Epistolari de la família Freixas (XV)

 Cartes diverses (1860- 1863)

/ De Conxa, cosina seva, a Ramon Freixas des de Barcelona del 6 de gener de 1860. Felicitació.

/ D'il·legible a Ramon Freixas, des d'Igualada del 7 de gener de 1860. Felicitació pel seu sant i que el vol veure.

/ De Luís Esteban de la Reguera a Ll. Freixas, des de Barcelona del 14 de gener de 1860. Salutacions i temes econòmics.

/ D'A. de Magarola a Freixas del 12 de febrer de 1860, sobre feines judicials.

/ De Francisco Melero Ximeno a Ramon Freixas des de Valladolid del 20 de febrer de 1860, li diu que s'ha instal·lat en aquesta ciutat.

/ De Miquel Valcasco a l'amic Ramon Freixas des del campament del costat de Tetuán del 30 de març de 1860. Descripció de la situació militar a l'Àfrica.

/ De Pablo (il·legible) a R. Freixas i Miret, des de Barcelona, del 19 d'abril de 1860, sobre un tema jurídic.

/ De Miguel a Freixas, amic seu, des de Barcelona del 16 de maig de 1860. Diu que amb el seu batalló puja a Montjuic, comenta que l'Aureli ha tingut mala sort a l'Àfrica.

/ De Llus Freixas a Ramon Freixas, del 24 de maig (1860?) Temes familiars.

/ De Jorge Campo des del Sarrallo del 17 de novembre de 1860, al seu cosí (Ramon Freixas?), li dóna records.

/ De J. Rabella a Ramon Freixas, sense data (1860?). Nota on li demana un dels volums de l'obra "Recuerdos y bellezas de España".

/ De Miguel (Valcasco?) a Ramon Freixas des del Castell de Montjuich del 21 de desembre de 1860, diu que com a militars els van traslladar a la ciutadella.

/ De Julio (?) des d'Igualada a Ramon Freixas, del 8 de març de 1861. El felicita pel casament, diu que ell també s'ha casat.

/ De Cristobal Parellada des de Vilanova del 4 de maig de 1861. Sobre la venda d'una propietat.

/ De Niceto Solá des de l'Havana a Julián Pérez del 20 de juny de 1861, busquen un tal Pablo Pujador que pot tenir alterades les facultats mentals. Hi ha una contestació de Julián Pérez que indica que no li ha estat possible aclarir res.

/ De Niceto Solà a Benito Quintana de l'Havana del 19 de juliol de 1861. Diu que necessita saber on està Pablo Pujador, hi ha contestació on diu que va estar en aquella casa ["La Quinta del Rey].

/ De Niceto Solá al seu cosí Ramon Freixas des de l'Havana del 25 de juliol de 1861. No li pot donar dades de Pablo Pujador, no ha trobat res, el felicita pel casament.

/ Carta de J. Solá a Esteban Aguado de la "Casa de Salut La Nacional" de l'Havana, de l'1 d'agost de 1861. Busquen a Pablo Pujador, hi ha la contestació d'Esteban Aguado afirmant que no ha estat en el seu establiment.

/ Carta des de l'Havana, potser de Niceto Solá [no es pot llegir la signatura perquè la segona pàgina està tallada], del 16 d'agost de 1861. Adjunta altrees cartes que hem catalogat aquí, la darrera diu que és de "La Quinta del Rey", li dóna dades i el felicita pel proper matrimoni.

/ De Carlos Salvador y Miró des de Sant Gervasi, a Lluís i Ramon Freixas del 18 d'agost de 1861. Felicitacions pel casament del Ramon amb Eulàlia Martorell.

/ De Magarola a Ramon Freixas i Eulàlia Martorell des de Sant Gervasi del 24 d'agost de 1861, els felicita pel casament.

/ De Carlos Salvador a Ll. Freixas, des de Barcelona del 10 de setembre de 1861, felicitats pel casament del fill.

/ D'Enrique Vallès des de Madrid, a Ramon Freixas, del 17 de novembre de (1861?): "...he visto lo que podría hacerse respecto a la agregación de nuevos pueblos. Para esto será preciso formar dos expedientes, uno por los pueblos que perteneciendo ya a este partido han sido designados para formar el de Villanueva y otro por los pueblos designados a Igualada que desean agregarse al de Villafranca. Será preciso que los pueblos de Olesa, Cañellas y los demás que no quieran pertenecer a Villanueva hagan nuevas exposiciones... se del pueblo de Castellet es la única que no cabe renovarse. Por lo demás me parece que es muy posible que se logren vuestos deseos". [Sobre la pol+emica per l'obertura de jutjats a Vilanova].

/ De Miguel (Valcasco?) a l'amic Freixas des de Barcelona, del 4 de desembre de 1861. Ha baixat de Montjuic, el felicita pel casament.

/ De Valentí Alborná de Martorell del 5 de febrer de 1862, a Ramon Freixas, sobre temes de plets.

/ De José Antonio Marrugat des de Barcelona del 3 de març de 1862, a Ll. Freixas, sobre una recomanació.

/ De José Gorgolas des de San Saturnino a Ramon Freixas del 9 de març de 1862, sobre una venda i plet.

/ De Francisco Permanyer de Madrid del 30 d'abril de 1862, a Ramon Freixas. Sobre temes legals.

/ De J. Rabentós a Ramon Freixas des de Sant Sadurní del 18 de juny de 1862. Temes de plets.

/ De J. Rabentós a Ramon Freixas des de sense lloc ni data (1862), sobre una venda de terres.

/ De J, Rabentós a Ramon Freixas, del 6 de juliol de (1862?). Sobre una mort i testament.

/ De R. de Olzinelles a Ramon Freixas des de Barcelona del 27 de juliol de 1862. Sobre temes legals.

/ De Josep Raventós del 5 d'agost de 1862 a Ramon Freixas, sobre un negoci que no s'especifica.

21/ (27) De Pere Màrtir Torras a Ramon Freixas des de Vilanova del 6 de desembre de 1862, adjunta un document.

/ De José Rabentós de Sant Sadurní, "Domingo", sense data (1862?), anuncia visita.

/ De José Ferrando a Ramon Freixas, des de l'Havana del 10 de novembre de 1862, diu que li doni els diners que Freixas té i que són d'ella a la seva mare, i que li pagui també els interessos.

/ De M. Concepció des de Barcelona del 6 de gener de 1863, felicitació a Ramon Freixas (pel seu sant?).

/ De B. Campllonch a Ramon Freixas, des de Tarragona del 18 de maig de 1863. Comunica la mort d'un fill.

/ De Francisco Bel a José des d'Amposta del 9 de setembre de 1863, diu que li deixi veure a Ramon Freixas i a Rosés, sobre el plet d'una propietat, una casa.

/ De Ramon Marí de l'Arbos a Ramon Freixas (1863?) que hi vagi a veure'l pel tema de la carretera.

/ De José A. Farreras a Ramon Freixas des de Saragossa del 3 d'octubre de 1863. Sobre un plet guanyat.

/ De Ramon Marí, de l'Arboç a Ramon Freixas, del 18 d'octubre de 1863. Sobre la carretera que ha de portar a l'estació. "Amigo: ha llegado ya el caso de emplear su influencia con el Sr. Lleó, para que proponga a la Junta de gobierno de nuestro carril facilitarnos los recursos necesarios para construir una buena carretera hasta la estación de esta villa, pues habiéndola definitivamente señalado en el camino de Lletger, es este un pésimo camino, angosto y tortuoso, sin trazas de poderse poner regular. Si la junta nos construía esta carretera de unos ochocientos metros de longitud que linea recta saldría a la "Badalota", estaríamos muy contentos, quedandolo también si costea simplemente la expropiación, en cuyo caso se encargará el pueblo de consdtruirla./ Como propietario y medio hijo del Arbós que eres, no creo haya necesidad de encarecerte tus buenos oficios para lograr una mejora de esta villa, pues tu mismo te ofreciste a hacerlo la última vez que nos vimos y desde entonces agradecerás sin duda a ASrbós los veinte y un votos que para diputado dieron a tu amigo y condiscípulo Gasset. Que se logre y pronto deseamos...". [Esmentat al llibre VV.AA. 150 anys del ferrocarril de Tarragona a Martorell (1865-2015). edició a cura de Montserrat i Montsant, Joan; i Solé i Bordes, Joan. Ed. Pagès editors i Institut d’Estudis Penedesencs. Lleida 2015.]

/ De José Castellví a Ramon Freixas del 21 d'octubre de 1863. Sobre els terrenys per on ha de passar el tren. "En esta ya han señalado el punto donde ha de estar situada la estación del ferro-carril. Y tal vez en vista de lo que tu has indicado al Sr. Lleó, acerca el pésimo estado en que se halla el camino de Lleger, que de aquella conduce a la población, ahora se están tomando lineas para ver las nimondades(?) que éste presenta./ Parece que lo más acertado sería que tanto la expropiación de la nueva vía y ramal que se intenta construir, como los demás trabajos, hasta dejar el camino expedito para funcionar corriese a cargo de la Junta de Gobierno del carril, porque de esta manera la otra quedaría más pronto acabada y sería más perfecta. Esto se explica facilmente: porque no habría necesidad de formar un nuevo expediente para la expropiación de los terrenos que hubiese de atravesar la línea; y la mencionada Junta podría servirse de los mismos empleados para la formación del plano del ramal antes indicado./ Para practicar todo esto la Junta podría ponerse de acuerdo con la Corporación municipal de Arbós, para ver en lo que esta quería contribuir para la formación de la carretera paseo en cuestión".

/ D'Antonio Forns de Sant Sadurní del 27 de novembre de 1863 a Ramon Freixas. Un malalt que s'està restablint.

/ De Ramon Marí de l'Arbos del 23 de novembre de 1863 a Ramon Freixas. Diu que els plànols han estat fets per Rafael Borràs encara que vagin signats per Sallent, diu que no ha de saber-ho la Junta o com a mínim el sr. Lleó. [Esmentat al llibre VV.AA. 150 anys del ferrocarril de Tarragona a Martorell (1865-2015). edició a cura de Montserrat i Montsant, Joan; i Solé i Bordes, Joan. Ed. Pagès editors i Institut d’Estudis Penedesencs. Lleida 2015.]

/ De Ramon Marí Revulta (?) a R. Freixas des de l'Arbos del 23 de desembre (1863?) sobre el plànol per obrir el camí de la Badalota a la carretera general. "Le incluyo el plano del camino Badalota a la carretera general y el presupuesto Aital considerado a 8 metros de anchura, esperando recibirá cuanto antes el Sr. Alcalde contestación de la Junta, ofreciendo mucho más de lo convenido, pues como podrás ver, ha ascendido muchísimo más de lo de antes, debiendo añadirle que no es exagerado. Conviene le empeñes en que nos den contestación por medio de oficio para poderla acompañar con la solicitud ya preparada para la Diputación y de cuyo buen ésito casi no podemos dudar. Por supuesto que esto de la Diputación no conviene que lo sepa la Junta./ Sobretodo ya que nosotros nada decimos de nuestra miseria procura tu sacar buen partido.". [Esmentat al llibre VV.AA. 150 anys del ferrocarril de Tarragona a Martorell (1865-2015). edició a cura de Montserrat i Montsant, Joan; i Solé i Bordes, Joan. Ed. Pagès editors i Institut d’Estudis Penedesencs. Lleida 2015.]