Epistolari de la família Freixas (I)

La recuperació i catalogació per al seu públic accés del fons documental de la família de Ramon Freixas i Miret1 i més recentment de part del fons documental de la família de Manuel Benach i Torrents2 ens ha permès conèixer documentació directament relacionada amb el seu entorn personal en especial correspondència familiar que aporta nous detalls biogràfics sobre els personatges i també de manera més específica sobre la família i la personalitat de Lluís Freixas i el seu fill Ramon Freixas, advocat vilafranquí que pel que hem pogut anar aclarint va mantenir una relació sovintejada amb personatges com els germans Milà no pas en els àmbits filològics sinó en els familiars i personals3.

Si parlem de la nissaga Freixas fem referència a una família procedent de l’entorn rural del Penedès però que a finals del segle XVIII gaudeixen ja d’una situació social prou destacada com per passar a residir a Vilafranca sense descuidar en cap moment el patrimoni familiar a l’heretat de Lligamosques al terme de Sant Jaume dels Domenys i a la propera vila de l’Arboç, una posició econòmica que els permet, com en el cas dels Milà aprofitar les vendes de les desamortitzacions dels bens eclesiàstics que es porten a terme durant el segle XIX.

Entre els components de la família podem esmentar el notari Gabriel Freixas (1678- 1737), el benedictí Jaume Freixas Fustangueras, el prevere de l’Arboç Josep Fustangueras i el també religiós Josep Freixas, prevere al Vendrell i altres parròquies del Baix Penedès, qui era oncle del corregidor Lluís Freixas Blanch que havia mort el 1810 durant la guerra del francès4. Lluís Freixas Mascaró, fill d’aquest, havia nascut el 1796 i moriria el 1887, de manera que, amb el seu germà Jordi Freixas Mascaró advocat a la Reial Audiència de Catalunya, se’l podria considerar coetani dels Milà. Pere Batlle Mascaró, germanastre de Lluís i Jordi Freixas per part de mare, serà el primer alcalde constitucional de Vilafranca el 1812, diputat provincial durant el trienni liberal, alcalde de Vilafranca el 1836, diputat a Corts el 1847, va tornar a ser diputat provincial el 1864 i va morir el 1872 als 87 anys.

Ramon Freixas i Miret, fill de Lluís Freixas Mascaró, va néixer el 1834 i va esdevenir fill únic i administrador d’un notable patrimoni amb terres i cases especialment a l’Arboç, Sant Jaume dels Domenys i Vilafranca, tota vegada que abans de 1857 moriria el seu germà Joaquim que havia realitzat estudis de medicina. Ramon realitza estudis a la Universitat de Barcelona, de manera que el maig de 1856 Antoni Bergnes de las Casas, catedràtic de llengua grega de la Universitat de Barcelona i professor de llengües vives europees, certifica que Ramon Freixas i Miret, batxiller en jurisprudència, ha seguit dos cursos de llengua alemanya pel mètode Ollendorff i que, en conseqüència, està en condicions de traduir poetes, prosistes alemanys i de crear en aquesta llengua. Ramon Freixas rep el 29 de juny de 1858 el grau de llicenciat en Jurisprudència per la Universitat de Barcelona juntament amb altres 13 llicenciats en nom dels quals llegeix la lliçó magistral en Francesc de Paula Rius i Taulet, marquès d’Olèrdola, personatge amb qui Freixas mantindrà sempre una amistat cordial.

El 24 de juny del 1858 Ramon Freixas serà nomenat membre de la Junta de Beneficència de Vilafranca com a administrador de l'Hospital. Des de febrer de 1858 porta aquesta administració Marià Abella i revisen els comptes Antoni Graells, Josep Julià i Ramon Freixas i Miret. El febrer de 1860 Ramon Freixas n’és l'administrador, negocia amb deute i fa aportacions dineràries com entrades a l'hospital, aporta també almoines que li són lliurades. El febrer de 1861 tanca comptes Marià Abella i casa i els revisen Josep Nutó, Josep Julià, Antoni Graells i Ramon Freixas. El juny de 1861 consta Freixas com a "director de este hospital", però no cobra sinó que fa aportacions com a resultat de negocis. El continuem trobant com a revisor del comptes fins l’any 1866 i com a membre de la junta del Hospital fins el 13 de setembre de 1878. Ocupa el càrrec d'assessor de l'Ajuntament de Vilafranca l’any 1861 i suplent del Jutge de Pau de Vilafranca el 1862, el 1864 és membre de la junta promotora del monument a Aribau, on hi ha també Fèlix Barba, Gaietà Vidal i Valenciano, Antoni Maria Fontanals i Josep Almirall. El 1864 és vocal de la Junta de Primera Ensenyança de Vilafranca i aquest mateix any passa a presidir el Casino Vilafranqués.

Dedicat professionalment a l’activitat jurídica Ramon Freixas participa activament en la vida cultural de les entitats vilafranquines del seu temps. El volem suposar convençut dels plantejaments de la Restauració borbònica quan es fa càrrec de la alcaldia de Vilafranca entre el 5 de gener de 1876 i el 30 de juny de 1881. El 30 de juny de 1882 llegeix una exposició sobre la situació de l’església vilafranquina de Santa Maria i el seu patrimoni davant el bisbe de Barcelona, Josep Maria Urquinaona i el de Vic, Josep Morgades, com a vocal de la junta de restauració de Santa Maria en una visita dels prelats a la vila.

Promotor el 1866 d'un monument que Vilafranca havia de dedicar al doctor Fèlix Jané i Bertran i que no es va tirar mai endavant, actua de forma interina com a jutge municipal del 6 de juliol de 1875 al gener de 1876, en nomenament li arriba finalment el 1879 però ho deixarà alguns anys després per tornar a la labor d’advocat. Cap el 1890 sovinteja les col·laboracions a la premsa local “La voz del Panadés”, article de Ramon Freixas i Miret “la capilla de San Juan de Vilafranca del Panadés”, en castellà, als exemplars del 4 de juliol de 1897, 11 de juliol de 1897, i 18 de juliol de 1897. Dos exemplars de "Las Cuatre Barras", núm 342 i 343, d'agost de 1897.

L'Asociación Artístico Arqueológica de Barcelona l’acull com a membre i soci corresponsal el 1892 mentre el 1893 signa l’"Informe sobre las bases a cuyo tenor se reformarán la ley orgánica del Poder Judicial y su adicional, y las de Enjuiciamiento Civil y Criminal, reclamado al infraescrito por el Excmo. Sr. Ministro de Gracia y Justicia, bajo el concepto de ser el abogado más antiguo del partido judicial de Villafranca del Panadés". Aquest mateix any publica l’únic llibre que arribarà a veure, es tracta de l’opuscle “Monografia sobre Sant Miquel d’Olèrdula” dedicat a la memòria de Manuel Milà i Fontanals i que veu la llum a Barcelona.

El 1861 s’havia casat amb Eulàlia Mascaró filla d’una reconeguda família d’hisendats penedesencs. El matrimoni va tenir cinc fills, en Joaquim Maria5 nascut el 1866 qui exercirà la labor notarial a diverses poblacions de Catalunya, es casarà amb Josefa “Pepina” Jané Pascual, nascuda el 1875, filla de l’enrriqiut ”americano” Antoni Jané Formosa6, una altra filla, Sofia, casarà amb Miquel Clavé Bofill, i pel que fa a la branca masculina en Josep que emparentarà amb la branca de la línia arbocenca de la família Via.

Ramon Freixas deixa l’activitat d'advocat, el 10 de març de 1903 i nou dies més tard s’esdevé la seva mort sobtada justament quan estava preparant l’edició d’un treball ingent que havia portat a terme com a impulsor i col·laborador directe, ens referim a l’epigrafia de Vilafranca estudiada per el professor universitari anglès Edward Spencer Dodgson, de forma que l’edició va veure la llum el mateix any de la seva mort però ja amb caire pòstum7.

Si, com veurem, Ramon Freixas va actuar a la capital penedesenca com assessor en temes jurídics i gestions diverses, més que no pas com a corresponsal en temes culturals dels germans Milà i Fontanals i amb posterioritat a aquests de Marcelino Menéndez Pelayo, és lògic que ens preguntem què va determinar que no fos el seu fill Joaquim Maria qui continués portant endavant aquesta labor. El cert és, però, que Joaquim Maria va residir a diverses capitals catalanes a causa de la seva activitat professional notarial fins establir-se definitivament a Valls8 i el seu coneixement de la població nadiua dels seus avantpassats Freixas devia ser especialment limitat.

Fem descripció, i notes quan calgui, de la correspondència de la família Freixas servada al Fons Freixas de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

*    *    *    *    *    
1 Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès (ACAP) Vilafranca del Penedès. Fons Ramon Freixas i Miret. Ordenació i catalogació a càrrec de Joan Solé i Bordes. Novembre 2006.
2 Com es veurà en la seva major part provinent del Fons Freixas al que Benach va poder accedir. Una part que creiem petita d’aquest fons familiar es va incorporar a la Biblioteca de Catalunya (BNC) mentre una resta desestimada per aquesta primera institució va incorporar-se a l’ACAP.
3Hem tret part d'aquestes notes, i especialment les que fan referència al cas concret dels Milà al nostre treball: Solé i Bordes, Joan “Milà i Fontanals i Ramon Freixas”, a VV.AA. El llegat Milà i Fontanals a la Biblioteca Pública Episcopal. Ed. Universitat Ramon Lull. Barcelona 2011.
4 Podeu veure Benach i Torrents, Manuel El corregidro Lluís Freixas i la guerra del Francès a Vilafranca. Vilafranca 196
5 És reconegut per la seva amistat dels anys universitaris amb el poeta Joan Maragall que ha quedat reflexada en la selecció publicada de l’epistolari que aquest va adreçar al vilafranquí, a Maragall, Joan. Obres completes. Obra catalana. barcelona 1860. Pg. 971 a 981.
6 Podeu veure Solé Bordes, Joan D’alguns americanos vilafranquins i els orígens de la Caixa d’Estalvis del Penedès a la revista “del Penedès” núm 25. Vilafranca 2011.
7 Spencer Dodgson amb notes de Ramon Freixas i Miret Epigrafia de Vilafranca del Penadès. Vilafranca 1903, amb una nota al lector de Claudi Mas i Jornet que fou qui finalment va tenir cura de l’edició.
8Sobre Joaquim Freixas Vid. Solé Bordes, Joan. «Notes penedesenques de l’epistolari de Joan Maragall», a Brosa Lahoz, Alicia i Gkozgkou, Dimitra (Eds.). Scripta Mirabilia. A Immaculada Socias i Batet. Historiadora de l’Art. Docència, recerca, transferència de coneixement. Publicacions de l’Abadia de Montserrat 2022.