Publicat a la revista «del Penedès» n. 25. Institut d’Estudis Penedesencs 2011.
Els orígens de la Caixa d’Estalvis del Penedès
Els inicis de l’entitat d’estalvi vilafranquina estan relacionats directament amb els llegats a l’església de dues famílies vilafranquines, els Milà i Fontanals i els Via Oliveras. Pel que fa als primers, l’herència de Pau i Manuel Milà, morts sense descendents, acaba a mans eclesiàstiques1. Així, el 2 de novembre d’aquest any 1907 compareixien davant el notari Ignasi Melo Tormo, Francesc Escofet i Vidal, prevere de Vilafranca; Albert Rius i Quer, prevere de Vilafranca; Felicià Grases i Bertran, propietari, casat, de Vilafranca; Pau Benach i Sonet, advocat, casat, de Vilafranca; i Joan Badia i Capdevila, rector de la parròquia de Santa Maria, els quatre primers com a marmessors. Els preveres fan lliurament del llegat d’acord previst en el testament de Josep Grases i Bertran davant el notari Melo el 7 de maig de 1907, que llegava dues cases, una al carrer dels Ferrers i l’altra al carrer de la Font per tal que s’instal·lés en elles l’Associació Catòlica2 i demana que els siguin lliurades les referides propietats com a patrons a les persones que tenien el càrrec de rectors de les parròquies de Santa Maria i de la Trinitat i als degans dels beneficiats de les dues parròquies “en concepto de dueños libres, atendiendo éstas entonces en lo posible al cumplimiento del fin para que hacía el referido legado”3.
El 23 de febrer de 1908 Joan Badia Capdevila, rector de la parròquia de Santa Maria i Jaume Cornellà, rector de la parròquia de la Trinitat, així com els preveres Albert Rius i Josep Pascual, degans dels beneficiats de les parròquies, reconeixen que són patrons de les dues cases, la del carrer dels Ferrers i la del carrer de la Font, formades per planta baixa, entresol i dos pisos i en interpretació de la voluntat del testador les cedeixen a la societat catòlica constituïda a la vila amb el nom d’Associació Catòlica de la que en formen el consell directiu: Josep Cañas, president; Pau Benach, vice-president; Roman de Saavedra, tresorer; i Isidre Campllonch, secretari. Entre les obligacions hi ha la de pagar les càrregues i impostos corresponents, retornar les edificacions si s’aparta l’entitat de les finalitats fundacionals i “sempre que l’Associació compti amb medis deurà donar classes gratuïtes per a joves obrers i ensenyança del catecisme”4, aquesta institució s’anomenarà justament Escoles Milà.
Va ser en l’àmbit d’aquesta entitat que va néixer la Caixa d’Estalvis del Penedès, primer com a secció d’estalvi de l’associació el 1910 –curiosament, per iniciativa de Pau Benach i Sonet directament relacionat amb la distribució del llegat dels Milà i Fontanals- que redactaria el seu reglament de funcionament el 27 d’abril de 1912, signat pel seu primer secretari, Roc Arayo. Amb l'aprovació del reglament de l'Entitat, els socis fundadors van fer l'aportació de 12.600 pessetes. L’entitat, que va aprovar els estatuts el 19 de febrer de 1913, finalment obriria les seves portes de forma autònoma a una de les cases del llegat, seu de l’Associació Catòlica, al carrer de la Font número 43 –una de les cases de la família Milà a Vilafranca-, el dia 6 d’abril de 19135, al mateix espai on ara, en un edifici nou, hi ha la seu de Càritas interparroquial de Vilafranca. La Caixa d’Estalvis del Penedès va iniciar les seves activitats mercantils sota la presidència de Lluís Pujols i Caballol. La primera imposició, de 26.000 pessetes, va procedir de la secció d'estalvis de l'Associació Catòlica6 que amb això es donava per clausurada o reconvertida. La Caixa va iniciar immediatament les seves operacions de cara al públic amb un horari limitat el dissabte (de 8 a 9 del matí i el diumenge (de 10 a 12 del matí, especialment adaptat als obrers i dependents de comerç. El líquid dels imponents del primer exercici, corresponent a l'any 1913, va ser de poc mes de 50.000 pessetes en gairebé cinc-centes llibretes d'estalvi7.
Habitualment, però, es cita com a primer estatge o primera oficina de la Caixa d’Estalvis del Penedès la del número 3 del carrer del General Prim, es a dir la casa de la senyora Manuela Via Oliveras que llavors ja havia mort i el patrimoni de la qual administraven ja als germans Inglada Via com a marmessors. Aquests en van fer donació a l’Associació Catòlica i d’aquí a la Caixa que, després d’encarregar-ne la reforma a l’arquitecte Santiago Güell amb data 25 de maig8, obrí les seves portes en horari habitual d’oficina i amb el personal corresponent el 7 de juliol de 19179.
El 1957 Caixa Penedès va incorporar l’asil a la seva obra social, des de llavors hi ha portat a terme nombroses obres de millora i restauració respectant els aspectes originals de la façana i detalls interiors d’estil modernista.
Dels lligam inicials amb la comunitat cristiana de Vilafranca en són una bona mostra la destinació dels beneficis a l’obra social. La de l’any 1926 va ser en total de 8.826 pessetes10 que es van aplicar a: Asil Inglada Via (1.471 Ptes.), impositors que anaven a ser el servei militar a l’Àfrica (250.-), llibretes noves per nounats (830.-), Escoles Milà (500.-), Hospital (800.-), Beneficència Vilafranquina (500.-), Conferència de Sant Vicenç de Paül, senyors (500.-) i senyores (500.-), Patronat Infantil (50.-), Rober de l’Hospital (150,.), Rober de Sant Elies (150.-), Escola de Sant Josep (150.-), escola Sant Josep nenes pobres asil (75.-), Catecisme Santa Maria (150.-), Catecisme de la Santíssima Trinitat (150.-), vestits de primera comunió de la S. Trinitat (150.-) i de Santa Maria (150.-), Escola Dominical de l’Hospital (200.-), Germanes Josefines (850.-), premis per als imponents en el Dia de l’Estalvi (500.-), Asil de nenes (200.-), Escoles públiques (100.-), sucursal del Seminari (150.-), premis als pobres en el Dia de l’Estalvi (500.-). Si tenim en compte els conceptes no directament relacionats amb la labor assistencial i religiosa, les aportacions dels soldats a l’Àfrica, els nounats i els premis als imponents no arriben al 18 per cent del total de l’obra social.
1 Ho podeu veure estudiat amb deteniment a Joan Solé Bordes, L’entorn familiar dels Milà i Fontanals, a “Actes del simposi Manuel Milà i Fontanals. Vilafranca del Penedès, 12 i 13 de maig de 2010”. Institut d’Estudis Penedesencs 2011.
2 Des del 1878 funcionava la Joventut Catòlica. Antoni Martorell Pañellas i altres. El Penedès... 2010. p. 216.
3 Melo, Tormo, Ignacio. 1907. Protocol 403. f. 1.309 a 1.312.
4 Full solt conservat a l’Arxiu de les Parròquies de Vilafranca (APV)
5 Antoni Sabaté Mill. Caixa d’Estalvis del Penedès 1913-1983. Vilafranca 1983. Pg. 2. També Canton Ortiz, Josep E. Caixa Penedès, la força de la seva gent. Ed. Andana. Barcelona 2010. Pg. 13.
6 Canton Ortiz, Josep E. Caixa Penedès... Pg. 13.
7 Canton Ortiz, Josep E. Caixa Penedès... Pg. 15.
8 M.L. Mallart. Santiago Güell... Pg. 75
9 Antoni Sabaté Mill. Caixa d’Estalvis... Pg. 4.
10 Setmanari Acció. Núm. 934, 22 de gener de 1927
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada