Competència indormacional. I

Material elaborat i reelaborat entre el 1990 i el 2016 a partir de fonts molt diverses i ajustat als crèdits de "Publicitat"  a Formació Professional Administrativa, i posteriorment al de "Competència informacional" al segon cicle d'Educació Secundària Obligatòria, sempre al Col·legi Vedruna-Sant Elies de VIlafranca. Inclou alguns exercicis i qüestionaris.

 

D’entrada

1.- A l’hora del “Big data”

2.-Competent en informació

 

D’entrada

Has pensat mai en la quantitat d’informació que els mitjans electrònics posen al nostre abast a la xarxa, o potser hauríem de dir les xarxes: xarxa d’informació, xarxa de lleure, xarxa social... i cada dia que passa s’hi afegeixen nous elements i mitjans, i a cada minut, a tot el món, centenars de noves pàgines s’incorporen a aquest univers inabastable que són les xarxes.

En pots fer una prova molt senzilla, agafa un cercador a internet i posa-hi justament aquesta paraula: “internet”, observa tot seguit el resultat que et dóna, els centenars de milions d’entrades que té aquesta paraula. Si dos dies després tornes a fer la prova veuràs que el nombre de pàgines ha augmentat.

Certament, tenir temps de revisar ni que sigui només algunes d’aquestes pàgines ens portaria setmanes o mesos de feina, de manera que convé que et preguntis si és possible navegar en aquest immens oceà sense ofegar-se o simplement si el que has de fer és agafar la primera pàgina que sobre un tema et doni un cercador. Saps com ordenen les pàgines els cercadors? Has pensat que agafar el primer que es troba comporta el risc de ser manipulat fàcilment?

[...]Mentre Montaigne passava en silenci llargs trams del dia que omplia de pensaments i reflexions, nosaltres ens barallem contra la cridòria que surt permanentment de les pantalles [...] Tant estímul exterior ens allunya de l’art més gran de tots, el que proposava Montaigne: seguir sent un mateix, perquè per aconseguir-ho calen llargues hores de reflexió [...] S’han acabat els períodes de silenci, qui va caminant no produeix pensaments caminats, va consumint allò que surt del seu mn3 i li entra per l’orella, el que viatja en metro aprofita el temps per parlar per telèfon o per respondre un correu electrònic i qualsevol moment lliure s’omple amb la informació il·limitada que produeix la pantalla del telèfon o de la tauleta...”

            Jordi Garcia Petit. El pensament vagabund. ”El País". 7 de setembre del 2013.

També hi ha qui ho veu com un desig:

Durant els primers anys del segle XXI, els avenços tecnològics s’han posat al servei d’un desig nou de trinca: el desig de ser interromput. Els telèfons mòbils ofereixen una àmplia gamma de vibracions, músiques, sorollets i il·luminacions perquè puguem triar la manera com serem interromputs per trucades. SMS, DM, whatsapps, missatges de veu, pokes i formes de comunicació encara més refistolades. Si passa gaire estona sense que t’interrompi ningú no existeixes o, encara pitjor, ets un loser.

Vicenç Pagès Jordà. No molesteu, “El punt. Avui” Sup. Cultura,18.06.2017.

I alguns ja han començat a anomenar el mòbil “arma de distracció massiva”:

Anem per la vida amb una arma de distracció massiva a la butxaca. Amb un dispositiu meravellós que posa el món a l’abast de la nostra mà, sí, amb un artilugi que és la porta al coneixement, o com a mínim a la informació. Però en aquest objecte que ha canviat la nostra manera de viure hi fan niu, amagades, tota una colla d’aplicacions que reclamen atenció amb homologables graus d’urgència. I si em perdo alguna cosa? La por a perdre’s alguna cosa –en anglès, fomo, fear of missing- provoca recels, de vegades, angoixa que es multiplica en aquests nous temps.

Benvinguts a l’era de les ments disperses, dels cervells als que els costa centrar el focus, de les microconversacions i la microatenció, de persones que per moments tenen la sensació d’operar com un pollastre sense cap en l’ecosistema digital (si no ho fan, també, a la vida real).

Aquestes píndoles d’informació que consumim a través del mòbil generen descàrregues de dopamina com les que rep el cervell del fumador en el moment que encén un cigarret. Per això retornem amb obstinació a la cerca de nous caramels digitals.

            Joseba Elola La era de las mentes dispersas. “El País”, 25 de juny del 2017.

