El
traspàs de l’enyorat amic Joan –per als amics el Joan del sant Jordi-Ca la
Katy- ens ha deixat orfes d’una de les personalitats més singulars que ha
tingut el Penedès de les darreres dècades del segle XX i les primeres de
l’actual. No he conegut mai una persona tan entusiasta com ell, potser perquè la
seva era una intensa voluntat no d’anar per la vida sinó de fer coses i de
millorar tot el que hi havia al seu entorn, potser és per això que tinc la
certesa que la corrua d’amics amb la que comptava era i seguirà sent –ara des del
record- inacabable. Per a tots el Sant Jordi era el punt de referència, molt
més que un establiment de restauració, allí érem a casa i les sobretaules que
s’hi ha vist haurien de tenir un capítol específic a la història de la nostra
terra.
Són
tantes i tan diverses les iniciatives que -amb la Katy i tota la família al seu
costat- va promoure Joan Cercó que resulta impossible sintetitzar-les en unes
línies. No cal dir que moltes van resultar fallides mentre altres, com la Fira
del Gall de Vilafranca de la que en va ser un decidit promotor, les Rutes del
Xató o les del Vi i el Cava, han acabat esdevenint una inapreciable referència
de la cultura gastronòmica i enològica de casa nostra. El Joan es movia sota
aquesta paràmetres de constants iniciatives i aquí hi jugava sempre aquell
esperit que li era tan propi i característic, una mena de barreja de generositat
i altruisme combinat amb l’estimació pel Penedès i una incansable curiositat
intel·lectual en l’àmbit de l’economia i els estudis empresarials, però també
en el de la història, d’aquí el seu esperit de lector empedreït i incansable.
Aquests
darrers anys la seva delicada salut va aturar una mica alguns dels projectes en
els que feia anys que treballàvem, en concret diversos volums sobre la
gastronomia penedesenca en base als seus documents, del que en seria un primer
fruit el 2009 el llibre dedicat a les catànies i les coques de Vilafranca. Ara
esperem que ben aviat vegi la llum un altre treball també a diverses mans sobre
les fondes i altres establiments vilafranquins, potser serà un bon homenatge a
qui ha estat durant tants anys un esperit lliure i generós i un dels referents
més singulars i específics de la cultura i la història penedesenca posades a la
taula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada