Documentació del fons Freixas.

 Transcripció de documents del fons Freixas servats a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

7. Treballs, estudis, publicacions i parlaments de Ramon Freixas i Miret “Notes sobre l’església de san Jaime ça Calsada que existió entre el convento de San Francisco de Asís y el Hospital y sobre el paso que tuvo lugar en el Hostal existente frente a dicho convento entre el diputado local de esta villa y Galceran de Requesens Gobernador de Cataluña el día 10 de febrero del año 1461.”

“La Voz del Panadés” de 1 de novembre de 1902, n. 338. Año VII. Article signat Ramon Freixas: “Unes notícies per la historia local de Vilafranca del Panadés”. Diu que regirant el llevador del S: CVI de fundacions de capellanies, beneficis i altres causes pies de poblacions i esglésies de l’antiga Vergueria de Vilafranca troba una notícies de l’església que existia entre l’hospital de la vila i el convent de Sant Francesc. Se sabia sols que en la visita episcopal del 1414 hi havia hagut fora muralles una capella de Sant Jaume de la Calsada, però no diu més, recorda que davant hi havia hagut un hostal on va passar un fet històriccuriós. Els primers dies de febrer de 1461 el príncep Carles de Viana, primogènit d’Arasgó i Sicília, era detingut al castell de Morella per son pare, Joan II, la Generalitat o Diputació de Catalunya, congregada al seu palau de Barcelona, va prendre la providència de nomenar diputacions locals en totes les ciutats o viles caps de vegueria del Principat, el 8 de febrer de 1846. Van enviar als diputats locals que si es trobava en la localitat el noble Galceran de Requesens se li presentés mitjançant notari el requeriment que no impedís el negoci de l’alliberament del Príncep de Viana o les gents que anaven per la dita causa. El 8 de febrer de 1461, a les dotze de la nit, va fugir de Barcelona Galceran de Recasens, governador de Catalunya, a qui atribuïen els catalans la presó de l’il·lustre Príncep de Viana. El dimarts 10 de febrerentre la una i les dues de la nit, Blay Merles, diputat local de Vilafranca i Vegeureia, Mateu Senya, notari públic i tres testimonis: Pere Pellicer, apotecari; Gabriel Bruguers, teixidor; i Llorens Querol, vereder, van entrar a l’hostal de Joan Sabater, situat extramurs, enfront del monestir de fra menors, entraren en un quarto i trobaren ficat al llit Galceran de Requesens, a qui va fer el notari un requeriment, el va llegir Requesens i aquest el va contestar.

El diputat local va donar compte de la feina a la Diputació de Catalunya en carta del 10 de febrer de 1461, a les 8 del matí. Diu Freixas que l’hostal pertanyia al segle XVI als hereus de Cristofol Morell, mercader de Barcelona, casat amb Montserrat, filla i hereva de Joan Sabater.

Recorda que al mateix llevador hi ha referències de Fra March d’Avinyó, fundador a Vilafranca de l’hospital de pobres malalts, el 1401, de la Casa de Caritat, de la mateixa, era de la família de Fra Antoni d’Avinyó, abat de Montserrat el 1442 i un home de guerra i diplomàcia com Berenguer d’Avinyó que assistí a la conquesta de Scília el 1300, Dalmau d’Avinyó que prengué part en les guerres de Sicília i Corsega dels regnats d’Alfons III i Pere IV, March d’Avinyó era propietari del castell d’Avinyó el 1359, Vegueria de Vilafranca, Pere d’Avinyó, guerrer en la guerra del Rosselló el 1376, Berenguer i Bartomeu d’Avinyó que anaren a les campanyes de Sicília de 1393 i 1403 i March d’Avinyó cavaller membre dels partidaris del Comte d’Urgell que va contradir el parlament de Tortosas en l’elecció dels nou jutges pel parlament de Casp i s’oposen a la sentència de 1412. Homes de lletres com Lluís Avinyó del 1400 que va escriure sobre història de Catalunya i el poeta N. Avinyó que és al “Cançoner d’obres enamorades” en el manuscrit de la Biblioteca Nacional de París.

Diu que 500 anys després MN. Manuel Bargunyó i Morgades i Josep Sardà i Vallès, nebots, marmessors testamentaris del Dr. Josep Morgades i Gili, han completat l’obra de Fra March d’Avinyó sota la direcció de l’arquitecte August Font.

Còpia, amb lletra de Freixas, ders beneficis en foli simple.

Còpia, amb lletra de Freixas, del 1461 dels Dietaris de la Generalitat sobre el Príncep de Viana.

Dos folis doblats i numerats, còpia, lletra de Freixas, sobre Galceran de Requesens.

Dos folis doblats i un de simple, numertats, lletra de Freixas, còpia, sobre Galceran de Requesens.

7.4.1. Capilla de San Juan (tot en castellà)

Còpia de la carta de Manuel Mià de 3 de setembre de 1856, no sabem a qui s’adreça, es comenta que l’església ha estat tassada en 30.000 rals i la subhasta ha estat anunciada pel 13 de setembre. Diu que s’han de donar molta pressa.

Carta de Pau Milà des de Girona de 31 d’agost de 1858(potser 1856 ?) a Manuel de Bofarull, arxiver major de la Corona d’Aragó. Diu que ha rebut un ofici del president de l’Acadèmia de Belles Arts sobre un del governador de la província que van a vendre l’església de Sant Joan, diu que ell presentarà la dimissió si això es fa.

Carta de Francisco Ferrer a Francisco Ignacio Solà, de Vilafranca, des de Barcelona el 7 de maig de 1842, diu que adjunta ofici de l’intendent de la províncias que trasllada reial ordre aprovant l’enderroc de l’església de Sant Joan.

Còpia de la carta que tramet Modesto Lleó a l’alcaldia de Vilafranca i govern civil de la província sobre l’anunci de la subhasta de Sant Joan de data 18 d’agost de 1856 al Boletín de Ventas de Bienes Nacionales d’aquesta província on diu “iglesia cuartelillo”, diu que des de la guerra dels matineres que va ser l’última que no està en ruines sinó en perfecte estat de conservació, destinada a la defensa interior de la vila i té per això millors condicions que el qualtel principal que és un un dels extrems de la vila i té una part que dóna a un hort i només una façana que pot defensar una petita part de la població i necessita una bona guarnició, impossible si no hi ha 500 homes. “El cuartelillo de San Juan” està situat al centre en una espiosa plaça i domina quatre dels millors carrers i la Casa Capitular, té obres de defensa i des del campanar es dominen els carrers, no té obertures i té espessos “muros de sillería”. Demana que s’aturi la subhasta i posi l’església al servei dels interessos no sols militars sinó de l’art “pues dicho edificio al par que un excelente fuerte es un modelo acabado de arquitectura gótico-bizantina”.

Text signat F. Ll. y M. (qui era?) Agost 1850 sobre les característiques de la capella, diu en castellà que la antiguetat no és posterior al “siglo duodécimo” y que per això té “el verenable color de que està revestida” que va ser de l’orde dels hospitalers “según tradición común a la de los templarios”, “su solidez que a pesar de haber sido calificada de ruinosa, no ha menguado un punto”, diu que és l’única mostra considerable a Catalunya de la transició bizantino- gótica i parla de la seva concepció i treball notable i de les seves armòniques proporcions.

Diu que ha servit o pot servir com a magatzem públic, de “casa fuerte”, de casa de la Vila “según el realizable proyecto de algunas personas bienintencionadas”. Afrima que fins el 1848 va tenir culte cada dia i sols per un “inexplicable descuido” va deixar de celebrar-se. Afirma que si es consultés el vot de la població la majoria hi estaria a favor, afirma que ha estat tassada en 30.000 rals “Nos abstenemos de comentarios. Basta lo dicho para que cuantas personas hayan saludado la historia y tengan siquiera un rubimento de bellas artes”.

Un altre informe sense signar, lletra de Manuel Milà de la que n’hi ha dues còpies, la millor en fotos (595 i 596), la segona, amb una altra lletra, al final diu que és de Milà, d’agost del 1856. El 18 d’agost de 1856 diu que estava anunciada la subhasta.

1856 Document amb nota de 23 d’agost al president de la Comisión de Monumentos.

Còpia d’una carta amb segell de la Comisión Provincial Investigadora de Bienes Nacionales de la Provincia de Barcelona. Diu que va ser acordada pel jefe de la administració econòmica de la provincia la instrucció de l’expedient de venda d’un edifici en runes a la plaça de Sant Joasn que venia de la comanda de Sant Joan de Jerusalem, tramès a l’alcalde constitucional, diu que en tres dies s’a he nomenar un pèrit que juntament amb el de l’estat en aquest partit que és en Francesc Sallent “ha de proceder al deslinde y justiprecio de dicha finca con arreglo a la instrucción”, a Barcelona 9 d’octubre de 1874.

Nota final que diu (lletra de Ramon Freixas) que entre els cinc primers anys de 1860 a 1870 “fue reparado el techo de ensambladura y retejada la capilla de San Juan, a costas de la >Comisión de Monumentos de la Provincia”. Diu que es va obrir al culte i va continuar així fins el 1872 que va ser habilitada com a “casa fuerte”, a principis de 1877 va tornar a ser dedicada al culte.

Tres exemplars de “La Voz” del 4, l’11 i el 18 de juliol de 1897 (fotos 597, 598, 599, 600, 601 i 602) que diu que per tercera vegada en la segona meitat del segle, l’edifici està en perill.