Cartes d'Aureliano Esteban de la Reguera als Freixas
Nascut a Valladolid el 1820, d'acord amb la informació que es troba al web de la real Academia de la Historia (https://dbe.rah.es/biografias), Aureliano Esteban de la Reguera y Fernández de Bobadilla, va ser militar carlista en la primera carlinada i d'acord amb el Conveni de Vergara li va ser reconegut el càrrec militar i va passar a un regiment a l'Àfrica, el 1842 el trobarem a Barcelona on va participar en el bloqueig fins a la rendició de la plaça. El 1847 lluitarà contra els carlistes i en acabar la guerra va estar de servei com a miliatr en diversos destacaments, entre ells al de Vilafranca on podem pensar que va fer amistat amb Ramon Freixas.
El 1859 va participar en la guerra del Marroc i, entre altres, en la batalla de Wad Ras, a partir del 1868 el trobarem a Barcelona fins que el 1870 es destarrat a Eivissa durant sis mesos. Va tornar a Barcelona i va lluitar a la tarcera carlinada contra els cabdills sublevats com el general Miret, fill de la Granada. A partir de la dècada del 1870 v exercir de governador militar a Cáceres, a Huelva i a Ávila. El 1886 va passar a la reserva i després d'uns anys de residir a Barcelona el 1890 es va traslladar a Madrid on moriria el 1896.
Casat en segones núpcies amb Maria Magdalena Hernández Frexas (Freixas?) no hem trobar cap relació familiar d'aquesta senyora amb la família Freixas i tendim a pensar que, tot i que hi havia una relació familiar anterior, l'amistat potser va quallar en els anys que Aureliano va ser a Vilafranca on va fer relació amb Ramon Freixas Miret (1834-1906) que era més jove i pertanyia a una generació més jove.
Així trobem una carta de Lluís Freixas Mascaró (1796-1887) a Aurelio Esteban de la Reguera que tot sembla indicar que podria ser el pare de l'Aureliano.
/ Carta a Lluís Freixas Freixas de Aurelio Esteban de la Reguera, del 21 d’agost (1826?), no indica l’any, de Barcelona, felicitació pel seu sant i li desitja salut familiar. Al mateix paper una segona carta del mateix Aurelio a Ramon en contestació a la seva on li diu que «ha desarrollado el mal reinante en Vilafranca. En ésta hemos tenido tiempo de observar la enfermedad y tenemos motivos para assegurar que no es peligrosa más que para la gente miserable y desarreglada o para los que no alcanzan pronta asistencia en el caso de ser atacados. Con alimentos sanos, excluyendo verduras, ensaladas y frutas, para el que viva tranquilo evitando el relente al salir y ponerse al sol y anda al remedio al momento de sentirse indispuesto no hay cólera que pueda con él».
* * * * *
D'Aureliano trobem cartes a Lluís Freixas i al seu fill Ramon:
/ De Aureliano Esteban de la Reguera des de Sant Sadurní el 7 de novembre de 1850, escriu a Ll. Freixas diu que el visitarà el seu assistent per conèixer notícies d’un amic o parent: «Si pudiera facilitarme algún libro con que matar el tiempo en estos pueblos se lo agrdeceré.»
/ A Ll. Freixas d’Aureliano Esteban de la Reguera del 18 de juliol de [1853?], parla d’una reunió de les tropes a la plaça i immediacions, diu que els ànims estan alterats i que esperen veure quines mesures s’aplicaran, comenta que no hi ha brots de còlera.
/ D’Aureliano a Ll. Freixas, Madrid 14 de febrer de [1854?]. Comenta els atacs a la Càmara a la figura d’O’Donnell. Comenta els moviments de militars contra el ministre de la Guerra. «Estos días se habla mucho de planes de trastorno y en relación con un movimiento de allende el Pirineo... aquí todos esperan un día de desgracia si el gobierno no recobra su fuerza de autoridad».
/ Carta d’Aureliano a Ramon,a Barcelona del 10 de juliol de 1854, falta el segon full, el text queda tallat, el segon full estripat, comenten temes d’estudiants, llibres, etc.
/ D’Aureliano a Ramon Freixas del 20 de juliol de 154, relata un pronunciament militar i els esdeveniments a Barcelona «... es el primer día en que descanso un poco , pues las difíciles circunstancias han exigido de nosotros, los militares, fatiga tras de fatiga a fin de evitar que los malvados instrumentos de María C[ristina?] y Escuela de la virtud manchasen el movimiento más justificado que pudo llevarse a cabo en nustra época. En cuanto ha sido possible lo conseguímos, de lamentar es que nuestros esfuerzos no lo alcanzasen completamente./ «Después de los días transcurridos sintit (?) creo el reseñarle a V. lo ocurrido en la noche del 14 y días siguientes. Todo fue orden, todo moderado entusiasmo mientras la guarnición, que fue la que tuvo la gloria de hacer el pronunciamiento, estuvo sola colocando la primera piedra al edificio sublime en el cual, después de erigido, tomaron habitación entre muchas curias virtudes, no pocas desenfrenadas pasiones. Los enemigos derrotados no en vano derramaron el oro a manos llenas en recompensa de los excesos que podía emborronar página tan preciosa, pues los incendiarios, ladrones y asesinos no perdieron el poco tiempo en que la fuerza pública se agrupaba alrededor de las dignas autoridades a cuyo frente soresalía nuestro dignísimo Capitán General. / En dos horas quemaron una fábrica, saquaron otras muchas y ocasionaron o hirieron muchas indefensas personas pacíficas sin más motivo, las más, que haber proporcionado el sustento muchos días a unos asesinos./ «Hola(?) luego se tuvo noticia, corrimos varias Compañías a evitar y prender a los malechores y aún tuvimos la satisfacción de apagar el inendio de varias fábricas, evitar infinitos saqueos y defender a nuestros prafuinos(?) fabricantes. En toda la noche pasamos, però lo dimos por bien empleado. Una docena de incendiarios y ladrones pillados infraganti cogimos presos y pusimos a disposición del tribunal, de ellos tres pagaron ya su crimen. Los demás días siguió la efervescencia però a fuerza de vigilancia y fatiga bien dirigida por nuestra digna autoridad superior hemos ido saliendo del paso. Como V. sabrá el pronunciamiento es secundado por toda España en estas horas, esperemos que no sea infructuoso./ Esta es la mejor contestación a la pregunta que me hace sobre que sucederá./ Qué serà de Miguel?».
/ D’Aureliano a Ramon Freixas, des de Barcelona del 29 de juliol de 1854. Havia de ser militar perquè diu que va haver d’anar a Vallirana «....con mi Compañía, con objeto de recibir 240 quintos que pasaron por esa el mismo día.», parla també de temes quotidians, uns mitjons que ha de tornar-li, un gra al «sobaco o golondrino».
/ D’Aureliano a Ll. Freixas del 17 de novembre de 1854, des de Barcelona, temes familiars i alguna gestió.
/ D’Aureliano a Ramon, des de Madrid, del 9 d’abril de [1855?] sobre temes personals, un enamorament d’Aureli.
/ D’Aureliano a Ramon des de Madrid del 19 d’abril de [1855?], de l’enamorament, futur matrimoni i altres temes menors.
/ A Lluís d’Aureliano, de Barcelona, del 6 de novembre de 1855. Li diu que se’n va a Madrid per col·locar-se a l’exèrcit, té pocs diners i necessita 52 duros, s’acompanya d’una carta del seu fill Ramon Freixas demanant al seu pare els diners per a l’Aureliano.
/ A Ramon [Freixas] d’Aureli des de Saragossa, de l’11 de novembre de 1856, explica que va estar afectat de còlera.
/ D'Aureliano a Ramon Freixas des de Reus del 7 d'abril de 1859, militar, fa una descripció de la ciutat de Reus.
/ A Ramon Freixas d’Aureliano Esteban des del Campo de Gibraltar del 1 d’octubre de 1859, diu que està a l’exèrcit com a «cuerpo de observación», proper a emprendre una campanya, fet que ha agreujat el delicat estat de salut de la seva dona, diu que l’exèrcit de cara al «asunto marroquí» està amb tot l’entusiasme.
/ D'Aureliano a Ramon [Freixas?] des del campament del Serrallo el 23 de desembre de 1859, és a ÀSfrica i diu que està "...salvo de los moros y cólera, enemigos...". Explica detalls de la guerra del Marroc i comenta que han de dormir a terra, els joves aguanten, però ell ja té 39 anys.
/ D'Aureliano a Ramon Freixas del 18 de gener de 1860, diu que la milícia ha premiat "...mi comportamiento en la acción del 15 de diciembre último..." amb el grau de comandant. Descripció d'una acció militar i de la vida difícil que porten.
/ D'Aureliano a Ramon Freixas des del "Campamento del Sarrallo" del 31 de gener de 1860, és a l'Àfrica i diu que demà surten a un reconeixement "...tal vez encontremos a los moros...".
/ D'Aureliano a Ramon Freixas del 21 de febrer de 1860. Comenta la toma de la plaça de Tetuan, el mal temps que els fa (sorra, vent, neu) i les ganes de signar la pau "Aquí lo que queremos es que el honor nacional quede vindicado, pero por más que V. lea lo que lea, sepa que la mayoría desea la paz, ahora que se ha demostrado a esta gente bárbara que la España sabe hacerse respetar".
/ D'Aureliano a Ramon Freixas des del campament d'Otero l'1 d'abril de 1860. Llarga descripció d'una acció militar.
/ D'Aurelio a Ramon Freixas des de Ceuta del 9 de maig de 1860. Diu que li tramet la primera "guma" o "espingarda" agafada a l'enemic l'11 de març i que li portarà un comú amic ja que és per a Freixas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada