Breu parlament en l'acte d'inauguració de la Creu de Santa Digna restaurada, Vilafranca 25 de febrer del 2024.
Consta l'any 1209 una Creu de Santa Digna que marcava els límits del castell d’Olèrdola amb les vinyes de les que en tenia el domini senyorial. El 1390 és esmentada com a Creu de Montaspre, potser situada davant la capella de Santa Digna que marcava el terme de Vilafranca i que va donar nom en el decurs dels segles no sols a la creu sinó a diverses referències toponímiques.
Des del 1422 tenim referències de l’anomenada Creu d’Espitlles on hi havia un pou que correspondria a la de Santa Digna.
El 1934 trobem esmentada la Creu de Santa Digna com a Creu de l’Estació, referència al servei ferroviari que hi havia ben a La vora. També ha de ser d’aquesta època la denominació de Creu de la Vinícola que feia referència a una empresa majorista de vins propera a la seva ubicació.
El 16 de juny de 1934 va ser enderrocada com les altres creus de Vilafranca, pel que sembla algunes pedres, en concret la de Santa Digna, es van guardar a la seu provisional del Museu de Vilafranca, als baixos del carrer de la Font, a l'edifici dels trinitaris.
En la reposició es van trabucar les creus i el 14 de maig de 1944 es va inaugurar la Creu de Sant Salvador on per error es va posar com a creu de coronament la que hi havia a Santa Digna. Un any després, el 13 de maig de 1945 es va procedir a la benedicció de la creu que veiem ara però no en l'exacte emplaçament que havia ocupat sinó damunt el passeig de Rafael Soler, que llavors quedava a diferent nivell de la carretera o carrer de Santa Digna. Aquesta era la que inicialment estava a la Pelegrina.
El 1984 les obres de supressió del pas a nivell van obligar a desmuntar la Creu que va ser reposada el 1990 però amb el peu quadrat al mig de la plaça que va prendre el seu nom el desembre de 1993.
El març del 2005 va haver de tornar a ser desmuntada per les obres del pas del tren d'alta velocitat. L'agost del 2018 s'intenta muntar la Creu en el punt que som ara però els resultats són objecte de discussions, falten pedres i algunes es malmeten fins que finalment el 2023 es procedeix a la restauració definitiva i coherent que veiem. Com diu la placa que s'hi ha col·locat es tracta d'una peça escultòrica del segle XV, protegida com a BCIN, o sigui Be Cultural d'Interès Nacional. De base octogonal i tres graons, pedestal de secció octogonal decreixent, fust llis també octogonal, capitell cúbic gravat per les quatre cares amb l'escut més antic de Vilafranca, i la creu de braços trevolats amb relleu del Crist crucificat a una banda i de la Mare de Déu i el Nen Jesús a l’altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada