Publicat a La Voz del Penedès el 3 de desembre de 1977
Si dos problemes bàsics té per resoldre la democràcia que s'estrena de nou a la nostra terra aquests són indubtablement l'economia, carregada sempre de malalties i problemes, i l'ample món de la cultura que és, com qui diu, la germana petita mai escoltada i constantment oblidada fins i tot per aquells que més obligats estaven de vetllar-la. Encara n'hi han més de quatre que pensen que tot això de l' estudi o l' art són falòrnies dels artistes i estudiosos sense cap utilitat material, per allò tan cert que qualsevol inversió en aquest aspecte no produeix rendibilitat material. i no deixa enlloc resultats clars, mentre que invertir en l'economia és, com qui diu, tot un bé de Deu quan es contemplen aquelles planes invadides de xemeneies fent fumarrina, o es veuen les xifres ben eloqüents dels beneficis aconseguits en finalitzar l'exercici.
No, certament no tot es fa amb diners i la cultura no dona beneficis en xifres ni serveix per enlairar més fabriques sinó que ajuda i desvetlla als homes a comprendre la se va identitat com a poble, valora les activitats i tasques del passat que donen sentit a l'avui, i possibilita la formació humana en tots els seus aspectes. Si fins ara hem patit un absurd dirigisme cultural segons els interessos d'uns particulars, ha arribat ja el moment de que la nostra cultura recuperi els seus autèntics plantejaments populars i de catalanitat indefugible, de no ser així caure m en l'actual desfeta centralista i alienant de la sexy-política-ficció.
Un breu repàs de l'estat de la cultura en els anys anteriors a la nostra baralla civil - especialment en l'aspecte de les publicacions periòdiques I el seu contingut que, al cap I a la fi, és un exponent ben ciar de la política cultural d'un país- ens faria reconèixer que -en l'actualitat ens queda encara un llarg camí per recórrer fins arribar al nivell d'aquells moments: els diaris en català eren majoria- malgrat que alguns d'ells servien únicament a uns interessos partidistes- i en el camp de les publicacions periòdiques , tan sols el record de la "Revista de Catalunya" es ja un exemple de la més alta categoria: i si repassem la nostra esfera local comprovarem com no han tornat més a la nostra vila publicacions de la importància dels "Quaderns Mensuals d'Acció", "héllx" o la "Revista del Casal" en la seva època de preguerra.
El camí cap a la normalitat de la nostra llengua i la nostra cultura -en el que tanta gent està treballant mitjançant el Congrés de Cultura Catalana- ha de passar per les publicacions periòdiques, cal que tots prenguem consciència de la se va importància i de la necessitat d'un recolzament popular a la seva tasca, que no és sinó la de treure la cara i sortir al carrer a pregonar els diversos fets de la nostra cultura. Si no ho fem així abandonarem la llarga tasca de moltes generacions per la normalitat tant abans del 1936, com en els difícils moments de la postguerra , tant a l'exili com en la clandestinitat interior, sobre aquest punt són molt interessants els estudis publicats sota el títol La literatura catalana sota el franquisme a la revista L'Avenç (n. 6. Octubre 1977).
Es per això que l'aparició el passat 11 de Setembre d'una revista catalana de literatura com "Quart Creixent" obre un nou horitzó ple d'esperances en la llarga tasca a realitzar, i encara més quan, enfront de publicacions de caire erudit, neix corn una publicació de literatura del poble per al poble, oberta a tothom i a tot tipus de plantejaments estètics i literaris des d'una base popular, sense Intentar mediatitzar la nostra ja pobre i malmesa cultura. "Quart Creixent" és dirigida per l'escriptor Albert Abril, ben conegut en el món de la lletra impresa, i coordinada per Jordi Torras, Jordi Morales i Marc Valls; aplega en el seu primer número proses de Josep Espunyes, Isabel Torres, Jordi Vintró i Pere Quart, estudis de poesia i cinema, i poemes d'Albert Abril, Rafael Alberti i Francesc Vallverdú entre altres noms ben significatius de la nostra cultura. A la vegada no s'oblida una faceta tant important com les traduccions amb textos de Cesare Pavese i H.P. Lovecraft en excel·lents versions catalanes. Certament, les traduccions han estat durant molt temps una faceta descuidada i tant més si tenim en compte el caràcter minoritari de la cultura catalana, caldrà insistir molt en aquest aspecte de la nostra literatura, encara que cal reconèixer que les bases ja estan posades i que es poden trobar exemples interessantíssims com la recent publicació dels poemes de Kavafis traduïts per Carles Riba (Clàssics Curial, 7) .
"Quart Creixent", que traurà dintre de poc el seu segon número, espera el recolzament entusiasta de tothom i té les seves pàgines obertes a qualsevol interessat en el món de les lletres, l'estudi i la creació literària, podeu dirigir-vos a "Quart Creixent· C/. Martínez de la Rosa, 39. Barcelona. La tasca és llarga, som-hi tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada