Epistolari de la família Freixas (XIII)

 Cartes diverses (1836- 1854)

/ De Josep Ferrer des d'Agen (França) a Ll. Freixas, de Vilafranca, del juny de 1836. Li diu amic i li dona el condol per la mort d'una "parienta" a Can Freixas. Explica com és França, com és Tolosa i Burdeus, diu que està a França per motius particulars i per recobrar la salut. Diu que França està molt arreglada i desenvolupada, ell està a Perpinyà Agen.

/ De Juan B. Lleó del Vendrell, a Ll. Freixas 16 de juny de 1836, lloguer i censos de terres.

/ De Joaquim a Ll. Freixas, 11 de gener de 1837. El que escriu diu que es vol casar, que li demani diners a l'oncle.

/ De Josep Ferrer des de Barcelona, del carrer d'en Xuclà, a Ll. Freixas del 18 d'agost de 1838. Diu que el bisbe li demana que torni a exercir de degà ("dean"), li demana la seva opinió i la del seu cunyat Jorge.

/ Carta en dos plecs, signada José M. Cambronero amb membret de la Diputación Provincial de Barcelona, del 8 d'octubre de 1838, adreçada a Ll. Freixas, Antoni Torres i Joan Romeu, reprodueix un ofici del capità general de 15 de setembre de 1838 on es diu "Precisando de recurrir a nuevos impuestos para dar pan al soldado y sostener la disciplina en el ejército tan esencial para combatir las huestes aanemigas..." Diu que nomenen interventors de la "Comisión Subalterna de amortizaciones".

/ D'Almirall al seu amic Ll. Freixas des de Madrid del 9 de novembre de 1838, és a les Corts, explica la situació política, els exaltats i las por de bullangues "Vosotros que os halláis en medio de la guerra civil y sentís más de cerca que en esta sus graves males..." Li diu que veu que s'ha traslladat a Vilafranca amb algunes famílies que van emigrar l'any passat fet que vol dir que "habrá tranquilidad en esta villa".

/ A Ll. Freixas de Santa Oliva de 12 d’agost de 1840, en català, signat Josep Bolet, contesta a una reclamació sobre la venda d’un tocino (porc?) de la hisenda dels Freixas a Lligamosques, diu que va donar els diners al recaptador de Font- rubí, un tal Cristòfol Comas.

/ Carta de Jacinto Pujó de Barcelona, de 22 d’agost de 1840 a Ll. Freixas, li ofereix un llibre d’actes de l’heretat i terres de Lligamosques de Manuel Fontanilles, amb 20 o 22 protocols del 1600.

/ A Ll. Freixas del Vendrell, Fèlix Carbonell 13 de setembre de 1842, en català, un amic al que anava a veure va caure de l’escala i està impossibilitat, el nebot li demana que el visiti.

/ A Freixas de Fèlix Carbonell del Vendrell el 18 de maig de 1844. En català. L’oncle demana que vingui el metge Rabella de seguida per resoldre els seus problemes de salut.

/ A Ll. Freixas, de Barcelona, 16 de novembre de 1844, de Francisco Jordana, diu que Freixas està en possessió dels bens de Josep Fustangueras i Ramon Freixas de l’Arboç, que té dos censals a favor de la causa pia fundada per Andrés Marrugat i que està al seu càrrec, ha de pagar les pensions dels dos censals des de 1801 i 1806 fins al dia.

/ A Ll. Freixas, en català, del Vendrell del 25 de gener de 1845, de Fèlix Carbonell, comunica que el capellà s’està morint. [Es refereix al seu oncle Josep Freixas, prevere al Vendrell. Vid. epistolari (II)]

/ A Freixas de Fèlix Carbonell del Vendrell el 25 de gener de 1845, en català, que el seu oncle ha estat extremunciat, que hi vagi de seguida.

/ Del Vendrell, de 23 de juliol de 1845, d’una persona que ocupava una habitació al Vendrell, habitació que li va deixar el seu oncle, el capellà; signa Francisco Romeu, vicari, en Freixas li va demanar que hi havia dins de l’habitació i ell diu que era buida quan li van deixar ocupar.

/ Carta de Font, de Vilafranca, del 18 de novembre de 1845, a Freixas que està a Barcelona, al carrer de Basea, 12, primer pis. [encara porta aquest nom avui, paral·lel al d’Abaixadors i perpendicular al de l’Argenteria], sobre les quintes.

/ Una carta del 8 de desembre de 1845 a Lluís Freixas de la seva germana [suposem que era Joaquima Freixas Mascaró que es casaria amb el notari Francesc Ignasi Solà], li pregunta que quan desocuparà la casa que és d’ella un cop morta la seva mare, ja que li va dir que la desocuparia passada la verema, però no saben si era la casa de Vilafranca.

/ Una carta de Lluís Freixas de Vicenta Freixas des de Vilafranca el 13 de desembre de 1845 reclamant-li els drets de la seva filla menor sobre els bens de la família Freixas disposats per la seva mare que havia mort aquell mateix any. Vicenta Freixas era germana del corregidor i per tant, tia de Lluís Freixas Mascaró.

/ Una segona carta de Vicenta Freixas a Lluís Freixas de data 26 de desembre de 1845 en la que li demana 1.000 rals en nom de la seva filla menor pels bens de la casa Freixas que li corresponen, també li reclama 500 rals del patrimoni de l’oncle Josep Freixas, el prevere de l’Arboç.

/ A Freixas de la seva cosina Teresa Batlle Freixas des de Tarragona el 14 de juliol de 1846, copia la carta o una altra de semblant de Pere i Antoni Batlle, aplegada amb anterioritat, li pregunta com pot cobrar. Li va reclamar ja en una carta anterior.

/ Carta a Lluís i Joaquim Freixas des de l’Havana, gener de 1846 (no indica dia) signada Pere Batlle i Antoni Batlle sobre les disposicions testamentàries de repartiment de l’oncle, el prevere Josep Freixas: “...habrán procedido sin estrépito judicial, con la mejor buena fe y armonía, así como también la pequeñez del legado. omitimos de remitir un poder legalmente autorizado de que aquí cuesta más de lo que habíamos de percibir en su virtud”. Indica que li lliurin el que li pertoca a la seva germana Teresa, que són 20 lliures cada un.

/ De Tarragona, del 23 de juliol de 1846, signat «de Córdoba» [sembla cognom] amb membret de Tarragona, Intendència de la província sobre uns pagaments i tràmits que havia d’haver fet l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys.

/ A Freixas de la seva cosina Teresa Batlle Freixas de Tarragona el 20 d’agost de 1846 sobre el llegat de l’oncle rector, inclou la còpia de la carta de Lluís i Joaquim Freixas des de l’Havana, diu que Lluís Freixas devia ser a l’Arboç i per això no va rebre la carta a Vilafranca, diu que contesti posant al sobre «Pablo Altés, contador del Hospital Militar. Tarragona» [Devia ser el seu marit], sobre el llegat del prevere Josep Freixas a Teresa Batlle Freixas, és una carta anterior conservada en aquest mateix lligall i no identificada. [Han de ser Lluís Freixas Mascaró (1796- 1887) i el seu fill Joaquim Freixas i Miret (metge, mor abans de 1957). Van anar a Cuba?]

/ De Teresa Batlle, la cosina de Lluís Freixas, des de Tarragona el 2 de setembre de 1846, d’un pagament que ha de fer.

/ A Freixas des de Tarragona de Párraba (?) del 27 de febrer de 1847, sobre un negoci a Sant Jaume dels Domenys.

/ A Ll. Freixas de Barcelona de data 14 d’octubre de 1847, de Sebastià Soler, demana la partida de defunció del prevere Francisco Soler traspassat el 1810, així com el testament, li dóna dades.

/ A Ll. Freixas de Tarragona Lluís Sardà i Borràs de l’11 de novembre de 1847, gestions a l’Ajuntament de l’Arboç.

/ A Ll. Freixas, del Vendrell de 18 de desembre de 1847, Fèlix Carbonell que li ha pagat algunes quantitats.

/ A Ll. Freixas de Lluís Sardà i Borràs, de Tarragona, del 20 de desembre de 1847 sobre un pagament de la contribució territorial de l’Ajuntament de l’Arboç que era objecte d’un plet amb l’Administració de Contribucions.

/ Contestació de Freixas a Una carta de Baldasano de 21 de juny de 1851, justificant-se econòmicament.

/ De Jaume Mañé de l’Arboç a Freixas de 30 d’octubre de 1852, informa que s’ha presentat el comprador de vi Pau Bernat, de Bellvei, i diu que comprarà el vi a 70 rals la càrrega, las meitat de la hisenda de Lligamosques i l’altre meitat de la de l’Arboç.

/ De Joan Escofet de l’Arboç del 24 d’abril de 1853, en català, li ofereix comprar-li el vi a 17 ptes [la càrrega?].

/ De Josep Alcover a Ramon Freixas des de Barcelona del 19 de juliol de 1854. Comenten temes universitaris, llibres i apunts, de com Barcelona està tranquil·la però hi ha tropa a la plaça de la Constitució amb dos canons a cada cap de carrer. [la plaça de la Constitució, a Barcelona correspon a la plaça de Sant Jaume]

/De Lluís [Freixas?] que és a la casa del Font [o Pont] del 29 d’agost del 1854 (?).

/ Carta de Rabella des de Vilafranca a Ramon Freixas, del 30 de setembre de 1854, es refereix a la situació de còlera a Vilafranca, que s’havia de cantar un Te Deum però s’ha ajornat una setmana perquè encara hi ha gent amb còlera. «Milá, D. Manuel y família está en ésta, porque el Sella- blanch está enfermo». [Cellablanc?, renom]

/ A Ramon del seu pare Lluís [Freixas] des de Vilafranca del 3 de novembre de 1854. Demana informació sobre les classes que fa a la universitat [de Barcelona?]

/ De José Alcover a Ramon Freixas de l’11 de novembre de 1854. Explica l’arribada a Madrid que estava de gala, amb la guarnició formada al carrer d’Alcalá i el Prado, va assistir a l’obertura de les Corts i va anar al Teatre Real, diu que l’endemà s’obre el curs al Real Instituto, al Ministerio de Fomento. N’Alcover estava a la calle de los Leones, 2, cuarto principal. [Sembla que es tracta de Josep Alcover Martí (1764-1859). Vid. Sancho París, Daniel 2021. Els Alcover de Vilafranca del Penedès: de pagesos a ferrers i de ferrers a propietaris, als segles moderns i contemporanis. A Del Penedès, n. 37. IEP. El carrer "de los Leones" va desaparèixer amb la construcció de la Gran Via madrilenya].