Publicat a Penedès el 6 de novembre de 1976.
(A Josep M. Rovira que aquest 2022 m'ha regalat una edició facsímil del "Romancero gitano")
Me han traido una caracola.Dentro le canta
un mar de mapa.
Mi corazón
se llena de agua
con pececillos
de sombra y plata.
Me han traído una caracola.
(Canciones 1921-1924)
El passat dia 25 va tenir lloc a la penedesenca vila de Sitges un singular homenatge: ara fa cinquanta anys que sortia a la llum el primer exemplar d'aquella aventura d'avantguarda que va ser «L'Amic de les arts» -la vilafranquina «helíx» també és d'aquella època- amb ['empenta d'una colla d'artistes i estudiosos encoratjats i dirigits per l'extraordinària personalitat d'en Josep Carbonell. Al mateix temps, ara fa quaranta anys de l'absurda mort d'aquell andalús universal que va ésser Garcia Lorca, tot recordant que també ell va col·laborar a «L'Amic de les arts».
A les vuit de la tarda la mediterrània vila començava el seu petit homenatge a un temps i unes figures que, en gran part són ja història de la nostra terra Així hi varem trobar en Josep Carbonell, l'home que va fer possible el miracle. El crític J . M. Castellet va fer la introducció. En Buero Vallejo va llegir un poe a seu dedicat a Lorca, també se'n llegiren de molts altres poetes i escriptors que volien d'aquesta manera adherir-se a l'acte: Salvador Espriu, J . V. Foix, Pere Quart (Joan Olíver), i tants d'altres. 1 no parlem ja dels artistes i intel·lectuals que van escriure recolzant aquest homenatge. Després vàrem poder escoltar la paraula, el verso sempre viu i fresc del poeta de Granada en la veu d'actors com A. Marsillach, Laly Soldevila, Núria Espert, i fins i tot la inoblidable Margarida Xirgu en un enregistrament de I'època.
Aquesta celebració entranyable ens retorna el record d'en Garcia Lorca a Catalunya. La primera estada del poeta a la nostra terra va ser -corregiu-me si m'equivoco- l'any 1925, invitat a casa del seu company Salvador Dalí, a Cadaqués. Tot just arribar queda embadalit en contemplar aquell mar, aquell meravellós racó de la costa , amb la lluminositat escruixidora del paisatge. Allí escriurà alguns poemes molt lírics, plens d'una textura ben diferent de la que tenen els creats a la seva terra.
Diuen que va ésser a casa d'en Dalí a on va llegir per primera vegada el seu drama «Mariana Pineda», el pintor va fer-li els decorats i Margarida Xirgu va estrenar l'obra l'any 1927 al barceloní Teatre Goya. «L'Amic de les arts» va publicar per aquells dies el poema inèdit de Lorca: «Reyerta de gitanos», cal dir que era la primera vegada que la publicació obria les seves pagines a un escriptor castellà. Al mar temps l'extraordinari poeta andalús inaugura una exposició a Barcelona, a la portada del catàleg hi diu: «Josep Dalmau, Salvador Dalí; .V. Foix, Josep Carbonell, M. A. Cassanyes, Lluís Góngora, Rafael Barradas, J. Gutiérrez Gili, Sebastià Gasch, us inviten a visitar I'exposició de dibuixos de Federico Garcia Lorca oberta a les Galeries Dalmau. del 25 de juny al 2 de juliol de 1927. Barcelona».
Com es veu, Lorca no sols va entrar en contacte amb els ambients culturals catalans, sinó que tot seguit va identificar-s'hi comprenent els 'seus anhels i treballs, Fins i tot diu que molts dies després de sopar el cantava «Los cuatro muleros» (que ell havia recollit i harmonitzat) o el «Romance de Antoñito el Camborío» acompanyat per la guitarra de Regino Sainz de la Maza, amb el soroll del mar allí al fons.
Més tard Lorca voltarà per tota Espanya, sobretot amb aquella singular companyia de teatre ambulant que era «La barraca». Tornarà a Catalunya més d'una vegada, fins i tot sembla ser que l'any 1936 va visitar els ateneus obrers barcelonins i assistí a algun festival a l'aire lliure dels que organitzava l'Associació Obrera de Concerts (que presidia Pau Casals) i l'Orfeó Català. Però mai tornarà a ser com aquella primavera de l'any 1925 en què el poeta va descobrir la terra, els homes i aquest mar immens de la costa catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada