Epistolari de la família Freixas (IX)

 Cartes de Mariano Garrich

Diverses cartes a Lluís Freixas ((1796- 1887) i una a Pere Batlle Mascaró (1795- 1886) del seu cosí Mariano Garrich Freixas des de Vilanova, en algun cas sobre detalls de la primera carlinada i sobre temes jurídics.

/ De Mariano a Pere Batlle des de Vilanova el desembre de 1813, en català, diu que acaba d'arribar de Lligamosques i l'Arboç "...i ja està tot en segrest".

/ De Ramon Sans de Barcelona del 4 d'agost de 1821 a Ll. Freixas sobre un plet contra Garrich. [El plet afectava a Josefa Garrich Freixas]

/ De Mariano Garrich a Ll. Freixas del 4 d'abril de 1835, en català, es veuran a Canyelles.

/ Carta de Joan Anton Virgili de Torredembarra, del 21 de setembre de 1837, a Mariano Garrich, sobre gestions judicials.

/ Carta del cosí Mariano Garrich, de Vilanova, del 10 d’octubre de 1837, sobre el plet Fontanilles.

/ A Ll. Freixas del seu cosí Mariano Garrich de Vilanova i la Geltrú, en català, del 13 d’octubre de 1837. Diu que va arribar bé a casa «Acaba d’arribar un home de Torredembarra dient-me que Fontanilles estava sagramentat, ara arriba un altre dient que havia donat l’ànima al Creador (requiescat in pace!)», li diu que si pot estar a la capital farà millor que a Vilafranca, Freixas Mascaró és a la «Calle de los Baños, frente a la calle de la Paja. Casa de Despesas», «...nosaltres el dia 9 tinguerem a la vista varios facciosos que arribaren fins a Vilanoveta un quart y mitg de esta feren molt mal s’emportaren 35 homens, mataren entre homens, dones i criatures uns 40, és un sentiment que entre nosaltres mateixos hi hagi d’haver tan derramament de sang diuen eren lo Llarg, lo Pitxot y Batalló de guias y 40 soldats de cavall». [Fa referència a la primera carlinada].

*    *    *    *    *    

Cartes de Torelló Rabassa

Diverses cartes a Ramon Freixas (1834- 1903), d'Isidre Torelló Rabassa (1832-1865) des d'Igualada, eren companys d'estudi a la universitat, fill d'advocat cal creure que també realitzava estudis de dret, com Freixas. També alguna carta del seu germà, Josep Torelló Rabassa (1865-1927), que va estudiar enginyeria naval i fou oficial de la marina de guerra. La família Torelló ha estat estudiada per Pere Pascual i Domènech a Els Torelló. Apunts per a una història de la burgesia igualadina, a "Revista d'Igualada", n. 8. Setembre 2001. (https://www.revistaigualada.cat/wp-content/uploads/2014/11/ 8.01.06-.pdf  (consulta 8 de gener del 2023).

/ D’Isidre Torelló a Ramon, del 5 de juliol de 1854, des d’Igualada. Temes d’estudiants i qualificacions, el que escriu va a descansar uns dies a Sanahuja, volen fer una excursió a Montserrat.

/ De J. Torelló a R. Freixas, d’Igualada del 27 d’agost de 1854, li diu que ha tingut problemes familiars i que veu molt malament la situació política del país, s’ha presentat el còlera a Igualada. Diu que si no obre la Universitat de Barcelona anirà a Saragossa o València.

/ De J. Torelló Rabassa des d’Igualada a R. Freixas el 25 de setembre de 1854. Parla de la situació del còlera que es generalitza al país, però sense dades significatives, parlen de l’inici del curs el novembre.

/ De Torelló i Rabassa a Ramon Freixas, des d’Igualada del 15 d’octubre de 1854, diu que el curs començarà el novembre, que poden viure junts a Barcelona, parlen de llibres, i apunts d’estudi, d’economia política.

/ D’Isidre Torelló a Ramon Freixas, Igualada a 28 de juliol de 1855. Comenta alguns esdeveniments amb ferits que van passar a Sanahuja, que el van obligar a tornar a la casa familiar a Igualada «...esta plaga que con todos los síntomas del socialismo aflije a nuestra desgraciada Cataluña, acábase con ella matando la industria...» Amb altres consideracions sobre la situació política. [Sembla que la paraula socialisme apareix cap el 1830 a Gran Bretanya].

/ A R. Freixas d’Isidre Torelló de d’igualada, 7 d’agost [1856?]. Salutacions generals i notes de salut familiar.

/ De Torelló i Rabassa des d’Igualada, del 24 d’octubre de 1856 a Ramon, a la Rambla de Santa Mònica, 7, 1er. 2^a. de Barcelona. Sobre temes d’estudi de Dret.

/ D'Isidre Torelló Rabassa des d'Igualada el 31 de juliol de 1861 al seu amic. El felicita pel casament. [Ramon Freixas Miret es va casar amb Eulàlia Martorell Campllonch]

/ De Torelló, d'Igualada del 12 de novembre de 1862 a Ramon Freixas, sobre temes legals.

/ D'Isidre Torelló Rabassa a Ramon Freixas, des d'Igualada del 1 d'agost de 1863. Torelló comunica que ha tingut un segon fill.

D'Isidre Torelló Rabassa des d'Igualada a Ramon Freixas, del 6 de gener de 1864. Sobre temes de salut i família.

/ De Torelló i Rabassa a Ramon Freixas, des d'Igualada del 30 de setembre de 1864. Sobre la mort d'un fill i als pocs dies el naixement d'una filla.

*    *    *    *    *    

Cartes de Josep Alcover

Cartes a Ramon Freixas (1834- 1903) de Josep Alcover (1845?- ?), Sembla que es tractaria d'un fill de Josep Alcover Martí (1764-1859) que feia estada d'estudis tècnics d'enginyeria industrial a Madrid. La família Alcover ha estat estudiada recentment per Daniel Sancho París. Els Alcover de Vilafranca del Penedès: de pagesos a ferrers i de ferrers a propietaris, als segles moderns i contemporanis. A "del Penedès", n. 37. IEP. 2021

/ A Ramon que estudiava i estava a la Rambla de Santa Mònica, n. 7, pis 2. de Josep Alcover des de Madrid del 28 de gener de 1855. «La corte, como has presumido muy bien, me va gustando más cada día y casi estoy por decir que es la realidad del ideal que me había formado de una població para pasar «comme il fout» los días en esta, que unos llaman triste però yo alegre vida. Por lo que hace a las «mujeres ladinas» de que me hablas en la tuya, no hay duda que las hay y en abundancia; y por cierto que no es una de las «bellezas» de menor calibre que tiene Madrid, ni yo el más indiferente de sus admiradores. Para convencerte de las «agradables» prendas que adornan a esta hijas de Eva, bastaría que te pintara tal como es un baile de Capellanes, però hoy no lo haré por muchas razones que serían tan largas de enumerar como las aventuras de toda especie que tienen lugar en dichos bailes. Otra de las muchas vías (?) que me gustan es la libertad o independencia com que se vive. Aquí nadie se cuida de nadie y casi podría añadir de nada, como no sea pretender, esto sí, porque los avisadores(?) de dicho verbo abundan más que las chiches en verano. Los cafés están concurridisimos, allí se ve a las «Padres» e hijos de aquellos predicando sus doctrinas y éstos escuchándolas con tres cuartos de boca abierta, todos hablan, todos disputan, todos tienen razón pero al fin y al cabo todos convienen en que la situación es grave. Yo no se lo que se entiende por situación «grave», però si quieren decir que las cosas no marchan viento en popa como suele decirse, creo que les sobra razón. Hace ya algunos días que corren rumores y no desprovistos de fundamento, de que va a estallar una nueva revolución; hasta ahora no ha habido síntoma alguno però casi te aseguraría que la habrá dentro de poco. Lo deseo.

«...Por lo que a la absolución de tus pecados te digo que 

Te concedo mi perdón; /y quedaran perdonados/ mediante la condición/ precisa i «sin qua non»/ de que pagues lo atrasado»

/ A R. Freixas de Josep Alcover, del 6 de juny de 1856. Diu que ha acabat la carrera al Real Instituto Industrial, comentaris sobre aquests estudis.

/ De J. Alcover a Ramon des de Madrid, del 26 de juliol de 1856. Comentari sobre el futur professional i sobre una companyia de cantants femenines.

/ De J. Alcover a R. Freixas des de Madrid, 23 d’agost de 1856, li diu que l’han nomenat subdirector de secció del Cuerpo Especial de Telégrafos.

/ De J. Alcover a Ramon del 3 de setembre de 1856 sobre la seva activitat professional.

/ De J. Alcover de Madrid a Ramon a Barcelona del 4 d’octubre de 1856, sobre els estudis industrials i el futur dels estudiants d’aquests.

/ De J. Alcover A Ramon [Freixas] des de Madrid del 23 d’octubre de 1856. Sobre activitats professionals i la situació política.

/ A R. Freixas de Josep Alcover, Madrid del 2 de desembre de 1856. Diu que estava fent exercicis per treure’s el títol i examinava els aspirants al Cuerpo de Telégrafos. Ja és enginyer industrial i ara ha de triar una xicota.

/ De J. Alcover a Ramon Freixas des de Guadalajara del 5 de gener de 1858. sobre el pagament d’uns llibres que Freixas necessitava i Alcover li va enviar.

/ Alcover a Ramon desde Guadalajara del 22 de gener de 1858, li diu que és a Guadalajara. Parla de les noies: «No sé si la fama de «frías» de que gozan las Alcarreñas habrá llegado a ti noticia, però de todos modos es preciso saber que el epíteto «frías» signfica en este caso particular «cazadoras de maridos» y efectivamente es fuerza confesar que la fama no miente porque son aficionadas al matrimonio como ellas solas. No te será difícil, por tanto, comprobar que un soltero que ocupe una regular posición, puede pasar algunos ratos ocupados en «dejarse querer», cuidando siempre que las «lazadas» no puedan llegar a convertirse en «nudos». Entre las chicas casaderas, hay algunas pocas bastante bonitillas, algunas regularmente ricas però unas y otras son por lo general bastante tontas...».

/ De J. Alcover des de Guadalajara del 20 de febrer de 1858, membret «Telegrafía eléctrica. Línea de Irún. Sección de Guadalajara». Temes particulars i del carnaval i el teatre a Madrid.

/ De J. Alcover de Madrid del 18 de març de 1858, a Ramon Freixas. Li diu que estudiï per acabar la carrera i que ell ara està examinant gent.

/ De Josep Alcover a Ramon Freixas de Madrid del 21 de juny de 1858, carta amb membret de la Dirección General de Telégrafos del Ministerio de la Gobernación. Sobre temes diversos, diu que Alcover publicar articles a la revista «El ingeniero», publicació que no hem localitzat a la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica.

/ A Ramon Freixas de José Alcover des de Madrid, del 27 de juny de 1858, el felicita per la llicenciatura i li diu que el doctorat es «pasear por las calles de Madrid, que es lo mismo».

/ De J. Alcover a Ramon Freixas, Madrid el 18 d’abril de 1859. Temes personals d’amics, el felicita perquè ja és advocat «En la actualidad me estoy ocupando muy detenidamente de la cuestión sobre ese ferrocarril, cuya marcha he estado observando constantemente però como ha llegado o al menos parece próximo el momento de su desenlace no desperdicio ocasión para hablar de dicho asunto a las personas que en mi concepto pueden conseguir algo. Hace unos días estuve con Madoz a quien entregué unos documentos que me remitió la comisión y hoy he hablado sobre el particular a González Bravo, que es el amo de este negocio, y es mozo que sabe mucho, mucho, y que me parece dispuesto a hacer el suyo antes que todo! Los de Villanuevaa trabajan desesperadamente para salir con la suya, comisiones, artículos en los periódicos, manejos de todas clases, nada perdonan, razón por la cual creo que los vilafranqueses no deben descuidarse tampoco. [Es refereix a la disputa Vilanova- Vilafranca sobre el pas de la línia Barcelona-Tarragona per la costa o l'interior, opció aquesta última que va resultar guanyadora].

/ De J. Alcover a Ramon Freixas des de París del 26 de setembre de 1859, explica de París: «...Has de saber que en ninguna parte del mundo está tan adelantada la industria que tiene por objeto explotar al prójimo...». Comenta això a l’entorn del teatre i els espectacles que no considera molt bons però sí molt cars. Altra cosa diu que són els balls o «soirées musicales et dansantes», informa que anirà a Brussel·les.

/ De José Alcover des de Madrid, a Ramon Freixas, del 13 de juny de (1860?). Li diu que té 25 anys, sobre temes diversos.

/ De José Alcover des de Madrid a Ramon Freixas, del 24 d'agost de (1860?). Li diu que es casa.

/ De J. Alcover a Ramon Freixas, des de Barcelona,del 19 de febrer de 1861. Sobre un plet per la pensió de procurador del seu pare.