Un any més, i vistes les circumstàncies del 2020, ens plau remarcar, d’entrada, que és un goig la celebració d’aquesta trobada, com si fos un any normal, a les envistes de Nadal.
Tot i que sense l’eufòria casalista que hauríem desitjat tots, aquest 2021 – a banda d’alguns disgustos i absències malastrugues- hem celebrat els cent anys d’aquest saló teatre, una fita ben significativa pels que ens agrada recordar detalls de la nostra història. Això significa que hem pogut dir ben alt que des de fa un segle el Casal és, com diu el seu nom, la casa gran de l’esbarjo, la cultura, el lleure i l’esport al Penedès. És un tema del qual n’haurem de seguir parlant, i llegint, en els mesos vinents.
Ha plogut molt en cent anys, i se n’han vist de tots colors, però el Casal ha estat sempre la casa gran que ha intentat, en la mesura que les diverses circumstàncies històriques ho feien possible, donar acollida a tota mena d’iniciatives socials i culturals, una conjunció de voluntats que no hauria estat possible sense l’aixopluc casalista i les instal·lacions d’aquesta casa nostra. Fa unes setmanes recordàvem aquí mateix aquella secció tan específica que va ser la Cultura de la Dona que va obrir portes del 1930 al 1937. Tot plegat constitueix un patrimoni històric casalista del que ens n’enorgullim.
Pocs anys després d’aquella empenta republicana -el 1946, ara fa tres quarts de segle- la Societat La Principal feia possible una secció, la coneguda com a Folklòrica, que es proposava treballar per mantenir els pocs aspectes de catalanitat que el règim sorgit de la guerra civil estava disposat a tolerar. Certament, per ella mateixa no hauria estat autoritzada una entitat dedicada ni que fos sols a promoure les sardanes, de forma que l’aixopluc com a secció del Casal va ser imprescindible. El mateix 1946 ja s’hi van organitzar diverses colles sardanistes com la "Violes i pensaments" i els "Gotims del Penedès", el 1947 la colla "Nostre esplai", el 1948 la "Colla Primavera" i el 1953 "Raïms daurats". La secció també va organitzar concursos sardanistes i el 1947, després d'un any de treball, es va presentar a l'escenari casalista, l'Orfeó Vilafranquí que havia nascut en la mateixa Folklòrica i que dirigia Fèlix Xaus.
La labor es va mantenir constant i va donar nous fruits, així l'octubre de 1965 un grup d'entusiastes, en la seva major part pares de nens i nenes, van iniciar les activitats de la coral infantil l'Espinguet, inicialment dins la Folklòrica, tot i que pocs anys després aquesta iniciativa de promoure l'aprenentatge musical entre els nens a través del cant coral aconseguiria personalitat específica i esdevindria una secció casalista pròpia.
El 1968 i en un entorn molt específic relacionat amb l'empenta de l'anomenada Nova Cançó, la Secció Folklòrica va organitzar el Segon Festival de Cançó del Penedès, i el 1974 la secció va tirar endavant un cicle de teatre infantil en català per a nens i nenes. El 1979, amb motiu del 75 aniversari de la fundació de l'entitat, es van presentar les Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya, de forma que l'escenari casalista va acollir el 15 de setembre els ballets folklòrics de Iugoslàvia i de Bulgària, la mostra va tenir una gran acollida i es va mantenir en els anys següents.
1984 es continuaven realitzant cursets per ballar, comptar i repartir les sardanes, però ja es començava a parlar de crear una cobla a Vilafranca, el 1986 el projecte va semblar consolidat i es van comprar tres instruments. Aquesta seria finalment la cobla Catània que es presentaria al Casal el 7 de gener del 1990,
La Folklòrica ja fa molts anys que es va aturar, però enguany la directiva casalista està especialment il·lusionada en aquest àmbit perquè l’entitat ha recuperat les sardanes amb la incorporació de l’escola de Sardanes «Visca!», i l’inici de programació d’un cicle de dansa amb tres esbarts. Llarga vida a la iniciativa.
I com que el nostre Casal té molta història, també té molts aniversaris, així també aquest 2021 n’ha fet setanta de la creació, el 1951, de la secció Esportiva. Aquest és un tema que mereixeria per ell sol no quatre paraules sinó tot un llibre, per tal com els equips del Casal, pedrera de jugadors i de formació esportiva i cívica, han passejat el nom de la nostra entitat arreu del país.
Apuntem quatre línies: l’esportiva era hereva de la secció de Cultura Física dels anys republicans i va ser possible perquè es comptava amb una nova instal·lació: la pista i amb l’empenta de Joan Marquès que durant més de quaranta anys hi va estar al damunt. En aquelles primeres dècades la secció es va dedicar al bàsquet i també a l’hoquei patins i al patinatge artístic.
Inscrit a la Federació Catalana de Basquetbol, el Casal comença a jugar a tercera categoria i la temporada 55/56 aconsegueix el subcampionat i l’ascens a Segona Categoria. El 1960 és l’any de la Primera Categoria Catalana, a l’equip es recorden noms com els de Raventós, Ripoll, Trullàs, Tinin, Modest, Gusi, Bruna, Santi, Masdeu, Gonzàlez, Bertran o Matas, amb en Lluís Santos de preparador i en Joan Marquès d’entrenador. La temporada 61/62 va jugar a Segona Divisió Nacional, la màxima categoria aconseguida.
El 1972 aconseguirà el subcampionat a la primera divisió catalana. El 1983 es comença a celebrar el trofeu Fèlix Trullàs en record d’un dels homes emblemàtics de la casa. Entre els molts noms que han marcat tots aquests anys d’història podem recordar alguns ja absents com en Marcel Parera, en Josep Maria Guardiet o en Lluís Santos, a més del Joan Marquès que ja hem esmentat.
Hi ha molts i molts records, molts noms i referències, molta feina feta, activitats com les sobre patins que van tenir els seus anys i els seus moments de glòria i altres com el bàsquet que continua portant arreu la flama i el nom del casalisme.
Passen els anys, passen les persones, però aquell esperit de la casa gran disposada a donar acollida a tota mena d’iniciatives que tinguin a veure amb el lleure, l’esbarjo, la cultura i l’esport és un esperit que continua tan jove com sempre, amb la mateixa voluntat del primer dia, un esperit i una voluntat que ens enorgulleix i de la que tots ens en sentim hereus.
Que sigui per molts anys.
Bon Nadal i any 2022!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada