Documentació de Ramon Freixas i Miret

 Transcripció de documents del fons Freixas servats a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

5.2.- Documentació personal i jurídica de Ramon Freixas i Miret.

Edició "Memoria jurídica en manifestación del derecho que asiste a D. Eduardo Vidal y Valenciano en el pleito que sigue con D. Joaquim Vendrell de Pedralbes en la sala tercera de esta Audiencia Territorial. Barcelona. Imprenta de Jaime Jepús Roviralta, calle de Petritxol número 14. 1866.

Antoni Vendrell de Pedralbes fa testament davant el notari Salvador Clos y Gualba, el 6 d'agost de 1856, publicat el 13 de maig de 1857, era casat amb Dolors Vidal y Verdaguer de Albertí, i li va dir que després d'una disposició sobre "mobiliario, ropas y alhajas" que tingués el dia de la seva mort, dels que la seva dona en podia disposar lliurement, la resta de bens arrels, drets, crèdits i accions ebn feia hereva la seva dona amb la obligació de disposar-ne a favor dels fills comuns, però va morir sense fills va nomenar hereus universals a la seva dona i al seu germà Joaquim Vendrell de Pedralbes a parts iguals, però el seu germà no podia gaudir de l'herència fins a la mort de la senyora Dolors, la vídua, ja que aquesta era usufructuària de tot, com s'havia pactat en els capítols matrimonials, amb l'única obligació de fer inventari dels bens.

Antoni Vendrell mor el 9 de maig de 1857, la vídua fa inventari el 3 de juliol de 1857 davant el notari de Barcelona Francesc Xavier Moreu, la vídua mor el 22 de març de 1860 després de fer hereu el seu nebot, Eduard Vidal i Valenciano.

El 31 de juliol de 1860 Joaquim Vendrell demana judici per testament del seu germà Antoni i criden a Eduard Vidal, qui és representat pel seu pare D. Antoni Vidal i Verdaguer, perquè Eduard era menor, presenten l'inventari amb l'afegit d'una butaca al teatre del Liceu que no s'havia fet constar. també presenten una relació del que va pagar la vídua, Dolors Vidal i el que era pendent de pagar, però Joaquim Vendrell posa la demanda dient una sèrie de coses que cal afegir o rectificar en l'inventari, però el jutge, en sentència de 28 de maig de 1863 absol Antoni i Eduard Vidal. La sentència va ser apelada per Joaquim Vendrell a l'Audiència Territorial i aquest plet és el de l'edició.

A la "Parte primera" els Vidal es defensen de les omissions o ocultacions que Joaquim Vendrell creu que Dolors Vidal va fer en fer inventari dels bens del seu marit Antoni Vendrell. Primer de la butaca número 26 de la fila 6 del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. El 6 de maig de 1858 la vídua va demanar al Liceu el traspàs de la butaca al seu nom com hereva del seu marit. El segon que entra en litigi són els productes de la butaca del Liceu, Eduard Vidal va tenir la butaca des de la mort de la senyora Dolors el 22 de març de 1860 fins el 22 de desembre del mateix any 1860. Es discuteixen també els rèdits dels crèdits que tenien fets a tercers. Discuteixen igualment que no es va posar a l'inventari de bens el dret a una setena part de l'herència del seu oncle, José Francisco de Pedralbes i el dret a una part de l'herència del seu germà Lorenzo Vendrell de Pedralbes. També que el difunt Vendrell havia deixat a Teresa Andreu, criada, un cobert de plata que rebria el dia que es casés o que fes 40 anys i restés soltera.

Afirmen que el mort tenia papers que es van amagar a l'inventari perquè quan estava malalt i tenia dificultats per escriure Eduard Vidal i la seva tia Dolors li feien d'amanuenses. Diu que també tenia diners en metàl·lic que es van amagar.

El Vendrell s'havia casat amb la Vidal el 1846 i tenia rendes del lloguer d'una botiga i un pis a la casa del carrer de la plaça del Born. la Dolors, vídua, s'havia casat en primeres núpcies amb Francesc de Paula Vallès i tenia un germà, Llorenç Vendrell de Pedralbes que va ser l'hereu i va tornar d'Amèrica.

Es vol demostrar que Antoni Vendrell era pobre.

Que el difunt va comprar el mas Romaní, entre Font-rubí i Santa fe el 1856.

A la part segona el demandant demana qu es facin rectificacions al passiu de l'herència en el que es va pagar a D. Salvador Clos, a Manuela Dorda, per préstec i les despeses d'administració del viàtic i pel taüt, el cotxe mortuori, l'esquela d'invitació, els cotxes per acompanyar el cadàver al cementiri, funerals, nínxol i altres deutes.

Pel contrari, a la part tercera diuen que Joaquim Vendrell de Pedralbes, qui cobrava rendes de bens d'Antoni Vendrell de Pedralbes que ignoraven Dolors Vidal i el seu hereu, Eduard Vidal, també de censos i accions.

A la part quarta es parla dels defectes de la sentència del jutjat de primera instància, que diuen que no existeixen. A la part cinquena s'examina la pretensió de Joaquim Vendrell de Pedralbes de demandar criminalment per injúries a Eduard Vidal i el seu pare Antoni Vidal en primera instància. La conclusió és a Barcelona el 15 de març de 1866, signat Miquel Coma i Torres, i Josep Maria de Roura, el relator secretari, Pere Armengol i Cornet. En total cinquanta pàgines. No es publica la sentència.

* * * * *

5.2.- Documentació personal i jurídica de Ramon Freixas i Miret.

Edició "Alegación en derecho en defensa del que asiste a D. Joaquin Vendrell de Pedralbes en el pleito que sigue contra D. Eduardo Vidal y valenciano sobre el inventario de los bienes de Don Antoni Vendrell de Pedralbes, en la Real sala 3a de la Audiencia Territorial de Barcelona, que preside el M.I. Señor D. Domingo de Omlin y de la Cárcel, señor ministro ponente D. José Maria Heredia, relator D. Ángel de Lacuesta. Escribano de cámara D. Blas Gorostarzu, abogado D. José Vilaseca y Mogas. Procurador D. Ramon Creixáns". Barcelona. Estrablecimiento tipográfico de Narciso Ramírez y Cia. Pasaje de Escudellers, núm. 4. 1866.

S'exposen els interessos dels crèdits, els diners disponibles per comprar Mas Romaní (9.500 lliures), la butaca del Liceu, drets d'herències i ports, i els documents, i al passiu el compte del notari, els diners pagats a Manuela Dorda, que es van incrementar amb les despeses d'administració del viàtic, taüt i altres d'enterrament i altres llegats i comptes. Signat a Barcelona el 14 de juny de 1866.

Hi ha 18 pàgines de comptes, signats per Ramon Creixams. En total 42 pàgines.

* * * * *

5.2.- Documentació personal i jurídica de Ramon Freixas i Miret.

Edició "Derechos y facultades que competen a D. Ramon de Olzinellas en la casa y patrimonio de su difunta esposa Doña Josefa Tos y Ravella (q.e.p.d.) y sentencias de los tribunales de justicia recaídos en los pleitos que sus hijos D. Hermenegildo, D. José y D. Concepción de Olzinellas le han promovido". Sense data ni peu d'impremta. 30 pàgines. Notificada el 18 de novembre de 1871, sentència signada el 5 de juny de 1872 per Fernando Donderis, presidente; Antonio Sanchís, Carlos Susbielas.

El 18 de desembre de 1829 els consorts Ramon d'Olzinelles i de Romero i Josefa Tos i Ravella atorguen i signen cartes dotats davant el notari de Barcelona Joan Prats. Acorden que el primer que sobrevisqui serà usufructuari dels bens mentre no es casi i mantindrà els fills comuns en aliments fins que prenguin estat o es col·loquin en una carrera honorífica.

La senyora Josefa va fer tres testaments i el 13 de novembre de 1868 el jutge de primera instància del districte de les afores de Barcelona, Francesc de Paula Rius i Taulet va dictar sentència.

Tenia una casa al carrer de la Portaferrissa, l'herència de Monjui, les heretats anomenades la Caseta i Montargull, hisenda casa vella de la Santiu, censos del poble de Gavà i censals del terme de Begues, així com la casa número 3 del carrer del Pi.

Josefa Tos va ordenar un darrer testament el 6 de juny de 1864 que és el que es declara vàlid i absol a Ramon d'Olzinelles y de Romero de la demanda interposada pels seus fills en sentència del 16 de novembre de 1868, signada per Rius i Taulet.

Després hi ha la sentència de l'Audiència de 3 d'abril de 1869 en apel·lació, que revoca la sentència de 10 de novembre de 1868 i declara vàlid el testament de Josefa Tos i Ravella de 26 de juny de 1830.

El tema va anar al Suprem, a Madrid, el 11 d'octubre de 1869 en recurs de casació que va declarar que no hi havia motiu pel recurs de casació interposat per Ramon Olzinellas y Romero, Madrid a 11 d'octubre de 1869.

A continuació, a partir de la pàgina 16, hi ha el text del "Pleito interpuesto por D. Ramon y D. José de Olzinellas pidiendo alimentos". El novembre de 1868 aquests dos germans demanen al seu pare per "vía de alimentos provisionales" 2.242 escuts en vals cada un, i el jutge de Primera Instància del districte de Sant Pere de Barcelona el 7 d'agost de 1868 va ordenar al seu pare que els abonés en mensualitats avançades a partir del 22 de juny de 1868 en acreditar els dos germans la legítima materna fins que finalment el 20 d'octubre de 1868 la sentència així ho confirma ja que la mare els havia deixat en testament 26.000 lliures a cada un.

A continuació hi ha el "Pleito de embargo y corta de árboles". El jutge de Barcelona el 28 de juny de 1870 mana suspendre el tall d'arbres que Ramon d'Olzinelles està fent en les propietats que van ser de la seva esposa Josefa Tos y Ravella, finques que eren als districtes de Sant feliu de Llobregat i Vilafranca, però va resultar que no era una devastació sinó que sols en una de les set heretats s'havien embargats uns trossos de pins i considerant que el tall i aprofitament dels troços de pins entraven en les facultats de l'usufructuari, de manera que el gener de 1870 el jutge de Barcelona va ordenar als jutjats de Sant Feliu i de Vilafranca que quedava sense efecte l'embargament de la tala de pins, hi ha haver un reconeixement pericial a l'heretat Casavella, al terme de Gavà, que va demostrar que no hi havia tallada ni devastació, com deien els fills, es van tallar 125 trossos de pins, hi ha sentència de l'Audiència, alçament de l'embargament decretat pel jutge de primera instància el 13 de gener de 1871 i s'autoritza a Ramon d'Olzinelles a tallar els arbres de l'herència que no siguin útils o de coneguda necessitat per a la conservació dels boscos, a Barcelona a 23 de març de 1871.

Tot seguit s'adjunta el plet sobre vinculacions, plet d'Hermenegild d'Olzinelles Tos y Ravella contra D. Ramon d'Olzinelles.