Estudis de folklore

 Publicat a "La Voz del Penedès", secció Carpeta Cultural, el 29 d'agost de 1980.

Els estudis envers els costums i tradicions han començat a prendre força generalment en els darrers cinquanta anys, ja entrat el present segle, els pares de l'inici d'aquest interès pels fets i expressions de les festes populars foren Joan Amades i Aureli Campmany, ambdós figures excepcionals que posen les bases del que ha d'ésser una tasca seriosa d'investigació i recull envers els elements tradicionals dels diversos indrets de la nostra terra. Cal esmentar també la personalitat de Ramon Violant i Simorra qui recerca tants i tants fets identificatius del Pallars i altres zones pirinenques en una tasca dificultosa per la dispersió muntanyenca dels nuclis de població , però al mateix temps, ben important, car moltes tradicions ja s'han perdut o van per aquest camí tota vegada que la despoblació rural en zones muntanyenques de vida dura i dificultats de comunicació és un fet evident.

Hem de reconèixer però que en la realitat vilafranquina l'interès pel substrat de les expressions de la tradició es comença a evidenciar abans que els grans mestres esmentats encetin els seus estudis, el fel té una explicació senzilla si pensem en la mateixa vitalitat d'una Festa Major com la nostra cada vegada més esplendorosa i que no na deixat de desvetllar mai esperits selectes en aquesta vila nostra de «sants, bisbes, acadèmics i ministres plenipotenciaris». En la base de tota la investigació folklòrica vilatana hi ha alguns llibres, els únics que amb exclusivitat han tractat el tema fins ara: el de Gaietà Vidal i Valenciano, publicat per Alagret el 1912, un fulletó del mateix Alegret i el del mestre Bové, sortit de les premses vendrellenques d'en Ramon el 1926 i deudor dels treballs d'Antoni Insenser.

Entrar en l'anàlisi detallada d'aquests volums seria certament una tasca que ultrapassaria amb molt les nostres possibilitats materials, però en voldríem assenyalar alguns aspectes concrets. El volum d'en Vidal no és sinó una recopilació que féu el mateix Alagret d'una colla de treballs dispersos que l'autor havia publicat a la premsa local cap a les darreries del segle passat, cal dir així que és el primer erudit -Manuel Milà a banda- que al dinou té consciència del sentit transcendent de la festa, malgrat això la seva visió segueix els camins del costumisme, interessant-se més per la vila, els homes i l'entorn que no pas pels balls com essencialitat absoluta de tots els fets de les darreries d 'agost, És el mestre Antoni Insenser, i després F. de P. Bové, el primer que enceta un estudi sistemàtic i cientifista deIs diferents balls, recollint totes les dades conegudes de l'origen, evolució de cada ball, la seva música, i també diversos versos dels sainets, malgrat tot arriben tard tard en indrets de la nostra festa on ja s 'havien perdut element s originals de molts balls.

Aquests són fins ara els dos treballs bàsics de la festa, al seu costat hem d'esmentar un volum de la col·lecció «Cosas que fueron» de caire costumista i els estudis d 'en Amades que analitzen alguns balls vilatans amb minuciositat, Aureli Capmany pel contrari la va ignorar totalment. No tenim pas cap dubte, quan indiquem que parlar de les diades de sant Fèlix és una al·lusió bàsica en tot volum de temàtica vilafranquina, des del de Mn. Coy fins a "Els vilafranquins del segle XX", referencia obligada que no estudi detallat. Al seu costat, la quantitat d'articles i notes disperses en diaris i opuscles és veritablement gegantina, un treball que s'enceta amb dades en el Llibre Verd i segueix en quasi tots els documents impresos que conservem. Cal recordar que les lletres de motIle emprades al segle XVIII amb tema vilatà fan referencia a celebracions i festivitats per motius reials o polítics, quan el fet era prou significatiu el Drac i la colla sortien a donar un tomb. La premsa periòdica no oblidarà mai el tema i podem dir que des de fa més de cent anys cada agost els setmanaris 1ocals recullen menuts estudis o reflexions. A. Sabaté Mili n'aplegà alguns d'en Pere Alagret. Renunciem a seguir esbrinant els menuts detalls d'una bibliografia tan espessa, els articles de Mn. Trens, Josep M. Masachs i d'altres, els programes de les festes dels darrers anys, etc., un amplíssim material que algun dia caldrà classificar i organitzar per recollir-lo en un volum antològic.