Documents del Fons Freixas (II)

 Transcripció de documents del fons Freixas servats a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

Una camisa «Borrador remitido al Sr Dodgson» lletra de Dodgson. Hi ha una subcamisaque indica «Para la imprenta», sense res a dins, i un doble foli amb notes.

Un foli amb lletra de Dodgson que proposa afegir unes inscripcions de Catalunya, una de Sant Martí Sarroca, una del claustre de la catedral de Solsona, la tercera de Tortosa, casa consistorial i en la muralla «Mister Dodgson espera que se sacarán fotografias de las muchas e interesantes inscripciones que conservan en este claustro para publicarlas en grabados con las debidas traducciones y notas».

«Carta epigráfica» formada per unes 40 quartilles a una cara, en castellà, que semblen a punt per anar a la impremta. Dodgson era filòleg epigrafista i arqueòleg anglès, acadèmic corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid..

* * * * *

Camisa amb la indicació «Dr. Barraquer, convent de Sant Francesc de Vilafranca del Penadés».

Carta de 27 de març de 1903 de Barraquer a Freixas des de Barcelona que li demana l’opinió sobre una paraula calcada, en concret la paraula «POEKI» que dig dodgson i que Barraquer no interpreta igual.

Carta de Barraquer a Freixas del 26 de desembre de 1902, diu que la làpida és claríssima i no la interpreta bé ni el «Llibre Verd» ni Dodgson, per a ell els «POEKI» era «PXI» que significa «de Crist» o «JOPHESI» o sigui el cast Josep, fill de Jacob.

Un foli doblat: «Datos nuevos sobre el convento franciscano de Villafranca del Panadés», on es recorda com el 1853 els frares van sortir dels convents sense persecució, les famílies dels patrons dels altars i les famílies de devots es van emportar els retaules, quadres i objectes de culte a les seves cases per salvar-los dels revolucionaris i lladres. L’església va ser tancada al culte el 5 d’agost de 1835 i reoberta el 13 de juny de 1850, el retaule de Sant Jordi va estar a la casa Miret.

El 1835 els religiosos marxen però el temple va quedar a l’abast, tothom entrava i s’emportava el que volia, com pedres, vigues o coses que necessitava. Això va durar del 1835 fins el 1847.

El claustre tenia el 1835 quatre ales, el 1845 l’Ajuntament va destruir l’ala adherida al temple per emplear algunes columnes, la porta «amodillada» que comunicava el claustre amb el temple, en la construcció d’una sala de ball al refetori del convent de la Trinitat que ara (1902) acull les escoles municipals.

Diu que les làpides anaven per terra fetes malbé i que en la guerra dels set anys es va allotjar allí un batalló de belgues que el poble anomenava «naínes», diu que moltes làpides tenen la ubicació actual des de fa molt poc. Les campanes van anar a parar a la trintat i són les que ara hi ha a la parròquia.

* * * * *

Carta de Barraquer a Freixas del 25 d’octubre de 1902, li tramet una nota de dades amb el prec que Freixas li torni completada i corregida. Es pregunta que es temple es va reobrir al culte el 1850, per què i per qui. També com és que si el 1839 es va decidir que fos hospital va continuar la rampinya i l’abandó fins el 1847. Quan es va organitzar l’hospital. També pregunta detalls sobre sepulcres i altars.

* * * * *

Carta de Barraquer a Freixas de l’11 de novembre de 1902 donant les gràcies per la tramesa de dades.

* * * * *

Carta de Barraquer a Freixas de data dia 30 sense indicar es ni any, donant les gràcies.

* * * * *

Notes soltes.

Una quartilla amb lletra de R. Freixas assegurant que una part del convent va ser enderrocada el 1837 per millorar la fortificació de la vila.

Dos folis còpia de la sessió extraordinària de l’Ajuntament del 2 d’agost de 1835, els regidors i l’alcalde amb D. Joan de Sandoval, brigadier dels reials exèrcits i governador militar i polític del Corregiment de Vilafranca, Jordi Miret, regidor degà, Felip Güell, Joan Castelltort, Sebastiàs Rigual, Jaume Sabater, Jaume Caballol, regidorsi el Rd. Josep Jané, rector de la parròquia. Pren la paraula el president i diu que les circumstàncies actuals fan que en moltes poblacions es doni el pasaport als religiosos que ho demanen per apartar-se «...de los conventos en que no les permite permanecer el terror que les han infundido los lamentables hechos ocurridos en diferentes puntos...». S’acord fer també això a Vilafranca i els convents queden abandonats. S’ha comunicat al Capità General però mentre això arriba es proposa a l’Ajuntament elm nomenament d’una comissió formada per dos regidors, el rector i el «prelado del respectivo convento» per tal que preguin es mesures que calguin per salvar el que allí quedi si els religiosos el desocupen del tot, en aquest cas el secretari de l’Ajuntament serà encarregat per la comissió per tal que en faci l’inventari per duplicat i trameti una còpia a l’Ajuntament i l’altre al prelat del convent, en principi que es deixin els efectes inventariats en el punt del convent que es consideri més segur, deixant-lo tancat i segellat, excepte els objectes necessaris pel culte, dels que es farà càrrec el rector de la parròquia.

S’aprova i formen la comissió el regidor Sebastià Rigual i el regidor diputat Jaume Caballol. El secretari de l’Ajuntament era Francesc Ignasi Solà.

El 5 d’agost de 1835 va quedar tancat l convent de Sant Francesc, sense incidents.

El 22 d’octubre de 1835 servia el convent de «casa fuerte».

Tot el que quedava del convent va ser cedit per l’Estat, per reial ordre de 3 de desembre de 1839, a l’Ajuntament de Vilafranca per dedicar-ho a hospital de pobres.

* * * * *

Un plec de dues quartilles doblades on diu, amb lletra de Ramon Freixas, que la junta del sant hospital va fer les reparacions en el temple de Sant Francesc d’Assís i ha acordat obrir-lo al culte el dia 9 de juny de 1850 amb una celebració a les 10 del matí, informació que es va trametre a l’Ajuntament i a la comunitat de preveres de Vilafranca.

* * * * *