1.- A l’hora del “Big data”

L’objectiu d’aquest curs és ajudar-te a utilitzar la informació, és a dir oferir-te conceptes, habilitats i actituds davant aquest mar immens que s’anomena el “big data”.

Partirem de la base que la informació pot arribar al nostre cervell a través de diferents llenguatges i suports comunicatius. El nostre cervell processa aquesta informació i la contrasta amb la que ja té, és el cas molt habitual de veure una persona que saps que coneixes però fa molt de temps que no has vist, tot d’una et ve al cap el seu nom o de què la coneixes, de manera que a partir d’aquell moment  actues d’una o altra forma, ja tens capacitat per decidir la conducta que vols aplicar a aquella persona o situació determinada.

Aquí intervé també la intel·ligència que no només rep la informació sinó que també l’emmagatzema a la memòria, sovint la reté i quan li cal la recupera de manera voluntària sempre que sigui del seu interès, per això hi ha coses que recordem amb el pas dels anys, que no oblidem mai de la vida, i altres que no tenen cap interès per a nosaltres i ben aviat desapareixen de la nostra memòria.

Però la capacitat de la nostra intel·ligència és limitada, tenim capacitat per per plans, raonaments, per resoldre problemes, fer abstraccions, comprendre idees o processos complexos i per aprendre, però davant l’allau de dades que ens planteja el món actual hem d’aprendre a actuar per no quedar col·lapsats d’informació. Així les coses ja no es parla d’intel·ligència sinó de 7 intel·ligències, capacitats o aptituds que els éssers humans desenvolupem en diversa mesura d’acord amb les nostres aptituds personals, de la mateixa manera que hi ha qui té traça per dibuixar o fer esport i altres la tenen pels problemes matemàtics o per aprendre idiomes i expressar-se.

Enfrontar-se a l’allau d’informació, al “big data”, implica comptar amb eines en els

·         Processos de cerca d’informació.

·         Processos de tractament d’informació.

·         Processos d’ús de la informació.

Amb l’objectiu que d’aquest informació en puguis treure allò que de veritat cerques, és a dir EL CONEIXEMENT.

També tu ets “big data”

Aquest oceà d’informació, però, ens afecta també de manera personal a cada un de nosaltres, tot en formem part. Imaginem una conversa telefònica en un futur molt proper:

            .-Hola! Gondon’s pizza?

            .-No, vostè ha trucat a Google pizza.

            .-M’hauré equivocat de número, perdoni!

            .-No, no, senyor. És que Google l’ha absorbit.

            .-D’acord, prengui nota de la comanda.

            .-Prenc nota, vol vostè el de sempre?

            .-El de sempre? Que em coneix?

.-Segons la nostra base de dades en els darrers dotze mesos hempre ha demanat pizza de massa fina amb formatge i salsitxa.

            .-Sí! És això...

            .-Li recomano que provi la de formatge fresc, rúcula i tomàquet sec.

            .-Què? Odio les verdures!

.-Ja, però té colesterol.

.-Com ho sap?

.-Hem creuat les dades del seu telèfon fix a través de les subscripcions. Tenim els resultats de les seves analítiques de sang dels darrers 7 anys.

.-Val, però no vull aquesta pizza! Ja estic prenent la medicació...

.-Perdoni però no està prenent la medicació de manera regular. Segons la nostra base de dades comercial vostè sols va comprar una caixa de 30 pastilles contra el colesterol a la xarxa de farmàcies, fa quatre mesos.

.-He comprat més en una altra farmàcia.

.-No apareix a l’extracte de la seva targeta de crèdit...

Com ens afectarà el “big data”. Apostes...

(Adaptació de https://www.devrant.io/rants/605665/hello-gordons-pizza-no-sir-its-googles-pizza-so-its-a-wrong-number-no-sir-google)

Un diàleg com aquest en un futur immediat potser esdevindrà possible, ho sabran tot de nosaltres perquè tots els nostres moviments, allò que comprem, allò que tenim, els diners que guanyem, els impostos que paguem, els llocs on anem, les malalties que ens afecten, les pàgines d’internet que visitem, els telèfons als que truquem, la xarxa social amb la que ens comuniquem... tot està informatitzat i creuar aquestes dades a la xarxa amb els potents ordinadors que hi ha en l’actualitat permet fer una “fitxa” de cada un de nosaltres, una fitxa plena de dades i de referències.

Sovint parlem de valors, de pensament crític, de llibertat, de desigualtats socials... i fem servir la tecnologia com una eina que ens ofereix informació. Pensem que aquesta informació vol dir llibertat de decisió però l’altra cara de la moneda és la informació de nosaltres mateixos que posem a l’abast de tothom, és el “big data”. Per això reclamem que ens respectin la nostra privacitat i els governs han començat a posar en funcionament mecanismes de protecció de dades... però el futur encara està per veure. Hauríem de poder decidir què fem amb la tecnologia abans que aquesta decideixi què vol fer amb nosaltres.

Per saber-ne més sobre el “big data”:

https://www.ibm.com/developerworks/ssa/local/im/que-es-big-data/index.html

2.-Competent en informació

Què vol dir “saber”? Fins fa unes dècades aquest verb volia dir, tal i com remarca el diccionari, tenir assolits uns coneixements sobre una temàtica determinada, però ara “saber” és saber accedir al saber, és el que el professor i filòsof Ferran Sàez anomena la confusió entre el coneixement i la possibilitat d’accedir-hi, de manera que mica a mica la cultura ja no té res a veure amb la forja o la construcció del caràcter d’una persona, fins no fa gaire la cultura no era només saber coses,  sinó també constituir-se com a ciutadà, com a persona, però ara aquesta dissociació entre el saber i el poder accedir-hi s’ha trencat de manera que la cultura està deixant de tenir un valor formatiu profund i ha esdevingut únicament informació.

Cerquem informació quan tenim necessitat d’ampliar els nostres coneixements, sigui per simple curiositat o amb alguna finalitat concreta. Si no trobem aquesta informació o no la sabem trobar, si la informació que trobem és poca o inexistent o si en trobem massa, en tots els casos tenim un PROBLEMA INFORMACIONAL.

Per solucionar un problema, però, el primer que cal és tenir una consciència clara del problema. A les properes lliçons aprendrem a enfrontar-nos a aquesta situació emprant diversos passos, el camí podria ser:

1.      Definir QUIN PROBLEMA TINC.

2.      Buscar FONTS D’INFORMACIÓ.

3.      Avaluar si SÓN FONTS FIABLES.

4.      Recollir i ANALITZAR LA INFORMACIÓ

5.      Finalment UTILITZAR LA INFORMACIÓ.

Es tracta del procés anomenat de les tres “TR”:

·         TROBAR

·         TRACTAR

·         TRASPASSAR

Una pràctica:

En una propera lliçó farem referència a la C.D.U. però fins ara possiblement no n’havies sentit a parlar mai.

Pots cercar una breu informació sobre la C.D.U. a la xarxa?

Per a fer-ho et cal seguir els cinc passos que hem indicat abans

1.      El problema que tinc és saber que és la C.D.U.

2.      En un buscador de la xarxa cerco fonts d’informació

3.      Miro de les pàgines que procedeixen a veure si considero que són fiables.

4.      Analitzo la informació que trobo i en subratllo els aspectes més importants.

5.      Utilitzo aquesta informació quan me la demana el professor.

Com pots veure les habilitats que necessita un lector en l’era digital que estem vivint  són diferents de les que calien quan tota la informació era en paper. Ara tenim molta més informació a l’abast  però això comporta igualment dificultats afegides que hem de tenir en compte.

La civilització està traspassant la informació i la cultura que només era en oral paper, a una informació i una cultura que, a més, és digital.

·         La cultura oral de l’explicació del professor o en paper als llibres  era cara, feia respecte i era molt fiable.  Si quedava escrita era per sempre i el seu contingut havia estat convenientment comprovat i avaluat abans d’esdevenir lletra impresa.

·         La cultura digital de les xarxes és barata o gratuïta, és actualitzada, però fa poc respecte i no sempre és fiable. Allò que queda penjat a la xarxa es pot canviar sempre que es vulgui, d’aquí que algunes vegades no hagi estat convenientment comprovat, quan esmentis una informació concreta has d’indicar sempre el dia que ha estat consultat i sempre és preferible que guardis una captura de pantalla de la pàgina.

Una altra pràctica:

Cerca informació sobre el que hi ha a la Biblioteca del Congrés de Washington (USA)

·         En paper a una enciclopèdia.

·         A la xarxa.

El primer que observaràs és una diferència entre el que diu una i altra, la de la xarxa –si és fiable- està molt més actualitzada.

També és possible, però, que la informació que trobis a les xarxes no estigui actualitzada. Com recordarem més endavant, la xarxa és també un immens departament d’objectes perduts, hi ha moltes pàgines que no estan actives, simplement han quedat allí abandonades, de forma que el que cal és mirar quin dia ha estat actualitzada, si és recent.