Documents del Fons Freixas (III)

 Transcripció de documents del fons Freixas servats a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

17 quartilles relligades, còpia de documents amb lletra de Ramon Freixas:

Autorització de l’Ajuntament de Vilafranca per enderrocar la part antiga del convent de Sant Francesc pel seu estat ruïnós d’acord amb la petició feta pels administradors de l’Hospital el 31 de masç de 1845.

Acord de l’Ajuntament de Vilafranca que en sessió, rebut l’ofici de l’«Administración subalterna de bienes nacionales de Villafranca» sobre el convent de Sant Francesc, el sr. administrador general diu que el sr. intendent que ho va dir el 22 d’octubre de 1845, que la Junta Superior de Venta del Bienes Nacionales amb datat 16 d’octubre de 1845 li diu que el dia 2 d’octubre d’aquell any 1845 es va disposar que l’administrador del ram podia procedir a incautar-se de la part ruïnosa del convent, la Junta aprova la disposició aplicada a la part que no s’apliqui a hospital, tal i com va ser cedit a l’Ajuntament, i tenint en compte que aquest no té fons suficients per plantejar-se la seva adquisició, de manera que el 26 d’octubre de 1849 l’administrador subaltern, Francesc Garcia, demana que li assenyalin dia i hora per poder incautar-se, tal i co disposa la «Junta Superior de Ventas», de manera que ara l’Ajuntament ha d’exposar el que correspongui per conservar la part del convent que li correspongui a 30 d’octubre de 1845.

Contestació de l’Ajuntament a la nota anterior dient que l’edifici havia estat destinat en la seva totalitat a l’objecte de la cessió, tot i la distinció entre obra nova i obra antiga ja que tota ha servit d’hospital, el mateix Administrador de Bienes Nacionales «no serà capaz de negar que durante la guerra estaba destinado exclusivamente para hospital militar» i que si ara no s’utilitzava era per amenaçar ruina i no tenir fons l’administració de l’Hospital per fer ls reparacions necessàries tot i que l’Ajuntament diu que sap que hi ha la idea de fer-les i d’utilitzar d’una manera o altra aquell local, de forma que no té l’Ajuntament facultats per expropiar ja que és un edifici cedit pel Govern i del que està en possessió pacífica, amb data 10 de setembre de 1845.

Els administradors de l’Hospital, el patrons de diverses sepultures i capelles de l’església del convent de Sant Francesc s’adrecen [al bisbe¹] i exposen que el convent va ser cedit a l’Ajuntament per dedicar-lo a hospital de pobres i l’administració de l’hospital l’ha anat utilitzant tot i que l’església era tancada des de l’agost del 1835, de manera que demanin que es torni a obrir el temple. Que alguns dels signants d’aquest document tenen restes d’avantpassats als sepulcres de l’església «algunso de los cuales contribuyeron con sus eminentes virtudes y saber a dar renombre y lustre a esta antigua población y desean que no queden olvidados».

Diu que va ser construït a finals del segle XIII i que té encara la magestuositat de l’arquitectura gòtica i que és digne de ser obert com a monument. Diu també que a Vilafranca hi ha poques esglésies amb capacitat tenint en compte que a la vila hi hatropes que van a missa a l’església parroquial «con gran incomodidad del público y el clero», diu que també hi havia molta devoció a alguns Sants que es veneraven al temple i que serviria pels malalts que s’allotjaven a l’hospital, que faria les despeses indispensables «Para la conservación de la fábrica y sostén del culto» i que els patrons de les capelles es comprometrien a tenir-les arreglades, però diuen al bisbe que ho ha d’autoritzar i nomenar un eclesiàstic que s’encarregui d’aquest temple. El 16 de novembre de 1847 ho signen Ramon Freixas, Ramon Miret, Pau Martorell, Fèlix Güell, Fèlix Barba, Antoni Vidal i per la seva mare Felipa Alvarez signa Liberata Alvarez de Miret, Josep de Tort, Joan Antoni Llorens, Rosa Vallès i Francesc Batlle.

El bisbe va promulgar un decret de 17 de desembre de 1847 que s’obrís al culte com a capella pública i diu que passarà a visitar-la i demana una relació de l’estat en què es troba i que li proposin l’eclesiàstic que se n’ha de cuidar, signat Pere, bisbe de Barcelona.

* * * * *

El 18 de febrer de 1839 es va cedir a l’hospital el convent de Sant Francesc, demanen a Francesc Garcia les claus de l’església amb data 5 de gener de 1848, signen Lluís Freixas, Ramon Miret, Pau Martorell, Julià Romagosa i Jaume Caballol. Però el 5 de gener de 1848 l’administrador subaltern, Francesc garcia, explica que l’administració principal del ram li va dir que havia de ser el bisbe el que ho demanés a l’Intendent de Rendes de la província.

L’administració de l’Hospital es va adreçar llavors a l’Intendent i hi va acompanyar els documents i certificació del bisbe i li demana que faci l’ofici perquè entregui les claus el 13 d’abril de 1848.

El 18 de maig de 1849 es va reproduir las petició.

La Intendència de la Província de Barcelona va enviar a la Dirección General de Rentas y Arbitrios de Amortización, a l’epígraf de Edificios de Conventos, l’expedient promogut pels administradors de l’Hospital demanant que s’aclarís si la concessió del Govern del Convent de Sant Francesc tenia inclosa l’església i es va recolzar per part d‘aquests oficis.

L’Ajuntament de Vilafranca va rebre la indicació que l’església del convent per Reial Ordre de 30 d’octubre de 1848 havia estat agregada a l’Hospital i va dir que no tenia cap inconvenient que es dediqués al culte però que volia conservar l’Ajuntament el patronat de l’església, el 24 de novembre de 1849, el president accidental del Consistori que era Antoni Nogués i el secretari Antoni de Valenciano. El 5 de novembre de 1849 van ser nomenats obrers de l’església de Sant Francesc el Rdo. Antoni Isert, Francesc Batlle Curto, Pau Martorell, Julià Romagosa i Ramon Feliu.

El 18 d’octubre de 1849 la Reial Ordre de cessió de l‘església, amb data 30 de setembre de 1849 es va comunicar per la Dirección general de Fincas del Estado, al sr. Intendent i el Ministeri de Gràcia i Justícia ho va comunicar al diocesà.

La Junta d’Obra va fer reparacions i el 3 de juny de 1850 va comunicar a l’Ajuntament que s’obriria al culte el dia 9 de juny a les 10 del matí en un acte solemne, també ho va comunicar a la Comunitat de Preveres.

* * * * *

Nota amb lletra de Ramon Freixas en una quartilla que diu que tot el que no queda del convent es devia enderrocar, encara que no consta, per les necessitats de la finca de fortificació. El convent tenia una superfície que arribava fins a l’actual carrer de la Paloma, amb un hort molt extens, la porteria principal era al costat de l’església i hi havia una altra porteria més enllà que era la dita «porteria del tragí», hi havia una sala capitular a la planta baixa i una altra al primer pis. Sembla que hi va haver un altre claustre.

* * * * *

Tres quartilles doblades, amb lletra de Ramon Freixas, hi ha copiada la mateixa sessió de l’Ajuntament de 2 d’agost de 1835 però amb més notes que són que el mes de febrer de 1836 el Brigadier Comandante del Batallón de Granaderos de Oporto va demanr a l’Ajuntament un local per allotjar la tropa i cuidar els seus malalts i l’Ajuntament va enviar un Oficial Comisionado Subalterno perquè es permetés que aquells es traslladessin al convent de Sant Francesc, a l’indret que fos més a propòsit i que hi poguessin causar menys perjudici; aquest Batallón de los Granaderos de Oporto de la Legión Extrangera procedien de Portugal, eren 16 oficials i 416 homes, i eren coneguts com «Los Naynes».

1Suposició meva tota vegada que de pas demanen que es torni a obrir al culte l’església, però no es diu expressament a qui s’adreça l’escrit, el llegeix a la nota següent que és el bisbe de Barcelona.