Montserrat, el camí de la tradició

Publicat a La Voz del Penedès el 15 d'octubre de 1977

Un any més, com un antic ritual popular, molts vilafranquins tornaran a emprendre el camí de Montserrat: La fe que porta cap a la natura, o potser la natura que encamina la fe. Sigui com vulgui ui, la romeria s'ha convertit en una fita singular, un document viu de la perdurabilitat dels fets espontanis d'un poble que no ha perdut el seu protagonisme historie. Es el pes de molts anys, de generacions que indubtablement han convertit la romeria a Montserrat en un dels inconfusibles senyals d'identitat del nostre poble.

Caldria remarcar però aquest apropament a una naturalesa singular, el tema no és pas nou i sovint s'ha pretès demostrar l'existència de Déu mitjançant l'observació I de la grandiositat dels fenòmens de la natura, les masses pedroses de Montserrat en són un exemple sublimo Aquesta mateixa constatació es la que obre als romeus el camí del recolliment i la pau interior, la recerca de la pròpia identitat espiritual pels camins i senders, a la que tant ( acompanya la severitat de la pedra nua.

Voldria esmentar tot seguit algunes notes d'interès recollides del llibre que l'any 1867 publica l'abat D. Miquel Muntadas amb el títol: "Montserrat, su pasado, su presente y su porvenir" (Manresa 1867) de bon principi, i com deia abans, queda ja asociada la idea de Déu amb la grandiositat de la muntanya, de tal manera que no pot estranyar-nos la simplista afirmació que «La Montaña de Montserrat debe su forma actual al terremoto y demás fenómenos que contra o sobre todas las leyes de la naturaleza sufrió el mundo al espirar Jesucristo en el Calvario» (p. 17). Llibre força interessant si més no per recollir algunes llegendes populars que poden tenir un fons autèntic: «Esta Montaña virgen fue estuprada y dió un gemido del más agudo dolor el año 197 de Cristo y vió levantado en su suelo un Templo a Venus... estaba la mayor parte del año cerrado, y las sacerdotisas no codiciaban venir con frecuencia a ofrecer sus Timiamos, y la diosa se sentía repelida por el suelo oprimido por su inmunda planta, agitada por los vientos, y rabiosamente atormentada por los celos y desvíos de sus amantes... San Miguel es, pues, quien providencialmente destruye el templo de Venus el año 253... (Pág. 42 a 45). Tampoc hi falta el relat de l'arribada i descobriment de la imatge de la Verge; la presència i vicissituds dels ermitans que s'havien acollit als oferiments naturals de la muntanya ens retornaran forçosament una i altra vegada a l'entorn natural de les pedres montserratines que tant determinaren l'esperit de tots els seus moradors.

En un aspecte diferent es recullen algunes dades interessants per a la historia penedesenca, així en el capítol de donacions s'esmenten, entre moltes d'altres:

"Año 1198, un monje de este Monasterio, llamado Arnaldo, el día de su profesión dió a la Virgen una heredad que tenia en la Granada, en el Panadés" (p. 156)

«En este mismo año (1225) Saurina mujer de Juan Casapenya dió una pieza de tierra en el lugar de S. Martín junto a Vilafranca del Panadés». (pág. 158).

Año 1231 Pedro Senando dió unos molinos de trigo en S. Pedro Molanta, junto a Vilafranca del Panadés». (pág. .159).

«En 1428 adquirió el priorato de S. Pedro de Riudevitlles ... Con el priorato de S. Sebastián deis Gorchs en el término de Aviñonet en el Panadés, adquirió en 1440 todos sus derechos, tierras y censos, que aquel poseía en varias partes, pero especialmente en S. Pau de Ordal, en Vilafranca del Panadés, en Villaformosa, Villalbís, y S. Miguel Dérduls (es refereix a Olèrdola) ... Con el priorato de S. Pedro de Riudevitlles en 1428 adquirió todos sus derechos, diezmos, posesiones, censos, etc. y algunas tierras y derechos en Terrasola, etc.» (Pág. 184-185).

La data d'incorporació del monestir penedesenc de Sant Sebastià deis Gorgs com a priorat dependent de Montserrat és molt interessant i quasi desconeguda, ja que l'arxiu montserratí fou destruït per l'incendi de 1811; com se sap el priorat de Sant Sebastià dels Gorgs havia estat lligat primerament al centre de Sant Víctor, a Marsella.

Però la natura segueix meravellant, cridant a l'estudi, així s'esmenten les primeres exploracions de valls i avencs montserratins que es portaven a terme el segle passat, i finalment el llibre es clou amb un extensíssim catàleg de les plantes existents a la muntanya que recull més de vuit-centes varietats.

Parlant del tema, cal encara esmentar la recent publicació del treball bibliogràfic d'Alexandre Olivar, "Catàleg deis manuscrits de la biblioteca del Monestir de Montserrat" (Ed. Publicacions de I'Abadia de Montserrat. 1977).