La meva llista de blogs

divendres, 2 de juny del 2023

Documents del Fons Freixas (i IV)

Transcripció de documents del fons Freixas servats a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

Una camisa per entregar a Lluís Cases, escrit el 6 de setembre de 1870, signat Joan Antoni Cervera [?] de la Diputació Provincial de 26 d’agost de 1870 on diu a l’Ajuntament de Vilafranca en relació a l’Hospital que la Diputació el 23 d’agost va aprovar el dictamen de 17 d’agost de 1870 en el que es va aprovar el pressupost per a l’any econòmic 1869-70 i va considerar els hospitals de Berga, Barcelona, Igualada, Manresa, Vilafranca i Moyà per tal que tornessin a tenir caràcter municipal o de districte i el sostinguessin els Ajuntaments dels pobles corresponents i cridaven l’atenció l’elevat cost de les estades de fora de Barcelona, el de Berga d’un escut 400, i el de Vilafranca 1 escut i 85 milèssimes, un fet que revelava la mala administració o organització viciosa o necessitat de supressió o agregació de l’establiment i que les rebaixes que podien correspondre als crèdits les podia fer millor la Diputació si se n’encarregava i estudiava detingudament les reformes que el ram exigia. Diu que cap d’ells té les condicions per ser nomenat assil provincial i indiquen com a prova el poc nombre d’estades que tots tenen.

Es parla de la història d’aquests hospitals que abans de ser declarats provincials se sostenien amb rendes pròpies i el producte de llegats i cessions, quantitat que disminueix quan s’hi apliquen fons de la província, també disminueixen les rendes perquè les administracions dels establiments no es veuen molt estimulades quan saben que la Diputació ha de suplir el dèficit, és a dir que augmenten les despeses i disminueixen els ingressos.

Diu que com que són a la capital és molt difícil controlar la seva administració, que d’hospital provincial només en tenen el nom i que la Diputació ha d’invertir els seus fons en serveis que siguin d’utilitat general a la província i no d’establiments que no pot comptar directament i inspeccionar i vigilar, perquè l’Ajunament se n’encarregarà de manera que els hospitals de Berga, Cardona, Igualada, Manresa, Vilafranca i Moià perden el caràcter de provincials i tornen a ser municipals i cedeix la Diputació als Ajuntaments respectius tot el material i la propietat, que es dóna una última partida per subvencionar el servei que fan, partida que a Vilafranca és de 700 escuts. Acorden també que cessin en les seves funcions totes les juntes de govern o administracions que regien els hospitals per delegació de la Diputació, i són cessants tots els empleats o dependents dels establiments, tot i seguir en el càrrec a disposició del que diguin els Ajuntaments.

* * * * *

Un bitllet sobre el monestir de Ripoll.

* * * * *

Pel que es veu va voler escriure un llibre sobre l’església de Santa Maria.

* * * * *

Una camisa «Apuntes sobre antiguedades»

* * * * *

Vàries notes sense més interès

* * * * *

Un foli del 11 de juny de 1878 que diu que ahir es va beneir la capella del cementiri que va ser possible per la generositat de la Sra. Margarida Panzano, vídua de Josep Almirall, diu que serveix d’enterrament a Josep Almirall, a la fundadora i a la seva família, obra d’estil bizantí [ara en diríem romànic] i de bones proporcions, de planta quadrada amb cúpula, amb un relleu que representa la resurrecció de Llatzer, de Ramon Elias i una figura a dalt, del mateix escultor, que representa l’àngel del judici, la silleria interior i l’altar és de Fèlix Sallent i una creu de mida natural, obra mestra d’Agapit Vallmitjana, l’arquitecte va ser Joan Torres i el mestre d’obres Ramon Raventós, les gàrgoles i mascarons són dels escultors de la vila Pau Merca i Albert Bonet. Va ssistir a l’acte de benedicció el canonge i després bisbe Josep Morgades i Gili, es van posar dues làpides, una a cada banda de l’altar recordant l’acte i a la memòria de Josep Almirall i la generositat de la seva vídua i donadora Margarida Panzano.

* * * * *

Una camisa «Nota sobre la matanza de vilafranqueses». Parla d’una nota de Milà al final dels seus «Apuntes históricos sobre Olèrdola» que es refereix a la matança de Misser Rufet.

Al Vol 3 de les «Obres completes» Tom 3 «Estudios sobre historia» Barcelona 1890. «Apuntes históricos sobre Olérdula»:

* * * *

Nota de la benedicció de la nova font baptismal el 18 de gener de 1870 pel canonge Morgades, va batejar un nen, el nou baptisteri va ser pagat per Morgades. El 5 d’agost de 1865 diu que es van acordar enderrocar «los tablados de la música» que eren situats a l’entrada de l’absis i el feien lleig, el 1868 es va renovar tot el paviment de l’església i el 1879 el de la capella del Santíssim. Altres notes disperses sobre Santa Maria i sobre Misser Rufet.

* * * * *

Una camisa «Notas y documentos sobre la guerra de la independencia»

Notes diverses, sovint de llibres que parlen de la Guerra del Francès a Vilafranca.

Diu una nota que a l’arxiu antic de l’Ajuntament hi havia una carpeta sobre els subministres fets per les tropes franceses el 5 i 6 de juny de 1808.

Inclou document de la "Junta de Gobierno de la Villa de Villafranca del Panadés, constituida con motivo del alzamiento del mes de junio del año 1808 para la guerra de la independencia"

La resta són notes de llibres generals que fan referència a Vilafranca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada