Els valors tradicionals de la Festa Major

Publicat a “Penedès” el 28 d’agost de 1976, quan el seu autor tenia 21 anys

Crec que ja havíem parlat alguna vegada de la importància de la Festa Major i de I'inconsistència dels arguments que provocaven llargues polèmiques en els darrers anys. Evidentment l'essència de la festa és inqüestionable ja que es troba en la base del procés creatiu popular d'una obra artística tan respectable com qualsevol dels clàssics literaris -per posar un exemple- dels que vàrem parlar no fa pas gaires setmanes. Aquesta obra d'art té la seva realització practica en la demostració folklòrica eternament repetida pels carrers de la vila i «la placa més castellera» en els darrers dies del mes d'agost, de la mateixa manera que una obra clàssica té la seva realització en cada nova edició que d'ella surt al mercat o, simplement, cada vegada que un lector, curiós o vivament interessat, obre les pàgines del llibre i es recrea en la paraula escrita.

La Festa Major m'ha fet sempre la impressió d'ésser com un llibre vell, un manuscrit incunable de l'edat medieval, un volum que tan sols ens es permès obrir uns pocs dies a l'any. En definitiva, tots coneixem el seu contingut, però sempre esperem impacients l'arribada de la festivitat de sant Félix que ens permetrà assaborir de nou les més antigues tradicions de la nostra terra, com un secret plaer transmès de generació en generació.

Però la nostra festa no té solament aquest aspecte que podríem anomenar estàtíc i que comporta un evident perill de fossilització, torno a l'exemple del llibre: si un bon dia no hi ha ningú que sap llegir-lo o, el que és igual, fruir amb la seva lectura, aleshores es converteix en una polsegosa peça de museu.

La Festa Major es fa cada any, es torna a escriure cada vegada en el cor dels vilafranquins i de tots els que estimem la nostra festa; quan arriba el moment tots volem participar-hi, només cal observar el bullit de gent que en aquestes diades omple la placa formant una massa compacta disposta a fruir i, per tant, a contribuir activament en la festa.

Però cal que donem una ullada al seu origen i a la seva essència. La Festa Major constitueix un moviment, un sentiment popular autòcton amb remotíssims antecedents. Els folkloristes i estudiosos del tema parlen del seu origen religiós, aquest neix en gran part dels miracles, els misteris i els autes sacramentals medievals. La festa va prenent la seva configuració actual a mesura que es va desacralitzant, això no vol dir que la primitiva resta religiosa no tingués un origen clarament popular, sinó que el poble amb el pas del temps va canviant i deformant la festa segons els seus gustos i necessitats, incorporant a. la vegada elements pagans vinguts de fora. Això suposa un constant treball de creació partint d'unes bases que ja estan instituïdes i així fins arribar al seu estat actual. Cal que no oblidem mai que tot el bullit es munta al voltant de la festa del nostre patró Sant Fèlix i que, per tant ,queda una part religiosa inamovible que va des de la novena i el cant dels magnífics goigs fins a la processó i l'entrada de sant Fèlix que és, en definitiva, el moment culminant de tota la festa.

La seva evolució al llarg del temps ve determinada, com ja hem dit, per la introducció en l'idea primitiva de nous elements populars, aquest treball de remodelatge suposa, segons la meva manera de veure, l'aportació d'usos imaginatius que tenen un origen .i una evolució clarament autòctona. Podem dir que la Festa Major és una continua creació popular, tota vegada que la imaginació dels homes d'aquesta terra hi intervé amb elements i usos imaginatius constantment renovats, com en tota creació artística.

Tot el que fins ara hem exposat ens porta a la consideració de la Festa Major com a creació artística popular per excel·lència, la constitució i expressió d'un sentiment del poble. I ja no cal que us parli del que això pot significar en una festa com la nostra, tan extraordinàriament rica en formes i materials folklòrics de tota mena.

Fins a cert punt aquesta consideració ens pot estranyar si tenim en compte el moment actual en què la Festa Major es tropa inserit: un món cada vegada més tecnificat on els sentiments i les expressions importen cada vegada menys, sobretot si no són font de riquesa, si no produeixen quelcom material. És clar que en el nostre temps els valors artístics, intel·lectuals o humanístics són menyspreats i infravalorats. Aleshores cal preguntar-nos com és possible que en aquest món actual tingui tanta vitalitat la nostra festa. Com pot ésser que tothom es .llenci a participar en la festa atrets per la força impetuosa del folklore? Només hi ha una respost a possible: l'home, com a ésser espiritual que és, rebutja el sentit solament material de la vida, necessita quelcom més per a ompli r la seva existència, i això tan sols ho dona la possibilitat d'una acció popular i, a la vegada, artísticament creativa.

No he d'amagar que sempre m'han semblat ridículs tots els sistemes actuals que consideren la vida: solament corn un conglomerat polític, social i econòmic, mentre rebutgen d'una manera indirecta tot el que és essencial per a l'existència humana: l'activitat artística, intel·lectual i fins i tot onírica -que és, en definitiva, l'únic que pot omplir plenament el nostre esperit d'homes inquiets que cerquem quelcom més. Rebutgem el convertir-nos en màquines de producció econòmica en un món on tot se’ns dona fet, solucionant-nos totes les necessitats materials i omplint-nos els desigs espirituals amb subproductes culturals, amb preparats buits i estúpids, mentre la publicitat ens crea continues i noves necessitats de societat de consum. La vida tecnificada i maquinitzada és impossible í, sobretot, és inhumana.

Només cal que ens parem a considerar com està estructurada la nostra existència actual que queda reduïda a l'estúpid binomi: treball i televisió, l'antic «pa i circ» dels romans. I tot això mentre ens anem autodestruïnt entre la contaminació de tota la natura i l'esgotament nerviós, físic i psíquic que la tensió de la vida actual ens produeix.

Cal que rebutgem tot això, hem de tornar a la natura, hem de racionalitzar i humanitzar la nostra vida, tan sols així podrem portar una existència digna, sense valors ni sentiments imposats per modes i necessitats d'origen econòmic. Solament ens queda un camí: tornar a les fonts de la vida humana, fonts verges que no estiguin manipulades per la destructiva i corruptora tecnocràcia de la societat de consum. Les fonts d'aquesta nova manera de veure i entendre la vida no les hem de buscar en les teories de pensadors socials com Marx, Freud, Marcuse o Norman Brown, tal i com proposa Theodore Roszak en el seu llibre «Ell nacimiento de una contracultura» (Ed. Kairos. Barcelona), perquè el que ens cal fer no és rebutjar la cultura, sinó la subcultura actualment institucionalitzada. Cal tornar a la cultura del poble, a la creació artística i al sentiment intel·lectual popular, i aquesta té, en el nostre cas, la seva expressió màxima en la Festa Major.