La princesa de bo de bo (I)

Rondalla popular recollida per Hans C. Andersen, adaptada en dos actes per Joan Solé i Bordes i escenificada al col·legi Vedruna Sant Elies sota la direcció de Maria Teresa Gil-

L’acció succeeix al saló del palau reial.

Personatges:

El Bufó/ narrador

La reina

El rei

El príncep

La princesa de bo de bo

Cuiners

Cambreres

Acte I

(El bufó obre el teló i apareix l'escenari a les fosques, tot i que al darrera es poden veure els personatges quiets, com en una escena aturada. És el saló d'un palau amb el rei assegut en el seu tron, sense fer res i amb cara d'avorrit. La reina al seu costat, asseguda a l'altre tron i fent mitja, per la sala aturat en un moment mentre tombava neguitós, amunt i avall, el príncep. En primer pla el bufó que és l'únic que es mou, i que durant tota l'obra anirà d'una banda a l'altra, sempre enredant.

.-BUFÓ.- (Obrint el teló) Nens i nenes, aquesta història comença fa molt de temps, en un país molt llunyà on vivien...

(Fa un salt i entra dins l'escenari, en el moment que aquest s'il.lumina i es veuen el rei, la reina i el príncep quiets.

.-BUFÓ.-...una reina i un rei que tenien un fill, un príncep molt agraciat... un príncep que estava molt trist...

.-PRÍNCEP.- (Perdent per un instant el seu estatisme) Ai, pobre de mi...! (Torna a quedar estàtic).

.-BUFÓ.- Sospirava

.-PRÍNCEP.- (Tornant a perdre per un moment el seu estatisme) Ai pobre de mi! (Torna a quedar estàtic)

.-BUFÓ.- …repetia (Torna a saltar fora de l'escenari i es torna a apagar el llum d'aquest) I és que el príncep no trobava una princesa al gust de la seva mare... Perquè una princesa és una cosa molt delicada. Delicada i exquisida com l'ala d'una libèl·lula. A una dama se la reconeix per la seva elegància, però una princesa genuïna, allò que en diem una princesa de bo de bo, és una cosa molt estranya... Una nit de tempesta... (Torna a saltar dins l'escenari on s'encén el llum i s'inicia l'escena en prendre moviment els personatges)

.-PRÍNCEP.- Ai mare estimada, vós no em podeu entendre però ja en podeu estar ben segura de la meva desesperació. Aviat seré massa vell per casar-me i encara no hauré trobat la princesa de bo de bo per casar-me.

.-REINA.- Val més estar solter que mal casat...

.-PRÍNCEP.- Això costa molt poc de dir però és molt difícil de passar... I vós pare, potser hi podríeu dir alguna cosa...

.-BUFÓ.- (Dirigint-se als espectadors mentre el Rei fa tota classe de ganyotes intentant parlar però demostrant que no pot, les ganyotes les continuarà fent d'acord amb el tema de la trama que es desenvolupa davant seu) No sé que vol que hi digui si el pobre fa anys que ha perdut el do de parlar a causa d'un encanteri.. potser va ser aquesta reina que és mig bruixa.

.-PRÍNCEP.- ...no cal que us hi escarrasseu més, pare, que l'encanteri no us deixa parlar. Pobrissó, això sí que és més fotut que no poder-se casar... I mireu que no demano cap cosa de l'altre món, tan sols una princesa de bo de bo...

.-REINA.- Se n'ha perdut la mena. Et quedaràs solter...

.-PRÍNCEP.- Ai mare, això sí que no, necessito una princesa...

.-REINA.- No et cal per res...

.-PRÍNCEP.- Per que em faci una tasseta de camamilla el dia que tingui mal de panxa...

.-REINA.- Te l'hauràs de fer sol...

.-PRÍNCEP.- Ai pobre de mi! I qui em farà la sopeta de farigola quan arribi al vespre a casa?

.-REINA.- Tenim quaranta criats i cinquanta cuiners... per això tampoc cal que et casis.

.-PRÍNCEP.- Ai pobre de mi, sempre solter. Sense una princesa que em planxi les camises o que em consoli el dia que el Barça no marqui gols... (Adreçant-se al públic) I això que la meva mare la reina n'ha vist tantes de princeses... però cap no li fa el pes... (Adreçant-se a la seva mare) Potser em podria casar amb aquella princesa rossa del país del Nord...

.- REINA.- No és pas una princesa de bo de bo, només és un sac d'ossos escanyolida i pàl·lida, sembla que s'hagi de trencar d'un moment a l'altre...

.-PRÍNCEP.- I si em casés amb la pelroja del país de l'Est...

.-REINA.- Te'n guardaràs be prou de maridar amb aquella ximpleta, sempre rient i fent gresca. Una princesa de bo de bo és més seriosa i sap tenir sempre un posat com Déu mana...

.-PRÍNCEP.- Tampoc em sabria greu casar-me amb aquella princesa moreneta del país de l'Est...

.-REINA.- Apa, apa, si no saps on vas. Que no te'n recordes que era una bruta, sempre amb els ulls plens de lleganyes i fins portava taques als vestits de festa...

.-PRÍNCEP.- Tant i tant desesperat estic, mare, que fins em sento disposat a casar-me amb la princesa de pell fosca i cabells rinxolats, la del país del Sud.

.-REINA.- Ja vas veure que era una tafanera, tot ho xerrava i tot ho volia saber. Aquella sí que semblava una verdulera del Born de Barcelona i no pas una princesa de bo de bo...

.-PRÍNCEP.- (Adreçant-se al públic) S'han acabat les princeses com Déu mana, ja no hi ha princeses de bo de bo, no en queda cap ni una que li faci el pes a la meva mare, i jo aquí més sol que un mussol.... (Se sent a tronar) Ja fa estona que plou i s'acosta una bona tempesta, però amb gust sortiria pels camins i em quedaria mullat i xop si sabés on he d'anar per trobar una princesa de bo de bo.

(Soroll de trucar a la porta)

.-PRÍNCEP.- No sentiu, em sembla que truquen a la porta del castell...

.-REINA.- (Sense aixecar la vista del jersei que està fent) Deu ser el soroll dels trons...

(Tornen a trucar més fort)

.-PRÍNCEP.- No són trons, no, que estan trucant de veritat... vaig a obrir. (Surt d'escena)

.-BUFÓ.- I va ser així com va arribar a palau una nit de llamps i trons la noia que el príncep somiava. Venia tota mullada, xopa de la pluja, però fins i tot així es veia que era una veritable princesa...

.-PRÍNCEP.- (Entra a escena acompanyant la princesa que porta agafada de la mà) Passeu si us plau, us presentaré als meus pares, els reis, tot i que el meu pare no t'hi dirà res perquè ha perdut el do de parlar a causa d'un encanteri...

.-PRINCESA.- (Entra en escena i s'agenolla davant dels reis)Majestats!

(El rei no hi diu res però queda encantat de veure la noia tan maca)

.-REINA.- Aixeca't filla, es pot saber qui ets tu?

.-PRINCESA.- (S'aixeca) Majestat, sóc la princesa perduda...

.-PRÍNCEP.- (Dirigint-se al públic) Ho he sentit bé! Una princesa que encara no conec! I mira que és eixerida, si li fes el pes a la meva mare!

.-REINA.- Més aviat sembla que siguis la princesa mullada...

.-PRINCESA.- És que la pluja m'ha agafat a mig camí del castell, majestat. i no hi havia cap raconet d'aixopluc...

.-PRÍNCEP.- (Adreçant-se al públic) I mira que n'és d'eixerida! Fins i tot xopa de cap a peus sembla preciosa...

.-REINA.- ( S'aixeca del tron i comença a tombar al voltant de la princesa, el príncep va al costat de la seva mare, mirant-se la noia i la cara que hi fa la seva mare, mentre el rei al tron continua fent cara de meravellat) Una princesa de bo de bo és una cosa molt delicada, delicada i exquisida com l'ala d'una libel·lula... (Dirigint-se al seu fill) I tu, para de fer el borinot!

.-PRINCESA.- Majestat, al palau d'on vinc fins i tot els ratolins van vestits amb les més fines robes de setí, amb puntes i brodats.

.-REINA.- (Que continua tombant amb el seu fill al costat) Una princesa genuïna és una cosa molt estranya... (Dirigint-se al seu fill, el príncep) Nen! Estigues quiet!

.-PRINCESA.- Excel·lència, ves si sóc estranya que no trobareu una princesa com jo que li agradi menjar de tot, tan em fa que siguin mandonguilles com crema de carbassó, m'agraden els macarrons, l'ànec rostit, les mongetes amb botifarra, la vedella amb bolets...

.-PRÍNCEP.- I la sopa de farigola?

.-PRINCESA.- És la que més em plau...

.-PRÍNCEP.- I una tasseta de camamilla després de sopar...

.-PRINCESA.- Cada dia me'n prenc una, i quan perd el Barça li faig una tasseta de til·la a l'avi perquè no es posi nerviós.

.-PRÍNCEP.- (Se li va acostant amb cara d'enamorat encantat i l'agafa de la mà) La persona que es casi amb vós viurà en una felicitat de pa amb vi i sucre....

.-PRINCESA.- (També amb cara d'enamorada i posant "morritos" quan veu que el príncep se li acosta) Cada dia en menjo per berenar...

.-REINA.- (Descompartint-los i separant-los) Molt bé, ja n'hi ha prou de sopetes de farigola i pa amb vi i sucre. (Pica de mans) Cuiners! Cambreres!

.-CUINERS.- (Apareixen i queden en formació un al costat de l'altre i diuen tots alhora) Majestat!

.-CAMBRERES.- (Apareixen i queden en formació una al costat de l'altra i diuen totes alhora) Majestat!

.-REINA.- (Adreçant-se als cuiners) Prepareu i serviu ara mateix a la princesa el sopar més selecte ben calentet i davant del foc que ve mullada i xopa, que ve cansada i és una princesa molt exquisida.

.-CUINER PRIMER.- Prepararem una sopeta ben calentona...

.-PRINCEP.-Que no s'escaldi!

.-CUINER SEGON.- Un puré de verduretes al seu punt....

.- PRÍNCEP.- Que no hi hagi ni un grumoll!

.-CUINER TERCER.- Una safata del tallet més tendre...

.-PRÍNCEP.- Que no se li faci bola!

.-CUINER QUATRE.- I de postres uns bunyolets...

.-PRÍNCEP.-Que no tinguin massa vent!

.-REINA.- (Adreçant-se a les cuineres) I vosaltres poseu a punt per a la princesa la millor cambra dels convidats, que estigui ben calentona i amb el llit més tou que una princesa com aquesta és una cosa molt delicada.

.-CAMBRERA PRIMERA.- Li posarem vint matalassos de llana...

.-PRÍNCEP.- Sobretot que sigui flonja!

.-CAMBRERA PRIMERA.- I vint coixins de ploma...

.-PRÍNCEP.- Tots només de ploma d'oca!

.-CAMBRERA TERCERA.- Els llençols de puntes i brodats...

.-PRÍNCEP.-Que sigui amb fil d'or!

.-CAMBRERA QUARTA.- I que ningú no faci soroll...

.-PRÍNCEP.- Farem matar tots els galls del corral!

.-REINA.- Apa, som-hi!

(Sortiran d'escena pel passadís central, cap al fons de la sala formant parella agafats del bracet, marcant el pas i cantant, cada cuiner amb una cambrera i al darrera el príncep i la princesa també agafats del bracet però ells dos una mica més enrere i sense cantar, darrera de tot el rei i la reina, també agafats del bracet, el bufó és el que tira el teló)

.-CUINERS I CAMBRERES.- (Cantant)

Ara tots hi anem corrents

posem a punt la vetllada

per la princesa perduda

exquisida i delicada.




Escalfarem la sopeta,

però sens poder escaldar,

un puré de verdureta

grumolls no hi pot trobar,

de tallet una plateta

sense bola al mastegar

i amb una pasta dolceta

bunyols de vent per bufar,

per la dolça princeseta,

que el princep es vol casar.




Matalassos posarem

flonja la llana serà,

de coixins la cobrirem

sols ploma d'oca hi haurà,

tots els llençols brodarem

el fil d'or hi lluirà,

i tots silenci farem

que ni el gall no cantarà

la princesa cuidarem,

i el príncep es casarà.




.-BUFÓ.- (Mentre tira el teló) Final del primer acte!