Epistolari de la família Freixas (III)

En el Fons Freixas de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès (ACAP) hi trobem nombroses cartes entre Pere Batlle Mascaró (1785- 1872) i Lluís Freixas Mascaró (1796- 1887), eren germanastres, fills de la mateixa mare, Joaquima Mascaró Urgellès (1768- 1845) que en enviudar de Josep Batlle es va casar amb Lluís Freixas Blanch, el corregidor que va morir de manera violenta el 1910 a Vilafranca.1

Pere Batlle Mascaró va ser el primer alcalde constitucional que va tenir Vilafranca, el 1812, durant la Guerra del Francès i en aplicació de la Constitució de Càdis d'aquell 1812. La placa a la seva tomba al cementiri vilafranquí especifica nombrosos detalls de la seva trajectòria personal:

"Aqui yacen los restos mortales del Sr. D. Pedro Batlle y Mascaró hacendado natural de esta villa. Representó algunas veces a sus convecinos en el Ayuntamiento, fué el primer alcalde constitucionla en 1812, diputado de Provincia en 1821 y 1864, alcalde de 1ª en 1836, y diputado a Cortes en 1847. Murió en 12 de noviembre de 1872 a la edad de 87 años. R.I.P.".2

Lluís Freixas Mascaró es va casar amb Maria Francesca Miret Teixidor3 i van ser els pares de Ramon Freixas Miret del que parlarem properament.

Tomba de Pere Batlle Mascaró al cementiri de Vilafranca

Cartes de Pere Batlle Mascaró al seu germà Lluís Freixas Mascaró.

/ De Pere Batlle des de Barcelona a Ll. Freixas, del 24 de febrer de 1818, diu que anirà a Madrid pel plet.

/ A Ll. Freixas de Pere Batlle del 17 de març de 1818 des de Barcelona. Sobre el plet, diu que passarà a Madrid

/ De Pere Batlle des de Barcelona a Ll. Freixas del 21 de març de 1818, al seu germà, sobre plets i gestions.

/ De Pere Batlle des de Barcelona el març de 1818, a Ramon [Freixas?] sobre el plet.

/ De Pere Batlle a Ramon i Lluís Freixas des de Barcelona, març de 1818, acceptació d'anar a Madrid abans que es vegi la seva causa.

/ A Ll. Freixas de Pere Batlle des de Madrid del 9 de maig de 1818.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid del 12 de maig de 1818, "...me hallo ya bueno aunque con caldo de gallina por lo que pueda ser..." Comentaris sobre la salut, el plet i la vida de luxe a la capital".

/ De Pere Batlle des de Madrid a Ll. Freixas del 30 de maig de 1818, a Ll. Freixas, sobre la situació del plet, la vida a Madrid, festes, balls i excursions, envia el llistat de números de la loteria, diu al seu germà que no organitzi balls a casa seva, a veure si li extraviaran alguna cosa.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 6 de juny de 1818, sobre la reforma de l'exèrcit.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 9 de juny de 1818 (dues fotos de la signatura) sobre el plet i gestions d'altres plets.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 19 de juny de 1818 sobre el plet que s'ha guanyat "...alégrate que nosotros hacemos lo propio en estas horas que estamos en la fonda haciendo el gaudeamus que pretendía hacer Codina".

/ De Pere Batlle. de Madrid, del 20 de juny de 1818, a Lluís Freixas, gestions sobre el plet, critica el mal treball dels que l'han portat, visió de la vida de Madrid: "Amigo, en estos días de St. Pedro y St. Juan la jarana y franqueza que hay en los paseos con el pretexto de tomar la berbena es extremado: eso es un desorden continuo que solamente los años, o por un grande principio de filosofía puede a uno hacerle prescindir de los placeres desconcertados de la Corte: yo me he visto precisado a reducir las muchas casas que visitaba porque me tenían abrumado y también el retirme a la una de la noche como la gente de gran tono. A la tertulia mil finezas y que no olvido sus buenos de sociedad por más que en esta los haya. La madre y demás santas cosas: y si puedes mandar del afecto invariable de este hermano y amigo que te estima. P. Batlle".

/ De Pere Batlle des de Madrid del 7 de juliol de 1818 sobre els mateixos temes de l'anterior.

/ De Pere Batlle des de Madrid, del 17 de juliol de 1818, a Ll. Freixas, sobre el plet, diu que el dia de santa Isabel es va vestir de diplomàtic i va anar al besamanos.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid del 8 d'agost de 1818, sobre el plet, la vida a Madrid i el respecte a la seva mare.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 22 d'agost de 1818, sobre el plet.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 4 de setembre de 1818, sobre el plet.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 8 de setembre de 1818, sobre una malaltia familiar i un llistat dels premis d'una rifa.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 8 d'octubre de 1818, tramet el número de loteria i comenta la salut "...lo mucho y bien que como, en sal que la gallina y perdiz caiga todos los días sin falta y así mismo todo lo demás de gusto que se me antoja".

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 9 d'octubre de 1818, sobre el plet.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del l'11 d'octubre de 1818, sobre la malaltia del seu germà Joaquim.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 13 d'octubre de 1818, sobre el plet, notícies polítiques i de la vida de Madrid "...por consiguiente Madrid con dinero, del contrario vale más Vilafranca".

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 15 d'octubre de 1818, explica la destitució fulminant i el desterrament dels ministres d'Estat, d'Hisenda i de Marina.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 16 d'octubre de 1818, diu que la destitució dels ministres es diu que va ser que creien que eren inútils els sacrificis per arrelar la "situación de las Américas", i que era un tema que havien d'abandonar.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 23 de desembre de 1818, explica la mort de la reina.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas del 25 de desembre de 1818, tramesa de números de loteria.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid del 12 de gener de 1819, sobre l'enterro de la reina4 i l'abatiment del rei, "...el Consejo le indicó que se dignara pensar en tomar nuevo estado para asegurar la sucesión de la corona..."

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas, de Madrid del 20 de gener de 1819, sobre tràmits del plet, loteria i la vida a Madrid.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid 26 de gener de 1819, adjunta gaseta sobre la mort de la reina.

3/ De Pere Batlle a Ll. Freixas, des de Madrid del 3 de febrer de 1819. Sobre tràmits a la capital.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid del 6 de febrer de 1819. Sobre la mort del pare del rei5, diu que es redoblarà "el luto y bamboleo general de campanas".

/ De Pere Batlle des de Madrid del 9 de febrer de 1819 a un amic, sobre un encàrrec que li fa.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid del 6 de juny de 1819, sobre plets, el futur casament del rei i festes.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid del 15 de juny de 1819, envia un llistat de números de loteria.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid del 18 de juny de 1819. Batlle és a Madrid com advocat treballant pel plet, de manera que els passa comptes d'honoraris.

/ De Pere Batlle a Ramon Freixas de Madrid, del 6 de juliol de 1819, sobre un número de loteria.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid del 14 de juliol de 1819, sobre plets.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid de l'11 de setembre de 1819. Comenta plets, l'arribada de la futura reina6 i les festes que es preparen "...casi todos los días en una de las tertulias que concurro veo al Sr. de O'Donnell (recuerdo de Vilafranca) a quien con otro compañero a la salida acompañamos de paso hasta su casa ¡Ojalá hubiese tenido esta relación en los años de nueva y diez, que no habría seguramente nuestra casa sufrido los atropellamientos inícuos que le causó el Robespierre de sala y sus compinches!"

/ De Pere Batlle (signa Pedro, foto) a Ll. Freixas des de Madrid del 2 d'octubre de 1819, sobre el let i la vida a Madrid.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de Madrid 10 d'octubre de 1819, sobre plets i l'arribada de la nova reina.

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas, de Madrid, del 27 d'octubre de 1819, sobre plets (com si en Lluís li portés els temes des de Vilafranca i ell des de Madrid, el Lluís ja era advocat?).

/ De Pere Batlle a Ll. Freixas des de València, 30 d'octubre de 1819, li diu que és a València de viatge cap a Vilafranca.

/ Una carta a Lluís Freixas del seu germanastre Pere Batlle des de Vilafranca l’11 de desembre de 1845 acceptant deixar la casa materna si es fa la divisió dels mobles i efectes que hi ha en equitat, on manifesta notables diferències amb el seu germà pel testament de la seva mare “Al propio tiempo debo hacerte presente que mi desprendimiento, buena fe, fiado en la palabra del escribano y otro que debían enterderlo, ha hecho que hasta anteayer noche no viese el testamento de la comentada sra. Madre (QEPD): con grande sorpresa he observado en él, entre otras cosasa de no menos entidad, que callo por delicadeza,...”, Pere Batlle va quedar principal hereu de la seva mare Joaquima Mascaró Urgellès.

/ Una carta a Lluís Freixas del seu germanastre Pere Batlle Mascaró des de Vilafranca el 13 de desembre de 1845, li diu que no cal que sigui present en l’operació de reposició de mobles, robes i joies “...evitando de este modo desagrados y tristes recuerdos que nos podrían afectar...”, parla del nomenament de lletrats repesentants de les dues parts per aplicar-se a totes les gestions de liquidació “Finalmente, concluyo diciéndote, que paso por alto, ahora,...lo referente a las palabras sonantes de lo justo, natural, legítimo, amor propio, delicadeza, buena fe, buen proceder, conatos, moralidad, chismografía, etc.”

/ Una carta a Lluís Freixas que no estava a Vilafranca del seu germanstre Pere Batlle que el 26 de desembre de 1845 li diu que es quedarà a Vilafranca fins a primers d’any.

*    *    *    *    *    

1Vid. Benach i Torrents, Manuel El corregidor Lluís Freixas i la guerra del Francès a Vilafranca. Vilafranca 1968. També Solé i Bordes, Joan “Dades inèdites sobre els esdeveniments de la guerra a Vilafranca”, a VV.AA. La Guerra del Francès als territoris de parla catalana. Jornades d’estudi el Bruc (Anoia) 23, 24 i 25 de maig del 2008 i bicentenari de les batalles del Bruc. Ed. Afers. Catarroja (País Valencià) 2011.


2Sobre aquestes etapes Vid. entre altres Martorell i Pañellas, Antoni (et alt.). El Penedès al segle XIX. Edició a cura de Joan Solé i Bordes. Vilafranca, Institut d’Estudis Penedesencs. 2010, i Arnabat Mata, Ramon. Liberals i reialistes: El trienni liberal al Penedès. 1820-1823. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca 2004.


3Sobre la família Miret vid. Salvador Miret i Cols, [et alt.] Notes històriques dels anys 1752- 1864, especialment de Vilafranca del Panadés i de la família Miret, a revista del Penedès n. 31. Institut d'Estudis Penedesencs 2015.


4 Maria Isabel de Portugal, havia mort el 26 de desembre de 1818 quan tenia 21 anys.


5 Carles IV, va morir a Roma el 20 de gener de 1819 als 70 anys.


6 Maria Josepa de Saxònia, es van casar el 20 d'octubre de 1819, va morir el 1829 sense haver-li donat descendència.