Després d'una colla d'anys, a la dècada dels vuitanta, amb textos d'història al programa de les Fires de Maig o dels Enamorats, els bons amics de l'establiment vilafranquí Nuk Decor, amb una exposició memorable de mobiliari i elements de decoració, han volgut fer un petit homenatge a la celebració firal de la primavera i em van demanar quatre ratlles sobre la celebració i la seva denominació, text que va quedar exposat i que recollim aquí. Gràcies, amics de Nuk Decor.
Fires, maig, primavera...
Des del segle XIV a Vilafranca se celebra fira en arribar la primavera. Amb tants anys se n'han vist de tots colors: èpoques d'esplendor i dimensió econòmica internacional i altres de remarcada decadència. Les fires han estat sempre, però, una referència i un punt de trobada per a tot el Penedès, des dels propietaris terratinents fins als pobres parcers i rabassaires, tots venien a fira, d'aquí que durant el segle XX es va intentar promocionar-les, primer durant els anys de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925), i en arribar la Segona República es va donar a les Fires de Maig un caire proper a la Festa Major, de manera que no hi faltava ni el Drac, ni els Diables ni una colla dels Xiquets de Valls. Després de la guerra civil (1936-1939) no es van tornar a celebrar fins al 1957, primer a la Rambla i, en la mesura que anaven creixent, a la zona que les acull fins ara mateix, un punt de referència per a tot el Penedès.
...i els enamorats?
Sovint no era cosa de la primavera, ni de les flors. Els propietaris de la comarca que feien trobada a fires sovint parlaven de possibles casoris si tenien un hereu o una pubilla en edat i interessava perquè les terres eren properes: calia conservar i millorar el patrimoni pairal. El casori, com passa tants cops, no sempre funcionava, de manera que algunes vegades els enamorats acabaven en malcasats. Els pobres menestrals, parcers i rabassaires, però, no tenien tants problemes i aquí cal pensar que hi triomfava l'amor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada