocar els socis a una junta general per nomenar una Junta directiva
liquidadora, la reunió va ser presidida pel jutge de Primera Instància de
Vilafranca Maximiliano González de Aguero, la reunió es va celebrar el 14 de
maig de 1888, van ser nomenats de junta liquidadora: president Pere Torrents i
Raventós, vicepresident Pere Secases i Pernal, vocal segon Josep Mestres i
Tauler, tresorer Tomàs Jané i Tetas i secretari Josep Baltà y Rodríguez de Cela.
El 18 de juny de 1888 es procedeix a
la liquidació en subhasta dels objectes de la societat, alguns d'ells molt
difícils de vendre perquè estaven encastats a les parets i era difícil
extreure'ls si no es volia causar desperfectes a la casa, s'indica que el
saló-teatre va ser construït a expenses de la societat en un terreny d'Eduard
Ferret que era propietat de la casa.
El passiu era de 4.000 ptes. que es
devien a Pere Mata, cafeter de la societat, d'un crèdit amb l'entitat que ja
havia fet l'anterior cafeter; 500 ptes. a Melcior Raventós i Pometa; 200 ptes.
del lloguer del mes i 600 ptes. d'un trimestre que s'havien d'abonar al
propietari si la societat es dissolia; i 18.375 de l'emprèstit per construir el
teatre, que es va dividir en accions de diferents valors. En aquesta reunió un
dels creditors es va oferir a pagar tots els deutes i la meitat de les accions
a canvi que li fos cedit tot l'actiu. Es va acordar sotmetre aquesta oferta a
la junta de socis per l'acceptació de la majoria de creditors de les accions
que va fer la societat.
El 2 de juliol de 1888 se celebra la
junta de socis al saló teatre i s'accepta la proposta de Pere Mata del
cinquanta per cent, es a dir cobrar la meitat a canvi de la cessió de tot el
patrimoni de la societat. En aquest patrimoni hi ha el saló teatre situat sobre
l'hort de la casa de la Rambla de Sant Francesc número 45, fent constar que el
terreny encara és del senyor Ferret i que la paret en la que hi ha l'entrada al
teatre ha de ser considerada paret mitgera amb la casa de Ferret. S'indica
també que en aquella casa hi havia unes botes i una premsa que s'han de tornar
al senyor Ferret, però que no són en poder de la societat i no se sap on han
anat a parar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada