Epistolari de la família Freixas (V)

Cartes dels Valenciano

En el conjunt epistolar del Fons Freixas, a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedes (ACAP) trobem cartes a Lluís Freixas Mascaró (1796- 1887) d'Antonio de Valenciano i un parell d'Eduard Vidal i Valenciano (1838-1899), nebot de l'anterior, a Ramon Freixas Miret (1834- 1903). Dels Freixas hem apuntat algunes notes biogràfiques, especialment en el primer lliurament d'aquest epistolari (blog del 18 de novembre del 2022) i d'Eduard Vidal i (de) Valenciano hi ha notable informació a l'abast. Pel que fa a Antonio de Valenciano, creiem que es tracta de Antonio de Valenciano Martí, germà de Ramona de Valenciano Martí que es casaria amb Antoni Vidal Verdaguer (1805-1889). Antonio moriria el 1884 i encara un altre germà, Pedro, traspassaria el 1887. Sobre la família podeu consultar: Arnabat i Mata, Ramon, amb anotacions de Solé Bordes, Joan. La família Vidal Verdaguer, de proveïdors de l’exèrcit a hisendats. Riqueses i misèries d’una família burgesa la Penedès del tombant dels segles XVIII i XIX. Ed. CCAP. Andana. Vilafranca 2008.

/ A Lluís Freixas, carta d’Antonio de Valenciano des de València 14 de novembre de 1846, diu que els seus germans li demanen que quan passi per Vilafranca s’hi quedi a viure que aquí hi ha nascut, hi té una germana, però ell diu que a Vilafranca no hi tindria res a fer, estaria «sumido en el ocio», diu que ha sabut que està vacant la secretaria de l’Ajuntament i li demana de poder-la ocupar.

/ Carta de Madrid del 30 d’abril de 1849, adreçada a Lluís Freixas de part d’Antonio de Valenciano. Diu que ha realitzat gestions davant la subdirecció general en nom de la corporació vilafranquina sobre la injustícia del pagament de censos: “...creo que valdremos en bien aunque sea anticipar mi juicio y no hacerme cargo de que estoy en Madrid, es decir en una Babilonia en donde no se conoce la buena fe en las oficinas.”. Pere Batlle [germanastre de Lluís Freixas] era diputat però sembla que els seus companys del Principat estan queixosos perquè no es va presentar a formar part en qüestions com les del cotó o la de les quintes, de manera que de Valenciano comenta “...para que su señor hermano no mire con tanta indiferencia el bien del país que le ha honrado con sus sufragios... crea usted que están muy incomodados los diputados catalanes al observar tal desprendimiento”. “Según he observado en los periódicos, las facciones de Cataluña van tocando a su término, aquí creen y han estado muy persuadidos que la cosa era más en grande y aún dudan que acabe tan pronto, parece que están poseídos de un terror pánico al nombrar un faccioso, así es que no piensan más que en diversiones”. [Es tracta de la segona guerra carlina o guerra dels matiners (1846- 1849)]

/ A Ll. Freixas d’Antoni de Valenciano des de Madrid el 6 de juliol de 1850 «...me había propuesto dejar de escribir a usted hasta poderle participar el alumbramiento de la Reyna de todos tan deseado y manoseado que puede decirse que es la única conversación que preocupa a los madrileños...» [Es tracta de la primera filla de la reina Isabel II: Maria Isabel de Borbó (1851- 1931)].

/ Carta d’Antoni de Valenciano, des de Múrcia, del 12 de juliol de 1852 a Ll. Freixas, diu que està a Totana convalescent d’una malaltia «...supe la entrada y permanencia del Capitán General y el frío recibimiento que se le hizo merced a lo opinado por ese Sr. Alcalde de lo que parece haber quedado muy disgustada aquella autoridad que tenía diferentes pruebas de comparación con otros pueblos que había visitado siendo en casi todos muy festejado como correspondía a su elevada categoría y ser el jefe nato del Principado durante el estado excepcional en que se encuentra...». [Tot sembla indicar que el "frío recibimiento" es va donar a Vilafranca, però no podem confirmar que el personatge fos Ramon de la Rocha i Duji, capità general de Catalunya de 1849 a 1853, caldria cercar qui va ser l'alcalde de Vilafranca tan poc atent amb l'autoritat]

/ Carta d’Antonio de Valenciano des de Madrid a Ll. Freixas, a Vilafranca, del 3 de desembre de 1852. Sobre la situació a Madrid amb la convocatòria d’eleccions per la caiguda del gabinet de Bravo Murillo, li pregunta què pensa fer amb el candidat del districte i proposa la reelecció de Baldasano «...quien me consta que desempeña con celo su cometido y ha ocasionado muchos beneficios a varios pueblos del distrito...», diu que és possible que Valenciano vagi a encarregar-se de l’administració de diligències de Talavera de la Reina y que tindrà els dos fills al Colegio Mlitar de Toledo, a la classe de cadets. [Juan Bravo Murillo (1803-1873) va presidir el Consell de Ministres entre 1851 i 1852 quan ja s'apuntava l'anomenat Bienni Progresista. Pel que fa a Baldasano, Manuel de Baldasano i P. Baldasano que potser era el seu fill, a l'arxiu que estudiem hi ha nombrosa correspondència amb els Freixas que analitzarem en un proper lliurament].

/ D’Antonio de Valenciano des de Múrcia a Freixas, del 13 de febrer de 1852, li diu que s’ha instal·lat a Múrcia. Es comenta la difícil situació política, de l’atemptat «regicidio de Merino» i de les pressions dels que no volen el règim constitucional. [Martín Merino Gómez (1789- 1852), conegut com "el cura Merino" , activista liberal que va atemptar contra Isabel II el 2 de febrer de 1852, detingut i jutjat va ser executat a garrot vil el 7 de febrer d'aquell mateix any].

/ D’Eduard Vidal i Valenciano a Ramon Freixas des de Barcelona, del 23 de juliol de 1858 sobre les conferències que ajudaven gent pobre, diu que la de Sant Pau ha hagut de rebaixar les famílies i els bons «a uno de patatas y otro de judías», li demana la còpia del testament d’una persona, li diu que són un total de nou socis. [Suposem que es tracta de les Conferències de Sant Vicenç de Paül, associació de beneficència que es va fundar a París el 1833 i va arribar a Catalunya el 1857. Resulta sorprenent que Eduard Vidal, amb un a biografia de caire liberal i proper per afinitat de pensament i tertúlia a Frederic Soler, Pitarra, fos un dels promotors d'aquesta entitat benèfica].

/ D’Eduard Vidal i Valenciano a Ramon Freixas, Barcelona 7 d’agost de 1858 li dóna les gràcies en nom del president i l’hi diu «...hemos llegado al triste caso de tener que suprimir el pan a todos o la mayor parte de nuestros pobres, rogado por los benefactores.»[.Freixas es devia fer soci perquè li diu «amigo y consocio»].